Dimecres 23 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. SEGREGACIÓ DE LA CANONJA
Victòria Carbonell
Gual permanent amb l'escut de la Canonja Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

La Canonja es converteix a final d’octubre en el municipi 947 de Catalunya, després que el Parlament de Catalunya li permetés la segregació de Tarragona. El 15 d’abril de 2010, el Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, la Llei 8/2010, que li permet la segregació de Tarragona, terme al qual l’havia annexionat un decret franquista, el 1964. La Canonja recupera el seu estatus històric municipal, després de 45 anys, gràcies a la lluita i la reivindicació de moltes persones, entitats i institucions i després d’un procés presidit pel consens entre tots els actors implicats.


El municipi de la Canonja, recentment constituït, pertany a la comarca del Tarragonès i està situat al sud-oest de Tarragona, entre dues grans ciutats, la capital i Reus, formant part del Camp de Tarragona. El terme es troba enclavat entre les carreteres N-340 (Barcelona-València) i l’N-420 (Tarragona-Reus) i a tocar del polígon petroquímic sud, part del qual ha quedat dintre del terme del nou municipi i de la zona turística de Salou i de Port Aventura. Té 5.263 habitants i una superfície de 7,32 km2*. Durant 45 anys va estar annexionat al municipi tarragoní i a partir del 1982 va gaudir d’una certa autonomia administrativa, amb el reconeixement com a entitat municipal descentralitzada (EMD).

Interessos per a una annexió
El municipi de la Canonja es va constituir al llarg de la història, amb la fusió dels termes de la Canonja, Masricard, la Boella i el Territori. La primera referència documental es remunta al segle XIV, però va ser el 1848, en establir-se la nova llei d’ordenació del territori que creava les noves municipalitats, que es van fusionar els termes de la Canonja i de Masricard, prenent el nom del primer perquè era l’entitat més desenvolupada.

Però durant l’època anomenada del desarrollismo, el municipi tarragoní necessitava més sòl per continuar la seva expansió industrial. Així sorgiren els anhels annexionistes de Tarragona cap a la Canonja, que, per guanyar “el favor” dels seus habitants, els “va regalar” l’abastament d’aigua i la xarxa de clavegueram. El 1963 el règim franquista inicià oficialment el pacte per a l’annexió “voluntària” de la Canonja, que va justificar “com a expressió de l’increment industrial de la nostra comarca”, tot silenciant qualsevol tipus d’oposició.

Definitivament, l’annexió al municipi de Tarragona fou establerta pel decret de 1964** i comportà profunds canvis en les estructures econòmiques i demogràfiques de la Canonja. D’entrada, es van classificar de nou àmplies extensions de sòl, la major part dedicades a conreus de secà −predominantment vinya− que van permetre l’expansió dels polígons industrials de Tarragona i la dinàmica urbanitzadora fruit de la influència del proper i llavors incipient centre turístic de Salou. Aquests canvis produïren importants plusvàlues i van afavorir la creació del nou nucli de població de Bonavista (9.011 habitants a 1/1/09).
Ajuntament de la Canonja Foto: Moisès Jordi
Reivindicació de la identitat de la Canonja
Des del primer moment, el moviment cultural i associatiu existent en l’antic municipi va mantenir el sentiment de comunitat diferenciada, reivindicant la identitat de la Canonja, que va avançar, pas a pas, cap a la segregació: el 1982 es van aconseguir constituir com a entitat municipal descentralitzada (EMD) i tenir certa autonomia administrativa; el 1998 es va crear la Plataforma per a la Municipalitat, que tingué un paper destacat en tot el procés; i una tercera fita fou al març de 2003 quan l’Ajuntament de Tarragona va traspassar a l’EMD de la Canonja totes les competències legalment permeses,*** que, a la pràctica va significar la possibilitat de gestionar els serveis que prestava amb anterioritat a l’annexió .

El procés formal de segregació s’inicia, però, el maig de 2004 quan l’Ajuntament de Tarragona, presidit per l’alcalde Joan Miquel Nadal (Convergència i Unió, CiU) inicià els tràmits per a la segregació de la Canonja. Es va constituir una comissió formada per representants de l’EMD i de l’Ajuntament de Tarragona que estava presidida pel portaveu del govern tarragoní, que va establir els termes de la separació de la Canonja de forma consensuada.

Acords econòmics i territorials de la comissió paritària
Un dels acords principals que havia de prendre la comissió era el referent a quin havia de ser el terme municipal de la nova entitat, del qual dependrien els ingressos provinents de les empreses químiques que obtindrien cada una de les dues entitats. Si bé els debats es van iniciar a partir del terme històric de la Canonja −que abans de l’annexió comprenia els terrenys on ara s’aixequen el barri de Bonavista i part del polígon petroquímic sud−, van decidir tenir també en compte, de cara a les negociacions, els canvis econòmics i demogràfics produïts des dels anys seixanta en aquests territoris.

La comissió va encarregar un estudi econòmic del territori, amb dades del 2004, que va ser la base econòmica per a la reconversió de la Canonja en municipi, ja que estudiava els ingressos i despeses generats en cada una de les entitats dels dos municipis. La conclusió fou que l’ajuntament de Tarragona va ingressar 5,6 MEUR de la part del polígon petroquímic sud que s’aixecava sobre el terme històric de la Canonja i 1,8 MEUR del barri de Bonavista, (7.709 a 1/1/2004), però el balanç del nucli de la Canonja (4.653 habitants a 1/1/2004) va ser negatiu, per un valor de 698.000 €. El resultat final fou que, en total, el terme històric de la Canonja, el 2004, va aportar a les arques tarragonines uns ingressos de 6,7 MEUR.

Els acords principals que es van consensuar el 2006 es referien al terme municipal de la nova entitat i al repartiment dels ingressos procedents dels impostos de les empreses químiques dins del terme de la Canonja, de manera que no sortissin perjudicats cap dels dos ajuntaments. El futur terme municipal de la Canonja inclouria gran part del polígon petroquímic sud, però no el barri de Bonavista; com a compensació, el nou municipi es quedaria amb uns terrenys industrials del terme tarragoní dins del polígon sud, al sud de l’antiga CN-340. Sobre el repartiment dels ingressos, acordaren que la Canonja en rebria el 40% el primer any de la segregació i el 100% al cap de quinze anys, a un ritme del 4 o 5% anual.

Aquests acords feien possible l’autofinançament del nou ajuntament de la Canonja, gràcies als impostos de les empreses químiques ubicades al seu terme −ASF, DOW, ERKOL, IQA, REPSOL PETROLEO, BAYER i ERKIMIA−, i es complia així la condició legal que calia garantir el mateix nivell de prestació de serveis als dos ens resultants i s’havia d’assegurar que tots dos municipis tindrien els recursos suficients per complir les competències municipals; en cap cas la segregació podria comportar una disminució de la qualitat mitjana dels serveis que es prestaven.
Orfeó Canongí, situat a la plaça Mestre Josep Gols Foto: Moisès Jordi
Tramitació de la segregació
El 16 d’abril de 2007 es va presentar la sol•licitud de segregació de la Canonja a la Generalitat. Aquesta, però, va ser desestimada el gener de 2009, a partir del dictamen desfavorable de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, depenent del Departament de Governació i Administracions Públiques, emparant-se en el fet que no complia la normativa vigent,**** atès que no hi havia nuclis de població territorialment diferenciats entre la Canonja i Tarragona, és a dir, perquè no existia una franja classificada com a sòl no urbanitzable d’una amplada mínima de 3.000 m entre els nuclis més propers dels municipis resultants. La mateixa comissió va demanar, però, que es tingués en compte l’especificitat del cas, ja que reconeixia les peculiaritats d’ordre social, geogràfic i històric de la Canonja.

El govern de la Generalitat, a proposta del conseller de Governació, va adoptar el compromís d’impulsar el procés de segregació a través d’una normativa específica, tot fent una excepció a la Llei de règim local. L’abril de 2009 n’inicià la tramitació amb l’aprovació de la memòria que va dur a l’aprovació del projecte de llei, el mes de juliol següent. Tot seguit, l’envià al Parlament per a la seva validació, el qual l’acceptà i inicià el seu debat en el ple de l’11 de novembre de 2009, on tots els grups representats al parlament es van mostrar favorables a l’elaboració d’aquesta llei.

Finalment, el 15 d’abril de 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar, per unanimitat, la llei específica de creació del municipi de la Canonja. La unitat dels dos municipis amb un mateix objectiu i el consens de tots els grups polítics presents al Parlament van aconseguir una tramitació ràpida de la normativa.

Municipi 947
No va ser, però, fins el 30 d’octubre, sis mesos després de la publicació de la llei, que la Canonja va esdevenir legalment municipi. En aquella data es va dissoldre l’EMD de la Canonja i el Departament de Governació va designar una comissió gestora d’onze membres, en funció dels resultats dels comicis de 2007 -encapçalat pel socialista Roc Muñoz, que ja era alcalde de l’EMD- fins a les eleccions municipals de 2011

Tant l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, com l'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, van assenyalar que els dos municipis voldrien plantejar una visió de conjunt entre les dues poblacions i continuaran col•laborant en la prestació de serveis, en recursos humans i en el treball per al territori.


Més informació
www.lacanonja.cat

* La població es refereix a data de gener de 2010, segons la web de l’Ajuntament de la Canonja, i la superfície és, segons consta a l’article 3 de la Llei 8/2010, del 22 d’abril, de creació del municipi de la Canonja. DOGC núm. 5619, de 30 d’abril de 2010.

** Decret de 7 de juliol de 1964, que entrà en vigor l’1 de gener de 1965.

*** Article 79, apartats 2n. i 3r. de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya,

**** Article 15 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. DOGC núm. 3887, de 20 de maig de 2003.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Tarragonès