Dissabte 24 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. PROPOSTA DE CANVI COMARCAL DE TORÀ I BIOSCA
Entrada a Torà Foto: Moisès Jordi
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2010

Els municipis de Biosca i Torà (Segarra), després de mantenir la integritat dels seus termes municipals davant una proposta de segregació de 25 km2 dels seus termes cap al municipi veí de Llobera (Solsonès), acorden seguidament demanar un canvi d’adscripció comarcal de tots dos municipis passant de la Segarra al Solsonès, mesura que rep el suport del Consell Comarcal d’aquesta darrera comarca.


Biosca i Torà són dos municipis del nord de la Segarra, situats en la vall del riu Llobregós, que limiten al nord amb el Solsonès. L’estructura del territori d’ambdós municipis és similar, amb terrenys plans en l’extrem sud, a tocar del riu, on s’ubiquen els principals nuclis de població, mentre que aproximadament dos terços dels termes, al nord dels esmentats nuclis, presenten una orografia més trencada, amb un poblament que s’estructura no pas en nuclis urbans sinó en masies disperses. Biosca té un terme de 66,21 km2, i una població de 222 habitants el 2009, distribuïda en dues entitats de població(Biosca i Lloberola). El cap de municipi, Biosca, amb 105 habitants, és l’únic nucli urbà, mentre que la resta de població (el 52,7%), inclosa la totalitat dels habitants de Lloberola, es troba disseminada. El terme de Torà té una superfície de 93,31 km2 i una població 1.367 habitants, distribuïts en set entitats (Torà, Cellers, Claret, Fontanet, Llanera, Sant Serni de Llanera i Vallferosa). Pràcticament el 90% de la seva població es concentra a la vila de Torà (1.229 habitants), mentre que la població disseminada en masies suposa el 8,6%, incloent-hi la totalitat dels habitants de Fontanet, Llanera i Vallferosa.

Intents de segregació no reeixits
El novembre de 1988 els propietaris de diverses masies de les zones de Llanera (Torà) i Lloberola (Biosca) van promoure la segregació de part d’aquests termes per la via d’una modificació ordinària de límits municipals, afirmant que hi havia motius de tipus geogràfic, econòmic i administratiu que els unien més a Llobera (Solsonès). El juny de 1994 aquesta proposta va rebre el suport de la Comissió de Delimitació Territorial (CDT), adscrita al Departament de Governació i Administracions Públiques (DGAP), però el desembre del mateix any la Comissió Jurídica Assessora (CJA), adscrita al Departament de Presidència, va emetre un informe desfavorable a la segregació, adduint que es vulnerava el Reglament de demarcació territorial i població dels ens locals de Catalunya, en ser el municipi on es pretenien agregar menor en potencial demogràfic i econòmic que els que es veurien afectats per la segregació, a més de requerir el procés de la intervenció del Parlament, en afectar límits comarcals. La decisió va ser ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el novembre de 1998.

El 2006 es va tornar a iniciar el procés, encara que aquest cop el procediment emprat fou un expedient de correcció de disfuncionalitats territorials, que pretenia la segregació de 25,2 km2 de territori (20,7 de Torà i 4,5 de Biosca) cap a Llobera. La CDT va tornar a donar llum verd a la iniciativa el juny de 2009, afirmant que es complien dos dels requisits necessaris per tirar endavant el procés*, és a dir, la presència d’un nucli aïllat de la seva capital i amb accés des d’un municipi veí, i que part d’un municipi es trobés aïllat de la resta del municipi per accidents geogràfics.

La CJA, per la seva banda, va concloure el novembre de 2009 que no procedia la correcció de disfuncionalitats, afirmant que la modificació, en alterar límits comarcals, requeria l’elaboració d’un decret ratificat al Parlament i no simplement un acord de Govern. La CJA afirmava que l’informe presentat per l’Ajuntament de Torà i elaborat per la Universitat de Lleida rebatia els arguments del CDT, en demostrar que el sector no disposava de nuclis de població, sinó que aquesta es trobava disseminada en masies, i que no hi havia accidents geogràfics que separessin aquestes masies del seu cap de municipi.

El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, va organitzar el febrer de 2010 una trobada amb els alcaldes i els presidents dels consells comarcals afectats per cercar un consens, i en no aconseguir-ho, la Generalitat va arxivar el cas.

Proposta de canvi comarcal
La situació va donar un tomb inesperat quan a principi de març de 2010 l’Ajuntament de Torà va aprovar per unanimitat, i amb el suport de bona part de la població reunida en assemblea, tirar endavant una proposta de canvi comarcal per passar a formar part del Solsonès.

Els principals motius adduïts eren que tot i pertànyer a la Segarra, Torà rebia bona part dels seus serveis, a més de satisfer les seves necessitats comercials i culturals, de nuclis urbans situats a les Comarques Centrals. Així, formaven part de l’àrea bàsica de salut de Calaf (Anoia), del partit judicial i del bisbat de Solsona (Solsonès), i bona part de les masies rebien l’aigua de la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès. L’alcalde, Domènec Olivé, de Convergència i Unió (CiU), destacava que s’havia d’aprofitar el debat existent sobre l’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. LLEI DE VEGUERIES, en considerar que els canvis serien més complexos un cop fixat definitivament el mapa veguerial, i descartava com a alternativa formar part de l’alta Segarra, amb capital a Calaf, com postulava l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, en considerar que la seva capital natural era Manresa i no pas Vilafranca del Penedès. També destacava com un dels avantatges del canvi l’assoliment de la categoria de municipi de muntanya, fet que els suposaria ajudes importants per refer l’extensa xarxa de camins rurals.

L’Ajuntament de Biosca, governat en solitari per CiU, va seguir el mateixos passos el 8 d’abril de 2010, en aprovar de forma unànime el pas al Solsonès. L’alcalde, Corneli Caubet, va afirmar que actuaven per coherència, atès que rebien els serveis de justícia, sanitat i aigües del Solsonès, que constituïa també el seu punt de trobada comercial.

Aquestes iniciatives foren rebudes favorablement pel Consell Comarcal del Solsonès, i tot i no ser favorable a la proposta, el Consell Comarcal de la Segarra va afirmar que no s’hi oposaria si aquesta era la voluntat dels municipis afectats. Tot i això, els consistoris de Llobera i Solsona, governats per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), van demanar un procés de participació ciutadana en els diferents municipis de Solsonès per tal de valorar les agregacions, petició que va ser desestimada pel Consell Comarcal.

El Consell Comarcal del Solsonès va aprovar el 22 d’abril, en un ple extraordinari, l'acceptació del canvi d'adscripció comarcal dels municipis de Torà i Biosca, amb els vots favorables de CiU i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), i amb l’abstenció d’ERC i el Comú.

L’alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), va tenir una reunió a principi de maig de 2010 amb els seus homònims de Torà i Biosca per informar-los del seu suport al procés i explicar que les reticències mostrades responien al procediment seguit pel Consell i a la preocupació de les possibles càrregues que l’expansió de la comarca pogués tenir en el repartiment de recursos.

El procés estava pendent del DGAP que, a partir de la memòria justificativa elaborada pels ajuntaments, redactaria, a través del CDT, un informe de la proposta. Em cas de ser positiu el canvi de comarca s’hauria de ratificar amb referèndums en ambdós municipis i un acord d’aprovació definitiva del canvi de comarca per part dels consistoris.

Més informació
biosca.ddl.net
www.tora.cat

* Segons el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i el Decret 244/2007, pel qual es regula la constitució i la demarcació territorial dels municipis, de les entitats municipals descentralitzades i de les mancomunitats de Catalunya.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segarra, Solsonès