Dissabte 25 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. LLEI DE VEGUERIES
Vegueries
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2010

El 27 de juliol de 2010 el Parlament aprova, amb els vots del tripartit, la Llei d’organització de vegueries. El tràmit està marcat per la recent sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, en la qual es recorda que la Generalitat només pot optar a convertir les diputacions en consells de vegueria si no modifica els límits territorials. Tot i que el conseller de Governació Jordi Ausàs anuncia per a l’endemà de les municipals, previstes per al maig de 2011, la conversió de les quatre diputacions en consells de vegueria, el candidat de CiU (i posteriorment president) Artur Mas deixa clar que no serà una prioritat si governa.


Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009

El pacte d’entesa per reeditar el govern tripartit entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) incorpora l’aprovació de la Llei d’organització de vegueries, i amb aquest gest es pretenia culminar el vell objectiu del catalanisme polític de dotar el Principat de Catalunya d’un model d’organització territorial propi.

Amb tot, però, a mesura que avançava la legislatura les controvèrsies territorials augmentaven. Per una banda, es mantenien les reivindicacions per crear noves vegueries, que se sumarien a les proposades –i que coincidirien amb els àmbits de planificació del Pla territorial general de Catalunya (PTGC)–. Aquestes serien la del PENEDÈS (Alt Penedès i Baix Penedès, Garraf i sud de l’Anoia) i de L’ALT TER (Osona, Ripollès i oberta a la Garrotxa). La demanda es va anar diluint progressivament, però, i d’altra banda es van generar nous fronts com ara el que representava l’alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), que va demanar que la vegueria de les Terres de Ponent es denominés vegueria de Lleida i, més endavant, també va sol•licitar que no es creés la de L’ALT PIRINEU I ARAN. Per la seva banda, el síndic d’Aran, Francesc Boya (Unitat d’Aran, UA), reafirmava, amb el suport del ple de la Diputació de Lleida, el seu compromís que el territori quedés fora de l’organització de vegueries. A part de tot això, a la Cerdanya també creixia el descontentament davant de la proposta que els situava a l’Alt Pirineu. Mentrestant, Manresa i Vic continuaven la pugna per obtenir la capitalitat de la CATALUNYA CENTRAL, i el mateix conflicte també es repetia, per bé que en menor grau, a les Terres de l’Ebre entre la ciutat de Tortosa i la d’Amposta. Un altre dels focus de conflicte era l’Anoia: la majoria de municipis apostava per la vegueria del Penedès, excepte els municipis del nord, que volien mantenir-se a la Catalunya Central i no descartaven crear una comarca pròpia, mentre que la capital, Igualada, es manifestava a favor de formar part de la vegueria de Barcelona.

El Govern posa a informació pública l’esborrany de la llei
Més enllà de les discussions arreu del territori, la Llei d’organització de vegueries continuava encallada. El juliol de 2009 la Cadena Ser va informar que el Tribunal Constitucional podria anul•lar els articles de l’Estatut de Catalunya que feien referència a la creació de les vegueries i a la substitució de les diputacions per aquestes noves divisions territorials. Tot i que s’apuntava que la sentència –la tercera lectura que en feien els magistrats– es podria fer pública entre el juliol i el setembre, finalment no va ser així. Des del Departament de Governació van admetre que “eren un dels punts que podien crear polèmica”, però van reiterar que mentre no hi hagués una sentència en ferm no es posicionarien.

Més enllà dels rumors sobre la sentència del Constitucional, el 4 de desembre de 2009 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar l’Avantprojecte de la llei d’organització de vegueries redactat pel Departament de Governació i Administracions Públiques. El text mantenia les set vegueries, però en modificava les denominacions en alguns casos (Barcelona, Central, Girona i Lleida) i no tocava les de l’Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Aquest fet no va agradar a la capital del Tarragonès que volia que la vegueria s’anomenés Tarragona. En aquest sentit, els grups municipals van signar el manifest “Tarragona som tots”, en el qual al•legaven que el “camp” era un criteri geogràfic no vàlid per a les sis comarques de la regió.

El 15 de desembre, la comissió de govern local aprovava l’Avantprojecte –tràmit previ a enviar la llei al consell executiu del Govern, que la podria aprovar el 5 de gener– amb diversos canvis. El més significatiu era l’eliminació a qualsevol referència a les capitals. En aquest sentit, el text apostava perquè les decidissin els consells de vegueria una vegada es constituïssin. L’altra gran modificació respecte a l’esborrany feia referència al finançament de les vegueries. Si abans es determinava que es finançarien tal com ho havien fet fins ara les diputacions, amb molta influència del factor demogràfic, el nou text en vinculava el finançament a allò que s’establís a les lleis de pressupostos de la Generalitat. Per contra, no es produïa cap modificació respecte a la possibilitat de crear una vuitena vegueria al Penedès.

Precisament, dos dies després, el Parlament obria la porta a la inclusió de l’àmbit Penedès en el debat de la planificació territorial. La proposició de llei –que no tenia res a veure amb la creació de la vegueria– va superar les esmenes a la totalitat gràcies al vot de CiU, ERC i el PP.

Els quadres territorials del PSC es rebel•len contra les vegueries
A mesura que s’acostava la data prevista perquè el Govern aprovés la llei –tràmit que calia fer abans del debat parlamentari–, augmentaven les mostres de rebuig també per part de dirigents del PSC. Tant el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, com l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, van demanar ajornar la creació de la nova organització territorial. La petició va indignar el càrrec homòleg de Sabaté a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvador (ERC), que considerava que amagava la “posició centralista de Tarragona i la seva voluntat de preservar el provincianisme”. “Per Tarragona mai serà un bon moment perquè es creï la vegueria de l’Ebre”, va reblar el delegat del Govern.

Mentrestant, l’alcalde de Reus, el també socialista Lluís Miquel Pérez, apostava pel “colideratge”. En aquest sentit considerava que la capital única de Tarragona responia a la lògica provincial que s’estava intentant superar amb les vegueries. Les paraules de Pérez van coincidir amb la celebració de l’acte “Tots som capital” que va rebre l’adhesió de 190 entitats reusenques. Per als impulsors de l’acte, la cocapitalitat era la manera més clara de situar l’administració propera al ciutadà.

Deu dies després la societat política i civil tarragonina va fer la seva particular demostració de força per reclamar la capitalitat única i la denominació de vegueria de Tarragona en un acte que va reunir unes 3.000 persones. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), va afirmar en el seu discurs que “només tenia un partit, que és Tarragona, i està per damunt de qualsevol altra cosa”. A més, va advertir que “arribarien fins a les últimes conseqüències”, entre les quals va assenyalar el Tribunal Constitucional. Ballesteros es va negar rotundament a compartir organismes institucionals amb Reus, perquè “no seria bo econòmicament”. El batlle tarragoní va defensar la capitalitat única pel “passat romà, pel desplegament comercial, logístic i del transport, per l’àmbit cultural”, així com pel fet universitari i la presència de les seus administratives provincials.

L’alcalde socialista va explicar als mitjans de comunicació que no estaven sols en l’oposició contra l’Avantprojecte de llei: “molts alcaldes de Catalunya, com el de Lleida, comparteixen la nostra postura”, va afirmar. Així mateix, va posar per primera vegada sobre la taula la possibilitat que el text no anés a la sessió del Govern del 5 de gener.

Mentrestant, a la Cerdanya reiteraven la seva oposició al projecte. En aquest sentit el ple del Consell Comarcal va presentar al•legacions en tres aspectes: econòmics –consideraven que el finançament seria “extremament limitat”–; institucionals –entenien que no calia crear noves administracions–, i organitzatius –demanaven abans de res l’eliminació de la divisió provincial que partia la comarca–. A més, el president cerdà, Esteve Maurell (PSC), fins i tot apostava per integrar-se a la Catalunya Central en comptes de fer-ho a l’Alt Pirineu. Altres alcaldes preferien mantenir-se a Girona, tot i que la posició majoritària era la de quedar-se fora de les vegueries, tal com havien intentat de fer sense èxit amb la LLEI DE RÈGIM ESPECIAL DE LA CERDANYA. A Puigcerdà, a més, havia caigut malament el repartiment de seus territorials de la Generalitat: set a Tremp –amb la delegació del Govern inclosa–, dues a la Seu i una a Talarn.

El 28 de desembre es va fer públic un informe de la Diputació de Barcelona. La institució, presidida per Antoni Fogué (PSC), considerava que la nova organització territorial suposaria un increment de la despesa pública “totalment inoportuna” en temps de crisi. A més, advocava per reiniciar el procés amb l’aprovació prèvia de la Llei de governs locals i el sistema de finançament.

Tot i no manifestar-se contrària a les vegueries –de fet, l’informe considerava que l’Avantprojecte no atorgava totes les competències que permetia l’Estatut–, entenia que era inconstitucional en alguns aspectes com el de la substitució de les províncies. L’informe parlava de “debilitat jurídica” i advertia que si es pretenien modificar els límits provincials, abans caldria aprovar una llei orgànica al Congrés dels Diputats espanyol.

Amb aquest posicionament, que se sumava al dels alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, i també al de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), el conseller de Governació es va veure obligat a suspendre sine die la possibilitat de dur la llei al consell executiu. Bustos afirmava que no hi havia prou consens, tot i que havia votat a favor de l’Avantprojecte com a president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) a la comissió de govern local. “Ho vaig fer per imperatiu de responsabilitat institucional”, va aclarir.

Un mes per llimar diferències
El 2010 va començar amb la constatació que el Govern no podria aprovar el projecte a principi de gener. Mentrestant es continuava alimentant el debat i les reivindicacions arreu del territori. Per exemple, Amposta insistia en la cocapitalitat amb una moció en la qual demanava anar més enllà del fet de disposar de seus del Govern (tenia les de Medi Ambient i la d’Acció Social). Aquest fet, però, el ngava el conseller Jordi Ausàs el 23 de gener: “El Govern determinarà la seu del consell de vegueria i no pensem en cocapitals”, va afirmar –a l’Avantprojecte s’indicava que ho faria el mateix organisme de vegueries–. Ausàs també anunciava que primer es constituirien els quatre consells que substituirien les actuals diputacions, mentre que la de l’Ebre arribaria després de les eleccions municipals de 2011 i sempre subjecta a un acord amb el Govern de l’Estat. Per a les de la Catalunya Central i l’Alt Pirineu, el conseller no posava data, ja que era necessari la modificació dels límits provincials –entre altres aspectes– per part del Congrés dels Diputats.

Mentrestant, el líder de CiU a Terrassa, Josep Rull, proposava que la ciutat liderés una sotsvegueria que servís com a contrapès a la futura àrea metropolitana de Barcelona (AMB). L’alcalde terrassenc, Pere Navarro (PSC), es va mostrar obert a estudiar una proposta que preveia mancomunar competències com la del transport. Tant Navarro com Rull tenien clar que Terrassa havia de quedar fora de l’AMB.

El Govern aprova la Llei d’organització de vegueries
Finalment, el 2 de febrer de 2010 la Llei d’organització de vegueries va arribar al Govern. El text es va aprovar després que el president José Montilla assumís directament les negociacions amb els quadres territorials socialistes i ERC acceptés accelerar la Llei de l’AMB per aprovar-les conjuntament. El president va deixar clar al síndic d’Aran i a l’alcalde de Lleida que no acceptaria les seves demandes, mentre que va resoldre la pugna entre Reus i Tarragona de forma salomònica (Reus renunciava a la cocapitalitat i Tarragona acceptava la denominació Camp de Tarragona).

D’altra banda, Jordi Ausàs es va reunir el dia abans amb els presidents de les quatre diputacions –uns càrrecs que es convertiran en veguers o presidents del consell de vegueria quan entri en vigor la llei– per presentar el text final. Les províncies es mantindran com a divisió territorial de l’Estat i com a circumscripcions electorals en les eleccions estatals i també per a la resta d’eleccions mentre no hi hagi una llei electoral catalana.

El projecte regula dos nivells: el Govern s’organitzarà territorialment en demarcacions de vegueries –cada departament tindrà la seva delegació–, mentre que la funció de cooperació local s’organitzarà en els consells de vegueria. No hi va haver canvis de darrera hora –ni en nombre ni en denominació– i el text que va aprovar el Govern dividia el Principat en les demarcacions de l’Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Central, Girona, Camp de Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre. Respecte a la creació en un futur de noves vegueries –un fet que tant ERC com CiU reclamaven per al Penedès–, el text deixava oberta la possibilitat que el Parlament n’aprovés de noves amb lleis específiques. Respecte a les capitals, el text final parla de “seus institucionals”, i només explicita la de Tortosa –les quatre actuals es donen per fetes–,, mentre que deixa per al Parlament, a proposta del Govern, les de l’Alt Pirineu i la Catalunya Central.

Les reaccions al territori van ser contraposades. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, mantenia que continuaria lluitant per tal d’eliminar el terme “camp” del nom de la vegueria, però es mostrava satisfet alhora d’haver assegurat una capitalitat –tot i que de manera implícita– que era “innegociable”. En canvi el portaveu de CiU a Tarragona, Joan Aregio, considerava que la capitalitat no estava definida i que això constituïa un “atac greu”. En aquest sentit demanava la retirada de la llei i la dimissió del conseller Ausàs, una petició que també realitzava el portaveu del PP, Alejandro Fernández. Per la seva banda, l’alcalde de Reus es mostrava satisfet amb la denominació de la vegueria i apostava per treballar en la creació d’una àrea metropolitana com la barcelonina.

A les Terres de l’Ebre les reaccions tampoc eren uniformes. Mentre el delegat de la Generalitat, Lluís Salvadó, ho considerava un “dia històric”, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré (CiU), lamentava que s’hagués obviat la proposta de cocapitalitat, i el batlle de Tortosa, Ferran Bel (CiU), considerava que la llei “anava tard” per tal que el Parlament la pogués aprovar i lamentava que no se n’hagués resolt el finançament. Mentrestant, l’alcalde de Vic advertia que es continuaria lluitant per la cocapitalitat –i és que fonts de Governació havien admès que, malgrat que no fos explícita, la proposta de seu institucional era Manresa i per això es mostraven satisfets amb el text.

Mentrestant, l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, va criticar que la llei “obviés l’opinió del territori” i considerava que s’havia actuat amb una “gran desconsideració” envers la Cerdanya. A més, denunciava que l’eliminació de la divisió provincial a la comarca era “un brindis al sol”, ja que l’havia d’aprovar Madrid. Encara més indignat es mostrava el síndic d’Aran, Francesc Boya, que va afirmar que es plantejava recórrer al Congrés dels Diputats per proposar la segregació de la província de Lleida. “El Conselh demanarà al Congrés allò que no ens pot donar Catalunya”, va advertir el síndic –que també és diputat del PSC–. “Allà va ser on es va retallar un estatut on es deia que Aran era una realitat nacional occitana”, va recordar-li la portaveu d’ERC, Anna Simó. Una setmana més tard, la militància d’Unitat Arenesa va acordar iniciar un “parèntesi” en la relació amb el PSC i el va instar a rebutjar la inclusió de la Val d’Aran a la vegueria pirinenca en el tràmit parlamentari. Si això no succeïa, no descartaven trencar un protocol de col•laboració vigent des del 1991.

Finalment, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va oferir per explicar al Parlament els arguments pels quals no s’havia de desvincular les comarques pirinenques de la plana de Lleida i s’havia d’evitar la inclusió del Solsonès a la Catalunya Central. “L’actual divisió no és arbitrària sinó basada en criteris geogràfics, de comunicació, d’història i cultura”, va afegir Ros.

Per la seva banda, el ministre de Justícia, Francisco Caamaño (PSOE), va afirmar al Congrés dels Diputats que la Constitució “deixava oberta” la possibilitat de crear vegueries, i que només caldria reformar-la si se suprimissin, cosa que no preveia el text. Caamaño responia d’aquesta manera a la interpel•lació del diputat del PP Jorge Fernández Díaz que va defensar la permanència de les diputacions i províncies i va considerar anticonstitucional la Llei de vegueries.

El 8 de març CiU va presentar una esmena a la totalitat a la Llei d’organització de vegueries, ja que considerava que el Govern no havia dialogat amb el territori. Aquesta negativa se sumava a la dels altres dos grups de l’oposició, PP i Ciutadans (C’s). Per al portaveu de CiU, Oriol Pujol, a banda de la manca de consens, el text arribava en un mal moment per causa de la crisi i no fixava de manera concreta les competències ni el finançament de les vegueries. També lamentava que en el mapa no s’hagués inclòs la demarcació del Penedès.

Dos dies després, el Parlament, amb els vots dels partits PSC, ERC i ICV –amb l’excepció del diputat socialista i síndic d’Aran, Francesc Boya, que es va abstenir–, va rebutjar les esmenes a la totalitat dels tres grups de l’oposició. S’iniciava d’aquesta manera el procés que havia de permetre al Parlament aprovar una organització territorial pròpia pel Principat de Catalunya abans que finalitzés la legislatura.

El Parlament aprova la Llei de vegueries amb la sentència del Constitucional de fons
El 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional (TC) va emetre la sentència sobre el recurs que el Partit Popular (PP) havia presentat contra 114 dels 223 articles del nou Estatut de Catalunya. Entre els articles impugnats hi havia els 83, 90 i 91 que regulaven la divisió territorial pròpia i, per tant, la creació de les vegueries i els seus consells. El TC, tot i que no va declarar inconstitucional aquests articles, sí que en va fer una interpretació molt restrictiva que a la pràctica n’impossibilita la creació més enllà del canvi de denominació respecte de les actuals províncies i diputacions.

En aquest sentit, la sentència considera que “en cap cas la creació, modificació i supressió, així com el desenvolupament del règim jurídic de les vegueries”, es poden regular per part del Parlament, i recorda que l’alteració dels límits provincials correspon a una llei orgànica estatal. A més, sobre la creació dels consells de vegueria –que només podrien substituir les diputacions “en el cas exclusiu” que els límits geogràfics de província i vegueria coincidissin– correspondrà a l’Estat “determinar la seva composició i la manera d’elecció dels seus membres”.

La sentència va caure, en l’aspecte relacionat amb les vegueries, com una gerra d’aigua freda a les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, el director dels serveis territorials de Governació i Administracions Públiques, Carles Pasqual, era clar: “Ja ens podem oblidar de la vegueria de l'Ebre”. Segons Pasqual, només es podria “canviar el cartell de la Diputació” i passar a denominar la província com a vegueria del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre per la impossibilitat de crear cap nova divisió territorial més enllà de les actuals. També des del Pirineu es coincidia en l’anàlisi de la pràctica impossibilitat de tirar endavant la nova vegueria, ja que necessitaria l’aval de dos terços del Congrés dels Diputats.

En aquest context –i a l’espera de l’aprovació de la Llei de vegueries– el 14 de juliol es va aprovar per unanimitat la llei que reconeix l’àmbit funcional de planificació del Penedès. Un tràmit que es va rebre amb molta satisfacció per part de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, ja que, tal com va afirmar el seu portaveu Felix Simón, situava l’objectiu d’aconseguir una vegueria “més a prop”. Tot i això l’entitat va lamentar un “retard de tres anys” que hauria afavorit una transformació del territori i “una hipoteca” per no poder-ne controlar el desenvolupament.

La llei de l’àmbit funcional va ser fruit de dues proposicions presentades per CiU i el PP que finalment es van tramitar conjuntament. Tot i el suport dels tres grups del Govern, el PSC va expressar les seves reticències tot deixant clar que “no es tractava d’una drecera cap a la creació de la vegueria del Penedès com alguns pretenen”, segons va afirmar el diputat penedesenc Roberto Labandera. En canvi, el diputat de CiU, Joan Raventós, va assegurar que l’àmbit funcional “no era l’única destinació, sinó una parada per reprendre el camí desitjat”.

Finalment, el 27 de juliol es va aprovar amb els vots del PSC, ERC i ICV la Llei de vegueries així com la de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, en va celebrar el tràmit qualificant-lo de “fita històrica”, tot i la recent sentència del Constitucional. El conseller republicà va assegurar que no es tractava d’un simple canvi de nom de les diputacions, que era la interpretació que en feia CiU.

El text que finalment es va votar va incorporar dues esmenes presentades després del dictamen del Consell de Garanties Estatuàries –fet públic just tres dies abans de la sentència del Constitucional–. En aquest sentit es puntualitzava que el Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre, amb seu a Tortosa, es constituiria quan es produís la modificació dels límits provincials per part del Congrés. Aleshores, el Consell de Vegueria de Tarragona –inicialment pel conjunt de l’actual província– es podria denominar Consell de Vegueria del Camp de Tarragona. La segona esmena aprovada establia que els consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona es constituirien després de les municipals previstes per al 22 de maig de 2011 substituint les actuals diputacions.

En plena precampanya de les eleccions al Parlament, que es van celebrar el 28 de novembre, el conseller Ausàs va reiterar que els consells de vegueria es constituirien “el dia després” de les municipals. En canvi Artur Mas, que el 24 de desembre va ser investit president, deixava clar en un acte de campanya que la qüestió no era prioritària. En aquest sentit va anunciar que si arribava a governar, com finalment va ser, ajornaria l’aplicació de la Llei de vegueries, ja que concentraria els seus esforços en la recuperació econòmica. Tot i això, Mas va reiterar l’aposta de la federació nacionalista per substituir a mitjà termini diputacions per consells de vegueria.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati