Dimecres 23 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE SANT ROC (BADALONA)
Joffre López
Millora urbana de Sant Roc 1 (Badalona) Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

L’any 2010 continua amb l’execució del Pla d’enderroc i substitució dels habitatges amb aluminosi del barri de Sant Roc. Després del lliurament, el mes de juliol, de 63 habitatges amb protecció oficial de nova construcció al carrer Alfons XIII, ja s’han pogut reemplaçar més del 70% dels 1.062 habitatges previstos. Les intervencions en matèria residencial i socioeducativa van acompanyades d’un debat sobre l’obertura d’una mesquita al carrer Santiago, d’una mobilització de les entitats veïnals contra la tendència a estigmatitzar el barri i d’un creixement de la morositat entre les comunitats de veïns.


Articles posteriors 2015

El barri de Sant Roc se situa a la zona oest de Badalona, just al límit amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs, en uns terrenys que havien estat ocupats històricament pels aiguamolls del Besòs i que al segle XIX van esdevenir terres de conreu. El barri va ser resultat de l’obra de La Obra Sindical del Hogar, i es va aixecar per acollir, d’una banda, una part de la població que vivia a les barraques de Montjuïc i del Somorrostro i, de l’altra, la que havia estat afectada pels aiguats de 1962 i la construcció de les primeres autopistes. S’hi concentrava una majoria de població d’ètnia gitana que va comportar una sèrie de processos d’exclusió social derivats del tràfic de drogues, l’alt índex d’analfabetisme, la manca de recursos econòmics i les dificultats per trobar feina. El conjunt del barri té una superfície de 46,2 ha, un total de 6.634 habitatges i una població empadronada, a 1 de gener de 20100, de 13.714 persones, xifra que suposa el 6,2% de tot Badalona, de les quals el 33,6% eren de nacionalitat estrangera. La major part dels habitatges van ser construïts amb ciment aluminós com a element estructural i a més tenien unes dimensions inferiors als 50 m2.

El Pla general metropolità (PGM) de 1976 va qualificar el barri de Sant Roc de Zona subjecta a ordenació volumètrica específica, clau 18. L’any 1978 es va aprovar un pla especial de reforma interior (PERI) que abraçava el barri de Sant Roc i altres zones limítrofes, a fi d’introduir-hi les primeres millores en els equipaments. El 1998, després d’una diagnosi exhaustiva sobre la patologia de l’aluminosi, la Generalitat va aprovar definitivament el PERI del barri de Sant Roc amb l’objectiu inicial de substituir 918 habitatges de la zona compresa entre els carrers Alfons XIII, Vélez Rubio, Anselm Turmeda i Màlaga, és a dir, bàsicament la zona situada al sud de l’autopista del Maresme C-31. L’any 2007 l’àmbit d’actuació es va ampliar fins a l’avinguda del Marquès de Mont-roig, incorporant-hi 144 habitatges més, en total, doncs, 1.062.

El PROJECTE s’estructurava en quatre fases i implicava construir nous blocs on allotjar els habitants d’una vintena de pisos que s’havien d’enderrocar progressivament. En total s’havien d’enderrocar 22 blocs i 1.062 habitatges de planta baixa més 4 o 7 plantes (llevat dels edificis del carrer Almeria i Alfons XIII, amb 14 plantes) i una superfície que oscil•lava entre els 35 i 50 m2. Per contrarestar-ho es preveia crear 17 nous blocs de planta baixa més 7, 8 o 10 plantes i una superfície de 46 a 65 m2 útils. Per fer possible la substitució es reordenaven les zones 6b (parcs i jardins urbans) i les zones 18 (residencial subjecta a volumetria específica). El sostre establert va incrementar com a conseqüència de la major superfície dels nous pisos, però l’increment de l’alçada també permetia augmentar-hi el nombre de zones verdes, les quals van passar de 8.872 m2 a 19.568 m2.
Nous edificis prop de la plaça de Sant Roc Foto: Moisès Jordi
A més del PERI, el barri de Sant Roc va acollir diversos programes d’intervenció social i urbanística. Així, l’empresa pública ADIGSA (Administració, Promoció i Gestió SA, vinculada al Departament de Medi Ambient i Habitatge, DMAH) i la Federació d’Associacions de Veïns d’Habitatge Social de Catalunya (FAVIBC) signaren un acord el 2006 per rehabilitar els elements comuns (façanes, aïllaments, substitució de cobertes...) d’uns tres mil habitatges de titularitat pública. El Consorci Badalona Sud, creat el 2006 amb la participació de les tres administracions implicades (Estat, Generalitat i Ajuntament de Badalona), era l’ens que coordinava tots els projectes. Així mateix, l’any 2007 l’Ajuntament de Badalona va resultar escollit dins el PROGRAMA DE MILLORA DE BARRIS, ÀREES URBANES I VILES QUE REQUEREIXEN ATENCIÓ ESPECIAL, per desenvolupar el projecte d’intervenció integral a l’àrea de Badalona Sud, que comprenia els barris de Sant Roc, Artigues i el Remei. Amb un pressupost inicial de 15 MEUR, pretenia millorar la connectivitat entre Sant Roc i Badalona, reformar els carrers interiors del barri i, alhora, introduir programes de foment de l’esport, l’ús de les noves tecnologies de la informació i altres que anaven adreçats a col•lectius específics com ara les dones i els joves que abandonen prematurament el sistema educatiu.

Continua l’execució del PERI
L’any 2010 va continuar amb l’execució dels diversos plans implementats al barri. En el marc del PERI, al juliol s’adjudicaren 63 habitatges amb protecció oficial de la quarta fase del programa (carrer Alfons XIII) a llars residents en edificis dels carrer Jumilla i la plaça de Sant Roc. Fins al moment, doncs, s’havien construït un total de 783 dels 1.062 habitatges previstos al PERI. Les previsions de l’empresa Remodelacions Urbanes SA (REURSA), depenent de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), que executava les obres, eren que en el primer trimestre de 2012 s’haurien completat totes les demolicions pendents: els 144 habitatges del Marquès Mont-roig i part dels blocs del carrer Màlaga. Un cop s’hagin enderrocat els habitatges de Marquès de Mont-roig únicament quedarà la cinquena fase, que es preveu acabar pel 2014, moment en el qual la substitució dels pisos haurà estat completada definitivament.

D’altra banda, la Generalitat i el Ministeri de Treball i Immigració signaren a l’octubre un conveni, amb una dotació total prevista de 2,5 MEUR, per desenvolupar un pla pilot de reforç de la convivència i la cohesió social a quatre municipis (Badalona, Salt, Terrassa i el Vendrell) amb una forta concentració de nova immigració. Segons Josep Pera, regidor de Ciutadania i Convivència de l’Ajuntament de Badalona, hi havia la voluntat de focalitzar els ajuts en els barris de Sant Roc, la Salut i Llefià.

Pel que fa a les obres de rehabilitació d’ADIGSA, s’iniciaren les obres de reformes en habitatges públics dels carrers Còrdova, Simancas, Càceres i Maresme. El Consorci Badalona Sud anunciava que, per garantir el finançament dels projectes, caldria promoure la inversió privada de fundacions i obres socials d’entitats financeres.
Millora urbana de Sant Roc 2 (Badalona) Mapa: Montse Ferrés
Un estudi presentat per l’Institut de Govern de Polítiques Públiques (IGOP) del mes de maig assenyalava justament que, malgrat els esforços institucionals dels darrers anys, en els barris amb més immigració de Badalona no s’havia aconseguit dignificar l’espai públic i generar nous eixos de centralitat. El Pla d’inclusió social de Badalona, presentat al mes de març, situava Artigues, Congrés, el Remei, la Mora i Sant Roc com els barris de la ciutat amb major risc d’exclusió social. L’associació de veïns de Sant Roc, per exemple, recordava que el deute acumulat des de 2005 per la manca de pagament de les quotes de la comunitat de veïns arribava als 200.000 €.

“Badalona som tots”
Paral•lelament a les actuacions dels organismes públics, a principi de 2009 una vintena de veïns d’Artigues i Sant Roc iniciaren una campanya per rebutjar l’obertura d’una mesquita al carrer Santiago, en el límit dels dos barris, i denunciar els conflictes provocats per la sobreocupació d’habitatges, l’existència de comerços sense llicència i la manca de seguretat al carrer.

D’altra banda, en poc més de dos mesos s’havien recollit gairebé cinc mil signatures contra el projecte del nou oratori que, finalment, fou inaugurat el maig de 2010. L’obertura de la mesquita no impedia que, amb el vistiplau de l’Ajuntament, la comunitat musulmana continués resant cada divendres a la plaça Camarón de la Isla, entre els barris d'Artigues i Sant Roc, atès el caràcter multitudinari de la litúrgia. També es produïren queixes veïnals arran de la manca de civisme dels feligresos de les diverses esglésies evangèliques existents. El regidor Josep Pera reconeixia que alguns locals, com el del carrer Marquès de Mont-roig, difícilment es podrien legalitzar.

L’abril de 2010, la plataforma “Badalona som tots”, instituïda un any abans a partir d’un manifest amb la finalitat expressa de “desfer estereotips i prejudicis, en promoure el coneixement, el respecte i el diàleg, i en treballar a favor d’actituds socials positives i constructives”, intervenia en el ple consistorial. Amb el suport de més de cinc mil persones i cent entitats, es recordà la importància d’acomplir el Pacte local per la convivència i el civisme, aprovat pel Consell de Ciutat el 24 de febrer de 2007 on, entre altres punts, s’acordà no fer un ús partidista de la immigració. Les queixes anaven dirigides molt especialment al Partit Popular de Badalona (PPD) que, segons es remarcava, havia incomplert de manera reiterada aquest compromís, amb el discurs basat en l’associació que feien entre immigració i delinqüència i que, alhora, exacerbar el discurs de la conflictivitat a Sant Roc fins al punt de reclamar la instal•lació d’una nova comissaria de Mossos al barri.

Més informació
bdnsomtots.wordpress.com
www.barcelones.cat/badalonasud/projectes.html
www20.gencat.cat/portal/site/incasol
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada