Dimarts 25 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE LA C-31 A BADALONA
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
La C-31 a l'alçada del barri de Sistrells Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

El març de 2010 les administracions obren la porta a convertir l’autopista C-31, al seu pas per Badalona, en una via ràpida de caràcter urbà. Després de successius ajornaments i de nombroses manifestacions dels veïns en contra de les expropiacions, les obres per allargar els laterals de l’autopista a l’alçada del barri de Sant Crist continuen sense començar, tot i que la constitució el mes de maig del consorci que ha de construir l’àrea residencial estratègica d’aquest barri podria accelerar el procés. A final de juny la Generalitat informa que el barri de Sant Crist no ha estat seleccionat en la nova convocatòria de la Llei de barris.


La C-31 és una carretera gestionada per la Generalitat que uneix el Vendrell (Baix Penedès) i Figueres (Alt Empordà) passant gairebé sempre a prop de la costa (tot i que en alguns trams canvia de nom). El tram entre Barcelona i Montgat (on s’uneix amb la B-20) és una autopista i passa per Sant Adrià de Besòs i Badalona.

La Generalitat projectava, des de feia dècades, allargar el lateral de l’autopista C-31 al seu pas per Badalona (Barcelonès) per tal de millorar la connectivitat de la xarxa viària i la integració urbanística dels barris de la ciutat, ja que l’autopista creava una gran barrera entre banda i banda. Dels tres trams en què el projecte dividia l’autopista, els dos dels extrems van veure començar les obres el 2003, mentre que el del mig encara no tenia data. L’ampliació dels laterals de l’autopista en aquest tram afectaria a unes 25 famílies del barri de Sant Crist, que haurien d’abandonar els seus habitatges. Aquest barri es troba al centre del terme municipal de Badalona, però al nord-oest del nucli urbà, del qual el separa l’autopista. Més concretament, es situa entre el barris de Montigalà i el de Coll i Pujol, a poc més més d’1 km de la costa, i es caracteritza per una forta degradació urbanística i social, en part deguda a l’aïllament provocat per l’autopista.

La proposta que l’Ajuntament i la Generalitat estaven negociant des de l’any 2000 preveia l’expropiació i la demolició del doble de cases adjacents a l’autopista i la construcció d’habitatge públic uns metres més enrere per deixar espai per al vial, a la vegada que es dotaria el barri de més espais oberts amb la finalitat d’esponjant-lo. En aquests nous habitatges s’hi podrien col•locar de nou les famílies expropiades i encara en quedarien seixanta més que es vendrien per tal de finançar l’operació, els costos de la qual serien assumits majoritàriament per la Generalitat.

Aquesta actuació havia de permetre renovar part del barri de Sant Crist. Tot i així, una part dels veïns es van manifestar en contra de les expropiacions i van acusar l’Ajuntament de ser coresponsable de la degradació del barri.

Els terminis periòdicament incomplerts inquieten els veïns
El juny de 2003, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques del moment, Felip Puig (de Convergència i Unió, CiU), va assistir al començament de les obres als laterals de dos trams de l’autopista C-31 a Badalona i Montgat i va afirmar que el tram de Sant Crist començaria l’any següent. L’alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va afegir que la construcció dels laterals de l’autopista a l’altura del barri de Sant Crist era un dels projectes prioritaris de l’any següent.

A començament de 2004 les famílies afectades van informar que, després de nombroses protestes ignorades per part de l’Ajuntament, proposarien una alternativa per mantenir una vintena dels habitatges que havien d’anar a terra, però van desistir pel cost que suposava de pagar una proposta. Tot i així, van continuar reivindicant que les compensacions que l’Ajuntament els donava per l’expropiació del seu habitatge no eren, ni de bon tros, suficients per comprar-ne un altre.

En començar l’any 2007, el successor al càrrec del conseller Felip Puig, Joaquim Nadal (PSC), va afirmar que abans d’acabar l’any el govern hauria iniciat o adjudicat els treballs dels laterals a l’altura de Sant Crist. També va encarregar a l’Ajuntament que estudiessin com “integrar la ciutat a l’autopista, i no a l’inrevés”, fent la via més permeable.

L’any 2008 es va constituir la coordinadora d’entitats de Sant Crist, que va fer arribar al nou alcalde socialista, Jordi Serra, una llista de demandes per tal de rectificar l’abandonament del barri i millorar-lo urgentment. L’alcalde va assegurar que la millora de diversos espais del barri ja estava “entre els plans de l’Ajuntament”. En relació amb les famílies afectades per l’ampliació del lateral de l’autopista, l’alcalde va afirmar que serien reallotjats o compensats tal com indicava la llei, i va afegir que podrien anar a un pis del sector de l’Estrella o quedar-se a la mateixa zona.

El mes de novembre de 2008, el director general de Promoció de l’Habitatge, Joaquim Gascó, va assistir en una trobada del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) a l’Ajuntament de Badalona per parlar de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES (ARE) que el govern català havia projectat als barris de Sant Crist (on es construirien 176 habitatges públics) i a l’antic solar de l’Estrella. L’ARE de Sant Crist havia de permetre crear habitatges nous, guanyar espais lliures i equipaments, i acabar la façana del barri cap a la C-31. Segons Gascó, però, la crisi econòmica i la davallada en la compra d’habitatges podien dificultar l’execució de les dues ARE.

Fos com fos, els veïns de Sant Crist es mostraven contraris a ser inclosos a l’ARE i van presentar al•legacions davant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Argumentaven que la construcció de l’ARE responia a criteris especulatius per part de les administracions local i autonòmica, per així obtenir sòl públic a baix preu. També criticaven que a canvi de casa seva se’ls volgués donar un pis de protecció oficial, que mai podrien vendre i que, a més, hi haurien d’afegir diners. Els afectats comentaven també que aquesta “situació de provisionalitat perpètua” que estaven patint des de feia tants anys havia comportat que es deixés degradar els habitatges, que no es fessin reformes de la via pública (com la renovació de l’enllumenat) i que hagués estat un barri ignorat a l’hora de construir equipaments culturals, socials i sanitaris.
La C-31 amb Màgic Badalona a la dreta Foto: Moisès Jordi
Moviments per transformar la C-31 en una via ràpida de caràcter urbà
El juny de 2009 el ple de l’Ajuntament de Badalona va aprovar per unanimitat una moció per demanar al DPTOP que, la C-31, al seu pas per la ciutat, fos classificada en el PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA (PTMB) com una “via estructurant suburbana”, cosa que en permetria la posterior transformació d’autopista a una via ràpida de caràcter urbà. Segons el primer tinent d’alcalde, Ferran Falcó (de CiU), explicava que era un projecte complex i costós però que era necessari per reduir l’impacte urbanístic i social que l’autopista causava a Badalona des de feia dècades.

La Generalitat va tenir en compte la petició municipal, tot i que el coordinador del PTMB advertia que només s’havia incorporat al document definitiu la definició de la C-31 com a “via estructurant suburbana”, però que encara havia de ser aprovat per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona (COTMB) i pel govern de la Generalitat. Tot i així, l’alcalde va manifestar que la conversió de l’autopista en via urbana podia trigar anys i que, mentrestant, era prioritari enllestir els laterals de la C-31 i les ARE.

A principi de 2010, les obres dels laterals al barri de Sant Crist encara no havien començat, i fonts del DPTOP explicaven que encara s’estaven redactant els diferents projectes constructius de l’obra. Tot i així, l’Ajuntament confiava que la imminent constitució del consorci únic entre l’Ajuntament i l’Incasòl per a la gestió de les ARE accelerés el procés. Els veïns, mentrestant, continuaven inquiets pel seu futur i dolguts per la manca de comunicació per part de l’Ajuntament. El grup municipal d’ICV va defensar la participació dels veïns en un procés per “repensar entre tots el futur de Sant Crist” i apostava per finançar les millores del barri incloent-lo en la següent convocatòria de la Llei de barris.

A final de març, la COTMB va aprovar canviar la qualificació de la C-31 per passar a ser una via estructural suburbana fins al poble veí de Montgat (Maresme). Tot i així, l’oposició, formada per ICV i el Partit Popular (PP), temia que això només comportés modificacions puntuals a la via i que la C-31 es consolidés com a autopista. Per contra, els partits del govern confiaven en el compromís de la Generalitat.
Imatge virtual dels futurs laterals de la C-31 Font: Ajuntament de Badalona
Candidatura de Sant Crist a la Llei de barris
A mitjan abril l’Ajuntament de Badalona va presentar la candidatura del barri de Sant Crist i el barri de Sistrells en la nova convocatòria de la LLEI DE BARRIS, amb un projecte de 15 MEUR, que serien assumits a parts iguals per la Generalitat i el consistori. La incorporació en la Llei de barris permetria impulsar la reurbanització d’alguns carrers, la disposició d’ajuts per a la instal•lació d’ascensors i la rehabilitació d’habitatges, entre altres mesures que il•lusionaven la coordinadora d’entitats del barri de Sant Crist. Però, quan a final de juny la Generalitat va publicar els projectes seleccionats, el de Sant Crist havia estat descartat. Els seus veïns es van mostrar molt decebuts, però l’Ajuntament afirmava que l’any següent tornarien a presentar el projecte a la convocatòria de la Llei de barris i que, mentrestant, tenia prou recursos per finançar algunes de les mesures necessàries per al barri.

A principi de maig el Consell de Govern va donar el vistiplau a la constitució dels consorcis per impulsar les dues ARE. L’alcalde badaloní, Jordi Serra, va valorar molt positivament aquesta decisió i va considerar que era decisiva per a l’acabament dels laterals de l’autopista. No obstant això durant la segona meitat de 2010 l’ARE no va fer cap nou pas.

A final d’any les obres per allargar els laterals encara no havien començat i, davant la situació de crisi econòmica, l’Ajuntament estava cercant operadors privats (entre ells el Corte Inglés, que estava a punt d’obrir un centre comercial a la ciutat) per tirar endavant el projecte.

Més informació
xarxamobal.diba.cat/xgmsv/cat/actualitat/actualitat_noticia.asp?codi=73
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès