Dissabte 24 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MESQUITA DE LLEIDA
Xavier Crehuet
Solar on es preveu construir la futura mesquita Foto: Àlex Tarroja
Actualitzat a 31/12/2010

L’Ajuntament de Lleida tanca dues vegades la mesquita del carrer Nord per excés d’aforament. La comunitat musulmana descarta construir la nova mesquita al solar del polígon industrial el Segre, per manca d’espai, i valora diferents possibilitats, tot i que finalment s’ho repensa i decideix instal•lar-se provisionalment al polígon. El govern municipal, format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), defensa aquesta ubicació de la infraestructura al polígon, però tota l’oposició municipal i altres entitats s’hi oposen.


Antecedents 2006, 2007, 2009

Lleida té uns 136.00 habitants i un 20% d’immigració, segons dades del 2009. Durant els darrers anys ha augmentat significativament el nombre de musulmans a la ciutat, un col•lectiu format majoritàriament per marroquins, que són més de 4.500. La mesquita Ibn Hazn del carrer Nord, oberta al culte el 2004 i situada al nord-est de Lleida, és la que concentra més fidels musulmans de la ciutat, tot i que també n’hi ha una al carrer Clavell, en una zona molt cèntrica.

El desembre del 2007 l’Ajuntament de Lleida i la Comunitat Islàmica de Cooperació i d’Unió de Lleida i Comarca del Segrià (CICU) van acordar desplaçar la mesquita del carrer Nord a un solar municipal que hi ha al número 111 del carrer Josep Baró i Travé, al polígon industrial el Segre, al límit amb el polígon industrial d’Entrevies. Posteriorment, el juny de 2008 es concretava l’acord que consistia en la concessió administrativa del solar per a cinquanta anys a canvi del pagament d’uns 8.000 € a l’any.

El novembre del 2008 l’Ajuntament de Lleida ja disposava del projecte de la mesquita de Lleida que preveia un temple amb dues plantes, més el soterrani per a un pàrquing de 37 places. Tot plegat sumava un total de 2.635 m2 de superfície. S’hi projectaven, entre altres espais, dues grans sales d’oració amb capacitat per a 555 fidels, un minaret de fins a 21 m d’alçada, cafeteria i restaurant, despatxos, biblioteca i un taller per a dones.

Al llarg del 2009 l’Ajuntament de Lleida va requalificar el solar passant de sòl industrial a sòl per a equipaments amb el posterior vistiplau de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida (CTUL). Els empresaris dels polígons el Segre i Entrevies, que s’oposaven a la instal•lació de la mesquita a la zona, no estaven d’acord amb aquesta requalificació i hi van presentar un contenciós administratiu. Tanmateix, els musulmans no van fer passos endavant i la mesquita només quedava com un projecte.

Tanquen la mesquita per excés d’aforament
El 25 de juny de 2010 a la mesquita del carrer Nord hi havia 1.200 fidels, segons l’Ajuntament quan l’aforament permès era de 240 persones. L’imam de la mesquita, Abdelwahab Houzi, seguidor del salafisme, ho negava, però segons la Guàrdia Urbana l’excés d’aforament s’havia superat diverses vegades, i aquest fet posava en situació de risc els fidels de l’interior de la mesquita i en dificultava l’evacuació en cas d’una emergència. Com a conseqüència d’aquest excés d’aforament, a partir del 21 de juliol la mesquita es va tancar durant dues setmanes.

El 22 de juliol Abdelwahab Houzi explicava que pretenien començar en breu la construcció de la nova mesquita al solar del polígon industrial el Segre. Segons Houzi, van cercar un sistema de construcció per reduir els costos basat en una construcció similar als mòduls prefabricats. Però tan sols una setmana després la comunitat musulmana del carrer Nord rebutjava el solar del polígon perquè afirmaven que era massa petit i també perquè els quedava massa lluny del centre de Lleida. L’objectiu dels fidels musulmans era buscar una nou solar o una nau industrial. A l’alcalde de Lleida, Àngel Ros (Partit dels Socialistes, PSC), li va sorprendre la decisió i va advertir que el nou possible oratori seleccionat havia d’ajustar-se al planejament urbanístic i a la LLEI DE CENTRES DE CULTE.

L’imam de la mesquita, Abdelwahab Houzi, que es definia ell mateix com a seguidor del salafisme, era conegut per les seves idees extremistes i per liderar el rànquing dels deu clergues del salafisme més controlats per la Policia Nacional. Houzi va alimentar encara més la mala maror quan no va acceptar una entrevista d’una periodista en una televisió local perquè anava maquillada i quan no voler parlar amb l’Associació de Veïns de l’Avinguda del Segre perquè estava presidida per una dona.

Segon tancament de la mesquita
El 6 d’agost es va reobrir la mesquita del carrer Nord després que els responsables del temple es van comprometre a controlar-ne l’accés. Tot i això, el 5 de setembre s’hi va a tornar a superar l’aforament permès, segons el recompte que hi va fer la Guàrdia Urbana en aquell moment, que hi va comptar un total de 612 fidels. Tanmateix, el portaveu de la mesquita, Hussein Kouitene, ho negava, i assegurava que la majoria de persones estaven al carrer esperant per entrar. Aquest fet va comportar el tancament provisional de la mesquita a partir del 14 de setembre.

Després del nou tancament la comunitat musulmana va proposar construir la nova mesquita en un magatzem del carrer Nord, però segons la Paeria aquell edifici no complia la Llei de centres de culte. Seguidament, els musulmans van anunciar que buscaven un solar en un terreny agrícola, amb capacitat suficient per a tots els fidels, en el qual poder construir una mesquita amb mòduls prefabricats, i que, un cop el trobessin, seguidament en demanarien al consistori la requalificació urbanística.

Des del nou tancament de la mesquita els fidels liderats per l'imam Abdelwahab Houzi van resar a dos llocs diferents. Els primers dies al Pavelló Blau dels Camps Elisis i posteriorment al solar municipal de l'antiga hípica, al barri de Cappont. L'últim rés del ramadà va aplegar als Camps Elisis uns 3.500 musulmans.
Una imatge del polígon el Segre, prop de la futura ubicació de la mesquita Foto: Àlex Tarroja
Valoren les diferents opcions
Al setembre l’imam Abdelwahab Houzi va explicar que pròximament la comunitat musulmana renunciaria oficialment al solar del polígon industrial el Segre perquè era massa petit i en poc temps es repetiria el problema del nombre excessiu de fidels. Houzi va anunciar que buscaven un nou local al nucli urbà adaptat a la normativa legal i amb capacitat per a més de 2.500 fidels. Tanmateix, plantejava l’opció provisional de col•locar un envelat al solar cedit per l’Ajuntament.

Mentrestant, l’associació islàmica Watani proposava aixecar la mesquita al solar de l'antiga hípica, i fins i tot van demanar ajuda econòmica al rei del Marroc, Mohamed VI. L’Ajuntament va descartar aquesta opció, ja que aquest solar estava destinat a la construcció de nous pavellons firals en el marc del Pla estratègic de la Fira de Lleida. Tot seguit, Watani va proposar llogar el Palau de Vidre com a mesquita. Watani, segons Abdelwahab Houzi, no tenia res a veure amb la seva comunitat.

Al final de setembre un informe pericial independent encarregat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desaconsellava la ubicació de la mesquita al solar del polígon el Segre perquè estava massa allunyat dels usuaris, perquè no afavoria la relació amb la resta de ciutadans ni la cohesió social, perquè dificultava el trànsit, perquè no hi havia habilitada una zona d’aparcament prou gran i perquè la zona, atès els magatzems de productes químics i de combustible del voltant, era massa perillosa. La Paeria, que no hi estava d’acord, assegurava que era el lloc idoni i es van comprometre a rebatre punt per punt l’informe.

Els musulmans accepten resar al polígon
Finalment, al començament d’octubre la comunitat musulmana de l’oratori del carrer Nord anunciava la construcció imminent d’una mesquita provisional a la parcel•la del carrer Josep Baró i Travé, al polígon industrial el Segre. Seria una mesquita prefabricada i amb cabuda per acollir fins a un màxim de mig miler de fidels que es mantindria oberta durant un període transitori fins que es trobés un espai més gran adequat a les normatives urbanístiques i de centres de culte. La decisió es va prendre després de la pressió municipal i de la mediació del diputat del PSC, Mohamed Chaid. De fet, la Paeria deixava entreveure que era difícil la reobertura de l’oratori del carrer Nord a causa dels reiterats incompliments de les normes de capacitat i soroll.

La comunitat musulmana, però, tot i que considerava el solar massa petit, no tenia alternatives i es va agafar a l’única possibilitat. Continuaven resant on podien, en algun descampat o sota els ponts del parc de la canalització del riu Segre, ja que la Paeria només els cedia l’aparcament del pavelló Barris Nord els divendres.

Sense unanimitat pel que fa a la ubicació de la mesquita
Per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, la solució definitiva a aquest conflicte era senzilla: calia construir una nova mesquita al solar del polígon industrial. Però, a més Ros acusava Abdelwahab Houzi de fonamentalista i d’alterar la convivència de Lleida. El president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manuel Bustos, va defensar públicament l'opció de situar la mesquita al polígon industrial.

Tanmateix, el grup municipal del PSC, que governa amb majoria absoluta, defensava en solitari a la Paeria la instal•lació de la mesquita del carrer Nord al polígon industrial. La resta de grups municipals a l’oposició, Convergència i Unió (CiU), Partit Popular (PP), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), rebutjaven aquesta ubicació perquè consideraven que no era el lloc idoni. Segons CiU la mesquita del carrer Nord era obsoleta i generava problemes als veïns. ICV i ERC proposaven construir la mesquita a l’antiga hípica.

Per la seva banda, els empresaris dels polígons el Segre i Entrevies van reiterar la seva oposició a la instal•lació d'una mesquita a la zona perquè el polígon no estava preparat per a grans concentracions de persones, sobretot pel que feia a la circulació. A més, van oferir a la comunitat musulmana assessorament jurídic i tècnic per estudiar altres ubicacions. La sectorial de comerç de Comissions Obreres (CCOO) i la sectorial d’agroalimentació de la Unió General de Treballadors (UGT) també s’oposaven a emplaçar la mesquita al polígon.

El president de la Federació Espanyola d'Entitats Religioses Islàmiques, Mohamed Hamed Ali, considerava que la Paeria havia de subvencionar l’ampliació de la mesquita del carrer del Nord o bé proporcionar provisionalment espais per resar. Per altra banda, el portaveu del Consell Islàmic de Catalunya, Mohamed Halhouil, reclamava una mesquita digna a Lleida i va criticar l'actitud poc dialogant de l'imam Houzi.

L’Ajuntament de Lleida va avisar que si el maig del 2011 no s’iniciaven les obres de la mesquita al polígon, el consistori rescindiria la cessió del solar.

Més informació
www.paeria.es
www.poligonimesquita.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segrià