Dissabte 25 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DE COSTES. EMPURIABRAVA (CASTELLÓ D’EMPÚRIES)
Anna Torres
Imatge aèria d'Empuriabrava Foto: Arxiu Territori
Actualitzat a 31/12/2010

A mitjan any 2010, l’Estat prorroga un any el procés de delimitació del domini públic maritimoterrestre de la marina d’Empuriabrava. L’atermenament suposaria la imposició de sis metres de servitud pública de trànsit en aquest espai, cosa que afectaria uns 4.000 propietaris que hi tenen piscines, amarratges o fins els habitatges. Aquesta iniciativa havia generat una forta oposició per part dels propietaris, que es va fer evident per mitjà de nombroses manifestacions i al•legacions i també d’una resolució del Congrés que instava el Govern a paralitzar el procés.


Castelló d’Empúries, a la comarca de l’Alt Empordà, té una població de 12.111 habitants (IDESCAT, 2009) que es reparteixen en dos nuclis urbans (la vila comtal i Empuriabrava), situats al marge esquerre del riu la Muga i separats per la riera de la Mugueta i la carretera C-260. El municipi disposa de 7 km de litoral on hi ha una de les marines més importants del Mediterrani: Empuriabrava.

La marina residencial d’Empuriabrava, construïda l’any 1967 en els aiguamolls de la desembocadura del riu la Muga, es troba a 2 km en línia recta de la vila comtal i presenta una estructura urbanística basada en una xarxa de canals navegables en forma de quadrícula que sumen més de 30 km de longitud. Bona part dels habitatges d’Empuriabrava tenen jardí, garatge i un accés privat als canals que permet que els propietaris amarrin l’embarcació a la porta mateix de l’habitatge. Es tracta d’un nucli urbà de vacances, a on la majoria de la població és estrangera, i disposa d’un aeroport propi i de 5.000 amarradors. La població censada a Empuriabrava és de 8.001 habitants (INE, 2009) però durant l’època estival rep més de 80.000 visitants.

La Llei de costes
La llei espanyola de costes, la denominació completa de la qual és Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes”, derogava la Llei de costes de 26 d’abril de 1969 i passava a regular la determinació, protecció, utilització i policia del domini públic maritimoterrestre, i especialment de la ribera del mar. La llei pretenia frenar la progressiva destrucció i privatització del litoral i, amb una perspectiva de futur, volia defensar-ne l’equilibri i el progrés físic, la protecció i conservació dels valors naturals i culturals, garantir-ne l’ús i el gaudi públic, i l’adopció de les mesures de restauració adequades.

D’acord amb això, la Llei imposava amb caràcter general una profunditat de 6 m terra endins de servitud de trànsit, 100 m de servitud de protecció i una servitud d’accés al mar en terrenys confrontants o contigus, la longitud i amplada dels quals dependria de la naturalesa i finalitat de l’accés. Segons el que disposava la Llei, el sòl de domini públic maritimoterrestre pertanyia a l’Estat, de manera que no hi podia haver cap propietat privada dins el territori amb aquesta categoria. La Llei s’havia d’aplicar amb caràcter retroactiu i entre les formacions que es consideraven de domini maritimoterrestre s’incloïen els ports i instal•lacions portuàries.
Un dels canals d'Empuriabrava amb diverses embarcacions Foto: Moisès Jordi
L’atermenament de la marina d’Empuriabrava
D’acord amb el que s’estipulava a la Llei de costes de 1988, entre el 29 de setembre i el 2 d’octubre de 2008 la Direcció General de Costes (DGC) va dur a terme la delimitació provisional del domini públic maritimoterrestre de la marina d’Empuriabrava. Si s’aprovava definitivament aquest atermenament, la imposició dels 6 m de servitud pública de trànsit en aquest espai afectaria uns 4.000 propietaris que hi tenien piscines, amarratges o els habitatges mateixos. A la platja d’Empuriabrava, en canvi, l’aplicació de la Llei de costes afectava principalment hotelers i restauradors, ja que no se’ls permetia establir estructures estables entre 20 i 50 m de la sorra, i les edificacions situades davant de mar en domini públic maritimoterrestre podien obtenir del Ministeri d’Obres Públiques d’Urbanisme una concessió per a trenta anys, després de la qual s’haurien de demolir.

L’atermenament va generar alarma social entre els veïns de la marina d’Empuriabrava, molts dels quals havien adquirit l’habitatge i l’amarratge sense saber que estaven afectats per la Llei de costes. Per aquest motiu temien que la Llei els comportés l’expropiació dels béns o bé afectacions més lleus com la pèrdua dels drets de propietat d’amarratges o la modificació d’algunes parts de les seves cases El dia que es van iniciar les tasques de delimitació, uns 600 propietaris dels amarradors d’Empuriabrava es van concentrar per protestar contra l’acte i van tallar la carretera C-260 amb una marxa lenta. Les protestes es van succeir durant tota la setmana fins al 2 d’octubre, dia en què unes 700 persones es van manifestar pels carrers i van fer una crema simbòlica d’escriptures per representar la pèrdua de valor que suposaria la Llei per a les seves propietats.

Però no només els veïns estaven en desacord amb el procés, sinó que la Generalitat també hi va manifestar la seva disconformitat, ja que considerava que l’Estat no tenia competència per determinar les servituds del port d’Empuriabrava, en tant que era una instal•lació portuària sense interès general, de la qual l’Estatut vigent donava la competència exclusiva a la Generalitat. Per la seva part, el consistori va manifestar el seu suport als propietaris i va anunciar que havia presentat al•legacions al procés i que havia exigit al Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM) una resposta escrita que confirmés les garanties manifestades verbalment de respecte de la propietat privada, conforme el procés no suposaria cap enderroc de les construccions existents ni cap expropiació.

Una vegada finalitzat el procés d’atermenament provisional de la marina l’Empuriabrava, els veïns disposaven de quinze dies per presentar al•legacions contra la delimitació provisional i per proposar-hi alternatives, abans no s’iniciés l’elaboració del projecte l’atermenament definitiu. Els veïns, organitzats en l’Associació de Propietaris d’Empuriabrava (APE), es van centrar a presentar el màxim nombre d’al•legacions possible. Així ho va manifestar el portaveu de l’Associació, Tim Pelters, que va explicar que no hi hauria més protestes públiques sinó un procés de recollida d’al•legacions i preparació de recursos, l’argument principal dels quals era que la Generalitat tenia raó en el conflicte de competències i que, per tant, era ella la que s’havia d’encarregar del procés. El 20 d’octubre acabava el termini de presentació d’al•legacions amb la participació de més de 4.000 propietaris, uns 500 dels quals eren estrangers.
Canal Principal prop del carrer del Llobregat Foto: Moisès Jordi
Davant l’allau d’al•legacions i després d’una reunió mantinguda entre representants del consistori de Castelló d’Empúries i alts càrrecs del MARM, el Secretari General del Mar, Juan Carlos Martín Fragueiro, va assegurar que els actes d’atermenament de l’espai públic als canals d’Empuriabrava no significarien cap expropiació d’habitatge o terreny, sinó només el requeriment de permisos a la Generalitat per a determinades actuacions en aquests espais. També així ho va corroborar la directora de DGC, Alicia Paz Antolín, que es va comprometre a elaborar un informe en què l’Estat faria constar per escrit aquestes consideracions. Paral•lelament, continuaven les negociacions amb la Generalitat per determinar de qui eren les competències del port d’Empuriabrava.

L’evolució del procés contra l’atermenament
L’octubre de 2009 el projecte d’atermenament de la DGC havia desestimat la majoria de les al•legacions presentades pels propietaris afectats i no reconeixia la Generalitat com l’administració competent. Aquest fet va desencadenar noves mobilitzacions i el 27 d’octubre es van desplaçar 300 afectats fins a la Demarcació de Costes de Girona per protestar contra la decisió de l’Estat.

A principi de l’any 2010, després de no haver rebut cap resposta concloent per part del Govern espanyol, l’APE va decidir presentar petició d’empara al Parlament Europeu denunciant el que consideraven una aplicació abusiva de la Llei de costes, el caràcter retroactiu de la qual afectaria urbanitzacions legalment construïdes quaranta anys abans de la seva entrada en vigor. La Comissió de Peticions de l’Eurocambra va concloure enviar una carta al president José Luis Rodríguez Zapatero demanant explicacions sobre l’aplicació de la Llei en diversos punts de la geografia espanyola. Poc després, el 14 d’abril, el Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat una proposició no de llei en la qual s’instava el Govern a paralitzar el procés de delimitació dels canals d’Empuriabrava. El text aprovat n’exigia la moratòria fins que es fes un estudi sobre l’encaix de la Llei en la marina. L’Ajuntament de Castelló d’Empúries, per la seva banda, va decidir convidar la ministra de MARM, Elena Espinosa, a visitar Empuriabrava perquè conegués in situ la singularitat de la marina residencial. El consistori pretenia aconseguir, així, que aquesta fos tractada amb excepcionalitat davant l’aplicació de la Llei de costes.

Finalment, el 5 de maig de 2010 l’Estat es va pronunciar publicant en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) una ampliació de dotze mesos del termini disponible pel MARM per resoldre i notificar l’expedient d’atermenament dels canals i el port d’Empuriabrava.

Més informació
www.ape-empuriabrava.com
www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-1988-18762
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà