Diumenge 26 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS
Línia elèctrica de molt alta tensió Sentmenat-Bescanó-Baixàs 2010 Mapa: Montse Ferrés
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

A final de 2010 el Ministeri d’Indústria aprova l’Avantprojecte del tram soterrat entre Santa Llogaia i la frontera francesa, mentre les obres entre Sentmenat i Bescanó gairebé ja s’enllesteixen. Per contra, els dos trams intermedis, Bescanó-Santa Llogaia i el ramal de Riudarenes, es mantenen aturats, ja que el Ministeri estudia les al•legacions presentades per ajuntaments i Generalitat que reclamen, respectivament, el soterrament del traçat i també algunes modificacions.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009

Articles posteriors 2012, 2013, 2015

La línia elèctrica transfronterera de 400 quilovolts (kV), coneguda també com línia de molt alta tensió (MAT), és un projecte dels governs espanyol i francès que té com a objectiu augmentar el volum d’energia que l’Estat francès subministra a l’Estat espanyol. L’acord es va signar a començament dels anys vuitanta i consistia a augmentar en 1.000 megawatts (MW) l’energia que França proveeix, majoritàriament procedent dels excedents nuclears, a través de la creació d’una nova línia elèctrica d’alta tensió. D’aquesta manera la capacitat d’interconnexió amb França passaria de 1.400 MW a 2.400 MW, fet que suposaria un 4% de la capacitat de producció d’Espanya, encara lluny de l’objectiu del 10% aconsellat pel Consell Europeu per a tots els estats membres. Després de rebutjar la possibilitat de fer passar la línia pels Pirineus occidentals o centrals, on la proposta va aixecar una forta oposició, els dos governs es van decantar en una cimera francoespanyola celebrada a Perpinyà el 2001 pels Pirineus orientals, mitjançant la construcció d’una línia de doble circuit de 400.000 volts (V) entre els municipis de Sentmenat (Vallès Occidental), Bescanó (Gironès) i Baixàs (Rosselló). La MAT tindria una llargada d’uns 200 km i comportaria la ubicació, aproximadament cada 300 m, de torres de fins a 60 m d’alçada, 35 m d’ample i una superfície de base d’uns 400 m2.

Els governs espanyol i francès, que són els qui tenen les competències en les línies elèctriques d’interconnexió, defensaven el projecte per reforçar el subministrament elèctric a les comarques gironines i per alimentar el futur FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) EN EL TRAM BARCELONA-PERPINYÀ. El Govern català defensava, també, el projecte, si bé remarcava la necessitat de fer canvis en el traçat per reduir l’impacte ambiental.

Per contra, la infraestructura tenia l’oposició de grups ecologistes del nord i del sud de la frontera, que van crear respectivament el Collectif Non à la THT i la Plataforma No a la MAT, i de nombrosos ajuntaments coordinats a través de l’associació Sydeco THT-66, a la Catalunya Nord, i l’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT), a les comarques gironines. Els detractors consideraven que l’objectiu principal de la línia era vendre l’excedent nuclear a Portugal i el Marroc i no pas proveir les comarques gironines, subratllaven el fort impacte ambiental i paisatgístic que comportaria i alertaven dels efectes negatius que els camps electromagnètics que generaria podrien tenir sobre la salut. Com a alternativa defensaven el reforçament de les línies existents, un model energètic basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum i, en el cas dels ajuntaments, aquests demanaven que, en cas que es fes, se soterrés la infraestructura.

Al final del 2009 al primer tram de la MAT, entre Sentmenat i Bescanó, les obres ja estaven molt avançades. En un punt intermedi d’aquest tram, a l’alçada de Santa Coloma de Farners, en sortia una ramificació que avançava cap al sud fins a Riudarenes (Selva) per alimentar el FAV, la qual disposava de projecte constructiu i estava en fase de resolució de les al•legacions. A partir de Bescanó la línia es dirigia a Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà): aquest tram disposava d’avantprojecte i estava a l’espera de la resolució de les al•legacions per redactar-ne el projecte executiu. En aquests dos trams l’AMMAT en reclamava el soterrament i la Generalitat modificacions en el traçat per allunyar la infraestructura dels nuclis habitats El darrer tram, el de la interconnexió entre Santa Llogaia i Baixàs, estava pendent de l’avantprojecte després que els governs espanyol i francès acordessin, a instàncies del coordinador europeu Mario Monti, un soterrament total per la Jonquera.

El temporal de neu aviva el debat sobre la MAT
El 8 de març de 2010 es va produir un TEMPORAL DE NEU que va afectar tot Catalunya, però especialment les comarques gironines. La nevada va deixar inicialment més de 450.000 gironins sense llum, a causa de la caiguda de desenes de torres de línies elèctriques, que van provocar que la línia Vic-Juià de 220 kV de Red Eléctrica de España (REE) es desconnectés de la xarxa, així com també moltes línies de menor tensió, sobretot al voltant del massís de les Gavarres. Tot i que la línia de 220 kV es va restablir l’endemà, milers d’abonats de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i la Selva van continuar sense llum uns quants dies més i no fou fins una setmana després de la nevada que la situació es va normalitzar completament.

El president de la Generalitat, José Montilla, i el cap de l’oposició, Artur Mas, van coincidir a manifestar que amb la línia de 400 kV Sentmenat-Baixàs les comarques gironines no haurien tingut tants problemes. En canvi, ERC, ICV i l’AMMAT coincidien a assegurar que els problemes s’havien registrat sobretot a les línies de mitjana i baixa tensió i per això reclamaven a Endesa més inversions per mantenir la xarxa elèctrica. El president d’AMMAT, Xavier Quer, afegia, a més, que la caiguda de torres reforçava la necessitat de soterrar la línia.

Es presenta l’Avantprojecte Santa Llogaia-frontera francesa
El 27 de març es va presentar a informació pública, mitjançant anunci en el Boletín Oficial del Estado (BOE), la sol•licitud d’autorització administrativa de l’Avantprojecte del tram Santa Llogaia d’Àlguema-frontera francesa presentat per REE, que passava així a la fase d’al•legacions. Paral•lelament la companyia francesa Réseau de Transport d’Électricité (RTE) tramitava el tram francès de la interconnexió, entre la frontera i Baixàs. La principal característica d’aquest tram és que anirà soterrat, en corrent contínua, en paral•lel a l’AP7 i el FAV.

En total el tram entre Santa Llogaia i la frontera francesa té 32,2 km, dels quals un 41% passarà per camins que ja existeixen però s’hauran d’ampliar per tal que hi accedeixi la maquinària, un 37% ho farà per camins amb amplada suficient i un 13% partint de zero. Els municipis afectats són Agullana, Biure, Cabanes, Capmany, Darnius, Figueres, la Jonquera, Llers, Ponts de Molins, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant.

La solució constructiva del soterrament es basarà en l’aplicació de tres tècniques. La major part del recorregut de la línia serà en una conducció en rasa amb els cables en tubs sota terra. Quan s’hagi de passar per sota d’obstacles naturals o artificials (rius, carreteres, ferrocarril...) s’optarà per perforacions dirigides que permetin instal•lar tubs subterranis mitjançant la realització de petits túnels que evitaran crear rases. Finalment, per creuar els Pirineus es construirà un túnel entre la Jonquera i el Voló de 8 km, dels quals només un pertany a territori de l’Estat espanyol. El projecte també incloïa una subestació elèctrica i una estació convertidora (per passar de corrent altern de la línia aèria al corrent continu de la línia soterrada) situades a uns 600 m del nucli de Santa Llogaia d’Àlguema, si bé parcialment amagades pel FAV.

Arguments a favor i en contra del soterrament de la resta de traçat
El 30 de juny una delegació de l’AMMAT, encapçalada pel seu president Xavier Quer, va reunir-se a Madrid amb alts càrrecs del Ministeri d’Indústria i del Ministeri de Medi Ambient, per defensar l’opció del soterrament de la MAT en els trams que faltaven per definir, és a dir Bescanó-Santa Llogaia i el ramal de Riudarenes. Aquests dos trams encara estaven en fase de resolució de les al•legacions –de l’avantprojecte en el primer i del projecte constructiu en el segon–, ja que, segons el director de REE a Catalunya, Lluís Pinós, el Ministeri estudiava amb cura totes les objeccions per fer un projecte tan curós com fos possible.

Durant la reunió l’AMMAT va exposar la proposta de soterrament que es basava en enterrar els cables en corrent altern, i no en continu com es volia fer al tram fronterer, per tal de reduir costos i per facilitar l’evacuació de l’energia de les futures CENTRALS EÒLIQUES DE L’EMPORDÀ. Els alts càrrecs dels ministeris es van mostrar interessats amb aquests arguments, si bé dubtaven que fos viable soterrar en corrent altern trams tant llargs, ja que aquesta tècnica podria ocasionar més pèrdues energètiques.

Pocs dies després el Consell d’Iniciatives Locals pel Medi Ambient (CILMA), organisme dependent de la Diputació de Girona, va presentar un decàleg en el qual es defensava el soterrament de la MAT i que recollia els arguments de l’estudi que aquest ens havia presentat un any abans. En el decàleg s’afirmava que, si es consideraven els costos del manteniment i les pèrdues energètiques, el soterrament de la MAT només costava el doble que l’opció aèria.

El mateix mes de juliol la Generalitat va fer públics els resultats de dos estudis, elaborats respectivament pel Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Estudi Ramon Folch, en els quals es desaconsellava l’opció de soterrar la MAT. El Col•legi d’Enginyers considerava que l’opció del soterrament era inviable tant tècnicament com econòmicament, mentre que l’Estudi Ramon Folch assegurava que tindria un impacte ambiental més gran que l’aeri perquè caldria obrir grans rases i col•locar torres de ventilació cada 700 m.

S’aprova l’Avantprojecte Santa Llogaia-frontera francesa
El 30 de desembre el BOE publicava l’autorització per part del Ministeri d’Indústria de l’Avantprojecte del tram Santa Llogaia-frontera francesa. El següent tràmit seria la redacció del projecte constructiu per part de REE que hauria de ser aprovat de nou pel Ministeri. Mentrestant la companyia francesa RTE seguia el mateix procediment a la Catalunya Nord. Les dues companyies confiaven a iniciar les obres el 2011.

Mentrestant, a final d’any les obres del tram Sentmenat-Bescanó ja estaven pràcticament enllestides i es preveia que es posessin en servei el febrer de 2011. En el tram Bescanó-Santa Llogaia i el ramal de Riudarenes el Ministeri continuava estudiant les al•legacions que confiava resoldre la primera meitat de 2011.

D’altra banda, el canvi en el Govern de la Generalitat arran de les eleccions del 28 de novembre no augurava canvis importants en el projecte, ja que CiU havia defensat sempre la MAT. Tanmateix, la federació nacionalista havia reclamat que s’estudiés el soterrament dels trams centrals i diversos alcaldes d’aquest partit defensaven aquesta opció.

En conjunt, REE confiava que la línia entre Sentmenat i Baixàs fos operativa el 2014.
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati