Dimarts 21 de Novembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE LES CAPÇALERES DEL TER I EL FRESER (RIPOLLÈS)
Arnau Urgell
PEIN de les Capçaleres del Ter i el Freser Foto: CEINR
Actualitzat a 31/12/2010

El maig de 2010 se celebra a Setcases (Ripollès) el procés participatiu sobre el futur de la muntanya de Sant Miquel, una forest pública que forma part de l’EIN de les capçaleres del Ter i el Freser. Els participants aposten per convertir el conjunt de l’espai, de 12.500 ha, en un parc natural després que entre 2007 i 2008 la tala d’un dels seus boscos, l’obaga de Carboners, hagués rebut l’oposició veïnal i la de diverses entitats ambientalistes. Es tracta d’una demanda que té el suport de dues resolucions del Parlament de Catalunya de 2001 i 2002 i que des del DMAH es comprometen a estudiar.


Articles posteriors: 2015

L’Espai d’Interès Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser forma part del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) des de la seva aprovació l’any 1992. És el més extens del Ripollès, amb unes 12.500 ha en vuit municipis de les valls de Ribes i de Queralbs, de les quals un 80% es reparteixen entre Queralbs i Setcases. Ubicat en un espai d’alta muntanya, inclou els principals cims de la comarca (Puigmal, Gra de Fajol, Bastiments...), així com els naixements dels seus dos rius més importants, el Ter i el Freser. L’any 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar que s’instés el Govern a iniciar els tràmits per declarar l’espai com a parc nacional o parc natural, una petició que es va repetir al cap d’un any però que no va progressar. Per altra banda, el 2004 es va aprovar definitivament el seu pla especial de delimitació conjuntament amb la resta d’EIN de la comarca (serra Cavallera, obagues de la vall del Rigard i serra de Montgrony).

La pràctica totalitat de la muntanya de Sant Miquel, de 3.894 ha, forma part de l’EIN de les capçaleres del Ter i el Freser. Aquesta forest, que ocupa el 78% de la superfície del terme municipal de Setcases i envolta el nucli urbà, és propietat del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) però té una servitud de pastures, llenyes i fustes en favor de l’Ajuntament de Setcases. La gestió del bosc, on domina el pi negre amb zones d’avet i pi roig, està planificada mitjançant un projecte d’ordenació de 2003 que té vigència fins a l’any 2015.

Mobilitzacions contra una tala
El febrer de 2007 una empresa fustera de Camprodon havia d’iniciar la tala de 1.500 arbres de l’obaga de Carboners, una part de la muntanya de Sant Miquel situada a la pista que uneix Setcases i Espinavell, després d’obtenir-ne els drets de l’Ajuntament en una subhasta pública. Quan va transcendir aquest fet, diversos veïns de Setcases i entitats ambientalistes van iniciar una recollida de signatures –en van aconseguir 2.000 en pocs dies–, ja que consideraven que es tractava d’un bosc madur –són pins negres d’uns 150 anys– que tenia, a més, un elevat valor ambiental. La pressió en contra de la tala va provocar que els serveis territorials de Medi Ambient a Girona n’ordenessin l’aturada.

Tanmateix, el 15 de setembre de 2008 es van reiniciar els treballs després d’un informe favorable de l’enginyer forestal del DMAH en el qual es reduïa el nombre d’arbres que es podien talar. El mateix dia, Carles Fernàndez –regidor d’Independents per Setcases-Progrés Municipal (IS-PM) a l’oposició– va alertar dels treballs. Al cap de tres dies, cinc entitats ambientalistes (AEMS-Rius amb Vida, Associació de Naturalistes de Girona (ANG), l’Associació Arç, el Grup de Defensa de la Natura (GEDENA) i el Grup de Defensa del Ter (GDT)– van iniciar una campanya per demanar-ne l’aturada alertant que “es tractava d’un dels boscos madurs més importants de la comarca”. A més, recordaven que el paratge formava part del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 i que tenia una de les màximes puntuacions en el mapa de valors naturals de la Carta de paisatge de la vall de Camprodon. Per a Fernàndez, després de l’aturada del 2007 les llicències per fer la tala havien caducat i el tema havia de tornar a passar pel ple municipal, un extrem que l’alcalde Jaume Busquets (Convergència i Unió, CiU) negava.

El 19 de setembre es feia públic que les pressions havien tingut efecte, i l’Ajuntament de Setcases, a instància del DMAH, suspenia cautelarment els treballs que tot just havien arribat a un terç del que s’havia planificat. A més, es va anunciar una trobada entre representants del consistori, del departament i dels ambientalistes per al 25 de setembre.

La reunió entre les diverses parts, que es va celebrar a l’Ajuntament de Setcases amb la presència de la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va acordar actualitzar, a partir d’un procés participatiu, el Pla de gestió de la forest de la muntanya de Sant Miquel, una decisió que, a la pràctica, suposava aturar sine die la tala de Carboners. De fet, l’alcalde de Setcases considerava que com “a mínim” el procés es podria allargar “entre un any i un any i mig”. Santi Llagostera, president de l’Associació Arç, considerava “positiu” l’acord però demanava la presència de diverses institucions de recerca que actuessin com a “àrbitres” en el procés d’actualització del pla de gestió.
Tala de l'obaga de Carboners Foto: Elripollès.info
Cap a un parc natural?
El maig de 2010 el DMAH i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació van convocar un procés per definir el futur de la muntanya de Sant Miquel. Arribava vint mesos després de l’aturada de la tala de Carboners, però amb aquest conflicte superat, ja que s’havia indemnitzat l’empresa que tenia els drets de la fusta del bosc.

La primera sessió del procés, en la qual van assistir una trentena de participants, va consistir en una sortida de camp per mostrar els valors ambientals, econòmics i socials de la forest acompanyats pel consultor ambiental Josep Maria Mallarach i l’enginyer forestal Santi Farriol. Abans de la segona i definitiva sessió, un grup de set entitats ambientalistes –totes les que havien participat en l’aturada de setembre de 2008 juntament amb el CEA-Alt Ter i el Centre per a la Sostenibilitat Ambiental– van fer públic un manifest en el qual reclamaven que l’EIN de les capçaleres del Ter i el Freser es declarés com a parc nacional. Per als ambientalistes, demanar-ho en el marc del procés participatiu era la “conclusió lògica” tenint en compte que les amenaces a la “integritat” de l’espai perduraven divuit anys després de l’aprovació del PEIN. A més, recordaven que la demanda recollia els antecedents del Regional Planning de 1932, el Llibre blanc de la natura dels Països Catalans de 1978 i els acords del Parlament de 2001-2002.

El 29 de maig de 2010 es va fer la segona i darrera sessió del procés participatiu en la qual va emergir com a solució de consens la possibilitat de crear un parc natural. La presència d’estacions d’esquí, la necessitat d’obtenir la participació de l’Estat i les grans limitacions a les activitats primàries es van esgrimir per descartar l’opció de parc nacional, mentre que la de parc natural era ben vista tant pels ambientalistes com pels veïns i tècnics participants. L’alcalde de Setcases, Jaume Busquets, tot i no oposar-s’hi es va mostrar escèptic per la dificultat d’aconseguir nous recursos que fessin viable la declaració, mentre que la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, es va comprometre a estudiar-ho. Per la seva banda, el gerent del Consorci d’Espais Natural (CEINR), Esteve Pous, va reclamar que si es tirava endavant tingués una bona dotació pressupostària, que el mateix CEINR en pogués assumir la gestió i que hi hagués consens a l’hora de definir el pla d’usos. Tant Busquets com Pous van recordar, però, que la decisió involucrava set ajuntaments més –especialment el de Setcases– i que havia de tenir el suport del conjunt d’institucions de la comarca.

Durant la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya del mes de novembre ICV va proposar la creació de tres nous parcs naturals a les comarques gironines durant la legislatura: el de l’ESTANY DE BANYOLES, el de les Gavarres i el de les capçaleres del Ter i el Freser.

El 18 i 19 de desembre la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) va organitzar un seminari a Ripoll sobre la gestió i conservació de les capçaleres del Ter i el Freser. Durant el seminari es van parlar de diversos aspectes com la fauna i la flora de l’espai, el model turístic del Ripollès, els esports de neu, els aprofitaments forestals, la caça o la ramaderia.

Més informació
mediambient.gencat.cat/cat/ciutadans/participacio_publica/setcases/inici.htm
www.ceinr.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Ripollès