Dissabte 24 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DECRET LLEI D'ORDENACIÓ DELS EQUIPAMENTS COMERCIALS
Centre comercial Màgic Badalona Foto: Moisès Jordi
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2010

L’any 2010, el Parlament de Catalunya aprova el Decret llei d’ordenació dels equipaments comercials. Aquest decret regula el desplegament dels futurs grans establiments comercials d’acord amb els criteris de la normativa comunitària de prestació de serveis. El Decret substitueix la llei vigent a Catalunya des de l’any 2005, simplifica els tràmits administratius per a l’obertura de nous establiments, canvia els criteris d’implantació dels formats de venda i elimina la figura de Pla territorial sectorial d’equipaments comercials com a eina de planificació que vetlla per l’equilibri de formats comercials a les comarques i municipis catalans.


Antecedents 2005, 2006

L’any 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’equipaments comercials amb l’objectiu de donar pautes per a l’ordenació de l’activitat comercial. Des del punt de vista de la localització en el territori, aquestes pautes proposaven que les grans superfícies comercials s’ubiquessin dins les trames urbanes consolidades de les capitals comarcals, dels municipis amb una població superior als 25.000 habitants o assimilables per raó de fluxos turístics. Les excepcions a aquests criteris d’ubicació s’havien d’aplicar a comerços relacionats amb la venda d’automòbils, de maquinària, de material de la construcció, d’articles de sanejament, de ferreteria i de bricolatge i centres de jardineria amb una superfície superior als 2.500 m2, així com els comerços de les instal•lacions portuàries, aeroportuàries i estacions ferroviàries.

En l’articulat de la llei es va establir una diferenciació entre establiment comercial gran i establiment comercial mitjà a partir de la superfície de venda. La primera tipologia incloïa aquelles superfícies de venda que oscil•laven entre els 800 i els 2.500 m2 mentre que els establiments mitjans quedaven acotats entre els 500 i els 1.000 m2. A més a més, però, la consideració de gran o mitjà variava en funció dels habitants del municipi on s’hagués d’ubicar l’establiment comercial. A tall d’exemple es pot dir que 800 m2 de superfície de venda es podien considerar un gran establiment en municipis de menys de 10.000 habitants o en un establiment mitjà en poblacions que oscil•lessin entre els 25.000 i els 240.000 habitants. Aquesta diferenciació era útil perquè en el posterior Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC), que s’havia de redactar a partir de la llei, s’avaluava el dèficit de metres quadrats d’aquests dos formats de venda en relació amb la població, i aquest dèficit era el creixement permès per a cada format de venda en el període d’aplicació del Pla. L’objectiu final era assegurar un equilibri de formats (oferta) en relació amb la població servida (demanda).

L’aprovació d’aquesta llei va ser qüestionada per la Unió Europea (UE), ja que segons el comissari europeu de Mercat Interior i Serveis, era massa restrictiva en relació amb la llibertat d’ubicació dels establiments comercials.

El 2010, nova llei
A final de gener del 2010, el Parlament de Catalunya ratificava el Decret llei d’ordenació d’equipaments comercials després que el Govern l’aprovés el 22 de desembre de 2009. El contingut d’aquest text legislatiu s’ha adaptat a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i Consell europeus, relativa als serveis en el mercat interior amb els objectius, entre altres, de garantir la llibertat d’establiment per satisfer les necessitats de la ciutadania.

En relació amb la tipologia dels establiments comercials, cal dir que se n’ha simplificat la classificació: fins a 800 m2 són petits; fins a 1.300 m2 són mitjans; fins a 2.500 m2 són grans i de més de 2.500 m2 són grans equipaments comercials territorials. En el format petit, la localització es pot efectuar en municipis de menys de 5.000 habitants; en canvi, els establiments mitjans i els grans establiments es podran ubicar en municipis de més de 5.000 habitants o a capitals comarcals, mentre que els territorials ho podran fer en poblacions de més de 50.000 habitants o a capitals comarcals.

Una altra de les principals aportacions d’aquest nou decret comercial és l’estalvi de tràmits, temps i diners a les empreses, ja que se simplifica la tramitació administrativa en relació amb l’activitat comercial i amb la implantació dels seus equipaments. En aquest sentit, els ajuntaments seran els responsables d’autoritzar els equipaments comercials petits i mitjans; la Direcció General de Comerç controlarà la implantació dels establiments d’entre 1.300 i 2.500 m2 mitjançant el que s’anomena una declaració responsable, i només per als equipaments territorials es requerirà una llicència de la Generalitat.

Amb la nova legislació desapareix la figura del PTSEC i consegüentment la regulació de metres autoritzables per a l’obertura d’establiments grans i mitjans, que es calculava a partir de l’oferta (establiments grans i mitjans) i la demanda (població) de cada municipi i comarca. El darrer PTSEC aprovat pel Govern caducava el 2009.

Algunes opinions sobre el nou decret
La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), el Consell de Gremis de Comerç i Turisme de Barcelona (CG) i l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABC) consideren que la nova normativa és positiva quant a l’agilitació dels tràmits per a l’obertura d’establiments comercials, tot i que no estan massa d’acord amb el fet que les grans superfícies puguin ubicar-se en municipis de més de 5.000 habitants. Els comerciants argumenten que molts d’aquests municipis es troben a la perifèria de municipis grans on, ara com ara ,no poden obrir nous establiments grans perquè el mercat està saturat i s’ha aconseguit un cert equilibri de formats. La possibilitat d’obrir grans establiments a municipis més petits pot fer que es desequilibrin els formats en relació amb la població servida.

Convergència i Unió (CiU), a través del diputat Carles Pellicer, es va mostrar contrària al Decret llei esgrimint diferents arguments entre els quals cal destacar que les noves superfícies per a grans establiments comercials es podran obrir a uns 140 municipis d’entre 5.000 i 25.000 habitants, ja que s’ha modificat la restricció en relació amb la mida de la població. També es mostraven contraris als canvis sobre els grans establiments comercials territorials ja que amb la nova llei es podran obrir aquest tipus d’equipaments en 52 nous municipis, 29 dels quals són capitals de comarca, amb un volum demogràfic menor de 50.000 habitants. Tampoc no estaven d’acord amb la reducció de control administratiu sobre les llicències d’obertura per part de la Generalitat, que de fet ha quedat reduït als establiments de més de 2.500 m2, ni amb el contingut que fa referència a la ubicació dels centres comercials en la trama urbana consolidada, ja que segons CiU el text permetrà la ubicació fora d’aquesta trama sempre que “estigui justificada”.

A final d’any l’entrada del nou Govern de la Generalitat, format per CiU, feia preveure una nova modificació de la normativa de regulació dels equipaments comercials.

Més informació
www.gencat.cat/diue
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati