Dilluns 21 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA DE LA CIMENTERA LAFARGE (MONTCADA I REIXAC)
La cimentera Lafarge amb el barri de Can Sant Joan en primer terme. Fotografia cedida per Montcada Comunicació
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010

El juny de 2010 la cimentera Lafarge inicia la crema de llots de depuradora com a combustible alternatiu del coc de petroli. El Departament de Medi Ambient i habitatge ho havia avalat al considerar que aquest combustible no afecta la salut de les persones i que, a més, disminueix les emissions de CO2 d’acord amb l’estratègia del canvi climàtic aprovada pel govern. Entitats veïnals i ecologistes alerten dels impactes sobre la salut de la crema d’aquests llots.


La cimentera de Lafarge SA se situa al costat de l’autopista C-33, al terme municipal de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), just a tocar el turó de Montcada. Es tracta d’un complex industrial de grans dimensions que es troba a menys de 200 m dels habitatges del barri de CAN SANT JOAN, on hi viuen aproximadament 5.000 persones. La principal activitat de l’empresa és la fabricació de diferents tipus de ciment per a la construcció, procés que requereix la fusió dels diversos components (calcària, argila, sorra, margues...) mitjançant forns a alta temperatura.

L’any 2007 Lafarge va sol•licitar l’autorització ambiental per cremar residus biològics, concretament biomassa (especialment llots de depuradora) com a alternativa als combustibles fòssils (coc de petroli) per fer funcionar els seus forns, tal com ho estava fent en altres dues fàbriques a Sagunt (València) i Villaluenga de la Sagra (Toledo). Aquest fet va provocar la mobilització de gran part de la població de Can Sant Joan i d’entitats ecologistes: l’Associació de Veïns de Can Sant Joan, Greenpeace, Ecologistes en Acció i la Plataforma antiincineració que aglutinava aproximadament quaranta entitats que s’hi oposaven, tot argumentant que la crema de biomassa augmentaria la contaminació atmosfèrica. Això, en la seva opinió, podria incrementar el nombre de malalties respiratòries precisament en una zona que la Generalitat havia declarat zona d’especial protecció ambiental l’any 1993. A més, molts veïns feia temps que protestaven per les reiterades fuites incontrolades que es produïen a la fàbrica.

Davant de les protestes, el ple municipal va aprovar a principi de 2008 una moció presentada de forma conjunta per tots els grups municipals, en relació amb l’adequació ambiental promoguda per Lafarge, que van remetre al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). Aquesta moció feia incís en la necessitat d’obrir un debat sobre el futur de l’empresa a la ciutat de Montcada i Reixac, que preveia el trasllat de la fàbrica o fins i tot el tancament.

El mes d’abril de 2008, el DMAH va emetre una resolució que autoritzava l’adequació ambiental de la cimentera, tot i decretar una moratòria de divuit mesos per al canvi de combustible, fins que l’empresa realitzés una sèrie de proves en altres indústries que estiguessin utilitzant la biomassa com a combustible i que demostressin que no produïen efectes negatius per a la salut.

El futur de la cimentera divideix els veïns de Montcada i Reixac
El gener de 2010, un cop transcorreguts els divuit mesos, Lafarge encara no havia aportat cap informe a l’Ajuntament de Montcada i Reixac que fes referència als resultats de les proves del combustible. Per la seva part, la Direcció General de Qualitat Ambiental del DMAH tampoc havia emès cap informe concloent de forma clara i rotunda que la substitució de combustible no aniria en detriment de la salut de les persones.

Atesa la situació, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una altra moció en què es tornava a demanar que no s’autoritzés de manera definitiva la crema de llots. D’altra banda, va trametre un informe desfavorable al DMAH per l’excés de soroll que emetia la cimentera –ja que considerava que, en horari nocturn, l’activitat de la fàbrica superava els 50 decibels en un ambient exterior i pròxim a habitatges– i per la falta de naus tancades per emmagatzemar-hi els llots i evitar, així, la propagació de pudors. Aquest escrit també supeditava l’autorització definitiva a la realització d’un estudi de les dades de mortalitat a Montcada i Reixac els darrers anys amb una comparativa amb la resta de municipis de l’àrea metropolitana. Segons l’alcalde de Montcada, Cèsar Arrizabalaga, aquest estudi sobre salut havia de servir per posar fi als rumors de tot tipus i tranquil•litzar la ciutadania.

Tota aquesta situació va enfrontar els veïns de Montcada i Reixac, que van convocar diverses concentracions a favor i en contra de la crema dels llots. D’una banda, el personal de la fàbrica es pronunciava en contra de les possibilitats que plantejava l’Ajuntament, ja que asseguraven que l’activitat era completament segura i que el trasllat o el tancament de la planta podria comportar la pèrdua de 300 llocs de treball. De l’altra, gran part dels veïns denunciaven la perillositat que suposava per a la salut derivada de la crema de llots.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge torna a ajornar la crema de llots
El mateix gener el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va acceptar les condicions de Montcada i Reixac i va ajornar l’autorització de la crema de llots fins a disposar dels informes del Departament de Salut sobre les dades de mortalitat al municipi i fins que no es resolguessin les al•legacions que l’Ajuntament havia interposat en referència als nivells de soroll i pudor.

A mitjan febrer, el Departament de Salut va informar a l’Ajuntament que no considerava pertinent fer una anàlisi de les dades de mortalitat al municipi perquè no era un bon indicador dels efectes crònics sobre la salut i, a més a més, aquest tipus d’anàlisi emmarcat en territoris petits era poc fiable. Tot i això, va donar algunes dades de les causes de mortalitat al municipi que considerava poc significatives respecte a les de la comarca. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el Partit Popular (PP) de Montcada i Reixac, a l’oposició, van considerar que aquestes dades eren insuficients. Per això, ERC va presentar una moció en què reclamava un estudi epidemiològic, però va ser rebutjada pel govern (Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC– i Convergència i Unió –CiU–), el qual, tot i que donava per bo l’informe de Salut, en demanava més dades.

D’altra banda, l’alcalde va anunciar que supeditaria l’autorització a l’informe que el DMAH els havia de lliurar sobre les dades obtingudes en aquelles indústries que ja haguessin fet el canvi de combustible, i que demostressin que no hi havia efectes perniciosos per a la salut de les persones.

Llum verda a la crema de llots
El DMAH conjuntament amb la Fundació Laboral del Ciment i del Medi Ambient van presentar el 8 d’abril, en el marc d’una jornada celebrada a Montcada i Reixac sobre salut ambiental, els informes científics que avalaven que les emissions de dioxines i metalls a l’atmosfera que provocaven la fabricació de ciment no eren significatives, i que la substitució del coc de petroli per altres combustibles com els llots de les depuradores permetien, a més, disminuir les quantitats de CO2 d’acord amb l’estratègia del canvi climàtic aprovada pel govern. Diversos centenars de detractors i partidaris de la cimentera es van manifestar aprofitant l’anunci.

A final de maig el Departament de Medi Ambient i Habitatge va donar l’autorització ambiental definitiva de la crema de la biomassa de llots assecats de depuradora un cop va verificar que l’empresa havia complert les mesures incloses en l’autorització de 2008. Poques setmanes després la cimentera va iniciar el procés de substitució dels combustibles fòssils per llots. A final d’any un 15% del combustible utilitzat ja era biomassa i es pretenia arribar al 20% el 2011.

Fonts de Lafarge valoraven positivament la substitució al considerar que s’evitava dur els fangs a l’abocador, es reduïen les emissions de CO2 i es millorava la competitivitat de la cimentera. En canvi entitats ecologistes i veïnals consideraven que amb el terme “valorització” es disfressava la incineració de residus i advertien de les conseqüències sobre la salut de les emissions atmosfèriques.

Més informació
www.fundacioncema.org
www.lafarge.com.es

www.montcada.org

* Fotografia cedida per Montcada Comunicació
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental