Divendres 28 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRALS EÒLIQUES DE L'EMPORDÀ
Centrals eòliques de l'Empordà 2010 Mapa: Montse Ferrés
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

El Govern de la Generalitat delimita una zona de desenvolupament prioritari de l’energia eòlica al nord de l’Alt Empordà, on es podrien instal•lar 180 MW. Aquesta delimitació xoca amb la proposta realitzada pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà, que aposta per concentrar les centrals al corredor d’infraestructures entre Figueres i la Jonquera i allunyar-les del massís de l’Albera.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008

L’Alt Empordà fou la comarca pionera en la implantació de l’energia eòlica a l’Estat espanyol, amb la instal•lació d’una central a Garriguella el 1984, per bé que a partir del 1992 va quedar fora de servei. El 1990 va entrar en funcionament una nova central eòlica a Roses, amb sis molins i una potència instal•lada de 0,59 MW, que van ser desballestats el 2007. Després de la presentació del mapa eòlic de Catalunya que el 2002 va fer el Govern de la Generalitat, van aparèixer projectes de parcs eòlics en diversos municipis de la comarca. La presència d’aquests projectes va generar l’oposició per part de diversos col•lectius, entre els quals Salvem l’Empordà, que alertaven dels impactes ambientals i paisatgístics que podien ocasionar.

A final del 2009 set d’aquests parcs havien rebut autorització administrativa, si bé no se n’havia iniciat cap: el parc Tramuntana situat a Portbou (17 aerogeneradors i 21,25 MW), el parc Banys de la Mercè de Capmany (3 aerogeneradors i 4,60 MW), el parc Serra de l’Hoste de Capmany (3 aerogeneradors i 5 MW), el parc Serra Comunera de Capmany (3 aerogeneradors i 5 MW), el parc Molinars de Colera (13 aerogeneradors i 26 MW), el parc Coll de Panissars de la Jonquera (17 aerogeneradors i 49,50 MW) i el parc Passamilàs de Biure (11 aerogeneradors, 27,50 MW). Dels cinc ajuntaments afectats, únicament els de Capmany i Biure defensaven els projectes de parcs eòlics al seu municipi.

Es debat la implantació de miniparcs
A final de 2008 l’empresa Gamesa va enunciar que estava promovent un parc eòlic que implicaria 32 municipis de l’Alt Empordà, cada un dels quals tindria dos aerogeneradors amb una potència instal•lada de 4,5 MW i una altura de 138 m i de 180 m comptant-hi les aspes. El gerent de Gamesa a Catalunya, Cayo Fabra, assegurava el mes de març de 2009 que els aerogeneradors es col•locarien a uns 900 m de distància dels nuclis habitats i a 500 m de cases o masos i que evacuarien l’energia a través d’una xarxa radial soterrada que desembocaria a la subestació de la LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ de Santa Llogaia d’Àlguema. Fabra assegurava que aquestes infraestructures comportarien unes compensacions anuals per als municipis de 60.000 € i la creació d’uns 500 llocs de treball durant la construcció i d’un centenar de fixos per executar les tasques de manteniment.

Els parcs de Gamesa van sortir a informació pública l’estiu de 2009. La intenció de la companyia era començar-los a construir durant el 2010, si bé a principi d’aquell mateix any encara no n’havien rebut l’autorització administrativa.

Diversos alcaldes, com els de Garriguella Joan Losilla (Convergència i Unió, CiU), el de Figueres Santi Vila (CiU) o el de Torroella de Fluvià Pere Moradell (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) van manifestar el seu suport al projecte. Per a Moradell “suposaria una injecció important de diners per als ajuntaments” i si bé reconeixia que generaven un impacte visual considerable, “també en tenen les instal•lacions agrícoles i industrials”. Més caut es manifestava el president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Pere Vila (CiU), que reconeixia que calia impulsar l’energia eòlica però estudiant amb profunditat el model que calia aplicar. Per això va enunciar que el Consell Comarcal havia encarregat un estudi a una consultora per racionalitzar la implantació dels aerogeneradors.

Per la seva banda, Salvem l’Empordà es mostrava contrari al projecte i assegurava que no es tractava de “miniparcs”, sinó d’una “macrocentral eòlica” que suposaria l’ocupació de 700.000 m2 de sòl agrícola. La plataforma apostava per implantar les energies renovables “on hi ha els consums, evitant, així, les xarxes de transport d’energia”.

El Consell Comarcal aposta pel corredor d’infraestructures
El 9 de febrer de 2010 el Consell Comarcal de l’Alt Empordà va presentar l’Estudi sobre la implantació de parcs eòlics que havia encarregat a l’Institut Cerdà. En el document s’apostava per concentrar-los al corredor d’infraestructures per on passen l’N-II, l’AP-7 i el Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV), concretament a la meitat nord, entre Figueres i la Jonquera. D’aquesta manera es pretenia minimitzar l’impacte paisatgístic i aprofitar la subestació de la MAT i, a més, els parcs es podrien situar en dotze municipis: Agullana, Avinyonet de Puigventós, Biure, Boadella i les Escaules, Capmany, Darnius, Figueres, Llers, Pont de Molins, Terrades, Vilafant i la Jonquera. D’altra banda, amb aquesta aposta es descartava l’opció de concentrar-los al massís de l’Albera o a la plana agrícola. L’objectiu final era arribar a una potència instal•lada que oscil•lés entre 200 i 265 MW, és a dir, entre un 10 i un 15% del consum energètic de la comarca.

L’estudi també proposava que els ingressos derivats de la instal•lació dels parcs es gestionessin a nivell comarcal, amb la creació d’un organisme gestor, i que es repartissin a través d’un cànon específic per als municipis que acullen els aerogeneradors i un altre per als que no en reben. Aquesta opció generava recel per part d’alguns alcaldes, com el de Llers –Carles Fortiana (CiU)– que considerava que tots els ingressos havien d’anar a parar al municipi que rebés els aerogeneradors, ja que aquests serien els que en patirien l’impacte ambiental i paisatgístic.

El document va rebre el vistiplau de tots els alcaldes de la comarca excepte del de Boadella d’Empordà, Emili Santos (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), que també era el delegat de Medi Ambient a Girona.

La Generalitat aposta pel massís de l’Albera
Pocs dies després la Direcció General d’Energia i Mines va presentar l’esborrany de les ZONES DE DESENVOLUPAMENT PRIORITARI (ZDP) previstes a Catalunya, en les quals s’havia d’impulsar l’energia eòlica. En total es delimitaven vuit zones, una de les quals se situava a l’Alt Empordà i es preveia instal•lar-hi 200 MW de potència, quantitat que equivaldria a entre 70 i 100 aerogeneradors. En concret, la ZDP de l’Alt Empordà, que era la que tenia més capacitat de producció, se situava al nord de la comarca, entorn del massís de l’Albera, si bé s’evitava afectar l’àrea classificada com a paratge natural d’interès nacional. L’àrea afectava els municipis d’Agullana, Cantallops, Masarac, Sant Climent, la Jonquera, Espolla i Capmany i només coincidia amb la zona proposada pel Consell Comarcal en el sector més proper al corredor d’infraestructures.

Fora de les ZDP no es preveia autoritzar cap central eòlica de més de cinc aerogeneradors o de més de 10 MW de potència fins al 2015. Això permetia que els miniparcs eòlics proposats per Gamesa poguessin tirar endavant, ja que es tramitaven de manera independent per a cada municipi. A més, els parcs eòlics ja autoritzats podrien tirar endavant encara que se situessin fora de les ZDP, com era el cas del parc Tramuntana de Portbou o el Molinars de Colera.

La nova presidenta del Consell Comarcal, Consol Centenys (PSC), va criticar la proposta de la Generalitat per la seva afectació al massís de l’Albera i perquè donava via lliure als miniparcs i als parcs autoritzats. Centenys recordava que si se sumaven tots els projectes es podria arribar als 400 MW, potència que considerava excessiva. A aquestes crítiques s’hi van sumar l’alcalde de Figueres, Santi Vila, i també el president d’ERC, Joan Puigcercós, que van defensar el treball del Consell Comarcal.

A mitjan març Salvem l’Empordà va treure un comunicat en què rebutjava frontalment les ZDP i en què considerava el mapa del Consell Comarcal un punt de partida sobre el qual arribar a un acord. Amb tot, reclamava que es replantegessin les àrees de Darnius, Terrades o Boadella d’Empordà en considerar-les massa allunyades del corredor d’infraestructures.

A començament d’abril, el Consell Comarcal i la Generalitat van iniciar negociacions per acordar la delimitació definitiva de les ZDP.

Aprovació de la ZDP
L’1 de juny el Govern de la Generalitat, en Acord de Govern publicat al DOGC el 7 de juny, va aprovar les ZDP per a l’energia eòlica. Finalment es reduïa de 200 a 180 MW la potència prevista a la ZDP de l’Alt Empordà i se’n modificaven una mica els límits. Així es reduïa la zona que afectava el massís de l’Albera, s’evitava l’afectació dels estanys de la Jonquera (fet que provocava que quedessin dos sectors discontinus) i s’eliminava la zona que quedava al nord del nucli urbà de la Jonquera. En canvi, s’augmentava el sector oest, ampliant els límits cap a Darnius. D’aquesta manera la delimitació s’assemblava un xic més a la proposta del Consell Comarcal, si bé encara hi quedava lluny.

Dies després, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà va insistir en la seva pròpia proposta i va lamentar que no s’aprofités més el corredor d’infraestructures, si bé va reconèixer que s’havien acceptat algunes de les propostes, com per exemple allunyar els aerogeneradors de les zones més sensibles del massís de l’Albera. L’Ajuntament de Figueres, per la seva banda, va presentar un recurs contenciós administratiu contra les ZEPA, que va ser admès pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al novembre. Pel que fa a les entitats ecologistes, Salvem l’Empordà i l’Associació Respectem l’Albera (ARA) es van oposar a la delimitació i van organitzar el 6 de juny una caminada i una arrossada a Sant Climent Sescebes en la qual van remarcar que les ZDP s’havien aprovat sense consens.

Després de l’aprovació, el Departament d’Economia i Finances va obrir a mitjan juny el període de concurs públic, al qual les empreses promotores podien presentar els seus projectes de parcs eòlics dins les ZDP, a fi d’assolir la potència aprovada. Un cop acabat el termini, a final de juliol, els jurats –integrats per una comissió formada pels departaments d’Economia, Medi Ambient i Política Territorial i pels consells comarcals– van iniciar el procés de deliberació per adjudicar la seva instal•lació d’acord amb els requeriments socioeconòmics (que pesaven un 45% en la valoració del projecte), ambientals (30%) i tècnics (25%).

A mitjan octubre es va donar a conèixer la resolució del concurs, que atorgava la licitació de la ZDP de l’Alt Empordà a Alstom Wind que podria construir sis parcs eòlics dins la zona delimitada amb una potència màxima, en conjunt, de 180 MW. A final d’any l’empresa adjudicatària va començar l’elaboració dels projectes detallats de les centrals eòliques que preveia presentar el 2011. 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà