Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL INTEGRADA DE MERCADERIES DEL PENEDÈS (L’ARBOÇ I BANYERES)
Arnau Urgell
Central Integrada de Mercaderies del Penedès 1 Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

El juny de 2010 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques aprova inicialment el Pla director urbanístic (PDU) del futur Logis Penedès. El document planifica un àmbit de 405,4 ha, de les quals 177 són pròpiament del projecte logístic, i situa el 2013 com a data per a l’inici de les obres. Amb el nou tràmit es manté l’oposició de la plataforma No Fem el CIM, així com dels tres ajuntaments afectats. Per altra banda, el canvi de govern esdevé una gran incògnita sobre el futur del projecte, ja que a nivell comarcal CiU s’hi oposa frontalment.


Antecedents 2004, 2007, 2009

El 2003 l’empresa pública Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques (CIMALSA) va adquirir 160 ha als municipis de l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès (Baix Penedès) per tal de crear-hi un centre integrat de mercaderies (CIM) –una zona d’activitats econòmiques amb facilitats per a la intermodalitat del transport de mercaderies– d’unes 200 ha situat en un espai on coincideixen infraestructures com l’autopista AP-7, la futura autovia A-7 i els ferrocarrils convencional i d’alta velocitat (FAV). Ràpidament es va crear la plataforma opositora No Fem el CIM, que denunciava l’impacte ambiental i paisatgístic, i, al cap de tres anys, CIMALSA anunciava que redimensionava el projecte a 185 ha de les quals 128 serien estrictament logístiques.

L’estiu de 2009 es va fer públic l’Avantprojecte del Pla director urbanístic i l’Informe ambiental preliminar d’una àrea logística rebatejada com el Logis Penedès. Es proposava que ocupés 170 ha en l’espai comprès entre l’AP-7 i l’actual corredor ferroviari. Mentrestant, continuava l’oposició per part de la plataforma No Fem el CIM, així com dels tres municipis afectats. En aquest sentit consideraven que la superfície real afectada pel projecte era de 408 ha –114 de les quals dedicades a la protecció de la riera de Marmellar–, però que amb les infraestructures, naus i aparcaments se superaria de molt les 170 ha logístiques.

El desembre de 2009 Medi Ambient va emetre l’Informe d’avaluació ambiental en el qual retreia “manca d’anàlisi i concreció” en l’Avantprojecte del PDU del Logis. El document considerava no prou justificat “el consum de sòl significatiu” per a activitats logístiques, “una garantia insuficient d’intermodalitat”, la necessitat de preveure “sinergies amb els polígons industrials del marc territorial més immediat” i reduir l’impacte paisatgístic i l’afecció als aqüífers.

L’informe de Medi Ambient va generar una gran controvèrsia entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya (ICV). En aquest sentit, el delegat del Govern al Camp de Tarragona, el socialista Xavier Sabaté, va defensar que el Logis no es veuria frenat i que només eren “recomanacions que es tindrien en compte en la tramitació del projecte”. Per contra, el diputat tarragoní d’ICV, Xavier Pi, va acusar Sabaté de “menystenir les observacions i exigències ambientals” del document. “Hem de suposar que el delegat del govern no invita a vulnerar la llei”, va afegir.
Central Integrada de Mercaderies del Penedès 2 Mapa: Montse Ferrés
En l’àmbit local el president ecosocialista del Baix Penedès, José Manuel Fernández, va assenyalar que el document els donava “raons i arguments per fer veure que això no ha de prosperar”, mentre que No Fem el CIM considerava que s’evidenciava que el projecte “és negatiu per al territori des de tots els punts de vista”.

Aproven inicialment el PDU
El 18 de juny de 2010 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar inicialment el PDU d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques per ordenar el conjunt d’actuacions necessàries per tal de fer possible el CIM. La superfície de planejament és de 404,5 ha –114,7 a Banyeres; 257,1 a l’Arboç; 4,5 a Sant Jaume i 28,4 a Castellet i la Gornal–, de les quals 177 ha (124 a l’Arboç, 48 a Banyeres i 5 a Sant Jaume) són pròpiament del Logis Penedès i estan situades bàsicament davant del nucli urbà de Banyeres i al costat de l’AP-7, entre les quals 69 per a activitats logístiques, 27 per a activitats intermodals amb l’accés ferroviari i 22 per a indústria neta i serveis). A més, el pla catalogava com a espais oberts amb un règim de protecció especial 125 ha a la vora del turó del Papiol i la riera de Marmellar.

El document preveu construir una terminal de mercaderies de 550 m de llarg –ampliables a 750–, que estarà connectada inicialment a la via convencional d’ample ibèric, i en un futur a la línia d’ample europeu entre el port de Tarragona i Castellbisbal. També es dibuixaven nous accessos a l’autopista AP-7 i a la futura autovia A-7, així com un vial de connexió entre ambdues. Les obres del nou polígon, que tindrà mecanismes d’estalvi i reutilització d’aigua, i instal•lacions de plaques solars, podrien començar el 2013, amb un termini d’execució d’uns dos anys. Dos estudis de la URV que acompanyaven l’aprovació inicial del PDU estimaven que l’activitat econòmica generada seria de 425,6 MEUR anuals i la creació de 5.770 llocs de treball directes (i de fins a 9.330, comptant els indirectes i els induïts). Per fer-ho possible caldria una inversió pública de 127 MEUR i de 218 MEUR més, privada.

Els tres municipis afectats van anunciar el mateix dia que presentarien al•legacions al PDU per l’impacte ambiental i perquè consideraven el projecte “incompatible” amb les seves ordenacions urbanístiques. A més, van considerar l’anunci que el Logis estaria acabat el 2015 com una “fantasia electoralista sense credibilitat”. L’Ajuntament de Vilafranca –així com altres governats per CiU i ERC– també es van sumar a les al•legacions de la plataforma No Fem el CIM, en la qual es criticava que el Penedès esdevingués “el parc logístic més gran de Catalunya”. L’entitat també va desqualificar les xifres d’impacte econòmic i ambiental que va presentar la URV. En canvi, des del PSC es qualificava de “irresponsabilitat absoluta” que les poblacions que es “beneficiarien més directament del projecte” s’hi oposessin.
Terrenys on es preveu localitzar el CIM Penedès, al costat de Banyeres
Al final del mes de setembre el director general de CIMALSA, Ignasi Ragàs, va aprofitar la presentació del projecte a Tarragona per recordar que s’havia d’anteposar les “necessitats a nivell nacional, estatal i europeu” a les “inquietuds locals”. Tot i això, Ragàs va matisar que calia “gestionar, mitigar i compensar” l’impacte a escala local i que es faria tot el possible per protegir el paisatge. El director de CIMALSA també va afirmar que el projecte “no generaria un monocultiu logístic” al Baix Penedès –tal com havia alertat mesos enrere la Confederació Empresarial de la Provincia de Tarragona CEPTA–, sinó que “diversificaria el teixit econòmic” de la regió. Ragàs va insistir que tant el Logis com la segona fase del CIM CAMP DE TARRAGONA  i el CENTRE INTERMODAL DEL MONTBLANC estaran en condicions d’urbanitzar-se el 2013. A banda de confiar que la recuperació econòmica ja es notaria en aquell moment va afirmar que, si el Logis Penedès estigués fet, tindria una forta demanda de sòl.

El 28 d’octubre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va suspendre l’aprovació del POUM de Banyeres, ja que el document no incloïa les 56 ha de zones industrials previstes en el PDU del Logis. En canvi, planificava 40 ha per a activitats econòmiques en diversos punts del municipi. El director general d’Urbanisme, Pere Solà (PSC), va advertir al municipi que el POUM no tiraria endavant fins que tingués en compte el Logis.

Incògnita política
Més enllà de la crisi econòmica, la principal incògnita sobre el futur del projecte logístic està marcat per la conjuntura política després del canvi a la Generalitat derivat de les eleccions del 28 de novembre. El PSC era fins ara el principal defensor del Logis Penedès que a nivell local tenia l’oposició frontal tant de CiU, com d’ICV i ERC –aquests dos partits també hi havien mostrat a nivell nacional el seu rebuig durant la campanya–. En els propers mesos caldrà veure si els nous gestors de Política Territorial del govern de CiU mantenen el procés de tramitació de la infraestructura logística, la replantegen o la descarten.
Baix Penedès