Dijous 30 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CATÀLEG DE PAISATGE DE LES COMARQUES GIRONINES
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Paisatge de muntanya prop de Beget Foto: Àlex Tarroja
Actualitzat a 31/12/2010

S’aprova definitivament el Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines, que identifica els valors paisatgístics de cadascuna de les 26 unitats de paisatge amb què divideix aquest àmbit territorial. El Catàleg estudia l’estat de conservació d’aquests paisatges, les potencialitats i amenaces, i defineix els objectius de qualitat paisatgística, criteris i accions per contribuir a un coneixement del paisatge i a una planificació territorial millors.

Els catàlegs de paisatge són els instruments bàsics d’intervenció que preveu la Llei 8/2005 [2005:92], de protecció, gestió i ordenació del paisatge, per determinar la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, així com els objectius de qualitat paisatgística i les propostes per assolir-los.

El 2005, a més de l’aprovació de la Llei abans esmentada, l’Observatori del Paisatge de Catalunya (OPC) va publicar el Prototipus de catàleg de paisatge, que establia les bases per a l’elaboració dels set catàlegs que s’havien d’elaborar, un per cada àmbit de planificació territorial de Catalunya. Aquell mateix any es va endegar l’elaboració dels catàlegs, per a la qual l’Observatori del Paisatge va establir convenis amb grups de recerca de les universitats catalanes. En el cas de les Comarques Gironines, les universitats de Girona (UdG) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van ser les encarregades de redactar el catàleg, sota la direcció de l’OPC.

A mitjan any 2010, s’havien aprovat definitivament els CATÀLEGS DE PAISATGE DE LES TERRES DE LLEIDA (setembre de 2008), del CAMP DE TARRAGONA (maig de 2010) i de les TERRES DE L'EBRE (juliol de 2010) [2009:38]. La resta, encara que no acabats, estaven molt avançats i es preveia que s’aprovessin al llarg dels mesos següents.

La participació en el Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines
El 6 de setembre de 2010 es va sotmetre a informació pública el Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines durant un mes, fins al 7 d’octubre. Els catàlegs de paisatge se sotmeten a informació pública abans de fer-ne l’aprovació definitiva, per tal de recollir les al•legacions de les institucions i les entitats del territori i dels ciutadans interessats. En aquest cas, es van rebre 25 al•legacions, principalment d’ajuntaments i entitats privades, però també del Consell Comarcal de la Selva i de la Direcció General d’Energia i Mines (del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat). En alguns casos proposaven completar i enriquir l’apartat de valors (afegint-hi nous elements patrimonials d’interès) i en altres matisaven alguna frase, sobretot de l’apartat proposicional.

Finalment el Catàleg va rebre l’aprovació definitiva el 26 de novembre de 2010 després de recollir la major part de les al•legacions.
Unitats de paisatge de les Comarques Gironines Font: DPTOP
El Catàleg ja va disposar d’una àmplia participació pública durant la fase de redacció. Concretament, es van fer entrevistes amb 28 agents de paisatge (representants d’entitats amb incidència sobre el paisatge), com ara els consells comarcals, les entitats naturalistes, les cambres de comerç o els consells reguladors de les denominacions d’origen. També es van organitzar sessions informatives i de debat a Girona, Figueres i Olot, amb la participació d’un centenar de persones.

Entre els mesos de juny i octubre de 2007 es va desenvolupar una consulta ciutadana a través del web de l’OPC, que va rebre 871aportacions i que va permetre obtenir suggeriments sobre els valors del paisatge i sobre els objectius de qualitat paisatgística, o propostes de millora del paisatge, sovint encaminades a limitar el creixement urbanístic i protegir els espais naturals i agraris. Els suggeriments rebuts van servir per acabar de concretar el contingut del Catàleg i ajustar-lo el màxim a la realitat territorial.

Les Comarques Gironines: una terra de contrastos
Aquest catàleg abraça les comarques del Ripollès, la Garrotxa, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Selva, el Gironès i el Pla de l’Estany. Per això, els trets principals d’aquest paisatge inclouen des dels penya-segats del litoral a les valls de l’interior, el mosaic agroforestal, les masies i construccions rurals, els patrons d’assentaments i els nuclis de població singulars, els fons escènics, les infraestructures i la urbanització de la façana litoral (tant a la primera com a la segona línia de costa) i dels municipis a l’entorn de les grans ciutats. Les indústries al costat dels rius Ter i Fluvià, l’explotació de les suredes o l’obertura de grans infraestructures també són algunes de les característiques pròpies d’aquest àmbit.

El Catàleg fa alhora un inventari dels valors paisatgístics de la zona, entesos en un sentit ampli. Així, la zona volcànica de la Garrotxa, la plana de l’Alt Empordà, la vall de Núria o el cap de Creus són alguns dels elements valorats per la forta càrrega d’identitat que contenen, mentre que el litoral de la Costa Brava, el Montseny, les Gavarres, els aiguamolls de l’Empordà, l’estany de Banyoles i els volcans d’Olot tenen un alt valor natural i geològic. El Canigó (tot i trobar-se fora de l’àmbit, a la Catalunya del Nord), el Montgrí i el Puigmal són uns referents estètics i simbòlics presents en molts fons escènics. Pel que fa al patrimoni cultural, els castells (com el de Sant Ferran, Roses o Hostalric), les esglésies i ermites (la catedral de Girona, el santuari de Núria i el monestir de Sant Pere de Rodes) o els fars (Tossa de Mar, cap de Begur i Roses) són valors destacats i representatius de les comarques gironines.
Paisatge litoral a Cadaqués Foto: Àlex Tarroja
26 unitats de paisatge
El Catàleg, després d’algunes modificacions sofertes arran del procés participatiu i de l’encaix amb els catàlegs veïns, divideix l’àrea de les Comarques Gironines en 26 unitats de paisatge, d’una extensió mitjana de 214 km2. Aquestes unitats es defineixen a partir de la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents), d’aspectes de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements d’identitat) i dels resultats de la consulta ciutadana. Com que les unitats de paisatge no tenen en compte els límits oficials de les comarques o províncies, en alguns casos les unitats de paisatge tenen una part dins el Catàleg de les Comarques Gironines i una altra en el de les Comarques Centrals (com és el cas de les capçaleres del Llobregat i el Cabrerès Puigsacalm) o de la Regió Metropolitana de Barcelona (com el baix Montseny o la serra de Marina, entre altres), tot i que no tenen continuïtat a l’altra banda de la frontera espanyola amb França.

Cadascuna d’aquestes unitats disposa de cartografia diversa i d’una fitxa que concreta els factors analitzats per al conjunt de l’àmbit. Així, identifica els trets distintius de la unitat (allò que li dóna un caràcter especial i la diferencia de les altres) i reflexiona sobre els elements naturals que constitueixen el paisatge, sobre la seva evolució històrica i sobre com és el paisatge actual. També dedica un apartat a l’expressió artística del paisatge, citant, per exemple, alguns fragments de novel•les o poemes en els quals es descriu el paisatge de la zona. A continuació identifica i descriu els elements paisatgístics de més valor natural, històric, estètic, identitari i simbòlic. Per poder-los contemplar, recomana diverses rutes (seguint itineraris a peu o amb vehicle) o punts d’observació (com alguns dels cims amb més bona panoràmica).

A continuació dedica un apartat a la dinàmica actual d’aquell paisatge en concret i, després, valora quina possible evolució pot experimentar, a part que n’avalua les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats (se’n fa una anàlisi DAFO).

Els objectius de qualitat paisatgística
Finalment, el Catàleg proposa objectius de qualitat paisatgística i criteris i accions per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge. Defineix per a tot l’àmbit 18 objectius de qualitat paisatgística, coherents amb els objectius a nivell català. Alguns dels objectius més específics d’aquest catàleg aposten per uns paravents i tanques arbrades cuidats com a elements característics de la plana de l’Empordà, de l’Empordanet i del baix Ter; uns paisatges d’aiguamolls i zones humides ben gestionats i revalorats; unes platges i dunes del litoral gironí ben conservades; o una façana marítima que mantingui la identitat paisatgística de cada lloc, els valors i els elements propis de caràcter natural, històric, cultural i etnogràfic de la primera línia de costa. Per a cadascuna de les unitats de paisatge es proposen una sèrie d’objectius, criteris i accions concretes. Per exemple, el Catàleg considera que, en l’àrea urbana de Girona, s’ha de preservar el patrimoni natural i monumental pel risc de fragmentació, mentre que a la vall d’en Bas cal protegir l’espai rural de les infraestructures i el creixement urbanístic d’Olot.

Els objectius i mesures del Catàleg es van integrar al PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES, ja que ambdós treballs es van realitzar de forma paral•lela i coordinada. Així, el PTP, aprovat el juliol passat, recull els objectius i mesures del Catàleg en forma de directrius de paisatge, contribuint així a la inclusió de criteris paisatgístics a l’hora de planificar el desenvolupament territorial futur.

Més informació
www.catpaisatge.net/cat/cataleg_presentats_cg.php
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati