Dilluns 14 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA N-260. VARIANT DE GERRI DE LA SAL
Arnau Urgell
L'N-260 a Gerri de la Sal Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2010

El Ministeri de Foment adjudica les obres de la variant de Gerri de la Sal malgrat l’oposició al traçat de veïns i Ajuntament que critiquen que la nova infraestructura suposi la desaparició del petit nucli de Comte i que deixi el municipi amb un sol enllaç al sud del nucli principal. El ministre de Foment, José Blanco, s’havia mostrat disposat a estudiar les demandes –que reben el suport dels alcaldes del Pallars Sobirà–, però advertia que tècnicament era complicat assumir-les.


Articles posteriors 2011, 2013

L’N-260, o eix Pirinenc, uneix des del Mediterrani les poblacions de Portbou (Alt Empordà), enllaçant Figueres (Alt Empordà), Olot (Garrotxa), Ripoll (Ripollès) fins a Puigcerdà (Cerdanya). Des de Puigcerdà segueix en direcció cap a la Seu d’Urgell (Alt Urgell), Sort (Pallars Sobirà), la Pobla de Segur (Pallars Jussà), el Pont de Suert (Alta Ribagorça) i d’aquí es dirigeix als Pirineus aragonesos fins a Jaca (Osca).

Fa dues dècades que es va iniciar un procés de millora del conjunt de la via, tot i que, segons el tram, els calendaris han avançat més o menys ràpidament. En aquest sentit, a començament de la dècada dels noranta del segle passat es va redactar l’estudi informatiu entre el Pont de Suert i Tremp, però només es va executar el tram que uneix Xerallo, al municipi de Sarroca de Berella, amb la capital del Pallars Jussà. Per altra banda, el Ministeri de Foment (MIFO) va resoldre l’estudi informatiu del tram entre Xerallo i el Pont de Suert el desembre de 2008 –hi preveu una inversió de 242 MEUR per reduir l’actual traçat de 21 km a només 12–, mentre que tres mesos més tard adjudicava el projecte constructiu de la variant de la Pobla de Segur de vora 2 km. A més, l’agost de 2005 es va iniciar la redacció del projecte informatiu de la variant de la Seu d'Urgell, un tram que va resultar problemàtic per l’afectació al polígon de Castellciutat.

Respecte de la collada de Toses, que uneix el Ripollès i la Cerdanya, el novembre de 2004 va treure a exposició pública l’estudi informatiu. Entre maig i octubre de 2008 es van adjudicar els projectes constructius dels tres trams en què es dividia l’obra –variant de Ribes de Freser, vessant ripollès (túnel de Toses) i vessant cerdà–. A més, el març de 2009 es van licitar els estudis informatius dels trams compresos entre Olot i Campdevànol que incloïen, entre altres, les variants de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i la Canya.

Entre Olot i Llançà l'eix Pirinenc es converteix progressivament en l’autovia A-26. En aquest sentit, entre 2005 i 2007 es van obrir els tres trams en què es va dividir l’obra d’Olot a Besalú. D’altra banda, queda pendent el desdoblament fins a Figueres, mentre que el 2006 es va inaugurar la millora entre Portbou i Colera.
L'N-260 a Gerri de la Sal, amb una pancarta reivindicativa Foto: Moisès Jordi
Quatre anys pel projecte constructiu de la variant de Gerri
Un dels trams que el MIFO vol millorar és el pas de l’N-260 per Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) per tal de construir-hi una variant. Gerri de la Sal és el cap del municipi de Baix Pallars –format per 28 nuclis– i se situa a mig camí per l’N-260 de les capitals del Pallars Jussà, el Pont de Suert, i del Pallars Sobirà, Sort. La variant és una infraestructura llargament reivindicada, ja que l'eix Pirinenc creua l'interior del nucli urbà per mitjà d’una calçada molt estreta on gairebé no hi passen dos turismes alhora. A més, també hi ha un canvi de rasant, revolts sense visibilitat i unes voreres molt estretes, que converteixen la travessera en un tram molt perillós.

El 2001 el MIFO va aprovar-ne l’estudi informatiu i la declaració d’impacte ambiental. Es preveia un traçat de 2,3 km en el qual hi hauria un primer túnel de 905 m fins al barranc de Comte, un viaducte de 84 m a continuació i un segon túnel de 205 m. Posteriorment, i al llarg de 270 m, la traça milloraria l’actual carretera N-260. La infraestructura tenia un cost estimat de vora 28 MEUR. El gener de 2005 el Ministeri de Foment en va licitar el projecte constructiu i el mes d’agost el va adjudicar a la unió temporal d’empreses (UTE) formada per les empreses Geoteyco S.A. i Investigación y Control de Calida S.A. per un pressupost de prop de 361.000 €. L’estudi informatiu preveia una via de 2,3 km que començaria 600 m al sud del nucli de Gerri i sempre pel marge dret de la Noguera Pallaresa.

La redacció del projecte constructiu va ser un procés molt lent. En aquest sentit, la tardor de 2008 els treballs estaven paralitzats a l’espera que el MIFO donés resposta a les objeccions que l'Ajuntament de Baix Pallars havia realitzat a l’avantprojecte. L’alcalde Xavier Ribera (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) considerava que la resposta més important era intentar evitar la destrucció total del petit nucli de Comte on hi havia quatre cases de les quals dues habitades. A més, des del consistori pallarès es reclamava una millora en els dos enllaços amb l’N-260 actual, així com amb la carretera de Montcortès i la reforma de la que comunica amb el nucli d’Ancs. “No volem posar traves al projecte, només volem que l’obra es faci tan bé com sigui possible pels interessos dels veïns”, va puntualitzar.

El juny del 2009, quasi quatre anys després de l’adjudicació, el MIFO va aprovar el projecte constructiu i el va posar a informació pública. El principal canvi era la desaparició del semienllaç del nord de Gerri per “motius de seguretat vial”, ja que en aquell punt es construiria un fals túnel per evitar despreniments. Això reduïa la distància entre la sortida del pas subterrani i el punt d’enllaç per sota del límit legal. A més, s’eliminava el segon túnel i s’allargava el primer fins a 976 m i es desplaçava la boca nord 150 m a l’est.

L'Ajuntament de Baix Pallars va presentar al•legacions per evitar la desaparició de Comte i recuperar l’enllaç nord. En aquest sentit proposaven reduir la longitud de la variant, acostar-la a Gerri de la Sal i construir un enllaç que comuniqués l’antiga N-260 i també la nova amb la carretera de Montcortès –comunica amb la vall Fosca sense haver de donar la volta per la Pobla de Segur–. Per la seva banda, l'Associació de Veïns lo Pedrís va presentar un total de 14 al•legacions així com 150 signatures contràries al projecte plantejat. Talment com el consistori, les principals reclamacions eren salvar el poble de Comte i garantir un accés pels nuclis del nord de Gerri. En aquest sentit, els veïns la zona de Peramea i del barranc dels Ancs haurien de seguir passant pel nucli urbà i, en cas de dirigir-se cap a Sort, haurien de fer una volta suplementària de més de 3 km. Des del Pedrís afirmaven que això era una mostra que “la variant no s’havia fet pensant en la gent del territori”.
Pancarta al nucli de Comte Foto: Moisès Jordi
Aproven el projecte però es manté l’oposició
El 6 de setembre de 2009 el Consell de Ministres va autoritzar el MIFO a augmentar, a través de la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT), la partida destinada a la variant de Gerri de 28 a 43,5 MEUR per tal de procedir a fer-ne la licitació.

Finalment, el 30 de novembre de 2009 es va aprovar definitivament el traçat de la infraestructura sense tenir en compte les demandes de l'Ajuntament i dels veïns de Gerri. En aquest sentit es mantenien les principals característiques, com eren el túnel de 976 m, el viaducte de 96 m i un únic enllaç amb l’actual carretera pel sud del nucli. El 17 de desembre el MIFO va licitar les obres per un import de 45 MEUR.

L'Associació de Veïns lo Pedrís va anunciar el gener de 2010 que presentaria un recurs de reposició a l’aprovació del projecte, ja que Foment no havia tingut en compte les seves demandes i, a més, havia respost fora de termini. L’entitat també va anunciar que durien el cas al Síndic de Greuges. El diputat de Convergència i Unió (CiU) i alcalde de Sort, Agustí López, també va dur el cas al Parlament de Catalunya. En aquest sentit va presentar dues propostes de resolució per tal que es fessin les gestions necessàries per evitar tant l’eliminació del nucli de Comte com l’habilitació d’un accés pel nord de Gerri. A més, el consell d’alcaldes del Pallars Sobirà es va afegir a la reivindicació veïnal a final de febrer.

La situació continuava estancada i el mes de març i abril –en aquest cas coincidint amb l’operació tornada Setmana Santa– 200 veïns van tallar l’N-260 a Gerri de la Sal. Des de l’Associació el Pedrís es va advertir que mentre no es tinguessin en compte les seves reclamacions continuarien les mobilitzacions. La presidenta de l’entitat, Lina Ratia, va assegurar que “arribarien si calia fins a Madrid”. “Sense enllaç nord el 80% dels habitants del municipi quedaran aïllats”, va advertir.

Precisament CiU va dur el tema a Madrid a través d’una pregunta del senador de CiU Ramon Alturo. El ministre de Foment, José Blanco (Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE), es va comprometre a estudiar alternatives al traçat, tot i que va deixar clar que la proposta actual era la més adequada, ja que “tots els estudis i informes” impedien la creació d’un enllaç al nord.

Per la seva banda, els veïns de lo Pedrís es van reunir el 20 d’abril amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal (PSC). L’associació va sortir molt descontenta del tracte de Nadal i van afirmar que fins i tot els havia escridassat i insultat, un fet que des del Departament van negar. A causa de l’incident, l’entitat va adreçar una carta de protesta al president José Montilla i al síndic de greuges.

El juliol el Ministeri va adjudicar les obres i es preveia que els treballs s’iniciessin el 2011.

Més informació
baixpallars.blogspot.com
www.fomento.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati