Dilluns 21 d ' Abril de 2014
CANAL SEGARRA-GARRIGUES I ZONES D'ESPECIAL PROTECCIÓ D'AUS
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals
Canal Segarra-Garrigues i zones d'especial protecció d'aus Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

El conflicte del canal Segarra-Garrigues i les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) de la plana de Lleida arriba al seu clímax amb la redacció del Pla especial i de gestió dels espais naturals protegits en l’àmbit del canal Segarra-Garrigues i la revisió de la Declaració d’impacte ambiental (DIA) del projecte de regadiu del Segarra-Garrigues. El compliment de la normativa comunitària implica que s’arxivin els litigis oberts pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE), però no certifica la resolució del conflicte territorial, que es manté viu.


Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2009

Articles posteriors 2013

La construcció del sistema de reg Segarra-Garrigues, una obra hidràulica vertebrada a partir d’un canal de 85 km entre l’embassament de Rialb (Noguera) i el futur embassament de l’Albagés (Garrigues), i que fa un arc enmig de la plana de Lleida, ha significat un dels conflictes territorials més rellevants de la primera dècada del segle XXI. A l’arrel del conflicte hi ha la incompatibilitat de transformar un terreny de secà en terreny de regadiu, en una gran extensió de territori, amb la supervivència de les comunitats d’ocells esteparis que habiten aquesta zona i que estan protegits per la Directiva europea 79/409/CEE, sobre les aus.

La directiva d’aus es dota de la figura de les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) com a instrument per salvaguardar els espais on habiten poblacions d’ocells d’interès comunitari. Les ZEPA, conjuntament amb les zones especials de conservació (ZEC), que defineix la Directiva 92/43/CEE, d’hàbitats, constitueixen un sistema europeu d’àrees protegides que s’anomena XARXA NATURA 2000. A l’Estat espanyol, les comunitats autònomes han de delimitar i fixar mesures de conservació a les ZEPA.

El conflicte va arrencar l’any 2001 amb la denúncia efectuada per l’entitat ecologista SEO-Birdlife per l’incompliment de la directiva d’aus en relació amb el canal Segarra-Garrigues. A final de 2007 el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE) va emetre dues sentències condemnatòries: una perquè el projecte de canal vulnerava la directiva, i l’altra per una insuficient protecció dels hàbitats esteparis presents a la zona, malgrat que l’any 2006 s’havia fet una proposta de protecció de 26.250 ha.

Arran del litigi, la Generalitat va proposar successives ampliacions de les ZEPA a la plana de Lleida. La darrera ampliació va tenir lloc el setembre de 2009, amb una superfície total de 42.144 ha. L’extensió de zona protegida podia representar un risc per a la viabilitat econòmica del Segarra-Garrigues (amb una inversió pública de 1.521 MEUR), ja que representava el 60% de la zona de regadiu pel canal. No obstant això, la Comissió Europea (CE) afirmava que les ZEPA no eren incompatibles amb el reg, sinó que, a través dels plans de gestió, es podrien preveure alguns tipus de reg sempre que no afectessin les aus en perill d’extinció.

Els plans de gestió de les ZEPA
A final de 2009, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) van encarregar al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) l’elaboració del Pla especial i de gestió dels espais naturals protegits en l’àmbit del canal Segarra-Garrigues. L’elaboració d’aquest pla hauria d’anar acompanyada d’un procés de participació per acordar els objectius de conservació dels espais, quins agents hi estarien implicats i de quins mitjans es disposaria per aconseguir els objectius establerts.

Bona part del pes del conflicte va passar, per tant, a sostenir-se sobre els continguts d’aquest pla, i la societat civil i el sector agrari estaven expectants davant la seva concreció. Segons molts pagesos, el pla de gestió significaria la concreció sobre si podien regar o no a les seves explotacions i sobre les compensacions econòmiques en cas de no poder regar.

El pla abraçava totes les zones estèpiques de la plana agrícola, i concretament nou espais naturals protegits (ENP) de la plana de Lleida: els secans de Mas de Melons-Alfés; els secans de Segrià i Utxesa; Anglesola-Vilagrassa; Granyena; Bellmunt-Almenara; els plans de Plans de Sió, els secans de Beliane i Preixana, els secans de la Noguera i els plans de la Unilla. Els dos darrers espais es trobaven més enllà de l’àmbit del Segarra-Garrigues. Així, el pla incloïa 54.000 ha, de les quals 42.000 coincidien amb el canal.
ZEPA de Belianes Foto: X3EA
El pla de gestió s’havia de concretar en dos documents, el pla de gestió i el pla especial*. El CTFC en va encarregar la redacció a l’empresa Limonium i el procés participatiu a X3 Estudis Ambientals. A més, es va constituir una mesa d’experts formada per dotze professionals de diverses disciplines, per assessorar i acompanyar l’elaboració del pla de gestió i el procés participatiu. Al llarg de sis sessions, la mesa va deliberar sobre els continguts del pla, especialment pel que fa als requeriments ecològics dels ocells que s’havien de protegir i a la viabilitat agronòmica de la limitació al regadiu que significa la protecció dels espais.

Un procés participatiu ampli
El procés participatiu per a l’elaboració del pla de gestió aprofundia en la diagnosi i proposta de mesures per a cadascun dels territoris afectats, i es va desplegar en dos àmbits de participació: un de general, corresponent a la plana de Lleida, i un de local, corresponent a sis àmbits territorials. El procés participatiu va rebre la participació de 691 persones, de les quals més de la meitat provenien del sector agrari (53%), seguits de l’administració local (30%), les entitats conservacionistes (9%), els centres de recerca i persones a tall individual (ambdós amb un 3%) i les empreses (2%).

També van tenir lloc processos de participació paral•lels al que havia endegat la Generalitat. D’una banda, la Universitat de Lleida, a partir de les propostes del “Manifest de Vallbona“ i del COMPROMÍS PER LLEIDA, va conduir un debat que proposava replantejar el conflicte com una oportunitat per al desenvolupament de les Terres de Lleida. D’altra banda, la Diputació de Lleida va proposar un document de consens als diversos agents del territori per presentar-lo com una proposta unitària al procés participatiu del pla de gestió. El document consensuat proposava, entre altres coses, garantir un fons de compensació per al sector agrari, amb un import anual de 30 MEUR. Entre els signants d’aquest document de consens hi havia des de les comunitats de regants i les organitzacions agràries contràries a les ZEPA fins a SEO/BirdLife.

Altres propostes que es van fer en el marc del procés participatiu van ser establir mesures compensatòries per als propietaris de les terres excloses de reg; realitzar estudis per avaluar l'impacte de la intensificació agrícola sobre les aus; i ajudar els municipis a promoure activitats de dinamització socioeconòmica (turístiques, per exemple) per millorar la qualitat del món rural amb acords de finançament amb la Generalitat.

El 9 de juny, i sis mesos després d’iniciar-se, el procés participatiu es va tancar en una sessió de retorn a Tàrrega en la qual es van presentar els resultats obtinguts i les propostes recollides al pla de gestió. De les 43 propostes efectuades per al conjunt de les ZEPA, 34 van ser incorporades, parcialment o total, al pla de gestió. Només 9 no ho van ser, principalment pel fet que les competències del pla de gestió no permetien abordar-les.

Es presenta el pla de gestió i es revisa la DIA del Segarra-Garrigues
Coincidint amb la sessió de retorn del procés participatiu, la Generalitat va treure a informació pública el pla de gestió. El pla comprenia 262 accions i una inversió de gairebé 38 MEUR en sis anys. L’objectiu del pla era harmonitzar la conservació dels hàbitats i de la fauna amb l’activitat agrària per mitjà d’un model agrari rendible, l’ordenació d’altres activitats econòmiques i infraestructures i potenciar les activitats turístiques basades en els valors i els recursos naturals, paisatgístics, històrics i culturals. El pla preveia, també, un sistema de contractes o arrendaments per compensar econòmicament els pagesos afectats i creava un òrgan de gestió amb pressupost propi. Malgrat que una de les demandes del procés participatiu havia estat la creació d’un parc natural, segons fonts del DMAH l’òrgan de gestió de les ZEPA disposaria de més diners que qualsevol parc natural, i no es descartava declarar un parc natural més endavant. Amb tot, els ecologistes consideraven insuficient el pla, mentre que per als sindicats agraris, els recursos també eren insuficients.

El Govern va aprovar definitivament el pla de gestió l’11 d’octubre, coincidint amb l’aprovació per part de la ponència ambiental de la nova Declaració d'impacte ambiental (DIA) del projecte de regadiu del Segarra-Garrigues. Aquesta declaració tenia com a objecte l’anàlisi de la viabilitat del regadiu en termes ambientals, i reemplaçava la DIA feta l’any 2002, que, a més, no tenia en compte les ampliacions de les ZEPA fetes des d’aleshores.
ZEPA Mas de Melons-Alfés des del nucli d'Alfés Foto: Moisès Jordi
La DIA es basava en un estudi d’impacte ambiental lliurat el mes de gener, que delimitava espais exclosos de reg (corresponents, a grans trets, a la delimitació de ZEPA de 2006) i espais (a la resta de les ZEPA) on es podria fer un reg de suport, amb dotació i condicions agronòmiques restringides per tal d’assegurar la compatibilitat del desenvolupament de l’activitat agrària amb l’obligada protecció dels espais i les espècies. A les zones de regs històrics es permetria regar d’acord amb la dotació concedida, tot i que es modernitzaria el sistema de regadiu. L’estudi també proposava fer una prova pilot per al reg de suport al cereal d’hivern en terrenys ZEPA per assegurar l’esmentada compatibilitat.

El Govern, a més, va declarar el regadiu del Segarra-Garrigues i la concentració parcel•lària d’interès públic de primer ordre. D’aquesta manera, la Generalitat podia acollir-se a l’article 6.4 de la directiva d’hàbitats, que permet tirar endavant aquells aspectes del projecte que la DIA va informar de caràcter desfavorable sempre que es prenguin mesures compensatòries addicionals. El Govern també va aprovar les mesures ambientals compensatòries del projecte, que preveien una compensació que oscil•lava entre 400 i 600 € per ha/any per l’aplicació d’unes mesures actives de caire agronòmic en aquells espais sense dotació de reg segons la DIA.

Amb tot, la Generalitat destinaria 109 MEUR els pròxims deu anys per executar la DIA del canal (especialment les mesures compensatòries), 37,8 MEUR corresponents al pla de gestió, i 12 MEUR més en el marc del Pla de desenvolupament rural (PDR 2007-2013).

Deu anys més tard, Europa arxiva les denúncies
Amb l’aprovació dels plans de gestió, l’adaptació del DIA i les mesures ambientals compensatòries de l’Acord de Govern de la declaració d’interès públic de primer ordre, la Generalitat satisfeia les demandes de la CE arran de les sentències pel Segarra-Garrigues. A final de juny, Europa arxivava la primera sentència, i era previst que a final de novembre arxivés la segona. En qualsevol cas, la CE tenia la intenció de controlar el compliment de tots els compromisos sobre la preservació del medi durant l’execució del projecte de regadiu.

Els governs de la Generalitat i de l’Estat van celebrar la retirada de les sentències, ja que donaven per tancat un llarg litigi que havia amenaçat de paralitzar les obres, havia generat sancions milionàries i havia provocat la retenció de fons europeus. El secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, va subratllar l’esforç de consens fet entre les parts afectades.

No obstant això, alguns agents del territori no ho veien igual. Per exemple, el responsable d’aigua d’Unió de Pagesos (UP) a Lleida, Felip Domènech, va assegurar que es podria haver evitat l’ampliació de les hectàrees de ZEPA de 2006, ja que allò que amoïnava la CE no era la superfície protegida, sinó l’absència d’un pla de gestió. Per la seva banda, el president de la comunitat de regants del canal, Josep París, manifestava la seva frustració per les successives ampliacions de les ZEPA, tot i que considerava que el regadiu continuava sent viable.

Davant les eleccions imminents, es reprèn la polèmica
A mitjan mes de setembre, el candidat de Convergència i Unió (CiU) per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, Artur Mas, va valorar negativament la gestió del tripartit sobre el canal Segarra-Garrigues i es va comprometre a revisar la delimitació de les ZEPA i ampliar la zona de regadiu. El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena (PSC), va qualificar aquestes declaracions d’irresponsables, i va atribuir les causes del conflicte a la desídia dels governs de CiU.

D’altra banda Unió de Pagesos va anunciar el 10 de novembre la presentació d’un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el Pla especial i de gestió de les ZEPA. Consideraven que la incompatibilitat entre protecció i regadiu no havia estat demostrada científicament i que el reg de suport no garantia el canvi de cultius.

La victòria electoral de CiU a les eleccions autonòmiques del mes de novembre augurava una possible nova revisió de la delimitació de les ZEPA.

Més informació
www.limonium.org
www.x3ea.com
www.zepasponent.cat
MUÑIZ, S. (2010). Agricultura i Natura? Anatomia d’un conflicte. Claus i perspectives de futur del Canal Segarra-Garrigues. Lleida: Diputació de Lleida, Societat Catalana d’Ordenació del Territori, Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, Institut d’Estudis Ilerdencs.
SEO/BIRDLIFE (2009). Directrices para la redacción de planes o instrumentos de gestión de las Zonas de Especial Protección para las Aves. Madrid: Sociedad Española de Orintología / Birdlife.

Agraïments
Marc Arqué. Director General de REGSA (Regs de Catalunya, S.A.U)
José Antonio Bonet. Universitat de Lleida

* El pla especial tenia un caràcter normatiu i una vigència indefinida, mentre que el pla de gestió tenia un caràcter programàtic i una durada determinada en el temps. Els dos documents havien de tenir una base comuna (memòria descriptiva i objectius).
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati