Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES
Josep Ramon Mòdol
ARE prevista a Tremp Foto: Àlex Tarroja
Actualitzat a 31/12/2010

Al llarg del 2010 es constitueix la major part dels consorcis urbanístics entre els ajuntaments i l’INCASÒL necessaris per desenvolupar les àrees residencials estratègiques. A final de juny s’aprova el Pla director urbanístic de les àrees residencials de l’Alt Penedès-Garraf, i al novembre es fa el mateix amb el Pla del Vallès Oriental. Tots dos presenten, com a novetat comuna, una considerable reducció del nombre de sectors que s’havien previst de tractar inicialment. La crisi econòmica i el canvi de govern generen indefinició en els terminis d’execució de les obres, que no es duran a terme segons les dates previstes inicialment.


Antecedents 2009

Les àrees residencials estratègiques (ARE) són un instrument derivat del DECRET LLEI 1/2007, DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA, que tenen com a principal objectiu capacitar el Govern de la Generalitat per tramitar ràpidament la preparació de sòl per a la construcció d’habitatges assequibles.

Antecedents
Els documents d’objectius i propòsits per al desenvolupament de les ARE de febrer de 2008, i els 12 plans directors urbanístics (PDU) aprovats inicialment entre setembre i octubre del mateix any projectaven la construcció de més de 90.000 nous habitatges, distribuïts entre 94 ARE (en 80 municipis diferents) que sumaven 1.524 ha de sòl per desenvolupar urbanísticament. Els projectes d’ARE incloïen, a més dels habitatges, un volum important d’espais lliures i una dotació d’equipaments (escoles, instituts, centres d’atenció primària, casals cívics, casals d’avi) adient als volums de població previstos per a cada àmbit.

La crisi econòmica i el rebuig al projecte per part d’alguns dels ajuntaments afectats van comportar el maig de 2009 una reducció important del nombre d’ARE aprovades definitivament (68 sectors en 57 municipis), així com de la superfície que s’havia previst desenvolupar (1.164 ha) i del volum d’habitatges, que no arribaven a 70.000 en el conjunt dels 10 PDU aprovats*.

Un cop els PDU van ser aprovats definitivament, els ajuntaments van anar elaborant els estatuts que havien de regir els consorcis urbanístics que, al seu torn, havien d’encarregar-se del desenvolupament de les ARE, aprovar-lo en ple i sotmetre’ls a informació pública, tràmits necessaris perquè el Consell Executiu de la Generalitat donés llum verd als consorcis, en els quals participarien a parts iguals l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i els ajuntaments.

El desembre de 2009 el Govern va aprovar donar llum verd a un paquet de 23 consorcis que desenvolupaven 31 ARE, els quals sumaven un total de 34.711 nous habitatges, el 53% dels quals protegits. Aquests consorcis, per ser constituïts, necessitaven la signatura de les administracions actuants (els ajuntaments i l’INCASÒL).

Es van constituint els consorcis
A principi de març de 2010 es van començar a constituir els consorcis urbanístics per tal de tirar endavant els diferents projectes d’ARE**.

El primer que es va signar va ser el del sector de la Gúa a Les (Val d’Aran), amb una superfície de 4 ha i que preveia 150 nous habitatges (el 62% dels quals protegits). A aquests van seguir el de la Barbera a Calafell (Baix Penedès), de 7 ha i 369 habitatges potencials (el 51% protegits); el sector de la Roqueta de Palamós (Baix Empordà), de 5,8 ha i amb 322 habitatges previstos (la meitat protegits); els sectors del Turuguet i del Nou Eixample de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), que sumaven una superfície de 6,2 ha, en les quals es projectaven 591 nous pisos (el 52% protegits); el sector del Cros a Argentona (Maresme), de 3,9 ha i amb capacitat per a 195 habitatges (el 54% protegits); el sector Eixample de Tosses d’Amposta (Montsià), de 21,5 ha, amb 1.615 habitatges potencials (el 59% protegits); el sector Ruanes de Valls (Alt Camp), de 32,8 ha i on es preveien 1.639 nous habitatges (la meitat protegits), a més d’un gran parc urbà a tocar del Torrent del Catllar; els sectors de Safarejos i LA BASTIDA de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), que totalitzaven una superfície de 5,8 ha on es projectaven 430 nous pisos (el 80% amb protecció oficial); el sector la Sínia II-Horta de la Vila de Martorell (Baix Llobregat), amb 21,6 ha i un màxim de 1.080 nous habitatges (el 50% protegits); el sector Pineda Centre de Pineda de Mar (Maresme), de 29,9 ha i 1.998 habitatges previstos (el 51% protegits); i els sectors Eixample Sud i Ronda del Sud-Aeroport del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), que sumaven una superfície de 46,2 ha, amb un potencial per a construir-hi 3.442 nous habitatges (el 54% protegits).

L’abril de 2010 es van signar els consorcis per a l’ARE Eixample Estació de Perafort (Tarragonès), amb una superfície total de 19,2 ha i una capacitat per construir 962 habitatges, la meitat sota algun règim de protecció; i el de les ARE de la Bòbila i del Graell a Vic (Osona), que sumaven 42,1 ha i on es preveia construir un total de 2.828 nous habitatges, més de la meitat dels quals disposaven d’algun tipus de protecció.
Sectors est de Manresa, on es preveu edificar l'ARE Foto: Moisès Jordi
El Govern aprova un nou paquet de consorcis
A principi de maig, dels 23 consorcis que la Generalitat havia aprovat constituir el desembre de 2009, només 13*** s’havien formalitzat amb la signatura dels respectius consistoris i l’INCASÒL.

El 4 de maig el Govern va donar llum verd a un nou paquet de 14 consorcis que impulsaven un total de 16 ARE, que en conjunt preveien la construcció de 19.306 nous habitatges, el 55% dels quals eren protegits. Aquesta nova tongada de consorcis incloïa les ARE de l’Estrella i del Sant Crist de Badalona (Barcelonès); la de Ribera-Salines de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat); la de Sant Gregori a Falset (Priorat); les d’Horta Capallera-Cendrassos i de la Carretera de Llers de Figueres (Alt Empordà); la d’Escultor Clarà de Malgrat de Mar (Maresme); la del Sector Est de Manresa (Bages); la de Can Duran a Montcada i Reixac (Vallès Occidental); la de los Colomers de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre); la dels Sectors 1 i 8 d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat); la de Mas Bosser a Olot (Garrotxa); la del Sector residencial entre els municipis de Tarragona i els Pallaresos (Tarragonès); la de la Façana de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat); la de la Cabana del Màrtir de Solsona (Solsonès); i la dels Prats 1-SUD 3 de Tàrrega (Urgell).

Tot i això, el Consell Executiu de la Generalitat encara havia d’aprovar un total de 20 consorcis pendents (que sumaven 21 ARE) dels 10 PDU aprovats un any abans i els que es derivessin de l’aprovació definitiva dels PDU de l’Alt Penedès-Garraf i del Vallès Oriental.

Noves signatures
Durant el mes de maig es van produir noves signatures de convenis per al desenvolupament de les ARE. El primer va ser el de l’ARE Camí de les Fàbriques de Puigcerdà (Cerdanya), amb 7,3 ha de superfície i 445 habitatges previstos (el 51% protegits). El van seguir els convenis de l’ARE Sector Estació de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), amb capacitat per a 214 nous pisos (el 51% protegits); els de les ARE Montesa i Can Cervera d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), que sumaven 32,6 ha i un total de 3.465 habitatges (la meitat protegits); el de l’ARE els Erals-el Secà de Balaguer (Noguera), de 9,3 ha i 584 habitatges (la meitat amb protecció); i el de les ARE Piverd Est, Pi i Margall i Sud-el Terme de Palafrugell (Baix Empordà), que entre totes tres sumaven 6,5 ha i 382 nous habitatges (el 52% protegits).

Durant el juny es van constituir els consorcis de Mas Bosser a Olot (Garrotxa), de 8,6 ha i amb capacitat per a 431 habitatges (la meitat protegits); el del Passeig Nord de Reus (Baix Camp), que amb les seves 106 ha i 5.769 habitatges previstos (el 55% protegits) era la més gran del programa; les de l’Estrella i Sant Crist de Badalona (Barcelonès), que en conjunt tenien una superfície de 5,8 ha i amb un total de 501 nous pisos (el 68% protegits); les de Can Puiggener i Torre-romeu de Sabadell (Vallès Occidental), que sumaven 24,3 ha i 1.317 nous habitatges (el 61% protegits); i la del Pou Boronat de Tarragona (Tarragonès), amb 1.890 habitatges potencials (el 53% amb protecció), i on es preveia ubicar el PLA URBANÍSTIC DE LA VILA DELS JOCS DEL MEDITERRANI.

Al juliol es van signar els consorcis del Nou sector residencial de Santa Margarida de Montbui (Anoia), amb 19,4 ha i 1.239 habitatges previstos (el 64% protegits); el de los Colomers de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), de 10,7 ha i 647 habitatges (el 61% protegits); el de Ribera-Salines de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), amb 54 ha i 2.497 nous pisos previstos (el 80% protegits); i el de la Cabana del Màrtir de Solsona (Solsonès), de 8 ha i amb capacitat per a 492 habitatges (la meitat protegits).

Després de la pausa estival, durant el setembre es van constituir els consorcis del Sector 1 i 8 d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), de 15 ha i amb 848 habitatges previstos (la meitat amb protecció); i el del SUR 8-9-23 de Lleida (Segrià), de 61,4 ha i amb 3.673 habitatges previstos (el 51% protegits).

La crisi econòmica allarga els terminis previstos inicialment
Tot i que els terminis de tramitació urgent dels PDU previstos en el Decret llei 1/2007 es van respectar en la majoria de les ARE, la crisi econòmica, especialment greu en el sector immobiliari, va afectar negativament no només el volum total de sectors per desenvolupar i d’habitatges per construir, sinó que també va retardar el desenvolupament urbanístic posterior d’aquestes àrees.

Inicialment es preveia que durant el 2010 es durien a terme els treballs d’urbanització i que els primers habitatges es començarien a construir a partir del 2011. Però a final del 2010 encara no s’havia iniciat l’execució dels treballs en cap dels sectors.

D’altra banda, l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va afirmar que el canvi de Govern a la Generalitat afegia una nova incògnita al futur de les ARE, atès que Convergència i Unió (CiU) s’hi havia pronunciat en contra.
Camps de fruiters on es projecta l'ARE de Mollerussa Foto: Àlex Tarroja
Aprovat els PDU de les ARE de l’Alt Penedès-Garraf i del Vallès Oriental
A final de juny de 2010 el conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, va aprovar el PDU de les ARE de l’Alt Penedès-Garraf, que constava només de dos sectors, el de les Bassetes a Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), i el d’Entre Torrents, a Vilanova i la Geltrú (Garraf). Totes dues ARE sumaven una superfície de 33,8 ha en les quals es preveien construir 2.083 habitatges, dels quals 1.048 eren protegits. Les ARE previstes inicialment al sector de la Pelegrina de Vilafranca del Penedès i de la Plana a Sitges (Garraf) es van desestimar després de consultar els ajuntaments implicats. També es va aprovar el planejament de l’ARE del sector de la Remunta a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), que no s’havia inclòs en el corresponent PDU, i que disposava d’una superfície de 10,1 ha, on es podien ubicar 797 habitatges, dels quals 478 tenien algun tipus de protecció.

A principi de novembre de 2010 Nadal va aprovar també el Pla director urbanístic (PDU) de les ARE del Vallès Oriental, que preveia la construcció de 2.439 nous habitatges, dels quals 1.288 serien protegits.

El PDU aprovava únicament tres ARE: el Sector 129-la Bòvila de Granollers, amb 1.502 habitatges previstos (el 50% protegits) i una superfície de 21,2 ha; les Planes II del municipi de la Llagosta, amb 523 habitatges previstos (el 60% protegits) en una extensió de 6,2 ha; i Can Fradera de Parets del Vallès, amb 412 nous habitatges (el 54% protegits) i unes 7,2 ha de terreny.

El PDU no incloïa finalment les ARE dels Plans de Pertegàs, a Sant Celoni, i de la Torreta, a la Roca del Vallès, que havien rebut l’oposició dels ajuntaments respectius. També es va suspendre l’ARE de Montmeló fins que no es presentés el text refós amb les prescripcions necessàries marcades per un informe de Protecció Civil. A aquests projectes que finalment no s’executaven calia sumar l’ARE prevista a Cardedeu, que no va superar l’aprovació provisional del 30 de setembre de 2010, en no poder dur a terme a temps les prospeccions arqueològiques que havia demanat el Departament de Cultura.

Un cop completat el planejament de tots els PDU, el programa preveia un total de 74 ARE distribuïdes en 63 municipis. D’aquests, a final de 2010 encara se n’havien d’aprovar 26 consorcis (per desenvolupar 27 ARE) i per constituir 31 consorcis (per desenvolupar 32 ARE).

A final de 2010 encara no s’havien iniciat els treballs en cap de les ARE aprovades, i només l’ARE de Martorell havia convocat un concurs per adjudicar tot el procés urbanístic (inclosos els projectes de reparcel•lació i urbanització i l’execució de les obres) que havia de desenvolupar el sector. Es preveia que la primera ARE que començaria les obres, l’estiu de 2011, fos la de la Remunta a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), que disposava de 10 ha de superfície (la meitat comprades a l’exèrcit) i on es preveien 797 nous habitatges, el 60% dels quals protegits.

Més informació
www20.gencat.cat/portal/site/incasol

* L’aprovació definitiva dels PDU de l’Alt Penedès-Garraf i del Vallès Oriental va quedar en suspens en les comissions d’urbanisme respectives a l’espera de nous informes.

** Els consorcis que se signaven abraçaven tot l’àmbit del municipi en qüestió. En els municipis amb més d’una ARE, aquestes quedaven recollides en un únic conveni. Les ARE d’àmbit supramunicipal requerien un conveni propi.

*** El nombre d’ARE amb consorci signat eren 17, i suposaven un volum total de 15.733 habitatges previstos, dels quals el 53% es trobaven dins d’un dels règims de protecció.



 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati