Dissabte 24 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE LA SEU D’URGELL O PIRINEUS-ANDORRA (MONTFERRER)
Aeroport de la Seu d'Urgell Mapa: Montse Ferrés
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2010

El 4 de juny de 2010 el president de la Generalitat, José Montilla, presideix la reobertura de l’aeroport Pirineus-Andorra, després de tres anys de tancament total i 26 des de la darrera operació comercial. La primera fase de les obres permet acollir aeronaus de fins a deu places a l’espera de la redacció d’un pla director que avaluï la viabilitat d’acollir vols comercials. Aquesta possibilitat rep l’oposició frontal de l’Associació en Defensa de l’Alt Urgell que recorre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el Pla especial de delimitació de la infraestructura.


Antecedents 2004, 2006, 2007

L’aeroport de la Seu d’Urgell –oficialment denominat Pirineus-Andorra– està ubicat al serrat d’Ensiula, entre els municipis de Montferrer i Castellbó i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell). Després d’un primer intent fallit en plena Segona República, el 1975, l’empresari Josep Betriu, a través de Desarrollo del Alto Urgel S.A. (DAUSA), en va iniciar la construcció. Cinc anys després finalitzaven les obres però no era fins al 29 de juliol de 1982 que rebia el primer vol de la companyia Aviaco procedent de Barcelona. El funcionament per a ús comercial va durar fins al 1984, any en què es va obrir el túnel del Cadí. La instal•lació va tenir una activitat limitada d’aviació esportiva i helicòpters fins al 2007.

Aquell any l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) va comprar el 85% dels terrenys de la infraestructura. El setembre de 2008 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va aprovar el Pla especial per a la delimitació del sòl de l’àmbit del futur aeroport de la Seu. El document feia una reserva de sòl de 189 ha i marcava que la pista tindria un màxim de 1.550 m. També es preveia un pla director de la instal•lació que hauria de determinar si, en un futur, podria acabar acollint vols comercials.

La infraestructura aeroportuària va rebre el ple suport de l’Ajuntament de la Seu i del Consell Comarcal de l’Alt Urgell. En canvi, s’hi oposava l’Associació en Defensa de l’Alt Urgell (AEDAU) així com el consistori de Ribera d’Urgellet, Unió de Pagesos i diverses entitats socials, juvenils i polítiques. L’AEDAU alertava de la contaminació acústica i ambiental i també del fet que el peu del talús de la infraestructura quedaria a uns 50 m de cases del poble d’Adrall, al terme de Ribera. La principal mobilització en contra de l’aeroport va ser un tall de la carretera N-145 que va reunir una cinquantena d’assistents l’octubre de 2008.

Comencen les obres
Malgrat que continuava l’oposició al projecte el 23 d’octubre de 2009 van començar els treballs previs de les obres de la infraestructura aeroportuària. El projecte, amb un cost d’1,9 MEUR, tenia un període d’execució estimat de cinc mesos. Els treballs consistien en la reforma integral de la pista central de vol i els carrers adjacents, així com la reforma de la torre de control i la substitució de la senyalització. També s’havia d’habilitar una nova zona d’aparcament i unes parcel•les per a la construcció de nous hangars per a les aeronaus.

El mes de desembre es van detectar problemes d’inestabilitat en diversos punts de la pista que van obligar a replantejar el projecte. Aquest fet, juntament amb el fred hivernal, van suposar l’aturada dels treballs principals –es van concentrar en la rehabilitació de l’edifici i altres tasques complementàries.

Mentrestant continuava pendent la redacció del pla director que n’havia de marcar les funcions. Per a l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla (Convergència i Unió, CiU), “calia fer la inversió per a vols de seguretat, vols esportius i algunes petites operacions comercials”, mentre que deixava per al “futur” decidir “entre tots com volem que sigui la instal•lació”. Una qüestió que topava amb la negativa frontal de l’ADEAU que va demanar el gener de 2010 al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la suspensió del Pla especial –després que el DPTOP ho desestimés– mentre no s’assegurés que la infraestructura no acolliria vols comercials.

Amb les obres iniciades el cap del Govern d’Andorra, Jaume Bartomeu (Partit Socialdemòcrata d’Andorra, PSA), manifestava que malgrat la insistència de l’alcalde de la Seu no s’involucrarien en el rellançament de la instal•lació. Bartomeu argumentava que la Generalitat l’havia classificat com a aeròdrom en el PLA D’AEROPORTS i que ja tenien l’alternativa de Lleida-Alguaire per “portar turistes a Andorra”.

També els empresaris andorrans observaven la reobertura de l’aeroport de la Seu amb escepticisme. El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, valorava que els avions petits podrien dur turistes d’alt poder adquisitiu però lamentava que fos en “quantitats molt petites”. Marc Pantebre, president de la Cambra de Comerç, considerava que aquest tipus de turisme arribaria abans al Principat des de Tolosa de Llenguadoc o Barcelona que no pas a través de la Seu. En canvi, a la Cerdanya l’obertura de l’aeroport –que s’havia endarrerit fins al mes de juny– aixecava més expectació. Per a la portaveu del gremi turístic de la comarca, Núria Vidal, s’obria una “nova porta” per a un turisme de “mercats allunyats”.

Es reobre l’aeroport de la Seu
El maig de 2010 l’empresa pública Aeroports de Catalunya va començar la comercialització de la primera fase de parcel•les per a la construcció de nou hangars. Era el preludi de la inauguració de la instal•lació que arribaria el 4 de juny amb la presència del president de la Generalitat, José Montilla (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC). “La Generalitat del segle XXI ha fet realitat una vella aspiració de la Generalitat Republicana”, va afirmar el president.

Els treballs de reobertura, que finalment havien costat 2,9 MEUR, permeten que hi aterrin aeronaus de fins a 17,5 m de longitud, per a unes deu persones i una capacitat màxima de 100 avions esportius. Després de completar la primera fase de nou hangars, se’n preveia una segona amb 15 més.

A principi d’octubre es van conèixer les primeres dades d’ús de l’aeroport. En tres mesos i mig de funcionament s’havien efectuat unes 1.000 operacions realitzades per 170 aeronaus. Oriol Balaguer, director general de Ports i Transports, en feia una valoració molt positiva.

Tanmateix a final d’any continuava la incògnita sobre el possible ús per a operacions comercials que havia de dictaminar el pla director previst pel 2011. Aquest fet obligaria a una segona fase d’obres però no comportaria expropiar més terrenys ja que es faria només en els que havia adquirit l’INCASÒL i no en el de particulars –cosa que havia generat preocupació a la comarca–. Mentrestant, continuava pendent de resolució el recurs contra el Pla especial de delimitació que havia presentat l’ADEAU.

 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Urgell