Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR DE COLLCARDÚS I CENTRE DE TRACTAMENT DE RESIDUS (VACARISSES)
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2010

El 9 de novembre de 2010, i després de tres anys d’obres, entren els primers residus municipals al Centre de Tractament de Residus (CTR) de Collcardús, a Vacarisses. El nou equipament, que està en fase de proves fins a final d’any, permet el tancament de l’abocador situat al mateix paratge que s’havia posat en servei a mitjan dècada dels vuitanta. El CTR rebrà 245.000 tones anuals, de les quals recuperarà un 9% per reciclar i convertirà en compost la matèria orgànica, que representa el 19%. Al llarg del primer any les bales de fracció resta s’enviaran a l’Argilera Elena a l’espera d’una ubicació definitiva.

Antecedents 2004, 2005

L’abocador de Collcardús està situat al sud-est del municipi de Vacarisses (Vallès Occidental), al vessant oriental del turó de Cardús, entre les serres dels Cupots i de Collcardús. Anualment rebia unes 600.000 T d’escombraries, que representaven el 90% dels residus municipals del Vallès Occidental. Va entrar en funcionament a mitjan anys vuitanta, i el 2003, preveient-ne l’esgotament abans de finalitzar la dècada, es va encarregar un informe d’alternatives per quan es tanqués.

El document, redactat per l’Institut Cerdà, apostava per augmentar al màxim la recollida selectiva i construir una planta amb un tractament mecànic que separés els materials reciclables no separats en origen i amb un de biològic per metanitzar la matèria orgànica. Els rebuig d’aquest procés s’hauria de dur en un dipòsit controlat que caldria determinar entre quatre localitzacions.

A mitjan any 2005, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va resoldre tancar l’abocador de Collcardús al cap de tres anys i ubicar el dipòsit d’inerts als terrenys de l’ARGILERA ELENA de Cerdanyola del Vallès. En principi, el tancament es compensaria amb la ubicació de l’ecoparc –la planta de tractament de la fracció rebuig– al terme de Vacarisses.

Tanmateix, al cap d’un any, el nou conseller de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), Francesc Baltasar (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), endarreria fins al 2009 el tancament de Collcardús i va afirmar que Vacarisses no havia de ser l’única opció per acollir l’ecoparc. De fet, el setembre de 2006 es van presentar les dues ofertes per construir la planta de tractament de residus per part de les unions temporals d’empreses (UTE) liderades pel Grup Hera i per l’empresa Cespa. La ubicació de les propostes es mantenia en secret fins a l’obertura de les pliques mentre que la inversió prevista era de 76 MEUR i el període d’explotació de 15 anys.

Finalment, el febrer de 2007 es va resoldre a favor de la proposta d’Hera, juntament amb Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i Urbaseer, que optava per construir la planta a Vacarisses al costat de l’actual abocador. La planta, finançada per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), hauria de gestionar un màxim de 245.000 T de rebuig i 20.000 més de matèria orgànica recollida selectivament (amb la possibilitat de duplicar aquesta darrera quantitat en una segona fase). Després del tractament els residus no aprofitables s’empaquetarien en bales i es durien a l’argilera Elena de Cerdanyola del Vallès. Tanmateix, l’endarreriment del projecte de la planta de Vacarisses –i la necessitat de finalitzar la restauració de l’argilera abans del 2010– va provocar que a partir del novembre de 2007 es comencés a omplir amb bales de l’Ecoparc 2 de Montcada i Reixac. Per altra banda, una vegada entrés en funcionament la planta de Vacarisses, s’iniciarà el procés de clausura i restauració de Collcardús.

Comencen les obres a Vacarisses
El juliol de 2008 van començar les obres de construcció del centre de tractament de residus de Collcardús a Vacarisses amb els primers moviments de terra. En la visita al recinte, el conseller Francesc Baltasar va situar la data d’obertura per a l’octubre de 2009 i va explicar que aquest tipus d’instal•lacions “aprofundien en el canvi de model de separació, reaprofitament i reducció dels residus no aprofitables”. Per altra banda, va anunciar que les bales no aprofitables anirien a dipòsits similars a l’Elena de Cerdanyola –tot i que els primers mesos també es podria aprofitar la instal•lació vallesana– que “inicialment” haurien de ser a l’interior de l’àrea metropolitana de Barcelona. Des del Consorci de Residus del Vallès Occiental no es descartava, però, que en un horitzó de 8-10 anys s’hagués d’optar per la incineració com a mètode de gestió dels residus no aprofitables (GESTIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS AL VALLÈS OCCIDENTAL).

El setembre de 2009 es van instal•lar les primeres màquines al Centre de Tractament de Residus (denominació oficial que finalment va rebre). Les obres havien anat més lentes que les previsions del DMAH i en aquell moment ja se situava l’inici de les proves per al principi de l’any 2010. Tanmateix, el nou termini tampoc no es va complir i el mes de març Francesc Baltasar va admetre des de Vacarisses que fins al juny de 2010 no podria començar a funcionar. En aquesta mateixa visita el titular de Medi Ambient va assegurar que el Centre de Tractament de Residus (CTR) del Vallès Occidental també acolliria un centre d’interpretació i de recursos sobre aquest àmbit. Per Baltasar l’equipament educatiu permetrà “explicar i divulgar la investigació tecnològica sobre la gestió de deixalles”.

José Montilla inaugura el CTR
El 9 de setembre de 2010 el president de la Generalitat, José Montilla (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va inaugurar juntament amb Francesc Baltasar el Centre de Tractament de Residus de Collcardús. Després de tres anys d’obres i una inversió de 75 MEUR estava a punt d’entrar en servei un equipament que tractaria –quan estigués a ple rendiment– unes 245.000 T anuals de residus. D’aquestes, se’n recuperarien 21.486 (8,7%) de cartró, vidre plàstic i altres materials reciclables, mentre que les 46.239 T de matèria orgànica (18,9%) que se separarien es convertirien en compost orgànic després d’un tractament biològic. La resta s’empaquetarà fent-ne bales de plàstic segellades que, en el primer any de funcionament, s’enviaran a l’argilera Elena de Cerdanyola, si bé algunes bales de residus inerts s’aprofitarien també per segellar el mateix abocador de Coll Cardús.

La posada en servei del CTR –que de fet no es va fer efectiva fins al 10 de novembre amb l’arribada del primer camió– suposarà el tancament immediat de l’abocador de Collcardús i l’inici de la restauració. L’ARC va anunciar que el període de proves s’allargaria com a mínim fins al final de 2010. A més, al llarg de 2011 caldrà escollir un emplaçament –encara per definir i, a priori, a l’àrea metropolitana de Barcelona– per tal de dipositar la fracció no aprofitable del tractament del Centre de Tractament de Residus de Vacarisses.

Més informació
www.arc-cat.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental