Dilluns 25 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR D'ARGENÇOLA
Alfons Recio

Actualitzat a 31/12/2010

L’any 2010 es fa públic un projecte d’abocador a Argençola. L’Ajuntament convoca una consulta popular per conèixer quina és l’opinió dels veïns i decidir sobre la conveniència del projecte, però la consulta es desconvoca pocs dies abans, sense perspectives d’organitzar-ne una de nova. Amb això, l’empresa promotora, Tirssa, està a l’espera de rebre una resposta per part de l’Ajuntament.

El municipi d’Argençola queda situat a l’extrem sud- oest de la comarca de l’Anoia, prop del coll de la Panadella, a l’àmbit on s’estableix la separativa d’aigües de les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida. Argençola s’estructura en vuit nuclis* de població situats sobre diversos altiplans a 700 m l’alçada, tallats per diverses rieres i torrents que aboquen al riu Anoia, límit nord del municipi. Entre els diversos nuclis de població, segons el padró de l’any 2009, a Argençola s’hi comptaven 240 habitants i ocupava una superfície de 47 km2.

El fet de disposar d’una àmplia superfície municipal amb relativament pocs habitants i de tenir una localització no gaire distant de la Regió Metropolitana de Barcelona ha propiciat que al llarg dels darrers anys Argençola hagi estat objecte de diversos projectes d’iniciativa privada per situar-hi un abocador controlat de residus. Així, l’any 2001, l’empresa Gestió Medi Ambiental de l’Anoia SL va presentar un projecte d’abocador que no va cristal•litzar, atesa l’àmplia protesta veïnal que va rebre. L’any 2004, una nova proposta d’abocador va topar també amb la resistència de l’Ajuntament mateix i d’altres veïns, i també amb la d’alguns consellers del Consell Comarcal, fet que va tornar a frenar el projecte. L’any 1996 també va quedar aturat el projecte de l’empresa Arrins SL per causa, novament, de l’oposició veïnal i comarcal.

Nova proposta d’abocador a Argençola
A principi de l’any 2010, l’empresa TIRSSA va presentar una nova proposta a l’Ajuntament d’Argençola per tal de construir-hi un dipòsit controlat de residus per a bales premsades a partir de residus de classe II** no compostable ni recuperable, procedents dels ecoparcs de Catalunya. TIRSSA estimava que la presència de matèria orgànica en les bales seria del 15%.

Segons la proposta, l’empresa explotaria un abocador durant deu anys, ampliables a vint, a raó de 150.000 a 300.000 tones l’any. Al llarg d’aquest temps, l’empresa compensaria el municipi amb 1 MEUR el primer any i amb un altre milió d’euros al llarg dels nou anys següents que es traduiria en les inversions que determinés el consistori (com ara manteniment de camins, asfaltat de carrers, plaques tèrmiques en edificis municipals, etc.). Al marge, l’empresa oferia un cànon de 2,5 € per cada tona entrada a l’abocador, amb una quota de 200.000 tones l’any, que en cas que fos superada, passaria a ser de 3 €. Per altra banda, TIRSSA assegurava la creació de quinze llocs de treball que serien coberts prioritàriament amb població d’Argençola. L’àmbit escollit per ubicar l’abocador se situa en uns terrenys en règim de lloguer que hi ha entre el nucli de Porquerisses i Albarells, al pla del Llop, entre dos torrents, a poc més de 800 m de la connexió amb l’autovia A-2.

Per tal de valorar el projecte, l’Ajuntament va organitzar una sessió informativa per als veïns el divendres 14 de maig de 2010, en la qual es va convidar al Dr. Ramon Sans, catedràtic de d’Enginyeria Química de la UPC. Anteriorment, s’havia fet arribar una còpia amb la proposta de TIRSSA a tots els veïns.

Segons Sans, un projecte com aquest, amb les impermeabilitzacions correctes i sempre que es complissin les normatives ambientals, tindria un impacte ambiental baix, atesa la poca presència de matèria orgànica, amb poca producció de gas i lixiviats, que a més serien recollits i tractats al mateix abocador.

Tanmateix, per al 23 de maig l’Ajuntament va convocar una consulta ciutadana per tal que els veïns decidissin sobre la futura instal•lació de l’abocador, ja que segons el seu alcalde, Ramon Cortès (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), “una decisió tan transcendent com aquesta, no la podien tirar endavant sols els regidors”***.

Noves reaccions de rebuig
No va fer-se esperar la primera reacció política, concretament de la secció comarcal de l’Anoia d’ERC, que va emetre un comunicat en el qual es mostrava descontenta pel possible abocador. Segons Josep Maria Palau (ERC), l’Anoia ja acollia prou instal•lacions d’aquest tipus****, que s’omplien amb residus provinents de fora de la comarca. No obstant això, Palau reconeixia que eren necessaris els abocadors, tot i que a parer seu haurien de ser infraestructures d’escala comarcal i per a les necessitats comarcals.

També, en el si del Consell Comarcal de l’Anoia, es va aprovar una moció presentada per Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) –amb el suport de ERC i de Convergència i Unió (CiU), i les abstencions del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el Partit Popular (PP)– per la qual es demanava a l’Ajuntament d’Argençola que no prengués cap decisió sobre la ubicació de l’abocador fins que no es disposes d’un pla comarcal de residus aprovat.

Es desconvoca la consulta
Tres dies abans de la consulta, l’Ajuntament va decidir desconvocar-la perquè, segons l’alcalde Cortès, s’havia creat una comissió ciutadana d’impuls de la consulta que havia usat, en la publicació de la convocatòria de consulta, el segell i el nom de l’Ajuntament. Cortès va insistir a desvincular del tot l’Ajuntament d’Argençola de la comissió i va instar la mateixa comissió o a qualsevol grup de veïns a organitzar una nova consulta però amb els tràmits administratius correctes, d’acord amb la llei de consultes populars, cosa que no acomplia la convocatòria anterior.

La comissió ciutadana té el seu origen en la reunió informativa. En aquesta, diversos ciutadans empadronats a Argençola es van queixar de la possibilitat que propietaris de terrenys a Argençola poguessin participar en la consulta. Per a aquests veïns, els propietaris no residents, en cas d’imposar-se l’opció de fer l’abocador, no patirien les molèsties que podria suposar. D’aquesta manera, per votació popular a mà alçada, es va acordar la creació d’una nova comissió que s’encarregués d’organitzar la nova consulta. La comissió legal es va compondre d’un grup de voluntaris, presents el dia de la reunió.

A partir d’aquell moment, el projecte de l’abocador va quedar a l’espera que el consistori es pronunciés sobre la voluntat de donar o no donar recolzament al projecte de TIRSSA. Tanmateix, l’empresa va fer saber a l’Ajuntament, cap al juliol de 2010, que entenia que es tractava d’una decisió prou complexa i que per això no esperaven una resposta immediata. Paral•lelament, l’alcalde va manifestar que volien trobar un sistema per conèixer l’opinió de la població, per bé que encara no s’havia triat el sistema.

A final d’octubre l’Ajuntament d’Argençola va aprovar declarar d’utilitat pública l’abocador. Segons l’alcalde aquest fet no significava donar un sí a l’abocador sinó que simplement es tractava d’un tràmit per tal que les diverses administracions poguessin emetre els seus informes tècnics. Cortès es va reafirmar en que la decisió final hauria de ser ratificada pels ciutadans en referèndum. La moció va tenir el vot a favor de l’alcalde (que havia abandonat la militància a ERC) i un regidor de CiU, l’abstenció d’un regidor d’ICV i el vot en contra d’un regidor d’ERC i un regidor d’ICV. El vot de qualitat de l’alcalde va decantar la balança a favor del sí.

Previsions
Arribats a aquest punt, la consulta ciutadana es podia dur a terme a través de la nova comissió, però, segons l’alcalde d’Argençola, l’Ajuntament no era coneixedor que els tràmits per portar-la a la pràctica haguessin tirat endavant. Igualment, tampoc no s’havia aclarit si serien els habitants empadronats al municipi els que podrien votar o si bé s’ampliaria la participació a les persones propietàries de terres o habitatges a Argençola.

Segons l’Associació de Veïns de Porquerisses, un dels nuclis més propers a la possible ubicació de l’abocador (uns 900 m en línia recta), el que ara es voldria és que TIRSSA preparés accions informatives en profunditat (per cada un dels nuclis) en què es detallessin els avantatges i els desavantatges del projecte, tant ambientalment com econòmicament parlant. Per altra banda, l’Associació de Veïns de Porquerisses entenia que l’Ajuntament d’Argençola havia de redactar una pla d’inversions per determinar a quina mena de projectes es podrien destinar els ingressos potencials. L’Associació de Veïns de Porquerisses entenia que, almenys, calia aquesta informació per tal que els veïns poguessin decidir què els convenia més.

Més informació
ademan2010.wordpress.com/2010/05/24/nou-abocador

* Argençola, Carbasí, Clariana, Contrast, els Plans de Ferran, Porquerisses i Albarells.

** Segons l’Agència de Residus de Catalunya, els de classe II es corresponen amb residus no especials municipals i assimilables.

*** El govern municipal està format per una coalició entre ERC i ICV.

**** Actualment, la comarca de l’Anoia acull l’abocador de
CAN MATA A HOSTALETS DE PIEROLA, on també se situa l’Ecoparc 4. A Castellolí, hi ha un abocador de classe III de residus especials. A Pujalt s’hi localitza un abocador de classe I, per a residus inerts, i a Jorba, un abocador per a runes de la construcció. Aquesta mateixa localitat acull dues plantes de compostatge, una per als fangs de la depuradora d’Igualada i l’altra per a la fracció orgànica dels residus municipal.
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati