Dimecres 23 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABASTAMENT D’AIGUA A LA CATALUNYA CENTRAL. EMBASSAMENT DE LA LLOSA DEL CAVALL (SOLSONÈS)
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2010

El Consell Comarcal del Solsonès i els tres municipis de la comarca per on ha de passar el primer tram de la canonada que ha de connectar l’embassament de la Llosa del Cavall amb el Bages i l’Anoia es mostren contraris al traçat proposat. L’ACA manté el projecte i preveu per al gener de 2011 l’inici d’aquestes obres, que rebran el 80% del finançament dels Fons de Cohesió de la Unió Europea. Mentre es manté l’oposició de tres dels municipis del Solsonès, les obres al tram entre Calaf i Igualada avancen a bon ritme.


L’embassament de la Llosa del Cavall del riu Cardener, finalitzat el 1997, ocupa una superfície de 200 km2 als termes de Navès, Guixers i Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). Cinc anys després l’Agència Catalana de l‘Aigua (ACA) va redactar el projecte per tirar endavant la xarxa d’abastament pel qual s’havia construït. Concretament es connectava amb el sud i el centre de la comarca del Solsonès, el centre i el nord del Bages i l‘Anoia amb un cost de 40,7 MEUR. El projecte preveia que per la canonada sortís del pantà un cabal màxim de 350 l/s. Es tractava bàsicament de municipis que s’abastien del pantà de Sant Ponç, també del Cardener, de xarxes pròpies, o en el cas de l’Anoia, d’un dels ramals de la xarxa d’Aigües Ter Llobregat (ATLL).

Tres anys més tard, el Ministeri de Medi Ambient (MMA) el va incloure en el Programa d‘actuacions per a la gestió i la utilització de l‘aigua (AGUA) impulsat com a alternativa al TRANSVASAMENT DE L‘EBRE. El juny de 2005 la ministra Cristina Narbona (Partido Socialista Obrero Español, PSOE) i el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), van signar el conveni per tirar endavant unes obres a les quals l‘Estat només aportaria els fons europeus que obtingués. La resta s‘hauria de completar des de Catalunya a canvi que la Generalitat assumís el control total del projecte.

Tanmateix, la Unió Europea (UE) no va seleccionar el projecte a l‘hora de concedir els Fons de Cohesió i, per aquest motiu, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) va anunciar el 2007 que aportaria el 40% del cost del projecte. A més, l‘empresa pública Aigües de les Conques Mediterrànies (Aquamed) n’assumiria l‘execució de les obres.

Aquamed adjudica les obres
El 25 de gener de 2008 Aquamed va aprovar el conveni pel finançament i explotació de les obres de la xarxa de la Llosa del Cavall, amb una inversió prevista de 55 MEUR, amb l‘ACA i ATLL. Dos mesos després, l‘empresa pública estatal licitava la primera fase del projecte entre Calaf i Igualada, que inclou l‘ampliació de la potabilitzadora de Navès i una estació de bombament del ramal de Prats de Rei –la conducció principal té una longitud de 32 km–. Les obres tenien un pressupost de partida de 17,7 MEUR i un termini d‘execució de catorze mesos. El juliol de 2008 es va adjudicar a Construccions Rubau.

Onze mesos més tard, es va adjudicar per 30,3 MEUR la segona fase de les obres a la unió temporal d‘empresa (UTE) formada per ACSA i COMSA. El projecte incloïa la captació d‘aigua a l‘embassament, el ramal del Solsonès (50,2 km de conducció principal) i la connexió amb la potabilitzadora de Solsona. El termini d‘execució era de 22 mesos.

L‘agost de 2009, la Mancomunitat d‘Abastament d‘Aigües del Solsonès (MAAS) –que s‘encarrega de l‘abastament de deu municipis de la comarca entre els quals la capital–, va demanar a l‘ACA poder participar a la gestió de la portada d‘aigua de la Llosa fins al Bages i l‘Anoia. El seu president i alcalde de la Molsosa, Marià Torra, va explicar que no volien que l‘abastament del Solsonès es quedés “en segon terme”, tot recordant que la capacitat de l‘embassament era de només 80 hm3. La petició tenia el suport dels plens del Consell Comarcal, de l‘Ajuntament de Solsona i d‘altres municipis.

En aquest context, els operaris de l‘empresa constructora van entrar a diverses finques particulars per marcar el traçat de la canonada sense que els propietaris n‘haguessin signat les actes d‘ocupació. Aquest fet va provocar les protestes dels ajuntaments i l‘ACA es va veure obligada a paralitzar el procés d‘expropiació. A més, l‘administració hidràulica va accedir a iniciar un procés amb la MAAS i els ajuntaments per acordar el paper de la comarca en la gestió de la portada d‘aigua. A més, Aquamed va anunciar que organitzaria dues sessions informatives per explicar el projecte.

Tanmateix, a poc a poc creixia l‘oposició a la futura xarxa d‘abastament. Per una banda, els alcaldes criticaven l‘impacte ambiental de la canonada que travessava bona part de la comarca. L‘alcalde d‘Olius, Ramon Sala, va explicar que el projecte requeria uns sistemes de bombament excessius per superar les diferències de cota des de la presa. En aquest sentit coincidia amb el president de la MAAS, Marià Torre, que si el tub seguís el traçat de la carretera de la Llosa fins al pla d‘Olius es reduirien tant l‘impacte com el cost de l‘obra. A més, van recordar la demanda de participar en la gestió del proveïment i en l‘explotació hidroelèctrica del salt de la presa. Els representants del Solsonès tampoc veien bé que fos una empresa estatal, Aquamed, la que s‘encarregués de les obres, ja que consideraven que d‘aquesta manera les negociacions serien més difícils.

Els alcaldes del Solsonès bloquegen les obres
A final de febrer de 2010 els alcaldes de Navès, Clariana de Cardener i Olius es van negar a signar les actes prèvies d‘ocupació de la canonada. Segons el batlle de Navès, Josep Maria Casafont, bloquejaven el projecte ja que no s‘havia avançat en l‘acord per incloure el Solsonès en la gestió de la xarxa. L‘alcalde de Lladurs també tenia previst sumar-se a la protesta. Per altra banda, mantenien la demanda de modificar el 5% del traçat de la canonada per rebaixar l‘impacte ambiental. El president de la MAAS, Marià Torre, lamentava que des de la petició realitzada l‘agost de 2008 l‘ACA no havia donat “cap resposta en ferm”.

Aquest bloqueig generava neguit a l‘Anoia. Marc Castells, president del Consell Comarcal, va explicar que entenien el “disgust” dels alcaldes del Solsonès, però al mateix temps es mostrava preocupat pel retard que es podia produir. També va explicar que treballaven per allargar la xarxa a poblacions com Calonge de Segarra o Sant Pere Sallavinera per solucionar els seus problemes d‘abastament. Mentrestant, Igualada es preparava per la portada d‘aigües prevista per al 2012 –tot i que el tram Calaf-Igualada estava molt avançat, encara s‘havia de començar el de l‘embassament fins a l‘Alta Segarra–. A la capital de l‘Anoia s‘havia iniciat la construcció d‘un dipòsit de 5.000 m3 al barri de les Comes per encabir tant l‘aigua del sistema Ter-Llobregat –des de la potabilitzadora d‘Abrera– com de l‘embassament del Solsonès.

A començament de març l‘ACA va accedir a assolir un acord amb els ajuntaments del Solsonès. Els alcaldes van consensuar un text en el qual a més de les reivindicacions fetes fins aleshores –participació en la gestió i en l‘aprofitament energètic de l‘embassament i estudi d‘un 5% del traçat– demanaven limitar la sortida d‘aigua a 300 l/s sempre que no superés el 20% del cabal mitjà d‘entrada al pantà. D‘aquesta manera les institucions de la comarca es volien assegurar no deixar “sec” el Cardener.

Després d‘una trobada el 10 de març, l‘alcalde d‘Olius va explicar que “s‘entendrien amb el tema de la gestió” però veia més difícil el traçat de la conducció. L‘endemà es feia públic que la nova convocatòria dels Fons de Cohesió aquesta vegada havia seleccionat la xarxa de la Llosa i que hi aportava el 80% del cost total.

Les negociacions entre ajuntaments i afectats i l’ACA no avançaven. Després d’una nova trobada el juliol de 2010 els alcaldes es mostraven “totalment descontents i decebuts”. L’alcalde d’Olius, Ramon Sala, va afirmar que les posicions estaven al mateix punt que un any enrere i que el seu ajuntament faria “tot el possible perquè la canonada no passés pel municipi”. El malestar del consistori va augmentar perquè l’ACA va comunicar que la MAAS perdria la concessió del pou del Cardener que regava el pla d’Olius quan la conducció estigués feta. Sala va anunciar que recorrerien una decisió que tirava enrere una reivindicació històrica de la comunitat de regants de la zona assolida pocs mesos abans.

Mentre es mantenia el desacord amb l’ACA, també sorgien diferències en el si de la comarca. En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Solsona –governat per una coalició formada per ERC, el Comú i el PSC– es va acusar el Consell Comarcal –que com la resta de municipis afectats està governat per CiU– “d’haver negociat d’esquena en nom de tota la comarca”. La polèmica va esclatar en una trobada organitzada per l’associació Empresaris per al Solsonès amb la voluntat d’aglutinar una plataforma que inclogués societat civil i administracions per defensar els interessos de la comarca. Des de l’Ajuntament de Solsona –que va aprofitar la presència de representants de l’ACA per demanar formalment ser part activa en el procés– va considerar inviable la petició de poder “controlar l’aixeta”. A més, el portaveu del PSC, Josep Caelles, va manifestar els seus dubtes sobre el projecte alternatiu que Olius, Lladurs i Navès van encarregar a l’enginyer Lluís M. Jou ja que estaria “fet a mida”.

A final de setembre es presentava l’estudi que oferia dues alternatives al projecte constructiu. Segons el redactor, el projecte plantejat per l’ACA era “millorable” i va advertir que l’empresa constructora es trobaria imprevistos a l’hora d’executar-lo. Jou va proposa ubicar la canonada pel marge esquerre fins al camí del molí del Foix, punt on es construiria la derivació del ramal del Solsonès. L’altra alternativa es plantejava pel marge dret de la carretera de la Llosa amb pendents màxims del 8%.

L’any finalitzava sense acord ja que l’ACA no preveia modificar un projecte que ja havia adjudicat. A més, considerava que els traçats alternatius no suposaven cap gran millora. Es preveia l’inici d’obres per al gener de 2011, tot i que es mantenia l’oposició frontal dels ajuntaments afectats.

Més informació
www.acuamed.com
www.maas.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Solsonès