Portada
> Creixements residencials >
PLA URBANÍSTIC DEL GOLF DE CALDES (CALDES DE MALAVELLA I VILOBÍ D’ONYAR)
PLA URBANÍSTIC DEL GOLF DE CALDES (CALDES DE MALAVELLA I VILOBÍ D’ONYAR)
Marc Sogues
Actualitzat a 31/12/2010
A final de març de 2010, l’Ajuntament de Caldes de Malavella aprova definitivament el text refós del projecte d’urbanització que permet començar la construcció de les 360 cases previstes a l’entorn del golf. Es preveu que en aquesta zona les parcel•les es venguin a 350.000 € i les cases a 1 MEUR. Paral•lelament, el golf planeja una ampliació al terme veí de Vilobí d’Onyar i a final de juliol, l’Ajuntament l’inclou en l’aprovació inicial del nou POUM. L’ampliació, de 76,5 ha, comprèn la construcció de nous camps de golf i de 153 nous habitatges unifamiliars.
El PGA Golf de Catalunya se situa al nord-oest del terme municipal de Caldes de Malavella (Selva), al límit amb el terme veí de Vilobí d’Onyar (Selva), en l’espai existent a l’oest de l’N-II, entre aquesta carretera i l’AP-7. Aquest complex lúdic i esportiu consta, actualment, de dos camps de golf de 36 forats i d’una casa club amb oficines i vestuaris, un restaurant i un hotel de quatre estrelles i 150 habitacions.
La construcció del complex va ser una iniciativa de la societat PGA Golf de Catalunya SA, integrada per PGA European Tour Courses, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), Actividades de Construcción i Servicios, S.A. (ACS) i la S.A. Vichy Catalán, de les quals, les dues primeres eren els socis majoritaris*. De fet, els terrenys del golf havien estat adquirits a mitjan anys vuitanta pel RACC amb la intenció de construir-hi el circuit de Catalunya, que finalment es va fer a Montmeló.
La revisió del Pla general d’ordenació de Caldes, aprovada definitivament l’any 1988, va ordenar el sol del golf en dos instruments de planejament: un pla especial (PE) d’ordenació per als camps de golf i les instal•lacions vinculades, i un pla parcial (PP) del sector residencial on es preveia construir habitatges unifamiliars. En total, al terme de Caldes, el complex ocuparia 194,7 ha, 147,1 ordenades pel PE i 47,6 pel PP. A més, l’any 1991 l’Ajuntament de Sils va promoure l’aprovació d’un pla parcial de 3 ha a la zona sud del golf, ja dins el terme municipal de Sils. Aquest pla incloïa una part d’urbanització residencial i una petita part de camps de golf. Però la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (CTUG), en una decisió de 1989, ja havia condicionat l’aprovació dels plans parcials a l’execució de l’obra civil dels camps de golf i, complint aquesta prescripció, va suspendre l’any 1989 l’aprovació definitiva del Pla parcial de Caldes, que s’havia començat a tramitar paral•lelament al pla especial. El Pla parcial de Sils també va restar aturat.
L’any 1994 es va efectuar una modificació del pla especial per adequar-lo al nou accés a la carretera N-II que es va construir com a resultat del desdoblament d’aquesta infraestructura.
L’any 1999 es va inaugurar la primera part del complex esportiu, que incloïa el primer camp, la casa club i les oficines. El 2003 es va aprovar la segona fase, que va suposar la construcció del segon camp, el restaurant i l’hotel.
A mitjan mes de març de 2007, un cop verificada l’execució de les obres establertes al pla especial, la comissió va aprovar definitivament el text refós del pla parcial.
A final de març de 2010, l’Ajuntament de Caldes de Malavella aprova definitivament el text refós del projecte d’urbanització que permet començar la construcció de les 360 cases previstes a l’entorn del golf. Es preveu que en aquesta zona les parcel•les es venguin a 350.000 € i les cases a 1 MEUR. Paral•lelament, el golf planeja una ampliació al terme veí de Vilobí d’Onyar i a final de juliol, l’Ajuntament l’inclou en l’aprovació inicial del nou POUM. L’ampliació, de 76,5 ha, comprèn la construcció de nous camps de golf i de 153 nous habitatges unifamiliars.
El PGA Golf de Catalunya se situa al nord-oest del terme municipal de Caldes de Malavella (Selva), al límit amb el terme veí de Vilobí d’Onyar (Selva), en l’espai existent a l’oest de l’N-II, entre aquesta carretera i l’AP-7. Aquest complex lúdic i esportiu consta, actualment, de dos camps de golf de 36 forats i d’una casa club amb oficines i vestuaris, un restaurant i un hotel de quatre estrelles i 150 habitacions.
La construcció del complex va ser una iniciativa de la societat PGA Golf de Catalunya SA, integrada per PGA European Tour Courses, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), Actividades de Construcción i Servicios, S.A. (ACS) i la S.A. Vichy Catalán, de les quals, les dues primeres eren els socis majoritaris*. De fet, els terrenys del golf havien estat adquirits a mitjan anys vuitanta pel RACC amb la intenció de construir-hi el circuit de Catalunya, que finalment es va fer a Montmeló.
La revisió del Pla general d’ordenació de Caldes, aprovada definitivament l’any 1988, va ordenar el sol del golf en dos instruments de planejament: un pla especial (PE) d’ordenació per als camps de golf i les instal•lacions vinculades, i un pla parcial (PP) del sector residencial on es preveia construir habitatges unifamiliars. En total, al terme de Caldes, el complex ocuparia 194,7 ha, 147,1 ordenades pel PE i 47,6 pel PP. A més, l’any 1991 l’Ajuntament de Sils va promoure l’aprovació d’un pla parcial de 3 ha a la zona sud del golf, ja dins el terme municipal de Sils. Aquest pla incloïa una part d’urbanització residencial i una petita part de camps de golf. Però la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (CTUG), en una decisió de 1989, ja havia condicionat l’aprovació dels plans parcials a l’execució de l’obra civil dels camps de golf i, complint aquesta prescripció, va suspendre l’any 1989 l’aprovació definitiva del Pla parcial de Caldes, que s’havia començat a tramitar paral•lelament al pla especial. El Pla parcial de Sils també va restar aturat.
L’any 1994 es va efectuar una modificació del pla especial per adequar-lo al nou accés a la carretera N-II que es va construir com a resultat del desdoblament d’aquesta infraestructura.
L’any 1999 es va inaugurar la primera part del complex esportiu, que incloïa el primer camp, la casa club i les oficines. El 2003 es va aprovar la segona fase, que va suposar la construcció del segon camp, el restaurant i l’hotel.
A mitjan mes de març de 2007, un cop verificada l’execució de les obres establertes al pla especial, la comissió va aprovar definitivament el text refós del pla parcial.
360 habitatges entorn del golf
No va ser fins al 2005 que es va elaborar un primer projecte d’urbanització residencial i es va elevar a la CTUG. Aquesta, però, el va rebutjar perquè encara no s’havia executat totalment el pla especial.
El febrer de 2007 l’Ajuntament va aprovar una nova versió del pla parcial, que preveia la construcció de 360 habitatges, aïllats i aparellats, isolats o repartits en petits conjunts pels terrenys del camp de golf, amb una extensió total de prop de 47 ha i una densitat edificatòria d’1,4 habitatges per hectàrea. Aquesta versió del projecte es va sotmetre a exposició pública a començament de 2008, i a mitjan març del mateix any, la CTUG la va aprovar definitivament.
A final de març de 2010 l’Ajuntament va aprovar de forma definitiva el text refós del projecte d’urbanització, la qual cosa va permetre començar la construcció dels primers habitatges pilot. Els responsables de l’empresa xifraven en 300 MEUR la inversió en el complex residencial i establien dues formes de comercialització de les propietats: adquirir la parcel•la per 350.000 €, o bé comprar la casa acabada per 1 MEUR.
L'alcalde de Caldes, Joan Colomer (Plataforma Independent per Caldes), va manifestar que, fins al moment, la incidència del golf sobre el turisme i el benestar del municipi havia estat mínima i que, des de l’Ajuntament, s’estava mirant de posar remei a aquesta situació a través d’un conveni amb l’empresa propietària del complex i d’un nou pla de turisme municipal. D’una banda, es volia que els veïns de Caldes tinguessin més facilitats per accedir als serveis de l’empresa del camp de golf, i de l’altra, que es presentés el centre de la població com a atractiu turístic i comercial per als clients del golf, els quals no acostumaven a acostar-s’hi.
Com a contrapartida a la construcció de la urbanització, el consistori va rebre un sector per a equipaments d’1,7 ha, situat al costat est de l’N-II i separat de l’àmbit del golf per aquesta infraestructura. També va rebre una compensació econòmica de 300.000 €..
A principi de juny, el camp de golf PGA de Catalunya va entrar en la llista dels cent millors camps del món, elaborada per la revista especialitzada Golf World, on ocupava el lloc 88.
A final de 2010, l’Ajuntament de Caldes havia tramitat les llicències per construir dos habitatges unifamiliars, i estava en procés de tramitar-ne setze més. S’esperava que les primeres cases es posessin a la venda durant el 2011.
Pel que fa a Sils, a final de setembre de 2009, la CTUG va donar llum verd al seu pla parcial refós. Es van establir unes cessions de 9.500 m2, en uns terrenys situats en continuïtat amb el sòl residencial, entre aquest i l’N-II. Tanmateix, a final de 2010 encara no havien començat les obres de construcció de la urbanització.
No va ser fins al 2005 que es va elaborar un primer projecte d’urbanització residencial i es va elevar a la CTUG. Aquesta, però, el va rebutjar perquè encara no s’havia executat totalment el pla especial.
El febrer de 2007 l’Ajuntament va aprovar una nova versió del pla parcial, que preveia la construcció de 360 habitatges, aïllats i aparellats, isolats o repartits en petits conjunts pels terrenys del camp de golf, amb una extensió total de prop de 47 ha i una densitat edificatòria d’1,4 habitatges per hectàrea. Aquesta versió del projecte es va sotmetre a exposició pública a començament de 2008, i a mitjan març del mateix any, la CTUG la va aprovar definitivament.
A final de març de 2010 l’Ajuntament va aprovar de forma definitiva el text refós del projecte d’urbanització, la qual cosa va permetre començar la construcció dels primers habitatges pilot. Els responsables de l’empresa xifraven en 300 MEUR la inversió en el complex residencial i establien dues formes de comercialització de les propietats: adquirir la parcel•la per 350.000 €, o bé comprar la casa acabada per 1 MEUR.
L'alcalde de Caldes, Joan Colomer (Plataforma Independent per Caldes), va manifestar que, fins al moment, la incidència del golf sobre el turisme i el benestar del municipi havia estat mínima i que, des de l’Ajuntament, s’estava mirant de posar remei a aquesta situació a través d’un conveni amb l’empresa propietària del complex i d’un nou pla de turisme municipal. D’una banda, es volia que els veïns de Caldes tinguessin més facilitats per accedir als serveis de l’empresa del camp de golf, i de l’altra, que es presentés el centre de la població com a atractiu turístic i comercial per als clients del golf, els quals no acostumaven a acostar-s’hi.
Com a contrapartida a la construcció de la urbanització, el consistori va rebre un sector per a equipaments d’1,7 ha, situat al costat est de l’N-II i separat de l’àmbit del golf per aquesta infraestructura. També va rebre una compensació econòmica de 300.000 €..
A principi de juny, el camp de golf PGA de Catalunya va entrar en la llista dels cent millors camps del món, elaborada per la revista especialitzada Golf World, on ocupava el lloc 88.
A final de 2010, l’Ajuntament de Caldes havia tramitat les llicències per construir dos habitatges unifamiliars, i estava en procés de tramitar-ne setze més. S’esperava que les primeres cases es posessin a la venda durant el 2011.
Pel que fa a Sils, a final de setembre de 2009, la CTUG va donar llum verd al seu pla parcial refós. Es van establir unes cessions de 9.500 m2, en uns terrenys situats en continuïtat amb el sòl residencial, entre aquest i l’N-II. Tanmateix, a final de 2010 encara no havien començat les obres de construcció de la urbanització.
El complex s’amplia cap a Vilobí
A final de 2008 es va conèixer la intenció dels propietaris del golf d’ampliar-lo cap a la zona de Can Palau, uns terrenys adjacents als de les instal•lacions existents, però ja dins el terme municipal de Vilobí d’Onyar (Selva). Segons va explicar Juan del Río, conseller delegat de PGA-Golf de Catalunya, la fase de planificació definitiva s’allargaria uns dos anys i la fase de desenvolupament completa, entre deu i quinze anys. Del Río va explicar, també, que la intenció de l’empresa amb aquesta operació era contribuir a convertir la zona interior de la comarca de la Selva en un destí turístic i no només en un lloc de pas, i que, en aquest sentit, calia aprofitar les infraestructures existents, com l’aeroport, o les que estaven en fase d’execució, com el TGV.
En relació amb les instal•lacions esportives, el projecte incloïa un camp de golf del tipus executive golf, un camp per a principiants, un de pitch-and-putt i diverses zones de pràctiques**. D’aquesta manera, es projectava el complex com una acadèmia de golf, amb funcions de centre d’alt rendiment i, segons l’empresa promotora, calia considerar-lo el primer en la seva categoria a Europa i un dels primers d’àmbit mundial. Juntament amb l’espai esportiu, també es preveia la construcció de 100 a 120 habitatges i d’un hotel de cinc estrelles i 40 habitacions. Segons la promotora, l’operació suposaria la creació de 40 llocs de treball directes i de fins a 200 lloc de treball indirectes.
La CTUG va condicionar el vistiplau a la proposta al fet que aquesta s’inclogués en el POUM del municipi, que en aquell moment s’havia començat a tramitar. Aquesta inclusió va endarrerir la tramitació del pla, però a canvi, va suposar per al municipi la possibilitat de negociar les compensacions urbanístiques del projecte.
A final de juliol de 2010, l’Ajuntament va aprovar inicialment el nou POUM i, amb aquest, l’ampliació acordada, que va ser, finalment, de 76,5 ha, i que suposava una inversió de 30 MEUR. El camp de golf ocuparia el 75% de la superfície total del sector, i el 25% es destinaria a ús residencial. Aquest incloïa, a més de l’hotel, 80 habitatges unifamiliars situats a les proximitats del golf i distribuïts amb una densitat màxima de dos habitatges per hectàrea.
El conveni entre la promotora i l’Ajuntament també establia tres àrees de cessions al municipi: en les proximitats de la urbanització de Can Bells, s’ubicava una reserva de sòl de 49.089 m2 de superfície per a la construcció d’habitatges de protecció pública, amb una superfície mínima de 17.000 m2 per a equipaments públics. Es calculava que s’hi construirien 73 habitatges protegits de tipologia unifamiliar, els quals, juntament amb els 80 del terrenys del golf, suposarien 153 habitatges nous al municipi. D’altra banda, a l’àrea propera al cementiri de Sant Dalmai, una cessió de 17.840 m2, es destinaria a completar els equipaments d’aquest nucli. La tercera àrea se situava a tocar del nucli de Vilobí; tenia 18.513 m2 i es preveia que es destinaria a completar les superfícies d’equipaments esportius existents.
El POUM preveia que el sector del golf i la urbanització adjacent es desenvolupessin durant el primer sexenni del nou pla. A final de 2010, però, el POUM encara no havia rebut l’aprovació provisional.
Més informació
ptop.gencat.cat/rpucportal/inici/ca/index.html
webspobles.ddgi.cat/sites/vilobidonyar/default.aspx
webspobles.ddgi.cat/sites/vilobidonyar/Shared%20Documents/POUM%20VILOB%C3%8D%20D%27ONYAR/DOCUMENTACI%C3%93/POUM%20Vilob%C3%AD%20words/POUM%20Vilob%C3%AD%20Normativa%208.pdf
www.caldesdemalavella.com/
www.pgacatalunya.com/golf/ca
Agraïments
Gemma Torras, arquitecta municipal de Caldes de Malavella
* Inicialment, la participació del RACC era del 22%, la de Vichy Catalán del 8% i la constructora ACS la resta. L’any 2007, Vichy Catalán i el RACC van reduir la seva participació al 5% i el 2,6%, respectivament.
** Es distingeixen sis tipus de camps de golf, en funció de les dimensions. Per ordre decreixent, regulations cours (18 forats), executive golf, camps de golf de 9 forats, camps “Pars 3”, Pitch-and- Putt i minigolf.
A final de 2008 es va conèixer la intenció dels propietaris del golf d’ampliar-lo cap a la zona de Can Palau, uns terrenys adjacents als de les instal•lacions existents, però ja dins el terme municipal de Vilobí d’Onyar (Selva). Segons va explicar Juan del Río, conseller delegat de PGA-Golf de Catalunya, la fase de planificació definitiva s’allargaria uns dos anys i la fase de desenvolupament completa, entre deu i quinze anys. Del Río va explicar, també, que la intenció de l’empresa amb aquesta operació era contribuir a convertir la zona interior de la comarca de la Selva en un destí turístic i no només en un lloc de pas, i que, en aquest sentit, calia aprofitar les infraestructures existents, com l’aeroport, o les que estaven en fase d’execució, com el TGV.
En relació amb les instal•lacions esportives, el projecte incloïa un camp de golf del tipus executive golf, un camp per a principiants, un de pitch-and-putt i diverses zones de pràctiques**. D’aquesta manera, es projectava el complex com una acadèmia de golf, amb funcions de centre d’alt rendiment i, segons l’empresa promotora, calia considerar-lo el primer en la seva categoria a Europa i un dels primers d’àmbit mundial. Juntament amb l’espai esportiu, també es preveia la construcció de 100 a 120 habitatges i d’un hotel de cinc estrelles i 40 habitacions. Segons la promotora, l’operació suposaria la creació de 40 llocs de treball directes i de fins a 200 lloc de treball indirectes.
La CTUG va condicionar el vistiplau a la proposta al fet que aquesta s’inclogués en el POUM del municipi, que en aquell moment s’havia començat a tramitar. Aquesta inclusió va endarrerir la tramitació del pla, però a canvi, va suposar per al municipi la possibilitat de negociar les compensacions urbanístiques del projecte.
A final de juliol de 2010, l’Ajuntament va aprovar inicialment el nou POUM i, amb aquest, l’ampliació acordada, que va ser, finalment, de 76,5 ha, i que suposava una inversió de 30 MEUR. El camp de golf ocuparia el 75% de la superfície total del sector, i el 25% es destinaria a ús residencial. Aquest incloïa, a més de l’hotel, 80 habitatges unifamiliars situats a les proximitats del golf i distribuïts amb una densitat màxima de dos habitatges per hectàrea.
El conveni entre la promotora i l’Ajuntament també establia tres àrees de cessions al municipi: en les proximitats de la urbanització de Can Bells, s’ubicava una reserva de sòl de 49.089 m2 de superfície per a la construcció d’habitatges de protecció pública, amb una superfície mínima de 17.000 m2 per a equipaments públics. Es calculava que s’hi construirien 73 habitatges protegits de tipologia unifamiliar, els quals, juntament amb els 80 del terrenys del golf, suposarien 153 habitatges nous al municipi. D’altra banda, a l’àrea propera al cementiri de Sant Dalmai, una cessió de 17.840 m2, es destinaria a completar els equipaments d’aquest nucli. La tercera àrea se situava a tocar del nucli de Vilobí; tenia 18.513 m2 i es preveia que es destinaria a completar les superfícies d’equipaments esportius existents.
El POUM preveia que el sector del golf i la urbanització adjacent es desenvolupessin durant el primer sexenni del nou pla. A final de 2010, però, el POUM encara no havia rebut l’aprovació provisional.
Més informació
ptop.gencat.cat/rpucportal/inici/ca/index.html
webspobles.ddgi.cat/sites/vilobidonyar/default.aspx
webspobles.ddgi.cat/sites/vilobidonyar/Shared%20Documents/POUM%20VILOB%C3%8D%20D%27ONYAR/DOCUMENTACI%C3%93/POUM%20Vilob%C3%AD%20words/POUM%20Vilob%C3%AD%20Normativa%208.pdf
www.caldesdemalavella.com/
www.pgacatalunya.com/golf/ca
Agraïments
Gemma Torras, arquitecta municipal de Caldes de Malavella
* Inicialment, la participació del RACC era del 22%, la de Vichy Catalán del 8% i la constructora ACS la resta. L’any 2007, Vichy Catalán i el RACC van reduir la seva participació al 5% i el 2,6%, respectivament.
** Es distingeixen sis tipus de camps de golf, en funció de les dimensions. Per ordre decreixent, regulations cours (18 forats), executive golf, camps de golf de 9 forats, camps “Pars 3”, Pitch-and- Putt i minigolf.
Selva
