Dilluns 2 d ' Agost de 2021
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES GIRONINES
Victòria Carbonell
Actualitzat a 31/12/2010
El 14 de setembre de 2010, el Govern de la Generalitat aprova definitivament el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (PTPCG), que és el darrer dels set àmbits establerts pel Pla territorial general de Catalunya (1995) i així completa, per primera vegada, la planificació territorial de Catalunya. El PTPCG, que deroga els plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, ordena el territori gironí per tal d’assumir els creixements previstos per a l’any 2026.
Antecedents 2009
L’àmbit gironí comprèn 7 comarques –Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany , Ripollès i Selva– que sumaven un total de 732.918 habitants el 2009. És un territori força dinàmic i amb una ubicació excel•lent, que li atorga importants potencialitats, reforçades per les infraestructures ja existents o bé en projecte.
L’Avanprojecte de Pla territorial parcial de les Comarques Gironines va ser aprovat el setembre de 2009. L’objectiu del document era ordenar el desenvolupament urbanístic d’aquest territori i evitar la dispersió de la urbanització. Les previsions que va fer per a l’any 2026 van ser de 825.000 habitants i 420.000 llocs de treball. A més, creava una xarxa d’espais oberts amb tres categories de protecció –especial, territorial i preventiva– per tal de garantir-ne la diversitat ecològica i paisatgística. Igualment, va preveure les infraestructures de mobilitat necessàries per a la vertebració del territori.
Aquest document fou complementat a partir de la participació institucional i ciutadana, fins a constituir el projecte de pla, que va ser aprovat inicialment el febrer de 2010, i tot seguit es va obrir un segon període d’informació pública. El document final fou aprovat de manera definitiva pel Govern de la Generalitat el 14 de setembre de 2010, amb els vots en contra dels dos consellers d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV).
Principals variacions del Pla respecte de l’Avantprojecte
Durant el procés d’elaboració del Pla es van obrir dos períodes participatius* que van aportar propostes i observacions des del territori i des d’altres institucions, les quals van generar debat intern, el resultat del qual fou la incorporació o matisació de diferents aspectes que van enriquir el document inicial. A partir dels objectius i estratègies definits en l’Avantprojecte, el PTPCG va ser complementat amb els elements següents:
El 14 de setembre de 2010, el Govern de la Generalitat aprova definitivament el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (PTPCG), que és el darrer dels set àmbits establerts pel Pla territorial general de Catalunya (1995) i així completa, per primera vegada, la planificació territorial de Catalunya. El PTPCG, que deroga els plans directors territorials de l’Empordà i de la Garrotxa, ordena el territori gironí per tal d’assumir els creixements previstos per a l’any 2026.
Antecedents 2009
L’àmbit gironí comprèn 7 comarques –Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany , Ripollès i Selva– que sumaven un total de 732.918 habitants el 2009. És un territori força dinàmic i amb una ubicació excel•lent, que li atorga importants potencialitats, reforçades per les infraestructures ja existents o bé en projecte.
L’Avanprojecte de Pla territorial parcial de les Comarques Gironines va ser aprovat el setembre de 2009. L’objectiu del document era ordenar el desenvolupament urbanístic d’aquest territori i evitar la dispersió de la urbanització. Les previsions que va fer per a l’any 2026 van ser de 825.000 habitants i 420.000 llocs de treball. A més, creava una xarxa d’espais oberts amb tres categories de protecció –especial, territorial i preventiva– per tal de garantir-ne la diversitat ecològica i paisatgística. Igualment, va preveure les infraestructures de mobilitat necessàries per a la vertebració del territori.
Aquest document fou complementat a partir de la participació institucional i ciutadana, fins a constituir el projecte de pla, que va ser aprovat inicialment el febrer de 2010, i tot seguit es va obrir un segon període d’informació pública. El document final fou aprovat de manera definitiva pel Govern de la Generalitat el 14 de setembre de 2010, amb els vots en contra dels dos consellers d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV).
Principals variacions del Pla respecte de l’Avantprojecte
Durant el procés d’elaboració del Pla es van obrir dos períodes participatius* que van aportar propostes i observacions des del territori i des d’altres institucions, les quals van generar debat intern, el resultat del qual fou la incorporació o matisació de diferents aspectes que van enriquir el document inicial. A partir dels objectius i estratègies definits en l’Avantprojecte, el PTPCG va ser complementat amb els elements següents:
Referits al sistema d’espais oberts
Arran de les observacions de la Diputació de Girona i d’altres entitats del territori, el projecte de PTPCG va incorporar la identificació dels àmbits d’especial valor connector que van aportar elements de valoració per gestionar els usos autoritzables en sòl no urbanitzable.
Es van variar les extensions d’alguns dels tipus de proteccions establertes per tal d’assegurar la màxima coherència entre la qualificació atorgada i la funcionalitat i significació del sòl. Així, es va incloure en la protecció especial les zones amb protecció sectorial** aprovada durant l’elaboració del Pla, com fou el cas del PARC NATURAL DEL MONTGRÍ, LES ILLES MEDES I EL BAIX TER, del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany de Sils, de la riera de Santa Coloma, dels turons de Maçanet i del riu Fluvià. O, també, els camps d’avellaners de Brunyola en la protecció territorial d’interès agrari i/o paisatgístic. Definitivament, els espais oberts de l’àmbit gironí –el 95,5% de tot el territori– queden protegits en un 80% de manera especial, l’11% inclosos en la categoria de protecció territorial i el 9% restant, en la categoria de preventiva.
Referits al sistema d’assentaments
L’estratègia de canvi d’ús i reforma va ser matisada i substituïda per l’estratègia de desenvolupament qualitatiu que ampliava el seu camp d’aplicació per tal d’integrar els desenvolupaments de les àrees urbanes amb significació territorial, però amb limitacions objectives a l’extensió, les quals haurien de fomentar la qualitat urbana per reforçar el paper que tenen en l’estructura nodal del territori. Aquest era el cas de Sant Feliu de Guíxols, Olot, Blanes i Lloret –com a desenvolupament qualitatiu amb reforçament nodal– o de Castellfollit de la Roca, Santa Pau, Sant Joan les Fonts i la Canya. També es va aplicar a aquells nuclis que en l’Avantprojecte ja tenien establerta l’estratègia de canvi d’ús i reforma.
L’estratègia de reducció o extinció de certes àrees especialitzades es va aplicar a les urbanitzacions de PEDRINYÀ A LA PERA, Selva Brava a Llagostera, Caselles de Baix a Porqueres i al sector Closes del Pont Nou a Setcases, tal com es reclamava des del territori ***. Per contra, es va retirar aquesta estratègia que l’Avantprojecte assignava al polígon industrial de Vidreres, pràcticament buit i en mala posició en el territori, a petició de l’Ajuntament mateix.
El PTPCG també va incorporar dos aspectes sol•licitats des d’algunes entitats i institucions, com l’avaluació de la superfície de sòl qualificat com a industrial i encara no ocupat; i l’avaluació de la capacitat del territori en el subministrament de recursos hídrics en relació amb els creixements previstos. I altres, també, a petició dels ajuntaments respectius, com van ser la nova delimitació del sistema de Sant Hilari****, o la consideració de Bàscara, atesa la seva significació, com a nucli de polaritat municipal de l’àmbit de referència del Fluvià, en lloc de nucli municipal com proposava l’Avantprojecte.
Arran de les observacions de la Diputació de Girona i d’altres entitats del territori, el projecte de PTPCG va incorporar la identificació dels àmbits d’especial valor connector que van aportar elements de valoració per gestionar els usos autoritzables en sòl no urbanitzable.
Es van variar les extensions d’alguns dels tipus de proteccions establertes per tal d’assegurar la màxima coherència entre la qualificació atorgada i la funcionalitat i significació del sòl. Així, es va incloure en la protecció especial les zones amb protecció sectorial** aprovada durant l’elaboració del Pla, com fou el cas del PARC NATURAL DEL MONTGRÍ, LES ILLES MEDES I EL BAIX TER, del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany de Sils, de la riera de Santa Coloma, dels turons de Maçanet i del riu Fluvià. O, també, els camps d’avellaners de Brunyola en la protecció territorial d’interès agrari i/o paisatgístic. Definitivament, els espais oberts de l’àmbit gironí –el 95,5% de tot el territori– queden protegits en un 80% de manera especial, l’11% inclosos en la categoria de protecció territorial i el 9% restant, en la categoria de preventiva.
Referits al sistema d’assentaments
L’estratègia de canvi d’ús i reforma va ser matisada i substituïda per l’estratègia de desenvolupament qualitatiu que ampliava el seu camp d’aplicació per tal d’integrar els desenvolupaments de les àrees urbanes amb significació territorial, però amb limitacions objectives a l’extensió, les quals haurien de fomentar la qualitat urbana per reforçar el paper que tenen en l’estructura nodal del territori. Aquest era el cas de Sant Feliu de Guíxols, Olot, Blanes i Lloret –com a desenvolupament qualitatiu amb reforçament nodal– o de Castellfollit de la Roca, Santa Pau, Sant Joan les Fonts i la Canya. També es va aplicar a aquells nuclis que en l’Avantprojecte ja tenien establerta l’estratègia de canvi d’ús i reforma.
L’estratègia de reducció o extinció de certes àrees especialitzades es va aplicar a les urbanitzacions de PEDRINYÀ A LA PERA, Selva Brava a Llagostera, Caselles de Baix a Porqueres i al sector Closes del Pont Nou a Setcases, tal com es reclamava des del territori ***. Per contra, es va retirar aquesta estratègia que l’Avantprojecte assignava al polígon industrial de Vidreres, pràcticament buit i en mala posició en el territori, a petició de l’Ajuntament mateix.
El PTPCG també va incorporar dos aspectes sol•licitats des d’algunes entitats i institucions, com l’avaluació de la superfície de sòl qualificat com a industrial i encara no ocupat; i l’avaluació de la capacitat del territori en el subministrament de recursos hídrics en relació amb els creixements previstos. I altres, també, a petició dels ajuntaments respectius, com van ser la nova delimitació del sistema de Sant Hilari****, o la consideració de Bàscara, atesa la seva significació, com a nucli de polaritat municipal de l’àmbit de referència del Fluvià, en lloc de nucli municipal com proposava l’Avantprojecte.
Referits al sistema d’infraestructures de mobilitat
No es van fer variacions massa significatives, en general, respecte de la proposta de l’Avantprojecte. Alguns canvis van ser conseqüència de l’actualització de l’estat de projectes en curs, com, per exemple, les VARIANTS DE LA BISBAL D’EMPORDÀ (C-66) –un dels traçats més polèmics. El Pla finalment va recollir l’opció sud–, la de les PRESES (C-37/C-63) i de Santa Coloma de Farners (C-63), i també, l’EIX TRANSVERSAL FERROVIARI (ETF), del qual va ubicar l’estació a Santa Coloma de Farners. Uns altres canvis van ser derivats de l’opció de deixar per a estudis posteriors la concreció de determinats traçats, com les variants de BESCANÓ, Sant Gregori, Parlavà o Verges i altres de la plana selvatana. Finalment, es va incorporar l’estratègia de condicionament a l’estació de Sils que en reforçava el paper d’estació supramunicipal de la línia de tren convencional.
Reaccions al Pla
L’oposició dels dos consellers d’ICV en relació amb el PTPCG va tenir lloc amb la intenció de considerar que hi havia hagut un canvi en la política urbanística i territorial del Govern, ja que el Pla expressava un desig polític de creixement urbanístic, segons el coordinador d’aquesta coalició a les comarques gironines. El diputat Lluís Postigo va lamentar que el sistema d’infraestructures del Pla no contribuís a un canvi de model perquè no apostava pel transport públic i, també, que derogués el PDTE i el PDTG que eren més exigents; no obstant això, va assenyalar que “no tot el Pla era nefast”, ja que, per exemple, incloïa la proposta ferroviària.
També CiU va criticar el PTPCG perquè, segons va afirmar el diputat Eudald Casadesús, “el govern s’havia afanyat a aprovar projectes abans d’acabar la legislatura i el pla vulnerava la competència dels ajuntaments pel que feia al creixement urbanístic”. El diputat va afegir que si en la propera legislatura governava la coalició, modificarien el contingut del Pla. L’alcalde de Figueres i cap de llista de CiU a les comarques gironines va considerar una “frivolitat més que una fita” l’aprovació del PTPCG perquè no es va aconseguir el consens amb el territori i perquè no especificava com es finançarien les inversions.
Cal destacar que el Pla es va aprovar poques setmanes abans que es convoquessin les eleccions al Parlament de Catalunya, que s’haurien de celebrar al cap de dos mesos. Això va provocar que els partits polítics volguessin significar-se i marcar les diferències tant des de l’oposició com des de dintre del Govern mateix.
El PTPCG va entrar en vigor el 15 d’octubre de 2010 amb la publicació de l’edicte corresponent al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)*****, i va derogar el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ (PDTE) i el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LA GARROTXA (PDTG), aprovats el 2006 i el 2008, respectivament.
Més informació
www.gencat.cat/ptop
* Després de l’aprovació de l’avantprojecte (setembre-novembre 2009) i després de l’aprovació inicial del projecte de Pla (febrer-abril 2010).
** Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i Xarxa Natura 2000.
*** L’escrit conjunt presentat per 14 entitats gironines com a suggeriments a l’avantprojecte.
**** Els sistemes han passat de ser 28 en l’Avantprojecte, a ser-ne 29 en l’aprovació definitiva.
***** DOGC núm. 5735, de 15 d’octubre de 2010.
No es van fer variacions massa significatives, en general, respecte de la proposta de l’Avantprojecte. Alguns canvis van ser conseqüència de l’actualització de l’estat de projectes en curs, com, per exemple, les VARIANTS DE LA BISBAL D’EMPORDÀ (C-66) –un dels traçats més polèmics. El Pla finalment va recollir l’opció sud–, la de les PRESES (C-37/C-63) i de Santa Coloma de Farners (C-63), i també, l’EIX TRANSVERSAL FERROVIARI (ETF), del qual va ubicar l’estació a Santa Coloma de Farners. Uns altres canvis van ser derivats de l’opció de deixar per a estudis posteriors la concreció de determinats traçats, com les variants de BESCANÓ, Sant Gregori, Parlavà o Verges i altres de la plana selvatana. Finalment, es va incorporar l’estratègia de condicionament a l’estació de Sils que en reforçava el paper d’estació supramunicipal de la línia de tren convencional.
Reaccions al Pla
L’oposició dels dos consellers d’ICV en relació amb el PTPCG va tenir lloc amb la intenció de considerar que hi havia hagut un canvi en la política urbanística i territorial del Govern, ja que el Pla expressava un desig polític de creixement urbanístic, segons el coordinador d’aquesta coalició a les comarques gironines. El diputat Lluís Postigo va lamentar que el sistema d’infraestructures del Pla no contribuís a un canvi de model perquè no apostava pel transport públic i, també, que derogués el PDTE i el PDTG que eren més exigents; no obstant això, va assenyalar que “no tot el Pla era nefast”, ja que, per exemple, incloïa la proposta ferroviària.
També CiU va criticar el PTPCG perquè, segons va afirmar el diputat Eudald Casadesús, “el govern s’havia afanyat a aprovar projectes abans d’acabar la legislatura i el pla vulnerava la competència dels ajuntaments pel que feia al creixement urbanístic”. El diputat va afegir que si en la propera legislatura governava la coalició, modificarien el contingut del Pla. L’alcalde de Figueres i cap de llista de CiU a les comarques gironines va considerar una “frivolitat més que una fita” l’aprovació del PTPCG perquè no es va aconseguir el consens amb el territori i perquè no especificava com es finançarien les inversions.
Cal destacar que el Pla es va aprovar poques setmanes abans que es convoquessin les eleccions al Parlament de Catalunya, que s’haurien de celebrar al cap de dos mesos. Això va provocar que els partits polítics volguessin significar-se i marcar les diferències tant des de l’oposició com des de dintre del Govern mateix.
El PTPCG va entrar en vigor el 15 d’octubre de 2010 amb la publicació de l’edicte corresponent al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC)*****, i va derogar el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ (PDTE) i el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LA GARROTXA (PDTG), aprovats el 2006 i el 2008, respectivament.
Més informació
www.gencat.cat/ptop
* Després de l’aprovació de l’avantprojecte (setembre-novembre 2009) i després de l’aprovació inicial del projecte de Pla (febrer-abril 2010).
** Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i Xarxa Natura 2000.
*** L’escrit conjunt presentat per 14 entitats gironines com a suggeriments a l’avantprojecte.
**** Els sistemes han passat de ser 28 en l’Avantprojecte, a ser-ne 29 en l’aprovació definitiva.
***** DOGC núm. 5735, de 15 d’octubre de 2010.
