Actualitzat a 31/12/2010
L’Ajuntament de Lleida tanca dues vegades la mesquita del carrer Nord per excés d’aforament. La comunitat musulmana descarta construir la nova mesquita al solar del polígon industrial el Segre, per manca d’espai, i valora diferents possibilitats, tot i que finalment s’ho repensa i decideix instal•lar-se provisionalment al polígon. El govern municipal, format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), defensa aquesta ubicació de la infraestructura al polígon, però tota l’oposició municipal i altres entitats s’hi oposen.
Antecedents
2006,
2007,
2009
Lleida té uns 136.00 habitants i un 20% d’immigració, segons dades del 2009. Durant els darrers anys ha augmentat significativament el nombre de musulmans a la ciutat, un col•lectiu format majoritàriament per marroquins, que són més de 4.500. La mesquita Ibn Hazn del carrer Nord, oberta al culte el 2004 i situada al nord-est de Lleida, és la que concentra més fidels musulmans de la ciutat, tot i que també n’hi ha una al carrer Clavell, en una zona molt cèntrica.
El desembre del 2007 l’Ajuntament de Lleida i la Comunitat Islàmica de Cooperació i d’Unió de Lleida i Comarca del Segrià (CICU) van acordar desplaçar la mesquita del carrer Nord a un solar municipal que hi ha al número 111 del carrer Josep Baró i Travé, al polígon industrial el Segre, al límit amb el polígon industrial d’Entrevies. Posteriorment, el juny de 2008 es concretava l’acord que consistia en la concessió administrativa del solar per a cinquanta anys a canvi del pagament d’uns 8.000 € a l’any.
El novembre del 2008 l’Ajuntament de Lleida ja disposava del projecte de la mesquita de Lleida que preveia un temple amb dues plantes, més el soterrani per a un pàrquing de 37 places. Tot plegat sumava un total de 2.635 m2 de superfície. S’hi projectaven, entre altres espais, dues grans sales d’oració amb capacitat per a 555 fidels, un minaret de fins a 21 m d’alçada, cafeteria i restaurant, despatxos, biblioteca i un taller per a dones.
Al llarg del 2009 l’Ajuntament de Lleida va requalificar el solar passant de sòl industrial a sòl per a equipaments amb el posterior vistiplau de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida (CTUL). Els empresaris dels polígons el Segre i Entrevies, que s’oposaven a la instal•lació de la mesquita a la zona, no estaven d’acord amb aquesta requalificació i hi van presentar un contenciós administratiu. Tanmateix, els musulmans no van fer passos endavant i la mesquita només quedava com un projecte.
Tanquen la mesquita per excés d’aforament
El 25 de juny de 2010 a la mesquita del carrer Nord hi havia 1.200 fidels, segons l’Ajuntament quan l’aforament permès era de 240 persones. L’imam de la mesquita, Abdelwahab Houzi, seguidor del salafisme, ho negava, però segons la Guàrdia Urbana l’excés d’aforament s’havia superat diverses vegades, i aquest fet posava en situació de risc els fidels de l’interior de la mesquita i en dificultava l’evacuació en cas d’una emergència. Com a conseqüència d’aquest excés d’aforament, a partir del 21 de juliol la mesquita es va tancar durant dues setmanes.
El 22 de juliol Abdelwahab Houzi explicava que pretenien començar en breu la construcció de la nova mesquita al solar del polígon industrial el Segre. Segons Houzi, van cercar un sistema de construcció per reduir els costos basat en una construcció similar als mòduls prefabricats. Però tan sols una setmana després la comunitat musulmana del carrer Nord rebutjava el solar del polígon perquè afirmaven que era massa petit i també perquè els quedava massa lluny del centre de Lleida. L’objectiu dels fidels musulmans era buscar una nou solar o una nau industrial. A l’alcalde de Lleida, Àngel Ros (Partit dels Socialistes, PSC), li va sorprendre la decisió i va advertir que el nou possible oratori seleccionat havia d’ajustar-se al planejament urbanístic i a la
LLEI DE CENTRES DE CULTE.
L’imam de la mesquita, Abdelwahab Houzi, que es definia ell mateix com a seguidor del salafisme, era conegut per les seves idees extremistes i per liderar el rànquing dels deu clergues del salafisme més controlats per la Policia Nacional. Houzi va alimentar encara més la mala maror quan no va acceptar una entrevista d’una periodista en una televisió local perquè anava maquillada i quan no voler parlar amb l’Associació de Veïns de l’Avinguda del Segre perquè estava presidida per una dona.
Segon tancament de la mesquita
El 6 d’agost es va reobrir la mesquita del carrer Nord després que els responsables del temple es van comprometre a controlar-ne l’accés. Tot i això, el 5 de setembre s’hi va a tornar a superar l’aforament permès, segons el recompte que hi va fer la Guàrdia Urbana en aquell moment, que hi va comptar un total de 612 fidels. Tanmateix, el portaveu de la mesquita, Hussein Kouitene, ho negava, i assegurava que la majoria de persones estaven al carrer esperant per entrar. Aquest fet va comportar el tancament provisional de la mesquita a partir del 14 de setembre.
Després del nou tancament la comunitat musulmana va proposar construir la nova mesquita en un magatzem del carrer Nord, però segons la Paeria aquell edifici no complia la Llei de centres de culte. Seguidament, els musulmans van anunciar que buscaven un solar en un terreny agrícola, amb capacitat suficient per a tots els fidels, en el qual poder construir una mesquita amb mòduls prefabricats, i que, un cop el trobessin, seguidament en demanarien al consistori la requalificació urbanística.
Des del nou tancament de la mesquita els fidels liderats per l'imam Abdelwahab Houzi van resar a dos llocs diferents. Els primers dies al Pavelló Blau dels Camps Elisis i posteriorment al solar municipal de l'antiga hípica, al barri de Cappont. L'últim rés del ramadà va aplegar als Camps Elisis uns 3.500 musulmans.