Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ PENYALBA-ISONA
Josep Ramon Mòdol
Línia elèctrica de molt alta tensió Penyalba-Isona Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

Després de donar per acabat el procés de consultes sobre el projecte inicial de la línia de molt alta tensió Penyalba-Isona, Red Eléctrica Española anuncia el febrer de 2010 l’inici dels treballs de redacció de l’avantprojecte de la línia. La plantació d’estaques que van comportar els treballs topogràfics duts a terme sense avís previ per la companyia troba una forta oposició per part dels ajuntaments i propietaris afectats.


Antecedents 2009

Red Eléctrica Española (REE) promou la construcció d’una línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) entre Penyalba i Isona, de 400 kV, amb la intenció d’unir les centrals aragoneses de Castellnou (Terol) i Escatrón (Saragossa) amb la xarxa catalana i la LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS cap a França. El projecte de línia, de fins a 85 km de recorregut (uns 15 a la demarcació de Lleida), afecta 14 municipis lleidatans de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. La proposta és hereva d’altres projectes anteriors, com la línia transpirinenca de Castellnou a Casarilh (França), i sobretot la Graus-Isona, totes dues desestimades davant la forta oposició dels municipis afectats.

Antecedents
A final del 2008, REE presentava als municipis afectats un primer esbós del projecte de línia de MAT Penyalba-Montsó-Isona. El projecte va topar immediatament amb l’oposició dels ens locals afectats, que hi van presentar al•legacions, així com de la societat civil, que es va organitzar en la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica (formada per persones i institucions d’Aragó i Catalunya) que va organitzar actes de protesta a ambdues bandes de la frontera. Les entitats ecologistes també es van oposar al projecte, adduint el fort impacte ambiental que tindria, atès que afectava dos espais d'interès natural i un de fauna protegida. Des del territori es proposava com a mal menor l’aprofitament de l’actual línia de 110 kV entre Seira (Osca) i Terrassa (Vallès Occidental), per tal de reduir tant l’impacte ambiental com el cost de l’obra, ja que així REE no hauria d’expropiar terrenys.

REE retarda el projecte fins a l’any 2013
A final de maig de 2009, sense haver decidit el traçat de la MAT ni haver respost a les al•legacions presentades des del territori, REE va fixar el 2013 com a data de la posada en servei de la línia. Des de la companyia s’afirmava que el retard en la inauguració de la línia (abans prevista per al 2011) no estava provocat per l’oposició que havia generat en els municipis i comarques afectats, sinó per la llarga tramitació que encara havia de seguir el projecte. En primer lloc s’havia de decidir el traçat definitiu de la línia entre les diferents alternatives presentades, a continuació calia fer les expropiacions en 14 municipis catalans i 17 d’aragonesos, i finalment s’havien de construir les torres i les dues centrals transformadores previstes.

Els alcaldes afectats es van mostrar molestos pel fet que es fixessin dates sense que hi hagués consens amb el territori, a la vegada que reiteraven la petició de retirar el projecte i consideraven l’endarreriment com una mala notícia, atès que només suposava l’ajornament del problema.

Josep Castells, alcalde del Castell de Mur, d’Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM), explicava que el retard només suposava tornar a tenir l’afer sobre la taula al cap d’uns anys, i reclamava la retirada total del projecte. Antoni Grasa, alcalde d'Isona i Conca Dellà i president del Consell d’Alcaldes del Pallars Jussà, de Convergència i Unió (CiU), afirmava que el corredor ja s’havia ajornat diverses vegades i es queixava que així no es posava fi a la preocupació generada en el territori. Grasa instava els promotors a presentar el seu projecte definitiu per tal que es poguessin presentar les al•legacions pertinents, i considerava el retard una estratègia de l’empresa.
Nucli de Figuerola d'Orcau, a prop del qual es preveu una subestació elèctrica Foto: Moisès Jordi
Millora de la línia Foradada-la Pobla de Segur
Durant l’estiu i la tardor de 2009 els actes de protesta i reunions informatives sobre la MAT van ser freqüents. A final d’octubre, en una reunió de la plataforma que tingué lloc a Areny de Noguera (Ribagorça aragonesa), es va donar a conèixer la intenció de REE (que encara estava treballant en la seva proposta definitiva per a la MAT) de dur a terme també la millora de la línia de 220 kV que anava de Foradada del Toscar (Ribagorça) a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), i que afectava els municipis catalans de Tremp, la Conca de Dalt i la Pobla de Segur (tots tres del Pallars Jussà) i els aragonesos de Foradada del Toscar, Sopeira, Isàbena i Areny de Noguera (Ribagorça).

En un principi es creia que es procurava crear una altra línia d’alta tensió de 400 kV, però finalment es va saber que el projecte cercava augmentar la capacitat de transport de 306 a 400 MW. Les obres suposaven l’augment de l’alçada de les torres, i afectaven negativament diversos nuclis de població, entre els quals Torogó (dins el municipi de Tremp), amb una torre a 4 m de les cases i amb els cables passant per damunt del nucli urbà.

La plataforma es queixava de l’opacitat amb què s’estava duent a terme aquest projecte, del qual REE havia presentat una memòria tècnica als ajuntaments afectats el juliol de 2009. Des de la plataforma es criticava els consistoris perquè, a parer seu, no n’havien informat convenientment la població. També demanaven l’aturada de les obres i la realització d’un estudi d’impacte ambiental, així com el desviament de la línia per evitar que creués nuclis urbans.

REE estudia el traçat definitiu
El febrer de 2010, REE va anunciar que pensava presentar a informació pública el traçat definitiu de la MAT abans d’acabar el 2010, un cop valorades les al•legacions contràries a la infraestructura presentades per 18 municipis (9 de Catalunya i 9 d’Aragó). REE estava treballant per trobar el traçat més adequat en el tram Montsó-Isona entre els 16 itineraris previstos en la proposta inicial presentada als ajuntaments el 2008. Un cop presentat el nou projecte, els ens locals i particulars disposarien de 30 dies per presentar noves al•legacions.

Estaques en el recorregut de la MAT
A principi d’agost de 2010 van aparèixer plantades estaques que marcaven un dels traçats plantejats per a la MAT en finques dels municipis de Castell de Mur, Gavet de la Conca, Llimiana i Tremp (Pallars Jussà), sense que REE hagués avisat prèviament als ajuntaments o els propietaris del terrenys. El traçat corresponia a l’alternativa C, que en terres catalanes passa a prop dels nuclis de Puigverd, Vilamolat de Mur i Sant Serni, abans d’arribar a la subestació de Figuerola d’Orcau El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Xavier Pont, i l’alcalde d’Isona, Antoni Grasa, van convocar un reunió del Consell d’Alcaldes per tractar l’assumpte. Pont va afirmar que diversos propietaris havien demanat explicacions als consistoris, que no havien rebut cap notificació per part de REE. Pont considerava l’actuació fora de lloc i lamentava que s’hagués dut a terme d’esquena al territori. Grasa va afirmar que es demanarien explicacions i informació a REE, al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE) i al Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM), per poder informar els veïns, abans d’adoptar altres mesures, ja que valoraven la presentació d’un recurs contenciós administratiu.
Pintada contra la MAT de Ponent entre Tremp i Talarn Foto: Moisès Jordi
Red Eléctrica Española va confirmar que havia encarregat els treballs topogràfics previs a la definició del traçat de la MAT, Lluís Pinós, delegat a Catalunya de REE, es va disculpar afirmant que tot es devia a una manca de coordinació amb l’empresa subcontractada, que havia començat a treballar abans que REE ho comuniqués al consistoris afectats. Pinós també va afirmar l’abril de 2010 que s’havia reunit amb el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i amb el Delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Victor Orrit, i que els va informar del tancament del procés de consultes i de l’inici de la redacció de l’avantprojecte.

Des del DIUE es va negar tenir coneixement que les estaques corresponguessin al traçat de la interconnexió elèctrica amb Aragó, mentre que Gilabert i Orrit van manifestar en una nota conjunta a REE que dugués a terme el procés amb transparència i respecte a la legalitat, i negaven haver tingut coneixement previ dels treballs efectuats. Per la seva part, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va afirmar que el Govern treballaria per tal que la MAT, si es feia, es dugués a terme amb el consens del territori i amb el menor impacte possible.

Des de la plataforma es va criticar que la línia acabaria per despoblar el territori, ja que els residents en indrets per on es preveia que passés la MAT es plantejaven marxar, i es preguntaven com es podria pretendre dinamitzar turísticament una comarca i a la vegada projectar una MAT en zones d’interès natural o patrimonial com el pantà de Terradets o el conjunt monumental de Mur, en un entorn on, a més, encara hi havia masies sense electricitat.

Des de mitjan mes d’agost van anar proliferant les pancartes i pintades contràries a la MAT, a la vegada que anaven desapareixent les estaques. La plataforma va aconsellar els propietaris afectats que demandessin REE per ocupació il•legal, va acordar presentar una demanda davant el Parlament Europeu i va organitzar actes de protesta davant diversos consistoris d’ambdós costats de la frontera, així com durant l’etapa Lleida-Andorra de la Vuelta a España.

A mitjan setembre, REE sí que va avisar els municipis aragonesos afectats per la MAT sobre l’inici dels treballs topogràfics per elaborar l’avantprojecte de la línia Penyalba-Montsó-Isona, en un traçat que en terres aragoneses volia aprofitar les torres ja construïdes de la desestimada Aragó-Casarilh.

El territori restava a l’expectativa de la presentació de l’avantprojecte de la MAT per part de REE, prevista per a principi de 2011.

Més informació
autopistaelectricano.blogspot.com
www.ree.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati