Dilluns 15 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA L-512 I C-1412B ARTESA DE SEGRE-ISONA. TÚNEL DE COMIOLS
Josep Ramon Mòdol
Carretera L-512 i C-1412b Artesa de Segre-Isona. Túnel de Comiols Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

EL DPTOP avança amb el projecte de milora de l’eix Artesa de Segre-Isona, format per les carreteres L-512 i C-1412b, i que passa pel coll de Comiols, en un traçat que inclou cinc túnels i cinc viaductes. A final d’any es licita el projecte constructiu del tram Folquer-Isona i es modifica l’estudi informatiu del tram Artesa-Folquer per adaptar-se a les al•legacions presentades des del territori.


El coll de Comiols és una collada situada a 1.100 m d'altitud en el límit dels termes municipals d'Artesa de Segre (Noguera) i d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), que connecta ambdues poblacions a través de les carreteres C-1412b i L-512. Aquest pas forma part de l’eix Diagonal del Pirineu, que connectaria posteriorment amb Tremp i la Pobla de Segur (ambdós del Pallars Jussà) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça), i que permetria un millor accés a aquestes comarques des de l’àmbit metropolità de Barcelona.

Antecedents
A mitjan mes d’octubre de 2003, el conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Felip Puig, de Convergència i Unió (CiU), va presentar l'estudi inicial de les obres de construcció de la nova carretera que havia d’unir Isona (Pallars Jussà) i Artesa de Segre (Noguera), a través del túnel de Comiols, actuació amb la qual la Generalitat pretenia millorar les comunicacions entre ambdues comarques, i per extensió, millorar l’accés al Pirineu des del pla de Lleida i des de les comarques barcelonines. En aquells moments al coll de Comiols confluïen a l’alçada de Folquer la carretera L-512, procedent d’Artesa de Segre, i la C-1412b, procedent de Ponts. Les obres afectarien, a més d’aquestes dues vies, les carreteres locals L-911, L-913 i LP-9132, que connectaven els nuclis propers.

El juliol de 2006 es van aprovar dos plans que reforçaven el paper de l’eix viari Artesa de Segre-Tremp. El PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA va passar l’eix de la xarxa comarcal a la xarxa bàsica. Per la seva part, el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPA) considerava el tram dins la xarxa estructurant primària, consideració que també recollia el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT-TERRES DE LLEIDA (PTPP), aprovat el juliol de 2007.

La construcció del túnel de Comiols era una de les principals INFRAESTRUCTURES VIÀRIES A L’ALT PIRINEU I ARAN que demanava la gent del territori. A final d’octubre del 2008, el diputat de CiU i alcalde de Sort, Agustí López, va defensar en la Comissió de Política Territorial del Parlament la necessitat d’impulsar l’eix Diagonal del Pirineu entre Artesa de Segre i el Pont de Suert, previst en el PTPAPA, considerant com a essencial la construcció del túnel de Comiols.
Coll de Comiols Foto: Moisès Jordi
Es presenta el nou traçat
A final de març de 2009 el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va donar a conèixer als consistoris de la zona l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del projecte de la nova carretera entre Artesa de Segre i Isona, elaborat sobre la base dels estudis previs duts a terme pel DPTOP i que sortia a informació pública.

Entre les alternatives de traçat sorgides del estudis previs del DPTOP, Nadal apostava per l’opció que plantejava un recorregut de 29,4 km i incloïa cinc túnels (amb una longitud conjunta d’1,4 km) i cinc viaductes (1,5 km en total). Nadal considerava que aquest traçat era el més adequat tècnicament, econòmicament i funcionalment. La via es preveia de dos carrils, però en tindria un tercer per a avançaments en 13,9 km del recorregut total (un 47%).

El traçat previst anava des del final de la futura variant de la C-14 d'Artesa de Segre fins a l'inici de la variant d'Isona i Conques de la C-1412. El projecte preveia aprofitar les calçades existents de l’L-512 i la C-1412b en 6 km, mentre que el traçat seria completament nou en 9 km, i als 14 restants es pensava emprar el corredor actual de comunicacions variant el recorregut de les vies actuals, amb la intenció de reduir l’impacte ambiental. El traçat també preveia onze enllaços amb tercer carril per a gir per donar accés als nuclis de població propers i a les carreteres que travessava.

El primer tram de la via, de la variant d’Artesa (C-14) fins a l’accés a Vall-llebrera (de 7,5 km), era totalment nou, i incloïa el viaducte més llarg (757 m), per superar el riu Segre i les carreteres locals LV-5121 i LV-5122. El segon tram, de Vall-llebrera a Folquer (9 km), seguia el corredor de l’actual L-512, aprofitant part del traçat, del qual se separava en les variants de Montargull i Folquer. Per al tercer tram, de Folquer al coll de Comiols (6 km), el més complicat orogràficament, es preveia construir un traçat nou amb tercer carril per a avançaments, i incloïa quatre túnels (de 370, 217, 93 i 494 m, respectivament) i tres viaductes (de 142, 295 i 154 m), dos sobre el barranc de les Torres i un sobre el barranc del Mascarot. El darrer tram, del coll de Comiols fins a la variant d’Isona i Conques (7 km), es projectava seguint el corredor de la C-1412b, però sense aprofitar-ne el traçat, i també tenia tercer carril en sentit de pujada. Aquest tram incloïa un túnel de 267 m i un viaducte de 132 ms sobre el barranc de la Coromina.

Nadal va quantificar el cost de l'obra en 106,3 MEUR i va fixar l’inici de les obres per al 2012.
La C-1412b prop de Benavent Foto: Moisès Jordi
Alternatives al projecte des del territori
La proposta del DPTOP, sobretot pel que feia als primers quilòmetres de traçat, va trobar l’oposició del territori. A final d’abril, l’Associació Amics de Vilves va presentar al•legacions al projecte afirmant que els primers 5,5 km disminuïen la connectivitat de nuclis com Vilves i Collderat (tots dos d’Artesa de Segre), es projectaven per una topografia complicada que afectava negativament el medi ambient, dificultaven el desenvolupament de les activitats agrícoles tradicionals i generaven un fort impacte visual, especialment pel que feia al viaducte previst a tocar de Vilves. Les al•legacions incloïen una proposta alternativa de traçat (de 6,3 km) que, aprofitant més el traçat de l’L-512, preveia accessos directes amb les carreteres LP-9132 (cap a Vilanova de Meià), LV-5121 (cap a Vilves i Collderat) i LV-5122 (cap a Anya), anteriorment sense connexió.

L’Ajuntament d’Artesa de Segre va presentar per la seva part al•legacions al conjunt del traçat dins el seu municipi (22,7 km), amb argumentacions similars a les presentades per l’Associació Amics de Vilves. L’Ajuntament proposava una alternativa de traçat que recollia la proposta del PTPP en el tram entre Artesa de Segre i Folquer, i acceptava la proposta de l’estudi informatiu en el tram de Folquer al coll de Comiols, tot i reclamar-ne una adequació millor al territori per reduir l’impacte ambiental.

Es refà el tram Artesa-Folquer
A mitjan mes de maig de 2010, el DPTOP va anunciar que es tindrien en compte les al•legacions presentades en un nou estudi informatiu específic del tram entre Artesa i Folquer que ja havia sortit a licitació (per 221.600 €), i que tindria com a premisses la millora de l’accessibilitat amb els nuclis propers i un major aprofitament del traçat existent de l’L-512. També va fer pública la licitació de la redacció del projecte, per 1,7 MEUR, del tram Folquer-Isona, d’uns 14,7 km, que incloïa el pas pel coll de Comiols, i que ja disposava de l’estudi informatiu aprovat. El DPTOP va situar la inversió global del projecte en 114 MEUR (7,7 MEUR més que en la proposta de març de 2009).

El 22 de desembre el DPTOP va sotmetre a informació pública el nou traçat del tram entre Artesa i Folquer. El nou traçat, de 17 quilòmetres, acosta la infraestructura a diversos nuclis d’Artesa de Segre i aprofita més l’actual L-512, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental i recollir les propostes del territori. Mentrestant ja s’estava redactant el projecte constructiu del tram Folquer-Isona, que s’esperava tenir enllestit durant el 2011 per passar posteriorment a licitar les obres.

Més informació
www.alternativaartesa.org
www.artesadesegre.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Noguera, Pallars Jussà