Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA C-37. RONDA SUD D’IGUALADA
Alfons Recio
Una imatge de la ronda Sud poc després de la inauguració Foto: Alfons Recio
Actualitzat a 31/12/2010

L’agost de 2010 s’inaugura la primera fase de la ronda sud d’Igualada, que un cop construïda del tot, ha de passar pel sud de la conurbació d’aquest municipi. La ronda es divideix en dues fases: la primera uneix la C-37 amb la carretera C-244, l’antiga N-II, i finalment, amb l’eix Diagonal; la segona ha de connectar l’A-2 a l’alçada de Jorba amb la carretera C-37 per sota el nucli antic de Santa Margarida de Montbui.


L’àmbit de la conca d’Òdena es troba just a la cruïlla de dos eixos importants. Per una banda, el de Barcelona a Madrid, l’N-II, i per l’altra, el de Manresa cap al camp de Tarragona, la C-37. A principi dels anys noranta, es va posar en funcionament l’autovia A-2 entre Igualada i Martorell, amb un traçat pel nord de la capital de l’Anoia, que efectuava de variant externa a la ciutat. La C-37, però, mantenia el traçat original pel centre de Santa Margarida de Montbui, Igualada i Òdena, i això va comportar que la construcció d’una variant d’aquesta via pel sud de la conurbació* es convertís en una de les reclamacions històriques dels agents territorials de la conca d’Òdena.

Així, la ronda sud es va començar a plantejar en el Pla de carreteres de Catalunya de l’any 1985 i va prosseguir en el de 1995. El Pla recollia la ronda sud com a projecte local amb què millorar l’accessibilitat de la conurbació cap a la xarxa principal, especialment cap a l’autovia A-2. Aquesta ronda, doncs, era part integrant de l’eix Manresa-Igualada-Valls, complia la funció de variant al pas per la conurbació igualadina i conduïa el trànsit de la C-37 per fora del barri de Sant Maure i Igualada en direcció a Manresa o Valls. Tanmateix, segons el Pla de carreteres, aquest corredor era estratègic per millorar l’accessibilitat de la Catalunya central, ja que representava el principal corredor nord-sud i connecta els principals eixos est-oest, com són l’A-2 i l’EIX TRANSVERSAL [2009:32]. En un primer moment la ronda sud es va concebre únicament com el segment de la C-37 que fa de variant, tot i que poc després ja es va considerar que aquesta carretera actués també com a circumval•lació completa d’oest a est de la conurbació igualadina, afegint-hi el segon tram la ronda, entre la C-37 i l’A-2.

Políticament, l’any 1994 el grup del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) al Parlament de Catalunya n’havia demanat l’execució. L’any 1998, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) Pere Macias (Convergència i Unió, CiU) ja va anunciar que se n’havia iniciat l’estudi informatiu, però, tot i que va ser presentat l’any següent, mai no es va arribar a materialitzar.

Amb tot, l’any 2001 el grup del PSC la va tornar a reclamar, ara a través d’una proposició no de llei que va comportar l’aprovació d’una resolució per part del Parlament que instava el govern a aprovar un projecte de construcció del primer tram de la ronda sud.

D’aquesta manera, l’any 2002 es va iniciar la redacció d’un altre estudi informatiu per a la primera fase, mentre que poc abans ja s’havia iniciat la redacció de l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental de la segona fase –malgrat que en aquest estudi el traç de la ronda no arriba fins a l’A-2, a Jorba, sinó que entronca amb la carretera d’Igualada a Tous, més al sud–, que van ser sotmesos a informació pública el maig de 2003**.

Durant el període d’al•legacions a la segona fase, l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui en va presentar una en la qual demanava que s’allunyés el traçat de la ronda del barri de Sant Maure 50 m més cap a l’oest. El DPTOP la va desestimar, atès que si s’incorporava implicaria la construcció d’un viaducte més llarg per sobre d’un torrent. No obstant això, en la formulació de la declaració d’impacte ambiental, a final de l’any 2004, la ponència ambiental fixava l’acceptació de l’al•legació de l’Ajuntament de Montbui com a condició addicional, i entre altres condicions també apuntava la restauració de la vegetació en els talussos o el manteniment de la connectivitat de camins rurals i passos de fauna.

Així, el DPTOP va considerar convenient redactar i sotmetre novament a informació pública un nou estudi informatiu que considerés la proposta de l’Ajuntament de Montbui i de la ponència ambiental, la redacció del qual es va iniciar a mitjan any 2004. Atesa la coincidència en el temps amb la redacció de l’estudi informatiu del primer tram, el DPTOP va decidir unificar ambdós trams en un únic document, que es va posar a exposició publica a principi de l’any 2005.
Mapa de la ronda Sud Font: DPTOP
Impuls final a la construcció de la ronda sud
Finalment, al llarg del 2005 es van licitar i atorgar dos projectes constructius, un per a cada una de les fases de la ronda sud. D’altra banda, també es va iniciar la redacció de l’estudi informatiu del segment entre la carretera de Tous i l’autovia A-2. Poc després, a principi de 2006, s’havia aprovat definitivament l’expedient d’informació publica que havia unificat els dos segments de la ronda, moment que es va aprofitar per tornar a segregar el segon tram en un nou expedient per tal que pogués ser objecte d’un nou estudi informatiu.

Posteriorment, l’octubre de 2006 es licitava ja, amb un import de 34,4 MEUR i un termini d’execució de 19 mesos, les obres de la fase 1 de la ronda sud, i s’adjudicava a l’empresa FCC Construcción, SA, a desembre de 2006 per 22,4 MEUR. Els treballs van arrencar l’estiu del 2007 i la previsió d’inauguració de l’obra era a mitjan any 2009.

Aquesta primera fase té una longitud de 6 km i disposa d’un carril de circulació per sentit de 3,5 m, més dos vorals de 2,5 m d’amplada. En el projecte constructiu se’n va preveure un possible desdoblament futur. L’inici de la nova carretera es produeix a la rotonda d’accés des de la C-37 –al terme de Santa Margarida de Montbui– cap al polígon industrial PLANS DE LA TOSSA i a pocs metres de la futura ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA (ARE) DE MONTBUI. Des de allà, el traçat es dirigeix en direcció est tot travessant la plana sedimentària agrícola del sud del municipi. Quan la ronda es troba amb el torrent de Garrigosa es forma un viaducte de 92 m de llargada i tot seguit penetra al terme de Vilanova del Camí. Des d’allà, la ronda segueix pel sud de l’àmbit de Can Titó Vilanova, i supera el torrent de la Vall per dirigir-se a buscar l’enllaç amb la carretera de Vilanova a la Pobla (C-244), per on se situa la major part de l’activitat industrial d’aquests dos municipis. Abans, ha superat el riu Anoia i la seva zona d’horts amb un segon viaducte de 300 m de longitud. Des de la C-244, el traçat segueix en direcció nord fins a enllaçar amb la carretera N-II, i dóna accés al polígon industrial Pla de les Gavarreres d’Òdena i al polígon Plans d’Arau***. Finalment, la ronda se superposa amb l’antic traçat de l’N-II, readaptat, fins a la rotonda d’accés a l’EIX DIAGONAL i d’aquesta manera dóna continuïtat a la C-37.

Paral•lelament, a principi de l’any 2006 s’havia iniciat la redacció del l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental del segment entre la carretera de Tous i l’A-2 a Jorba, i posteriorment es va sotmetre a informació pública l’abril del 2008.

Cal dir que aquest segment que allargava el traçat de la segona fase de la ronda quedava recollit al PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D’ÓDENA, i completava d’aquesta manera l’ametlla d’Igualada, formada per l’A2 i la ronda sud.

D’aquesta manera, el juliol de 2010 es va licitar la redacció del projecte constructiu de tota la segona fase de la ronda sud, des de la C-37 fins a l’A-2. Aquesta tindrà una longitud de 5 km i disposarà de les mateixes característiques pel que fa a carrils i amplades que el primer.

S’inaugura el primer tram de la ronda sud
Finalment, després d’un cert retard degut en part a unes excavacions arqueològiques que es van haver de fer, el 3 d’agost de 2010 es va posar en funcionament la primera fase de la nova carretera, inaugurada pel president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, el conseller del PTOP, Joaquim Nadal, i els alcaldes de la conca d’Òdena.

Per a Montilla, la ronda sud representava un instrument per a la represa del creixement econòmic de la comarca, que dotava polígons com els Pans de la Tossa d’un accés directe cap a l’A-2 o l’eix Diagonal. Per a l’alcalde de Santa Margarida de Montbui, Teodoro Romero (PSC), la ronda significava, per fi, la connexió del seu municipi amb la resta del món, ja que fins ara, per anar a qualsevol lloc –a Barcelona, cap a la costa del Garraf o cap a Manresa– calia travessar Igualada.

Tres mesos després de la inauguració, el DPTOP va informar que la Ronda Sud d’Igualada presentava una intensitat mitjana diària (IMD) de 4.750 vehicles, dels quals el 5% eren de trànsit pesant. Si bé fonts del departament reconeixien que aquesta era una xifra baixa, esperaven que s’incrementés amb la futura inauguració del segon tram i amb l’activació de l’eix Diagonal.

Sobre la fase pendent de construcció de la ronda sud, entre la C-37 i l’A-2, la Generalitat treballava amb un calendari d’execució entre els anys 2012 i 2014.


* La conurbació d’Igualada, formada per aquest municipi, Vilanova del camí, Òdena, Jorba i el barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui té una població total de 64.734 habitants.

** El novembre de 2003 es van produir les eleccions al Parlament de Catalunya. Els resultats van portar a l’edició d’un govern tripartit, format pel PSC, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Anteriorment, el govern el formava CiU, en minoria.

*** Aquest polígon es reparteix pels termes municipals de Vilanova i Òdena.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Anoia