La DIA es basava en un estudi d’impacte ambiental lliurat el mes de gener, que delimitava espais exclosos de reg (corresponents, a grans trets, a la delimitació de ZEPA de 2006) i espais (a la resta de les ZEPA) on es podria fer un reg de suport, amb dotació i condicions agronòmiques restringides per tal d’assegurar la compatibilitat del desenvolupament de l’activitat agrària amb l’obligada protecció dels espais i les espècies. A les zones de regs històrics es permetria regar d’acord amb la dotació concedida, tot i que es modernitzaria el sistema de regadiu. L’estudi també proposava fer una prova pilot per al reg de suport al cereal d’hivern en terrenys ZEPA per assegurar l’esmentada compatibilitat.
El Govern, a més, va declarar el regadiu del Segarra-Garrigues i la concentració parcel•lària d’interès públic de primer ordre. D’aquesta manera, la Generalitat podia acollir-se a l’article 6.4 de la directiva d’hàbitats, que permet tirar endavant aquells aspectes del projecte que la DIA va informar de caràcter desfavorable sempre que es prenguin mesures compensatòries addicionals. El Govern també va aprovar les mesures ambientals compensatòries del projecte, que preveien una compensació que oscil•lava entre 400 i 600 € per ha/any per l’aplicació d’unes mesures actives de caire agronòmic en aquells espais sense dotació de reg segons la DIA.
Amb tot, la Generalitat destinaria 109 MEUR els pròxims deu anys per executar la DIA del canal (especialment les mesures compensatòries), 37,8 MEUR corresponents al pla de gestió, i 12 MEUR més en el marc del Pla de desenvolupament rural (PDR 2007-2013).
Deu anys més tard, Europa arxiva les denúncies
Amb l’aprovació dels plans de gestió, l’adaptació del DIA i les mesures ambientals compensatòries de l’Acord de Govern de la declaració d’interès públic de primer ordre, la Generalitat satisfeia les demandes de la CE arran de les sentències pel Segarra-Garrigues. A final de juny, Europa arxivava la primera sentència, i era previst que a final de novembre arxivés la segona. En qualsevol cas, la CE tenia la intenció de controlar el compliment de tots els compromisos sobre la preservació del medi durant l’execució del projecte de regadiu.
Els governs de la Generalitat i de l’Estat van celebrar la retirada de les sentències, ja que donaven per tancat un llarg litigi que havia amenaçat de paralitzar les obres, havia generat sancions milionàries i havia provocat la retenció de fons europeus. El secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, va subratllar l’esforç de consens fet entre les parts afectades.
No obstant això, alguns agents del territori no ho veien igual. Per exemple, el responsable d’aigua d’Unió de Pagesos (UP) a Lleida, Felip Domènech, va assegurar que es podria haver evitat l’ampliació de les hectàrees de ZEPA de 2006, ja que allò que amoïnava la CE no era la superfície protegida, sinó l’absència d’un pla de gestió. Per la seva banda, el president de la comunitat de regants del canal, Josep París, manifestava la seva frustració per les successives ampliacions de les ZEPA, tot i que considerava que el regadiu continuava sent viable.
Davant les eleccions imminents, es reprèn la polèmica
A mitjan mes de setembre, el candidat de Convergència i Unió (CiU) per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, Artur Mas, va valorar negativament la gestió del tripartit sobre el canal Segarra-Garrigues i es va comprometre a revisar la delimitació de les ZEPA i ampliar la zona de regadiu. El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena (PSC), va qualificar aquestes declaracions d’irresponsables, i va atribuir les causes del conflicte a la desídia dels governs de CiU.
D’altra banda Unió de Pagesos va anunciar el 10 de novembre la presentació d’un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el Pla especial i de gestió de les ZEPA. Consideraven que la incompatibilitat entre protecció i regadiu no havia estat demostrada científicament i que el reg de suport no garantia el canvi de cultius.
La victòria electoral de CiU a les eleccions autonòmiques del mes de novembre augurava una possible nova revisió de la delimitació de les ZEPA.
Més informació
www.limonium.org
www.x3ea.com
www.zepasponent.cat
MUÑIZ, S. (2010).
Agricultura i Natura? Anatomia d’un conflicte. Claus i perspectives de futur del Canal Segarra-Garrigues. Lleida: Diputació de Lleida, Societat Catalana d’Ordenació del Territori, Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, Institut d’Estudis Ilerdencs.
SEO/BIRDLIFE (2009).
Directrices para la redacción de planes o instrumentos de gestión de las Zonas de Especial Protección para las Aves. Madrid: Sociedad Española de Orintología / Birdlife.
Agraïments
Marc Arqué. Director General de REGSA (Regs de Catalunya, S.A.U)
José Antonio Bonet. Universitat de Lleida
* El pla especial tenia un caràcter normatiu i una vigència indefinida, mentre que el pla de gestió tenia un caràcter programàtic i una durada determinada en el temps. Els dos documents havien de tenir una base comuna (memòria descriptiva i objectius).