Dissabte 4 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL CENTRE DE SALT
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2010
L’Ajuntament de Salt promou, amb el suport de l’Estat i la Generalitat, un macroprojecte de transformació urbana del centre de Salt, que preveu l’enderroc de 600 pisos i la rehabilitació de 1.200 més, amb un cost previst de 200 MEUR. El juny de 2010 se signa un conveni entre les tres administracions per iniciar els treballs, però el projecte topa amb la intranquil•litat dels veïns, que temen perdre el seu habitatge.
Salt és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de la conurbació de la ciutat de Girona pel fet que hi ha continuïtat entre les trames urbanes d’ambdós municipis. Salt limita al nord i a l’oest amb el municipi de Sant Gregori (del qual el separa el curs del riu Ter); al sud amb els municipis de Bescanó i Vilablareix; i a l’est amb el de Girona (tots ells municipis del Gironès). Tot i ser un terme municipal petit (6,59 km2), tenia una població de 29.985 habitants el 2009 (IDESCAT) i la major densitat de població de les comarques gironines (4.550 habitants per km2).
La prosperitat de la indústria tèxtil de principi de segle passat, la posterior millora de les comunicacions (l’AUTOPISTA AP-7 A LES COMARQUES DE GIRONA travessa el municipi i exerceix de frontera oest del nucli urbà), i la saturació urbanística de la veïna Girona han generat des de principis de segle XX un gran creixement en la vila de Salt, que ha estat nucli d’acollida de diverses onades migratòries: d’origen majoritàriament andalús durant els anys seixanta i setanta i d’origen extracomunitari al llarg dels darrers anys. Actualment Salt té un 42% de població estrangera, entre la qual destaquen els col•lectius marroquí, gambià i llatinoamericà.
Salt 70 i Pla local d’habitatge
Des del 2004 s’estava duent a terme al municipi el projecte d’intervenció integral (PII) Salt 70, finançat pel Programa de MILLORA DE BARRIS I ÀREES URBANES D'ATENCIÓ ESPECIAL, i que abraçava 45 ha (un 23% de la trama urbana) dels barris de Teixidores, del Veïnat, de Plaça Catalunya i del Sector Centre, desenvolupats durant les dècades dels seixanta i setanta. Les principals actuacions que s’havien dut a terme eren la millora de l’espai públic, la dotació d’equipaments i els programes de dinamització comercial, inserció laboral i atenció als col•lectius vulnerables (infants i adolescents, gent gran i persones en risc d’exclusió social).
El municipi de Salt també va ser dels primers que va desenvolupar PLANS LOCALS D’HABITATGE (PLH). El consistori va aprovar inicialment el PLH de Salt l’octubre de 2009, que definia com a principals problemes del sector centre l'alta densitat de població de persones d’origen estranger; l’elevada taxa d'atur dels veïns (gairebé del 25%); la presència de situacions econòmiques fràgils, que derivaven en l'impagament de quotes de comunitat i hipotecàries; la sobreocupació en alguns habitatges, i l’existència d’habitatges buits, en alguns casos ocupats il•legalment. A aquesta problemàtica calia sumar un important grau de degradació dels habitatges; la falta d'espais verds, aparcaments i equipaments, i l'alta mobilitat de la població, que acabaven derivant en una situació de difícil cohabitació a la zona, com va quedar palès en l’escenari de tensió entre immigrants i autòctons per una onada de robatoris el febrer de 2010.
El PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’HABITATGE (PTSH),* aprovat inicialment l’abril de 2010, també incloïa Salt entre les zones amb una major presència d’infrahabitatge de Catalunya.
Macroprojecte de transformació urbana de Salt
L’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va presentar a mitjan mes de maig de 2010, juntament amb els portaveus de la resta de grups municipals amb representació a l'Ajuntament (Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Independents per Salt-Iniciativa per Catalunya (IpS-ICV) i el Partit Popular de Catalunya (PPC)), un ambiciós macroprojecte de transformació urbana, signat pels arquitectes Ricard Pié i Josep Maria Vilanova, que preveia un canvi radical en la trama urbana del centre de la ciutat en un horitzó temporal de dotze anys, amb un cost global previst de 200 MEUR. El projecte seguia els postulat del PLH, que ja apostava per la creació d’àrees de conservació i rehabilitació, així com per l’esponjament dels espais més massificats.
L’Ajuntament de Salt promou, amb el suport de l’Estat i la Generalitat, un macroprojecte de transformació urbana del centre de Salt, que preveu l’enderroc de 600 pisos i la rehabilitació de 1.200 més, amb un cost previst de 200 MEUR. El juny de 2010 se signa un conveni entre les tres administracions per iniciar els treballs, però el projecte topa amb la intranquil•litat dels veïns, que temen perdre el seu habitatge.
Salt és un municipi de la comarca del Gironès, que forma part de la conurbació de la ciutat de Girona pel fet que hi ha continuïtat entre les trames urbanes d’ambdós municipis. Salt limita al nord i a l’oest amb el municipi de Sant Gregori (del qual el separa el curs del riu Ter); al sud amb els municipis de Bescanó i Vilablareix; i a l’est amb el de Girona (tots ells municipis del Gironès). Tot i ser un terme municipal petit (6,59 km2), tenia una població de 29.985 habitants el 2009 (IDESCAT) i la major densitat de població de les comarques gironines (4.550 habitants per km2).
La prosperitat de la indústria tèxtil de principi de segle passat, la posterior millora de les comunicacions (l’AUTOPISTA AP-7 A LES COMARQUES DE GIRONA travessa el municipi i exerceix de frontera oest del nucli urbà), i la saturació urbanística de la veïna Girona han generat des de principis de segle XX un gran creixement en la vila de Salt, que ha estat nucli d’acollida de diverses onades migratòries: d’origen majoritàriament andalús durant els anys seixanta i setanta i d’origen extracomunitari al llarg dels darrers anys. Actualment Salt té un 42% de població estrangera, entre la qual destaquen els col•lectius marroquí, gambià i llatinoamericà.
Salt 70 i Pla local d’habitatge
Des del 2004 s’estava duent a terme al municipi el projecte d’intervenció integral (PII) Salt 70, finançat pel Programa de MILLORA DE BARRIS I ÀREES URBANES D'ATENCIÓ ESPECIAL, i que abraçava 45 ha (un 23% de la trama urbana) dels barris de Teixidores, del Veïnat, de Plaça Catalunya i del Sector Centre, desenvolupats durant les dècades dels seixanta i setanta. Les principals actuacions que s’havien dut a terme eren la millora de l’espai públic, la dotació d’equipaments i els programes de dinamització comercial, inserció laboral i atenció als col•lectius vulnerables (infants i adolescents, gent gran i persones en risc d’exclusió social).
El municipi de Salt també va ser dels primers que va desenvolupar PLANS LOCALS D’HABITATGE (PLH). El consistori va aprovar inicialment el PLH de Salt l’octubre de 2009, que definia com a principals problemes del sector centre l'alta densitat de població de persones d’origen estranger; l’elevada taxa d'atur dels veïns (gairebé del 25%); la presència de situacions econòmiques fràgils, que derivaven en l'impagament de quotes de comunitat i hipotecàries; la sobreocupació en alguns habitatges, i l’existència d’habitatges buits, en alguns casos ocupats il•legalment. A aquesta problemàtica calia sumar un important grau de degradació dels habitatges; la falta d'espais verds, aparcaments i equipaments, i l'alta mobilitat de la població, que acabaven derivant en una situació de difícil cohabitació a la zona, com va quedar palès en l’escenari de tensió entre immigrants i autòctons per una onada de robatoris el febrer de 2010.
El PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’HABITATGE (PTSH),* aprovat inicialment l’abril de 2010, també incloïa Salt entre les zones amb una major presència d’infrahabitatge de Catalunya.
Macroprojecte de transformació urbana de Salt
L’alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va presentar a mitjan mes de maig de 2010, juntament amb els portaveus de la resta de grups municipals amb representació a l'Ajuntament (Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Independents per Salt-Iniciativa per Catalunya (IpS-ICV) i el Partit Popular de Catalunya (PPC)), un ambiciós macroprojecte de transformació urbana, signat pels arquitectes Ricard Pié i Josep Maria Vilanova, que preveia un canvi radical en la trama urbana del centre de la ciutat en un horitzó temporal de dotze anys, amb un cost global previst de 200 MEUR. El projecte seguia els postulat del PLH, que ja apostava per la creació d’àrees de conservació i rehabilitació, així com per l’esponjament dels espais més massificats.
El projecte preveia dues vies d’actuació diferenciades. D’una banda, es delimitava una àrea de rehabilitació integral (ARI), d’aproximadament 94 ha, que incloïa gairebé tot el nucli urbà de Salt**, exceptuant només la part de recent creixement de la Massana. En aquest sector el projecte preveia la rehabilitació de fins a 1.200 habitatges a través de la concessió d’ajudes. De l’altra, es delimitava una àrea de renovació urbana (ARU) d’aproximadament 13 ha en el sector central de la zona ARI, que comprenia els edificis situats entorn dels eixos est-oest del carrers Angel Guimerà i Torras i Bages, entre els carrers Esteve Vila i Ramón y Cajal. El sector quedava delimitat a l’oest pel Grup d’Habitatges Verge Maria (construïts pel Patronato Provincial de la Vivienda i inaugurats el 1962) i a l’est pel Grup Sindical d’Habitatges Sant Jaume (del 1970),*** units per una zona de construcció més recent. En aquesta zona es proposava aplicar una política d’esponjament molt profunda per tal de disminuir l’alta densitat d’edificació de la zona, que implicava l'adquisició i enderroc d’uns 600 habitatges (aproximadament el 10% del parc immobiliari del sector), amb la finalitat de generar nous espais lliures en el centre de la ciutat.
La proposta s’emmarcava dins el Programa per a la rehabilitació de conjunts d'especial interès i d'àrees de rehabilitació del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), destinat a impulsar la realització d'obres de rehabilitació d'habitatges i d'edificis d'ús residencial en àmbits territorials determinats proposats pels ajuntaments, i que establia dos tipus de figures, els conjunts d’especial interès, regulats pel Pla per al dret a l'habitatge del 2009-2012****, i les àrees de rehabilitació, regulades pel PLA ESTATAL D’HABITATGE I REHABILITACIÓ 2009-2012.*****
La intenció de l’Ajuntament, expressada pels portaveus dels diferents grups municipals, era que el procés es dugués a terme de mutu acord amb els veïns afectats i de forma no traumàtica. Des del consistori es va voler aclarir que el projecte no estava totalment definit, ja que calia triar quins serien els immobles afectats, que es pensaven seleccionar atenent principalment a l'antiguitat de les construccions, la quantitat de pisos buits i l’estat de conservació dels edificis, procés que es pensava tenir enllestit a final d’estiu de 2010. La indefinició inicial de les zones afectades cercava, també, en consonància amb els objectius del PTSH, limitar al màxim l’especulació en el procés.
L’execució del projecte es pensava estructurar en dues etapes de sis anys, amb una inversió de 100 MEUR per sexenni. El consistori preveia que el finançament necessari per al primer sexenni l’aportaria en un 54% l’Estat, en un 15% la Generalitat, en un 10% l’Ajuntament, i en un 21% la iniciativa privada.
El procés va rebre el suport de tots els grups del consistori. El portaveu del principal grup de l’oposició, Jaume Torramadé (CiU), va qualificar el projecte d’ambiciós i va remarcar que es plantejava dur a terme cercant el consens amb els propietaris. L’alcaldessa va destacar, també, que no es forçaria ningú a abandonar casa seva, i el fet que la inclusió en el projecte d’entitats com l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) evitaria l’especulació urbanística. Pineda va afirmar que el projecte era el més gran proposat mai a les comarques gironines, va explicar les dificultats per aconseguir finançament de les administracions estatal i autonòmica per enderrocar edificis per crear espais lliures, i va aclarir que l’objectiu final era la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
El ple va aprovar, a més de demanar a la Generalitat la declaració d'ARU de la zona centre, el compromís d'invertir 2 MEUR al projecte durant els anys 2010 i 2011. També va aprovar sol•licitar el finançament necessari per tirar endavant la iniciativa a la Generalitat i l'Estat, i va encarregar la gestió del procés a la gestora urbanística Nou Salt SL, de titularitat municipal.
Neguit entre els ciutadans afectats
L’anunci, però, va generar neguit entre els veïns afectats, sobretot entre els que comptaven amb propietats a la zona delimitada com a ARU, on es preveia l’enderroc d’habitatges. A final de maig, unes 150 persones es van reunir amb el segon tinent d’alcalde, Mingo Álvarez (PSC), que va explicar el projecte amb la intenció de dissipar la por dels veïns a perdre els seus habitatges, afirmant que en primer lloc es procuraria comprar els habitatges buits i que, en tot cas, es procuraria arribar a un consens amb els propietaris residents a la zona, als quals se’ls oferiria la compra del seu habitatge o bé el reallotjament en altres zones de la ciutat. En la reunió, però, alguns veïns van apostar per la creació d’una plataforma anti-ARU, a la vegada que reclamaven més informació.
Signatura del conveni amb Estat i Generalitat
A principi de juny es va signar un conveni entre el Ministeri d’Habitatge, el DMAH i l’Ajuntament de Salt per tirar endavant les inversions previstes en els primers quatre anys del projecte (de 2010 a 2013), que preveia actuar sobre uns 300 habitatges entre enderrocs i rehabilitacions. Dels 28,4 MEUR previstos en el conveni (una quantitat sensiblement inferior als 40 MEUR previstos inicialment), l’Estat n’aportava 9,6 (un 33,9%), la Generalitat 0,7 (un 2,6%), l’Ajuntament 3,8 (un 13,4%) i la gestora urbanística municipal (a partir de recursos propis, finançament extern i subvencions) 14,2 (un 50%). Un cop signat el conveni, la ministra d'Habitatge, Beatriz Corredor, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i l'alcaldessa varen visitar el centre Salt, on un centenar de persones convocades per la plataforma Anti-ARU van protestar per la falta d’informació sobre el projecte. El portaveu de la plataforma, Jorge de la Torre, va explicar que la plataforma no s’oposava a l’ARU, sinó que només cercava tenir coneixement de com es pensava desenvolupar el procés.
La proposta s’emmarcava dins el Programa per a la rehabilitació de conjunts d'especial interès i d'àrees de rehabilitació del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), destinat a impulsar la realització d'obres de rehabilitació d'habitatges i d'edificis d'ús residencial en àmbits territorials determinats proposats pels ajuntaments, i que establia dos tipus de figures, els conjunts d’especial interès, regulats pel Pla per al dret a l'habitatge del 2009-2012****, i les àrees de rehabilitació, regulades pel PLA ESTATAL D’HABITATGE I REHABILITACIÓ 2009-2012.*****
La intenció de l’Ajuntament, expressada pels portaveus dels diferents grups municipals, era que el procés es dugués a terme de mutu acord amb els veïns afectats i de forma no traumàtica. Des del consistori es va voler aclarir que el projecte no estava totalment definit, ja que calia triar quins serien els immobles afectats, que es pensaven seleccionar atenent principalment a l'antiguitat de les construccions, la quantitat de pisos buits i l’estat de conservació dels edificis, procés que es pensava tenir enllestit a final d’estiu de 2010. La indefinició inicial de les zones afectades cercava, també, en consonància amb els objectius del PTSH, limitar al màxim l’especulació en el procés.
L’execució del projecte es pensava estructurar en dues etapes de sis anys, amb una inversió de 100 MEUR per sexenni. El consistori preveia que el finançament necessari per al primer sexenni l’aportaria en un 54% l’Estat, en un 15% la Generalitat, en un 10% l’Ajuntament, i en un 21% la iniciativa privada.
El procés va rebre el suport de tots els grups del consistori. El portaveu del principal grup de l’oposició, Jaume Torramadé (CiU), va qualificar el projecte d’ambiciós i va remarcar que es plantejava dur a terme cercant el consens amb els propietaris. L’alcaldessa va destacar, també, que no es forçaria ningú a abandonar casa seva, i el fet que la inclusió en el projecte d’entitats com l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) evitaria l’especulació urbanística. Pineda va afirmar que el projecte era el més gran proposat mai a les comarques gironines, va explicar les dificultats per aconseguir finançament de les administracions estatal i autonòmica per enderrocar edificis per crear espais lliures, i va aclarir que l’objectiu final era la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
El ple va aprovar, a més de demanar a la Generalitat la declaració d'ARU de la zona centre, el compromís d'invertir 2 MEUR al projecte durant els anys 2010 i 2011. També va aprovar sol•licitar el finançament necessari per tirar endavant la iniciativa a la Generalitat i l'Estat, i va encarregar la gestió del procés a la gestora urbanística Nou Salt SL, de titularitat municipal.
Neguit entre els ciutadans afectats
L’anunci, però, va generar neguit entre els veïns afectats, sobretot entre els que comptaven amb propietats a la zona delimitada com a ARU, on es preveia l’enderroc d’habitatges. A final de maig, unes 150 persones es van reunir amb el segon tinent d’alcalde, Mingo Álvarez (PSC), que va explicar el projecte amb la intenció de dissipar la por dels veïns a perdre els seus habitatges, afirmant que en primer lloc es procuraria comprar els habitatges buits i que, en tot cas, es procuraria arribar a un consens amb els propietaris residents a la zona, als quals se’ls oferiria la compra del seu habitatge o bé el reallotjament en altres zones de la ciutat. En la reunió, però, alguns veïns van apostar per la creació d’una plataforma anti-ARU, a la vegada que reclamaven més informació.
Signatura del conveni amb Estat i Generalitat
A principi de juny es va signar un conveni entre el Ministeri d’Habitatge, el DMAH i l’Ajuntament de Salt per tirar endavant les inversions previstes en els primers quatre anys del projecte (de 2010 a 2013), que preveia actuar sobre uns 300 habitatges entre enderrocs i rehabilitacions. Dels 28,4 MEUR previstos en el conveni (una quantitat sensiblement inferior als 40 MEUR previstos inicialment), l’Estat n’aportava 9,6 (un 33,9%), la Generalitat 0,7 (un 2,6%), l’Ajuntament 3,8 (un 13,4%) i la gestora urbanística municipal (a partir de recursos propis, finançament extern i subvencions) 14,2 (un 50%). Un cop signat el conveni, la ministra d'Habitatge, Beatriz Corredor, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i l'alcaldessa varen visitar el centre Salt, on un centenar de persones convocades per la plataforma Anti-ARU van protestar per la falta d’informació sobre el projecte. El portaveu de la plataforma, Jorge de la Torre, va explicar que la plataforma no s’oposava a l’ARU, sinó que només cercava tenir coneixement de com es pensava desenvolupar el procés.
El consistori explica el projecte
El 9 de juny, en una reunió organitzada per l’Associació de Veïns del Sector Centre de Salt, l’alcaldessa va explicar davant de 350 persones que el projecte en cap cas comportaria l’expropiació d’habitatges, a la vegada que va afirmar que la crisi immobiliària havia generat en el sector de l’ARU que els bancs disposessin de fins a 800 habitatges, xifra molt superior al volum d’enderrocs previstos. L’alcaldessa es va comprometre, si calia, a explicar el procés de forma individualitzada.
A final del mateix mes es va dur a terme una altra reunió informativa, de caire més tècnic, a càrrec dels autors del projecte, amb l’assistència d’uns 500 veïns, en què es va tornar a fer palesa la intranquil•litat que generava el desconeixement de quins serien els edificis afectats. Des de la plataforma Anti-ARU es va mostrar el malestar perquè, segons creien, el conveni permetia que part dels edificis enderrocats es poguessin tornar a construir. Mentrestant es tornava a protestar per la falta de transparència del procés. En l’acte un representant del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona també van demanar celeritat en la determinació dels immobles afectats, mentre que el cònsol gambià, Kassim Njie, demanava que se n’informés adequadament també la població immigrada, per a la qual la complexitat del procés es veia agreujada pel desconeixement de l’idioma.
El projecte entra en el terreny de la lluita política
A principi de juliol, CiU, que havia donat suport inicialment al projecte, se’n va desmarcar en considerar que el conveni signat divergia excessivament de l’acord municipal inicial. El seu portaveu, Jaume Torramadé, va afirmar que aquest rebuig es fonamentava en el fet que el conveni signat, que consideraven que calia refer, només comprenia 28 dels 200 MEUR previstos, i que la meitat d’aquests diners els havia d’aportar la gestora municipal, fet que considerava difícil d’assumir atesa la vigent crisi econòmica. Des de l’equip de govern, format per PSC i ERC, es considerava que la postura de CiU era d’incoherent i irresponsable, i es queixaven que s’intentava aturar un procés que ja estava en marxa.
A mitjan juliol, en un acte organitzat per la plataforma Anti-ARU, que iniciava així una ronda de trobades amb els diferents grups polítics, Torramadé va reiterar la seva oposició al procés i va tranquil•litzar els veïns afirmant que sense finançament no es podrien tirar endavant les actuacions previstes, a la vegada que criticava el consistori per l’alarma social generada.
A mitjan mes d’agost, Torramadé va afirmar que si resultava escollit en les següents eleccions municipals organitzaria un referèndum de consulta sobre l’ARU i va proposar com a alternativa al projecte la introducció i arrelament de gent jove a la zona.
La resta de grup de l’oposició van passar a matisar a mitjan mes de setembre de 2010 el seu suport al projecte. Els portaveus d'IPS-ICV, Ramon Muñoz, i del PPC, Antonio González, continuaven considerant la iniciativa com una gran oportunitat de futur per al municipi, tot i que recelaven del fet que bona part de la inversió recauria sobre la ciutat mateixa, a través de l’Ajuntament o de la iniciativa privada.
Es ratifica el conveni de l’ARU
En el ple de 20 de setembre de 2010 es va ratificar el conveni de l’ARU únicament amb els vots favorables de l’equip de govern, mentre que el PPC s’hi va abstenir i els regidors de CiU i IpS-ICV hi van votar en contra. Torremadé i Muñoz van fonamentar el vot negatiu en el fet que bona part de la inversió l’havia de dur a terme el mateix Ajuntament i en la manca de garanties que els propietaris (que si ho desitjaven podrien ser reallotjats en pisos protegits en el mateix barri) no resultarien perjudicats en el procés.
En el mateix ple es va aprovar per unanimitat la proposta de demanar a la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat la declaració de conjunt d’especial interès de l’àmplia zona en la qual es volien dur a terme actuacions de rehabilitació, i que anteriorment es volia desenvolupar com a ARI. Amb aquest canvi, es reduïen les obligacions a les quals havien de fer front els propietaris en cas de voler accedir als ajuts. Tot i això, tant CiU com IpS-ICV van remarcar que consideraven improbable que bona part dels propietaris poguessin fer front a la part de despesa que els correspondria de la rehabilitació.
L’Ajuntament estava pendent de definir els detalls del projecte, entre els quals els pisos afectats directament pels enderrocs, així com la figura urbanística amb la qual es tiraria endavant el projecte i les possibles modificacions del Pla general d’ordenació urbana. També restava per signar el conveni que havia de permetre iniciar els treballs de rehabilitació, en els quals el paper de la Generalitat, a través de l’INCASÒL, havia de ser més important.
Més informació
plataformaantiaru.blogspot.com
www.gentpersalt.cat
www.viladesalt.cat
* El PTSV tenia com a principal prioritat la millora de les condicions d’habitabilitat i l’optimització del parc urbà existent mitjançant el foment del lloguer i de la rehabilitació, així com l’aplicació de les àrees de tanteig i retracte, mesures destinades a evitar els creixements especulatius de preus i l’augment exagerat del parc públic d’habitatges.
** La superfície de sòl urbà del municipi era de 162,51 ha, segons les dades procedents de la Gestió d'expedients d'urbanisme a data de19 de gener de 2006.
*** Ambdós grups d’habitatge ja constaven en el Pla general d’ordenació urbana com a sectors de renovació urbana.
**** Decret 13/2010, de 2 de febrer.
***** Reial decret 2066/2008, de 12 de desembre.
El 9 de juny, en una reunió organitzada per l’Associació de Veïns del Sector Centre de Salt, l’alcaldessa va explicar davant de 350 persones que el projecte en cap cas comportaria l’expropiació d’habitatges, a la vegada que va afirmar que la crisi immobiliària havia generat en el sector de l’ARU que els bancs disposessin de fins a 800 habitatges, xifra molt superior al volum d’enderrocs previstos. L’alcaldessa es va comprometre, si calia, a explicar el procés de forma individualitzada.
A final del mateix mes es va dur a terme una altra reunió informativa, de caire més tècnic, a càrrec dels autors del projecte, amb l’assistència d’uns 500 veïns, en què es va tornar a fer palesa la intranquil•litat que generava el desconeixement de quins serien els edificis afectats. Des de la plataforma Anti-ARU es va mostrar el malestar perquè, segons creien, el conveni permetia que part dels edificis enderrocats es poguessin tornar a construir. Mentrestant es tornava a protestar per la falta de transparència del procés. En l’acte un representant del Col•legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Girona també van demanar celeritat en la determinació dels immobles afectats, mentre que el cònsol gambià, Kassim Njie, demanava que se n’informés adequadament també la població immigrada, per a la qual la complexitat del procés es veia agreujada pel desconeixement de l’idioma.
El projecte entra en el terreny de la lluita política
A principi de juliol, CiU, que havia donat suport inicialment al projecte, se’n va desmarcar en considerar que el conveni signat divergia excessivament de l’acord municipal inicial. El seu portaveu, Jaume Torramadé, va afirmar que aquest rebuig es fonamentava en el fet que el conveni signat, que consideraven que calia refer, només comprenia 28 dels 200 MEUR previstos, i que la meitat d’aquests diners els havia d’aportar la gestora municipal, fet que considerava difícil d’assumir atesa la vigent crisi econòmica. Des de l’equip de govern, format per PSC i ERC, es considerava que la postura de CiU era d’incoherent i irresponsable, i es queixaven que s’intentava aturar un procés que ja estava en marxa.
A mitjan juliol, en un acte organitzat per la plataforma Anti-ARU, que iniciava així una ronda de trobades amb els diferents grups polítics, Torramadé va reiterar la seva oposició al procés i va tranquil•litzar els veïns afirmant que sense finançament no es podrien tirar endavant les actuacions previstes, a la vegada que criticava el consistori per l’alarma social generada.
A mitjan mes d’agost, Torramadé va afirmar que si resultava escollit en les següents eleccions municipals organitzaria un referèndum de consulta sobre l’ARU i va proposar com a alternativa al projecte la introducció i arrelament de gent jove a la zona.
La resta de grup de l’oposició van passar a matisar a mitjan mes de setembre de 2010 el seu suport al projecte. Els portaveus d'IPS-ICV, Ramon Muñoz, i del PPC, Antonio González, continuaven considerant la iniciativa com una gran oportunitat de futur per al municipi, tot i que recelaven del fet que bona part de la inversió recauria sobre la ciutat mateixa, a través de l’Ajuntament o de la iniciativa privada.
Es ratifica el conveni de l’ARU
En el ple de 20 de setembre de 2010 es va ratificar el conveni de l’ARU únicament amb els vots favorables de l’equip de govern, mentre que el PPC s’hi va abstenir i els regidors de CiU i IpS-ICV hi van votar en contra. Torremadé i Muñoz van fonamentar el vot negatiu en el fet que bona part de la inversió l’havia de dur a terme el mateix Ajuntament i en la manca de garanties que els propietaris (que si ho desitjaven podrien ser reallotjats en pisos protegits en el mateix barri) no resultarien perjudicats en el procés.
En el mateix ple es va aprovar per unanimitat la proposta de demanar a la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat la declaració de conjunt d’especial interès de l’àmplia zona en la qual es volien dur a terme actuacions de rehabilitació, i que anteriorment es volia desenvolupar com a ARI. Amb aquest canvi, es reduïen les obligacions a les quals havien de fer front els propietaris en cas de voler accedir als ajuts. Tot i això, tant CiU com IpS-ICV van remarcar que consideraven improbable que bona part dels propietaris poguessin fer front a la part de despesa que els correspondria de la rehabilitació.
L’Ajuntament estava pendent de definir els detalls del projecte, entre els quals els pisos afectats directament pels enderrocs, així com la figura urbanística amb la qual es tiraria endavant el projecte i les possibles modificacions del Pla general d’ordenació urbana. També restava per signar el conveni que havia de permetre iniciar els treballs de rehabilitació, en els quals el paper de la Generalitat, a través de l’INCASÒL, havia de ser més important.
Més informació
plataformaantiaru.blogspot.com
www.gentpersalt.cat
www.viladesalt.cat
* El PTSV tenia com a principal prioritat la millora de les condicions d’habitabilitat i l’optimització del parc urbà existent mitjançant el foment del lloguer i de la rehabilitació, així com l’aplicació de les àrees de tanteig i retracte, mesures destinades a evitar els creixements especulatius de preus i l’augment exagerat del parc públic d’habitatges.
** La superfície de sòl urbà del municipi era de 162,51 ha, segons les dades procedents de la Gestió d'expedients d'urbanisme a data de19 de gener de 2006.
*** Ambdós grups d’habitatge ja constaven en el Pla general d’ordenació urbana com a sectors de renovació urbana.
**** Decret 13/2010, de 2 de febrer.
***** Reial decret 2066/2008, de 12 de desembre.
Continguts relacionats
Gironès
