El projecte preveia dues vies d’actuació diferenciades. D’una banda, es delimitava una àrea de rehabilitació integral (ARI), d’aproximadament 94 ha, que incloïa gairebé tot el nucli urbà de Salt**, exceptuant només la part de recent creixement de la Massana. En aquest sector el projecte preveia la rehabilitació de fins a 1.200 habitatges a través de la concessió d’ajudes. De l’altra, es delimitava una àrea de renovació urbana (ARU) d’aproximadament 13 ha en el sector central de la zona ARI, que comprenia els edificis situats entorn dels eixos est-oest del carrers Angel Guimerà i Torras i Bages, entre els carrers Esteve Vila i Ramón y Cajal. El sector quedava delimitat a l’oest pel Grup d’Habitatges Verge Maria (construïts pel Patronato Provincial de la Vivienda i inaugurats el 1962) i a l’est pel Grup Sindical d’Habitatges Sant Jaume (del 1970),*** units per una zona de construcció més recent. En aquesta zona es proposava aplicar una política d’esponjament molt profunda per tal de disminuir l’alta densitat d’edificació de la zona, que implicava l'adquisició i enderroc d’uns 600 habitatges (aproximadament el 10% del parc immobiliari del sector), amb la finalitat de generar nous espais lliures en el centre de la ciutat.
La proposta s’emmarcava dins el Programa per a la rehabilitació de conjunts d'especial interès i d'àrees de rehabilitació del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), destinat a impulsar la realització d'obres de rehabilitació d'habitatges i d'edificis d'ús residencial en àmbits territorials determinats proposats pels ajuntaments, i que establia dos tipus de figures, els conjunts d’especial interès, regulats pel Pla per al dret a l'habitatge del 2009-2012****, i les àrees de rehabilitació, regulades pel
PLA ESTATAL D’HABITATGE I REHABILITACIÓ 2009-2012.*****
La intenció de l’Ajuntament, expressada pels portaveus dels diferents grups municipals, era que el procés es dugués a terme de mutu acord amb els veïns afectats i de forma no traumàtica. Des del consistori es va voler aclarir que el projecte no estava totalment definit, ja que calia triar quins serien els immobles afectats, que es pensaven seleccionar atenent principalment a l'antiguitat de les construccions, la quantitat de pisos buits i l’estat de conservació dels edificis, procés que es pensava tenir enllestit a final d’estiu de 2010. La indefinició inicial de les zones afectades cercava, també, en consonància amb els objectius del PTSH, limitar al màxim l’especulació en el procés.
L’execució del projecte es pensava estructurar en dues etapes de sis anys, amb una inversió de 100 MEUR per sexenni. El consistori preveia que el finançament necessari per al primer sexenni l’aportaria en un 54% l’Estat, en un 15% la Generalitat, en un 10% l’Ajuntament, i en un 21% la iniciativa privada.
El procés va rebre el suport de tots els grups del consistori. El portaveu del principal grup de l’oposició, Jaume Torramadé (CiU), va qualificar el projecte d’ambiciós i va remarcar que es plantejava dur a terme cercant el consens amb els propietaris. L’alcaldessa va destacar, també, que no es forçaria ningú a abandonar casa seva, i el fet que la inclusió en el projecte d’entitats com l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) evitaria l’especulació urbanística. Pineda va afirmar que el projecte era el més gran proposat mai a les comarques gironines, va explicar les dificultats per aconseguir finançament de les administracions estatal i autonòmica per enderrocar edificis per crear espais lliures, i va aclarir que l’objectiu final era la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
El ple va aprovar, a més de demanar a la Generalitat la declaració d'ARU de la zona centre, el compromís d'invertir 2 MEUR al projecte durant els anys 2010 i 2011. També va aprovar sol•licitar el finançament necessari per tirar endavant la iniciativa a la Generalitat i l'Estat, i va encarregar la gestió del procés a la gestora urbanística Nou Salt SL, de titularitat municipal.
Neguit entre els ciutadans afectats
L’anunci, però, va generar neguit entre els veïns afectats, sobretot entre els que comptaven amb propietats a la zona delimitada com a ARU, on es preveia l’enderroc d’habitatges. A final de maig, unes 150 persones es van reunir amb el segon tinent d’alcalde, Mingo Álvarez (PSC), que va explicar el projecte amb la intenció de dissipar la por dels veïns a perdre els seus habitatges, afirmant que en primer lloc es procuraria comprar els habitatges buits i que, en tot cas, es procuraria arribar a un consens amb els propietaris residents a la zona, als quals se’ls oferiria la compra del seu habitatge o bé el reallotjament en altres zones de la ciutat. En la reunió, però, alguns veïns van apostar per la creació d’una plataforma anti-ARU, a la vegada que reclamaven més informació.
Signatura del conveni amb Estat i Generalitat
A principi de juny es va signar un conveni entre el Ministeri d’Habitatge, el DMAH i l’Ajuntament de Salt per tirar endavant les inversions previstes en els primers quatre anys del projecte (de 2010 a 2013), que preveia actuar sobre uns 300 habitatges entre enderrocs i rehabilitacions. Dels 28,4 MEUR previstos en el conveni (una quantitat sensiblement inferior als 40 MEUR previstos inicialment), l’Estat n’aportava 9,6 (un 33,9%), la Generalitat 0,7 (un 2,6%), l’Ajuntament 3,8 (un 13,4%) i la gestora urbanística municipal (a partir de recursos propis, finançament extern i subvencions) 14,2 (un 50%). Un cop signat el conveni, la ministra d'Habitatge, Beatriz Corredor, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i l'alcaldessa varen visitar el centre Salt, on un centenar de persones convocades per la plataforma Anti-ARU van protestar per la falta d’informació sobre el projecte. El portaveu de la plataforma, Jorge de la Torre, va explicar que la plataforma no s’oposava a l’ARU, sinó que només cercava tenir coneixement de com es pensava desenvolupar el procés.