Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
POUS D’EXTRACCIÓ DE PETROLI A LA COSTA DE LES TERRES DE L’EBRE
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2010

El juliol de 2010 Repsol presenta al Ministeri d’Indústria el projecte tècnic i l’estudi d’impacte ambiental per explotar dos nous pous petrolífers a 45 km de les costes de Tarragona. Els pous, amb una producció estimada de 8.000 barrils diaris, es connectaran amb la plataforma Casablanca, actualment en servei. Al mateix temps, la fiscalia imputa per delicte contra el medi ambient dos directius de l’empresa per dos vessaments que van tenir lloc durant els treballs previs dels pous i que es van produir la primavera de 2009.


El litoral tarragoní i el que toca amb les terres de l’Ebre conté les majors reserves de petroli de l’Estat espanyol. Geològicament, en aquesta zona hi ha les escletxes d’un paleorelleu mesezoic que són el fruit de l’acumulació de microorganismes animals ajuntats en sediments terciaris. L’empresa petroliera espanyola Repsol ha estat l’única que ha explotat aquestes reserves –un fet que s’ha vist afavorit per la presència del polígon petroquímica de Tarragona–, tot i que Shell, a final dels setanta, va fer exploracions a la zona d’Amposta. L’any 1982 es va posar en funcionament una plataforma amb el pou Casablanca a una quarantena de quilòmetres de la costa del delta de l’Ebre. A la mateixa zona se’n van acabar obrint tres més –Boquerón, Rodaballo i Chipirón– que conjuntament amb Casablanca suposaven a principi de 2009 una producció de vora 2.000 barrils diaris. A la primavera d’aquell mateix any el Govern espanyol va concedir una pròrroga per explotar el camp petrolífer durant deu anys més –tot i que en el cas de Chipirón es dóna per esgotat.

A la dècada dels vuitanta, Repsol va portar a terme una prova sísmica que indicava que podia haver-hi més pous a la zona, tot i que se’n va descartar l’explotació. L’any 2007 es van reiniciar els treballs per tal d’avaluar la viabilitat de posar-los en servei, però no va ser fins al cap de dos anys, al començament de l’any 2009, que van transcendir públicament les intencions de l’empresa. Val a dir que en tres dels exercicis d’exploració es van invertir fins a 121 MEUR.

Els dos nous jaciments de petroli estan situats a 45 km de les costes de Tarragona i a menys de 10 km del pou Casablanca. Les estimacions indiquen que Montanazo D-5 i Lubina-1 podrien permetre extreure 8.000 barrils diaris –quatre vegades més que el conjunt de la producció actual–. En el cas de Montanazo –situat a 736 m per sota del nivell del mar–, Repsol té el 75% dels drets d’explotació, mentre que Petroleum Oil & Gas tenen el 17,7% i Cepsa, el 7,3%. Pel que fa a Lubina –a 663 m per sota de la superfície–, Repsol la podrà explotar en solitari. Els treballs previs a l’inici de l’explotació comercial, que realitza l’empresa Pride North America, costaran entre 50 i 57 MEUR.

Vessaments als futurs pous
L’1 de juliol de 2009 la Direcció General de la Marina Mercant, depenent del Ministeri de Foment, va obrir un expedient sancionador a la plataforma de prospecció de l’empresa Pride North America –subcontradada per Repsol– pels vessaments de petroli que es van produir sense comunicar els dies 15 de maig i 23 de juny als nous pous durant els treballs previs. L’expedient estipulava una fiança de 2,7 MEUR per fer front a la possible sanció que s’acordés i als costos de neteja derivats.

Per la seva banda, la Subdelegació del Govern espanyol a Tarragona va negar que les tasques de prospecció dels nous pous tinguessin res a veure amb el vessament que es va produir el 27 de juny al sud del Port de Tarragona. La taca, que va aparèixer 3 km mar endins, tenia una superfície de 640.000 m2 i va afectar molt lleument algunes platges, com les de Calafell, el Vendrell o Roda de Berà.

El 15 de juliol el Ministeri de Foment va afirmar que el vessament del 23 de juny s’havia produït per una situació de “descontrol” a la plataforma de prospecció. Unes imatges aèries aportades per Capitania Marítima van mostrar que, després d’haver-se detectat una fuga, des de l’interior de la plataforma es va intentar apagar amb aigua la flama provocada per la combustió de gas –una acció, per cert, fora dels protocols d’actuació–. Foment també va fer públic que les imatges les va obtenir Capitania en comprovar “una inusual presència de vaixells de l’empresa Pride en un entorn dominat per un fum negre”, malgrat que des de la plataforma no es va informar dels esdevenimens que hi tenien lloc. Per la seva banda, Repsol va anunciar indemnitzacions de 250.000 € a les confraries de pescadors que havien resultat potencialment afectades pels dos accidents.

La justícia investiga els vessaments i Indústria, l’autorització
A començament del mes de juliol de 2010, el Jutjat número 3 de Tarragona, a petició de la fiscalia, va obrir la via penal contra la petroleria Repsol i l’empresa subcontractada Pride North America pels vessaments de la primavera de 2009. La fiscalia va iniciar d’ofici una investigació –després que Foment obrís l’expedient– i finalment va concloure que es tractava d’un delicte i no d’una d’infracció. La fiscalia va imputar dos directius de Repsol Investigaciones Petrolíferas, S.A. (RIPSA) per un delicte contra el medi ambient –amb penes que poden oscil•lar entre els sis mesos i els quatre anys de presó– pel primer dels dos vessaments (el segon es continuava investigant).

La imputació dels dos directius va coincidir amb la presentació per part de Repsol del projecte tècnic i de l’estudi d’impacte ambiental dels dos nous pous al Ministeri d’Indústria. El projecte, que havia de servir bàsicament per comunicar amb oleoductes els dos pous –Montanazo i Lubina– amb la plataforma Casablanca, des d’on s’enviaria el petroli a la refineria del Tarragonès pel conducte existent, suposava una inversió de 57 MEUR. L’objectiu de la petroliera era que els pous poguessin entrar en servei a partir del 2011.

L’organització ambientalista Greenpeace s’oposava totalment al projecte i va enviar una carta al ministre d’Indústria, Miguel Sebastián (Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE) i al de Medi Ambient, Elena Espinosa (PSOE), per demanar una moratòria a les noves exportacions. Per a Greenpeace, els pous suposarien una “amenaça constant de contaminació” tant per al delta de l’Ebre com per a les illes Columbretes, dos espais d’elevat valor ambiental. A més, consideraven que el risc contrastava amb l’aportació “ridícula” que suposarien els pous per al consum de productes petrolífers en el conjunt de l’Estat espanyol (passaria del 0,15 al 0,5%). Per contra, per a Repsol –segons argumentava en l’estudi d’impacte ambiental–, aquest increment esdevenia una “oportunitat” per reduir, encara que molt lleugerament, la dependència energètica exterior.

Per la seva banda, l’investigador Ildefonso Garcia del grup Ecommit –equip especialitzat en assessorament d’ubicacions de plataformes petrolieres– de la Universitat Rovira i Virgili (URV) també va alertar del risc d’extreure petroli a gran profunditat, ja que considerava que no hi havia tecnologia adequada en cas d’accident.

El 22 de desembre es va produir un vessament de cru a la plataforma Casablanca que afectava, en diversa mesura, uns 19 quilòmetres km2. No obstant això el vent de mestral va frenar el seu avenç i va impedir que arribés a la costa.

A final d’any Repsol estava a l’espera que el Ministeri de Medi Ambient fes la declaració d’impacte ambiental del projecte tècnic d’explotació dels nous pous. En cas que fos positiva només restaria que el Ministeri d’Indústria aprovés definitivament el projecte. Amb tot Repsol confiava en començar l’explotació l’estiu de 2011.

Més informació
www.repsol.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati