Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
MILLORA URBANA DE L'ERM (MANLLEU)
Rosa Carbó
Actualitzat a 31/12/2010
En el 2010 finalitza la pròrroga de dos anys del Pla de millora del barri de l’Erm. La construcció del mercat nou, la remodelació del parc i l’enderroc dels blocs de Can Garcia són les principals actuacions pendents de finalitzar. Durant l’any s’inaugura el mercat provisional i s’aprova el projecte de remodelació del parc. Es concedeixen els primers pisos de reallotjament per al veïnat de Can Garcia, però el projecte s’alenteix per la crisi, cosa que obliga a buscar noves fórmules.
Antecedents 2006
El barri de l’Erm està ubicat a la part nord-est del nucli urbà de Manlleu (Osona), entre l’avinguda de Roma i el passeig de Sant Joan. Va néixer de forma accelerada en la dècada dels anys seixanta del segle passat, fruit de la immigració procedent bàsicament del sud d’Espanya. El creixement urbanístic es va fer sense planificació i amb importants dèficits; a més, va suposar l’edificació de construccions plurifamiliars d’una elevada alçada que han marcat la morfologia del barri.
El centre del barri de l’Erm es troba entre l’avinguda de Roma i el passeig de Sant Joan on hi ha els edificis de Can Mateu (quatre blocs d’edificis, amb un total de 297 habitatges) i Can Garcia (dos blocs d’onze plantes amb 256 habitatges), els quals es troben en un molt mal estat de conservació. Edificis molt similars i també construïts als anys seixanta són els de Ca l’Arnaus (cinc escales i 55 habitatges) i Can Casas (dues escales i 61 habitatges).
Al barri hi ha aproximadament mil habitatges i hi viuen 3.343 persones, el 16% de la població de Manlleu. Aquestes construccions concentren els habitatges més econòmics del barri, fet que ha estimulat l’arribada de població estrangera, majoritàriament d’origen marroquí. Dels catorze barris del municipi, l’Erm és aquell que té la taxa de població estrangera més elevada, situant-se en el 55%, mentre que la mitja de la ciutat és del 21%.
El greu deteriorament arquitectònic dels edificis, la seva marginalitat respecte a la resta de la ciutat, així com els problemes socials i econòmics de la població que l’habita posen en evidència la necessitat d’una intervenció integral per millorar la qualitat de vida del veïnat.
Principals característiques del Pla de millora de l’Erm
L’any 2004, l’Ajuntament de Manlleu (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) va aconseguir, a la primera convocatòria d’ajuts del PROGRAMA DE MILLORA DE BARRIS, el recolzament econòmic necessari per dur a terme el Pla de millora del barri de l’Erm (PMBE). Concretament el pla tenia un pressupost de 17 MEUR que aportaven a parts iguals la Generalitat i l’Ajuntament.
L’any següent es va constituir l’Institut de Desenvolupament de l‘Erm (IDE), organisme municipal autònom encarregat de desenvolupar el pla. Aquest tenia dues línies d’actuacions. D’una banda, un pla urbanístic amb el qual es volia rehabilitar els edificis més deteriorats, edificar un nou mercat, un casal cívic, millorar l’accessibilitat a l’escola i al teatre Puig Agut, i remodelar el parc, entre altres actuacions.
L’enderroc dels dos edificis coneguts com Can Garcia era una de les accions urbanístiques més complexes del pla. Aquests blocs es van construir als anys seixanta amb materials de mala qualitat i presentaven deficiències estructurals importants; a més estan molt densament poblats, especialment per persones sense recursos i de procedència estrangera. Al solar resultant de l’enderroc es preveia la construcció d’un nou conjunt d’habitatges tutelats amb unes bones condicions de densitat i habitabilitat i un equipament públic.
D’altra banda, respecte al pla de convivència del PMBE, tenia com a principal objectiu garantir la cohesió social, tot implicant el veïnat en el desenvolupament de tots els projectes urbanístics i socials previstos en el pla integral.
Comencen les primeres accions del pla
El juny de 2006 es va signar el conveni entre l’Ajuntament, l’IDE, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i l’Institut Català del Sòl (Incasòl), amb el qual s’iniciaven els treballs per enderrocar Can Garcia i reallotjar al seu veïnat. L’Incasòl s’encarregaria de gestionar els reallotjaments en l’habitatge que es construiria en els vuit solars cedits gratuïtament pel consistori –al carrer Vilamuntà, a la Teuleria, al carrer Alta Cortada, al carrer Miriana, al carrer Sant Ferran, sector Pla de millora urbana (PMU) Can Brocato, sector PMU la Piara i sector PMU el Mas–. L’empresa de Remodelacions Urbanes, SA (Reursa), empresa filial de l’Incasòl, seria l’encarregada de construir els habitatges.
A més, al desembre es va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbanística (PGOU) de Manlleu en l’àmbit del barri de l’Erm, element necessari per dur a terme aquesta actuació urbanística.
Al final de 2007 es va fer l’adjudicació de la primera promoció d’habitatge que consistia en la construcció de dos edificis amb 56 habitatges al carrer Vilamuntà. La segona adjudicació d’obres va tenir lloc el febrer de 2009 i consistia en la construcció de dues promocions de set habitatges cadascuna, als carrers Alta Cortada del barri de Dalt Vila i Miriana, al barri de la Cavalleria i la Salut. Aquests habitatges acollirien els residents dels edificis de Can Garcia amb dret a reallotjament i, un cop finalitzat el trasllat, s’iniciaria l’enderroc de Can Garcia i la construcció d’habitatges nous en el solar resultant.
En el 2010 finalitza la pròrroga de dos anys del Pla de millora del barri de l’Erm. La construcció del mercat nou, la remodelació del parc i l’enderroc dels blocs de Can Garcia són les principals actuacions pendents de finalitzar. Durant l’any s’inaugura el mercat provisional i s’aprova el projecte de remodelació del parc. Es concedeixen els primers pisos de reallotjament per al veïnat de Can Garcia, però el projecte s’alenteix per la crisi, cosa que obliga a buscar noves fórmules.
Antecedents 2006
El barri de l’Erm està ubicat a la part nord-est del nucli urbà de Manlleu (Osona), entre l’avinguda de Roma i el passeig de Sant Joan. Va néixer de forma accelerada en la dècada dels anys seixanta del segle passat, fruit de la immigració procedent bàsicament del sud d’Espanya. El creixement urbanístic es va fer sense planificació i amb importants dèficits; a més, va suposar l’edificació de construccions plurifamiliars d’una elevada alçada que han marcat la morfologia del barri.
El centre del barri de l’Erm es troba entre l’avinguda de Roma i el passeig de Sant Joan on hi ha els edificis de Can Mateu (quatre blocs d’edificis, amb un total de 297 habitatges) i Can Garcia (dos blocs d’onze plantes amb 256 habitatges), els quals es troben en un molt mal estat de conservació. Edificis molt similars i també construïts als anys seixanta són els de Ca l’Arnaus (cinc escales i 55 habitatges) i Can Casas (dues escales i 61 habitatges).
Al barri hi ha aproximadament mil habitatges i hi viuen 3.343 persones, el 16% de la població de Manlleu. Aquestes construccions concentren els habitatges més econòmics del barri, fet que ha estimulat l’arribada de població estrangera, majoritàriament d’origen marroquí. Dels catorze barris del municipi, l’Erm és aquell que té la taxa de població estrangera més elevada, situant-se en el 55%, mentre que la mitja de la ciutat és del 21%.
El greu deteriorament arquitectònic dels edificis, la seva marginalitat respecte a la resta de la ciutat, així com els problemes socials i econòmics de la població que l’habita posen en evidència la necessitat d’una intervenció integral per millorar la qualitat de vida del veïnat.
Principals característiques del Pla de millora de l’Erm
L’any 2004, l’Ajuntament de Manlleu (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) va aconseguir, a la primera convocatòria d’ajuts del PROGRAMA DE MILLORA DE BARRIS, el recolzament econòmic necessari per dur a terme el Pla de millora del barri de l’Erm (PMBE). Concretament el pla tenia un pressupost de 17 MEUR que aportaven a parts iguals la Generalitat i l’Ajuntament.
L’any següent es va constituir l’Institut de Desenvolupament de l‘Erm (IDE), organisme municipal autònom encarregat de desenvolupar el pla. Aquest tenia dues línies d’actuacions. D’una banda, un pla urbanístic amb el qual es volia rehabilitar els edificis més deteriorats, edificar un nou mercat, un casal cívic, millorar l’accessibilitat a l’escola i al teatre Puig Agut, i remodelar el parc, entre altres actuacions.
L’enderroc dels dos edificis coneguts com Can Garcia era una de les accions urbanístiques més complexes del pla. Aquests blocs es van construir als anys seixanta amb materials de mala qualitat i presentaven deficiències estructurals importants; a més estan molt densament poblats, especialment per persones sense recursos i de procedència estrangera. Al solar resultant de l’enderroc es preveia la construcció d’un nou conjunt d’habitatges tutelats amb unes bones condicions de densitat i habitabilitat i un equipament públic.
D’altra banda, respecte al pla de convivència del PMBE, tenia com a principal objectiu garantir la cohesió social, tot implicant el veïnat en el desenvolupament de tots els projectes urbanístics i socials previstos en el pla integral.
Comencen les primeres accions del pla
El juny de 2006 es va signar el conveni entre l’Ajuntament, l’IDE, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i l’Institut Català del Sòl (Incasòl), amb el qual s’iniciaven els treballs per enderrocar Can Garcia i reallotjar al seu veïnat. L’Incasòl s’encarregaria de gestionar els reallotjaments en l’habitatge que es construiria en els vuit solars cedits gratuïtament pel consistori –al carrer Vilamuntà, a la Teuleria, al carrer Alta Cortada, al carrer Miriana, al carrer Sant Ferran, sector Pla de millora urbana (PMU) Can Brocato, sector PMU la Piara i sector PMU el Mas–. L’empresa de Remodelacions Urbanes, SA (Reursa), empresa filial de l’Incasòl, seria l’encarregada de construir els habitatges.
A més, al desembre es va aprovar definitivament la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbanística (PGOU) de Manlleu en l’àmbit del barri de l’Erm, element necessari per dur a terme aquesta actuació urbanística.
Al final de 2007 es va fer l’adjudicació de la primera promoció d’habitatge que consistia en la construcció de dos edificis amb 56 habitatges al carrer Vilamuntà. La segona adjudicació d’obres va tenir lloc el febrer de 2009 i consistia en la construcció de dues promocions de set habitatges cadascuna, als carrers Alta Cortada del barri de Dalt Vila i Miriana, al barri de la Cavalleria i la Salut. Aquests habitatges acollirien els residents dels edificis de Can Garcia amb dret a reallotjament i, un cop finalitzat el trasllat, s’iniciaria l’enderroc de Can Garcia i la construcció d’habitatges nous en el solar resultant.
Les actuacions es compliquen i cal ampliar el termini del pla
El desembre de 2007, en el nou Centre Cívic Federica Montseny –primera actuació del pla completament executada– va tenir lloc una jornada sobre la rehabilitació d’habitatges en els plans de barris. En aquest marc la directora de l’IDE, Betlem Parés, va anunciar que demanarien una pròrroga de dos anys al DPTOP ja que els quatre anys del pla finalitzaven el 2008 i consideraven que els processos endegats requerien més temps, especialment el projecte d’enderroc de Can Garcia i el reallotjament.
En aquest sentit, el novembre de 2008, el consistori va aprovar de forma definitiva la relació de béns i drets per a l’expropiació de Can Garcia. Aquestes condicions no satisfeien tots els veïns i un any més tard una dotzena de veïns es van constituir com l’Associació de Propietaris i Llogaters de Can Garcia. Aquesta entitat es queixava de la desinformació del procés i denunciava que molts dels nous habitatges construïts per Reursa eren més petits que els pisos de Can Garcia. Demanaven, també, que l’expropiació fos a canvi d’un pis amb els mateixos metres quadrats per no haver de pagar la diferència i, a més, volien que els pisos fossin de règim lliure i no protegit.
Reursa va publicar una nota de premsa senyalant que estava en permanent diàleg amb el veïnat, amb l’Associació de Veïns de l’Erm, amb els representants de cadascuna de les escales i amb la comissió d’afectats. Indicava que havia iniciat una sèrie d’entrevistes amb grups de famílies per facilitar el trasllat a les noves promocions d’habitatge.
La promoció de Vilamuntà va estar enllestida el febrer de 2010 i al març es feia el sorteig dels primers 64 pisos de les tres promocions en curs. En aquest sentit, l’associació de propietaris i llogaters va interposar un contenciós administratiu, argumentant que hi havia hagut irregularitats en el sorteig.
La millora d’edificis del barri i els problemes de finançament
Una altra actuació rellevant era la rehabilitació de patologies en elements comuns dels edificis de Can Mateu, Can Casas i Ca l’Arnaus i, paral•lelament, el desenvolupament d’accions socials per fomentar la convivència cívica entre el veïnat.
El setembre de 2006, el consistori va signar un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) per realitzar actuacions de rehabilitació d’especial interès amb caràcter excepcional al barri de l’Erm (ampliat el juliol de 2007). Amb aquest acord es van realitzar els documents tècnics de diagnosi de l’estat de l’immoble (TEDI) de dinou escales de Can Mateu, de les cinc escales de Ca l’Arnaus i de les dues escales de Can Casas.
El veïnat de Ca l’Arnaus va encarregar el projecte executiu de rehabilitació i va demanar la subvenció corresponent. Les obres de rehabilitació es van fer, bàsicament, per solucionar problemes a la façana i van finalitzar el juny de 2009.
El maig de 2009, set comunitats de Can Mateu van executar el projecte executiu de rehabilitació; les principals accions que calia dur a terme consistien a reformar els baixants i les teulades i a reforçar les estructures. A l’estiu van decidir no tirar endavant les obres a causa de la situació econòmica, malgrat que el 50% de la despesa l’assumia el consistori.
Davant d’aquesta situació, l’associació de veïns va demanar ajuda al consistori, el qual va començar a valorar vies alternatives com ara fer obres parcials o per fases o utilitzar plans d’ocupació per finançar la mà d’obra de les reformes, i imputar als veïns només les despeses de material.
Les accions socials i participatives del pla
Paral•lelament, a les comunitats de veïns de Can l’Arnaus, Can Casas i Can Mateu s’havia iniciat un programa de convivència i de gestió de les comunitats a partir del qual es va editar la Guia de l’habitatge i de les comunitats de veïns i veïnes de Manlleu (maig 2008) i es va fomentar la creació de la xarxa veïnal a Can Mateu i Can Casas.
Pel que fa a les actuacions socials del pla de millora, aquestes s’emmarquen en el pla de convivència que va constituir cinc meses de treball per desenvolupar-lo. El 2007 es va organitzar la mesa d’entitats del barri de l’Erm amb l’objectiu de fer xarxa entre les entitats, detectar necessitats comunes i iniciar noves línies de treball conjuntes. Una de les iniciatives realitzades per la mesa va ser, durant el 2008, l’organització de dues sortides de neteja simbòliques per tal de fomentar el civisme entre el veïnat.
A fi d’implicar la ciutadania en els projectes urbanístics del PMBE, l’any 2006 es va fer un sociograma, un mapa de relacions, que va permetre detectar els agents i els espais de relació del barri. Això va facilitar el desenvolupament dels diferents processos participatius duts a terme per desenvolupar els projectes urbanístics, com ara la remodelació de la plaça Sant Antoni, que es va inaugurar el novembre del 2009.
En el marc de la reforma del parc de l’Erm també es va celebrar un procés participatiu durant el 2008 i 2009 per establir els usos i espais del parc. El maig de 2010 es va aprovar de forma definitiva el projecte de remodelació del parc de l’Erm i d’urbanització d’un tram dels carrers Madiroles i Pintor Guàrdia, el qual recollia algunes de les aportacions veïnals.
La transformació urbanística del mercat municipal de Manlleu, ubicat a l’Erm, també va incloure un procés d’implicació del veïnat, el qual va determinar que l’estratègia comercial del nou mercat fos la venda de producte fresc i de qualitat. El novembre de 2009, l’IDE va aprovar el projecte executiu i es van iniciar els processos de contractació tant del mercat provisional com del definitiu. Un any més tard, al juny, es va posar en funcionament el mercat provisional i es van iniciar els treballs d’enderroc de l’antic mercat.
A final de 2010 els efectes de la crisi es començaven a notar en les arques públiques i es traduïen en l’endarreriment de les promocions d’habitatges per reallotjar el veïnat de Can Garcia. Fins llavors només s’havien entregat les claus dels nous habitatges de protecció oficial, situats al carrer Vilamuntà, a una trentena de famílies. En aquest sentit, l’Ajuntament havia començat a valorar la possibilitat de comprar habitatge buit per accelerar el procés de reallotjament o fer l’enderroc per fases. Tot i això, la delicada situació de les finances públiques dificultava l’establiment d’un calendari definitiu per enderrocar els edificis de Can Garcia.
Més informació
www.barrierm.cat
* Fotografia de l'edifici de Can Mateu cedida per Sergi Camara - Institut de Desenvolupament de l'Erm
El desembre de 2007, en el nou Centre Cívic Federica Montseny –primera actuació del pla completament executada– va tenir lloc una jornada sobre la rehabilitació d’habitatges en els plans de barris. En aquest marc la directora de l’IDE, Betlem Parés, va anunciar que demanarien una pròrroga de dos anys al DPTOP ja que els quatre anys del pla finalitzaven el 2008 i consideraven que els processos endegats requerien més temps, especialment el projecte d’enderroc de Can Garcia i el reallotjament.
En aquest sentit, el novembre de 2008, el consistori va aprovar de forma definitiva la relació de béns i drets per a l’expropiació de Can Garcia. Aquestes condicions no satisfeien tots els veïns i un any més tard una dotzena de veïns es van constituir com l’Associació de Propietaris i Llogaters de Can Garcia. Aquesta entitat es queixava de la desinformació del procés i denunciava que molts dels nous habitatges construïts per Reursa eren més petits que els pisos de Can Garcia. Demanaven, també, que l’expropiació fos a canvi d’un pis amb els mateixos metres quadrats per no haver de pagar la diferència i, a més, volien que els pisos fossin de règim lliure i no protegit.
Reursa va publicar una nota de premsa senyalant que estava en permanent diàleg amb el veïnat, amb l’Associació de Veïns de l’Erm, amb els representants de cadascuna de les escales i amb la comissió d’afectats. Indicava que havia iniciat una sèrie d’entrevistes amb grups de famílies per facilitar el trasllat a les noves promocions d’habitatge.
La promoció de Vilamuntà va estar enllestida el febrer de 2010 i al març es feia el sorteig dels primers 64 pisos de les tres promocions en curs. En aquest sentit, l’associació de propietaris i llogaters va interposar un contenciós administratiu, argumentant que hi havia hagut irregularitats en el sorteig.
La millora d’edificis del barri i els problemes de finançament
Una altra actuació rellevant era la rehabilitació de patologies en elements comuns dels edificis de Can Mateu, Can Casas i Ca l’Arnaus i, paral•lelament, el desenvolupament d’accions socials per fomentar la convivència cívica entre el veïnat.
El setembre de 2006, el consistori va signar un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) per realitzar actuacions de rehabilitació d’especial interès amb caràcter excepcional al barri de l’Erm (ampliat el juliol de 2007). Amb aquest acord es van realitzar els documents tècnics de diagnosi de l’estat de l’immoble (TEDI) de dinou escales de Can Mateu, de les cinc escales de Ca l’Arnaus i de les dues escales de Can Casas.
El veïnat de Ca l’Arnaus va encarregar el projecte executiu de rehabilitació i va demanar la subvenció corresponent. Les obres de rehabilitació es van fer, bàsicament, per solucionar problemes a la façana i van finalitzar el juny de 2009.
El maig de 2009, set comunitats de Can Mateu van executar el projecte executiu de rehabilitació; les principals accions que calia dur a terme consistien a reformar els baixants i les teulades i a reforçar les estructures. A l’estiu van decidir no tirar endavant les obres a causa de la situació econòmica, malgrat que el 50% de la despesa l’assumia el consistori.
Davant d’aquesta situació, l’associació de veïns va demanar ajuda al consistori, el qual va començar a valorar vies alternatives com ara fer obres parcials o per fases o utilitzar plans d’ocupació per finançar la mà d’obra de les reformes, i imputar als veïns només les despeses de material.
Les accions socials i participatives del pla
Paral•lelament, a les comunitats de veïns de Can l’Arnaus, Can Casas i Can Mateu s’havia iniciat un programa de convivència i de gestió de les comunitats a partir del qual es va editar la Guia de l’habitatge i de les comunitats de veïns i veïnes de Manlleu (maig 2008) i es va fomentar la creació de la xarxa veïnal a Can Mateu i Can Casas.
Pel que fa a les actuacions socials del pla de millora, aquestes s’emmarquen en el pla de convivència que va constituir cinc meses de treball per desenvolupar-lo. El 2007 es va organitzar la mesa d’entitats del barri de l’Erm amb l’objectiu de fer xarxa entre les entitats, detectar necessitats comunes i iniciar noves línies de treball conjuntes. Una de les iniciatives realitzades per la mesa va ser, durant el 2008, l’organització de dues sortides de neteja simbòliques per tal de fomentar el civisme entre el veïnat.
A fi d’implicar la ciutadania en els projectes urbanístics del PMBE, l’any 2006 es va fer un sociograma, un mapa de relacions, que va permetre detectar els agents i els espais de relació del barri. Això va facilitar el desenvolupament dels diferents processos participatius duts a terme per desenvolupar els projectes urbanístics, com ara la remodelació de la plaça Sant Antoni, que es va inaugurar el novembre del 2009.
En el marc de la reforma del parc de l’Erm també es va celebrar un procés participatiu durant el 2008 i 2009 per establir els usos i espais del parc. El maig de 2010 es va aprovar de forma definitiva el projecte de remodelació del parc de l’Erm i d’urbanització d’un tram dels carrers Madiroles i Pintor Guàrdia, el qual recollia algunes de les aportacions veïnals.
La transformació urbanística del mercat municipal de Manlleu, ubicat a l’Erm, també va incloure un procés d’implicació del veïnat, el qual va determinar que l’estratègia comercial del nou mercat fos la venda de producte fresc i de qualitat. El novembre de 2009, l’IDE va aprovar el projecte executiu i es van iniciar els processos de contractació tant del mercat provisional com del definitiu. Un any més tard, al juny, es va posar en funcionament el mercat provisional i es van iniciar els treballs d’enderroc de l’antic mercat.
A final de 2010 els efectes de la crisi es començaven a notar en les arques públiques i es traduïen en l’endarreriment de les promocions d’habitatges per reallotjar el veïnat de Can Garcia. Fins llavors només s’havien entregat les claus dels nous habitatges de protecció oficial, situats al carrer Vilamuntà, a una trentena de famílies. En aquest sentit, l’Ajuntament havia començat a valorar la possibilitat de comprar habitatge buit per accelerar el procés de reallotjament o fer l’enderroc per fases. Tot i això, la delicada situació de les finances públiques dificultava l’establiment d’un calendari definitiu per enderrocar els edificis de Can Garcia.
Més informació
www.barrierm.cat
* Fotografia de l'edifici de Can Mateu cedida per Sergi Camara - Institut de Desenvolupament de l'Erm
Osona
