Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA DE BARRIS I ÀREES URBANES D'ATENCIÓ ESPECIAL. SETENA CONVOCATÒRIA DEL PROGRAMA
Josep Ramon Mòdol
Millora de barris i àrees urbanes d'atenció especial. Setena convocatòria Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

El febrer de 2010 s’obre la setena convocatòria del Programa de millora de barris i àrees urbanes d’atenció especial, a la qual es presenten 77 sol•licituds entre les tres línies d’ajut previstes: la de projectes de rehabilitació integral, la de viles amb projectes i la de contractes per a barris. El juny de 2009 s’aproven els ajuts, per una inversió total de 170,4 MEUR.


Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009

Fins a l’any 2009 s’havien desenvolupat sis convocatòries d’ajuts en el marc de la Llei de barris*, que havien concedit subvencions a 94 municipis per impulsar 115 projectes de rehabilitació integral (PRI), seleccionats entre més de 400 sol•licituds.

La Generalitat havia invertit durant aquests anys 594 MEUR per cofinançar aquests projectes, que conjuntament amb les aportacions municipals, sumaven una inversió total compromesa de 1.158 MEUR. Aquesta inversió beneficiava directament uns 920.000 residents en aquestes àrees, que suposaven el 13% de la població de Catalunya.

Bona part dels barris beneficiats amb els ajuts havien estat centres històrics (un 52%), encara que també s’havia actuat sobre polígons d’habitatge desenvolupats durant els anys seixanta i setanta per ubicar la població immigrant (un 27%), i en àrees d’urbanització marginal sense planejament previ (un 21%).

Pel que fa al tipus d’actuació realitzada, les intervencions de caire urbanístic han centrat la major part de la inversió amb 1025,5 MEUR (un 88,5 % del total), en tasques com la millora de l’espai públic, la dotació de zones verdes, la provisió d’equipaments, la rehabilitació d’elements comuns dels edificis, la millora de l’accessibilitat, el foment de la sostenibilitat i la incorporació de noves tecnologies. Pel que fa a les actuacions amb finalitat social, com ara iniciatives de dinamització econòmica i social, o de foment de l’equitat de gènere, s’han invertit 133,5 MEUR, un 11,5% del total.

S’obre la setena convocatòria
A final de febrer de 2010, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va obrir, mitjançant la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), les convocatòries dels seus dos principals programes de transformació urbanística, la LLEI DE MILLORA DE LES URBANITZACIONS AMB DÈFICITS URBANÍSTICS i la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, que arribava a la setena convocatòria.

La inversió prevista per la Generalitat tornava a ser de 99 MEUR, que es repartien en nou anualitats (amb el gruix de la despesa concentrat entre els anys 2012 i 2016), i es mantenien les tres línies d’ajut establertes en l’anterior convocatòria: el programa ordinari amb un cofinançament del 50% per als municipis de més de 10.000 habitants**; el PROGRAMA VILES AMB PROJECTES per a municipis petits, de menys de 10.000 habitants, amb un cofinançament del 75%; i els contractes de barri per a ciutats que ja han culminat el seu projecte i que volen consolidar-ne els resultats. Igualment, es mantenia el límit mínim d’1 MEUR per projecte. En aquesta ocasió, es preveia que el pressupost es distribuiria en 60 MEUR per al programa ordinari de barris, 30 MEUR per al Programa viles amb projectes i 9 MEUR per a la signatura de contractes de barri.

Un cop resolta la convocatòria, la Generalitat preveia que la inversió arribaria als 1.350 MEUR, el nombre de projectes iniciats seria d’uns 140 i la població afectada s’aproparia al milió d’habitants.

El termini de presentació de sol•licituds finalitzava el 15 d'abril de 2010.
Una imatge general del barri de Can Clos, a Barcelona Foto: Moisès Jordi
Una gran demanda
Un cop finalitzat el termini, un total de 75 municipis havien presentat 77 projectes a la convocatòria, recuperant el nivell de demanda de 2005. Un total de 29 projectes presentats per 27 municipis optaven a la convocatòria de PRI ordinària, 45 a la del Programa viles amb projectes i 3 optaven per signar el contracte de barri.

En el cas dels projectes de PRI, bona part de les sol•licituds provenien de l’àmbit metropolità (16 demandes, un 55,2%). Des del Camp de Tarragona van arribar 6 sol•licituds (un 20,7%), 4 (un 13,8%) des de les Comarques Gironines, 2 (un 6,9%) des de les Terres de Lleida i una (un 3,4%) des de les Comarques Centrals. No hi va haver demandes des de les Terres de l’Ebre (Tortosa havia declinat participar-hi fins que no tinguessin enllestides les obres del Pla integral del nucli antic de Tortosa) ni tampoc des de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran (on només la Seu d’Urgell tenia prou població per concórrer-hi).

Les sol•licituds presentades al Programa viles amb projecte recollien una major dispersió territorial. Des de l’àmbit metropolità i les Comarques Centrals es presentaven 9 projectes (un 20%, respectivament), des de les Terres de Lleida i les Comarques Gironines van arribar 7 sol•licituds (un 15,6% en cada cas), des de les Terres de l’Ebre es van presentar 5 projectes (un 11,1%), i des de l’Alt Pirineu i Aran i el Camp de Tarragona es van tramitar 4 demandes (un 8,9%).

En el cas dels contractes de barris, destinats a continuar donant suport de als projectes que ja havien estat acabats, es van presentar sol•licituds per part del BARRI DE COLLBLANC-LA TORRASSA a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), del NUCLI HISTÒRIC D'OLOT (Garrotxa) i del grup Salt 70 de Salt (Gironès). Tots tres havien resultat seleccionats en la primera convocatòria, i havien presentat a final de març de 2010 els preceptius informes d’avaluació finals del PRI respectius, fet que els habilitava per participar a la convocatòria.

Es resol la convocatòria
El 22 de juny de 2010 el DPTOP va fer pública la resolució de la convocatòria, en la qual s’adjudicava ajudes a 29 projectes de 28 municipis diferents, amb un volum total d’inversió de 170,4 MEUR entre aportacions municipals i de la Generalitat, dels quals 108,3 MEUR (un 63,6%) es destinaven als 12 PRI, 52 MEUR (un 30,5%) s’invertien en 14 propostes de viles amb projectes, i 10,1 MEUR (un 5,9%) s’esmerçaven en els 3 contractes de barri que s’havien presentat a la convocatòria i que havien resultat escollits en tots tres casos.

Projectes de rehabilitació integral de barris
Dels 12 PRI que havia escollit el DPTOP, n’hi havia 6 de l’àmbit metropolità, amb una inversió global de 59 MEUR (un 54,5%), 2 a les Comarques Gironines i a les del Camp de Tarragona, amb una inversió de 15,3 MEUR (un 14,1%) i 17,7 MEUR (un 16,3%), respectivament, i un projecte a les Comarques Centrals (7,8 MEUR, un 7,2%) i un altre a les Terres de Lleida (8,5 MEUR, un 7,8%).

A la ciutat de Barcelona (Barcelonès), el PRI del Raval Sud proposava reurbanitzar carrers i places amb prioritat per als vianants i crear un equipament sociocultural, a més d’actuacions de dinamització socioeconòmica. El PRI de la Vinya, Can Cros i Plus Ultra també proposava reurbanitzar la trama urbana, a més de millorar els equipaments de la Bàscula i la Capa, i construir un centre cívic als jardins de Can Farrero.

A Castelldefels (Baix Llobregat) es preveia urbanitzar la zona verda entre els carrers Murillo i Alhambra, soterrar xarxes de serveis i construir el centre cívic Vista Alegre.

A les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), al barri Bellavista, es proposava urbanitzar la plaça de l’Esbarjo i el passeig d’Andalusia, impulsar la rehabilitació, crear dos espais cívics i socials, millorar les passeres existents amb ascensors i habilitar un nou carril bici.

A Blanes (Selva), a la zona de Sa Massaneda, es preveia la creació d’un nou equipament al carrer s’Auguer, la pavimentació de carrers i la posada en marxa de programes de foment del treball.

A Mont-roig del Camp (Baix Camp), el projecte del barri de la Florida proposava la urbanització de carrers, la creació d’un nou equipament social, l’arranjament d’un carril bici, la rehabilitació d’elements comuns dels edificis i el foment de dinàmiques comunitàries.

A Viladecans (Baix Llobregat) al barri de la Montserratina es projectaven nous equipaments municipals a la plaça de la Constitució, la rehabilitació de la masia de Can Ginestar i la implantació de recollida selectiva de residus i de programes de foment del civisme.

En quatre casos, els projectes se centraven en actuacions al centre històric. A Mollerussa (Pla d’Urgell), l’Ajuntament preveia reurbanitzar l’avinguda Catalunya, fer exclusiva per a vianants la Vila Closa i impulsar una borsa de lloguer de locals comercials. A l’Escala (Alt Empordà) es proposava reurbanitzar diversos carrers, entre els quals la plaça de l’Ajuntament, així com rehabilitar l’Alfolí de la Sal com a equipament de referència, i crear un centre de gestió cultural. A Calafell (Baix Penedès), es preveia urbanitzar els entorns del castell, reparar els elements comuns dels edificis, ampliar el Centre Cívic Sindicat i impulsar actuacions de vitalització comercial i d’atenció a persones en risc d’exclusió. A Piera (Anoia) es projectava estabilitzar el barranc del Gall Mullat, reconvertir el teatre del Foment en un centre cultural i rehabilitar el complex d’equipaments de Cal Sanaüja.

Finalment, al barri Cotet, amb una proposta conjunta entre els ajuntaments de Premià de Mar i Premià de Dalt (Maresme), es proposava la pacificació del trànsit en el Camí del Maig, la museïtzació de la vila romana de Can Farrerons i l’habilitació del jardí de la República i Torrent Fontsana.
Carrer Ramon i Cajal, a Sant Joan de Mediona Foto: Marta Iñigo i Xavier Segura
Programa viles amb projecte
Pel que fa a les viles amb projecte, de les 14 propostes acceptades n’hi havia 3 a les Comarques Centrals (13,2 MEUR, un 25,4%), a les Comarques Gironines (8 MEUR, un 15,4%) i a l’àmbit metropolità (12,3 MEUR, un 23,7%); al Camp de Tarragona es van seleccionar 2 projectes (8,9 MEUR, un 17,1%), mentre que a l’Alt Pirineu i Aran (3,9 MEUR, un 7,5%), a les Terres de Lleida (2 MEUR, un 3,8%) i a les Terres de l’Ebre (3,7 MEUR, un 7,1%) només va resultar beneficiat un projecte.

Bona part d’aquests projectes es destinaven a la remodelació de nuclis històrics. A la Pobla de Segur (Pallars Jussà), el projecte de la vila Closa i Eixample proposava adequar l’edifici del cinema Avenida, urbanitzar els carrers Major i del Forn i la plaça de la Pedrera, i impulsar ajuts per reparar elements comuns dels habitatges. A la Selva del Camp (Baix Camp), la proposta incloïa la formació d’una ronda exterior a les muralles, la reurbanització de zones verdes, finalitzar la recuperació del Castell i la creació d’equipaments. A l’Arboç (Baix Penedès), s’impulsava la reforma de Can Freixes com a equipament d’entitats, la reurbanització d’espais públics i la rehabilitació d’espais comuns. A Sant Pere de Torelló (Osona), es preveia urbanitzar diversos carrers, habilitar un aparcament en superfície, rehabilitar l’antic teatre com a equipament, l’arranjament d’un casal cultural i recreatiu i la construcció de l’edifici del Mas com a centre de promoció turística. A Ullà (Baix Empordà), el projecte incloïa la millora de carrers, l’habilitació com a zona verda de la Roqueta, l’adequació de l’antic ajuntament per a ús social, l’adequació d’àrees de recollida selectiva i programes d’impuls d’activitats econòmiques. En el cas de Campdevànol (Ripollès), es preveia la reurbanització del carrer Major i de la plaça Clavé-Valldemosa, la construcció d’un espai jove i ajuts per a la rehabilitació d’espais comuns. A Mediona (Alt Penedès) les actuacions se centraven en la urbanització de carrers històrics, el condicionament de la plaça dels Països Catalans com a aparcament públic, la construcció d’un centre cívic i programes socials. A Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) s’abordava la reurbanització de carrers i places i la rehabilitació del jardí com a edifici d’equipaments, la creació d’un hotel d’entitats a les antigues escoles i la transformació de l’edifici del sindicat com a mediateca. Finalment, a Montgai, es preveia construir un nou pavelló esportiu i educatiu, reurbanitzar la plaça Prat de la Riba, millorar els equipaments existents al nucli i ajuts per a la rehabilitació dels elements comuns dels habitatges.

En el cas de Sallent (Bages), el barri de la Riba del Llobregat presentava risc d’exclusió, i s’hi preveia l’arranjament de carrers, la rehabilitació de l’antiga fàbrica de Cal Carreres per a ús cultural i de l’edifici Contramestres com a hotel d’entitats, i també la neteja de les lleres del riu Llobregat i del torrent de l’Oller.

A Ribes de Freser (Ripollès), el barri del Pavelló tenia un accés difícil, i les actuacions previstes eren la millora dels carrers, la instal•lació d’ascensors als habitatges, l’habilitació d’un local social i la construcció d’un ascensor d’accés al barri.

A Sant Hipòlit de Voltregà, el Mallol era un barri aïllat, en procés de regressió i amb una població envellida, on s’impulsava la urbanització i millora de l’accessibilitat als espais públics, la rehabilitació de l’edifici del Mallol per a equipaments i programes de formació laboral.

Finalment, a Flix (Ribera d’Ebre), el projecte de la Colònia Fàbrica Comellarets-les Casetes preveia un nou equipament al Quarter Nou, l’adequació de l’itinerari d’accés a la colònia, la urbanització de la plaça Doctor Müller i l’impuls de l’activitat comercial i turística a la zona. Destacava en aquest cas el compromís de l’empresa química Ercros, actual propietària de la colònia, de fer-se càrrec del 25% del pressupost de la inversió que correspondria a l'Ajuntament i de cedir al consistori els terrenys que s’havien d’urbanitzar i els edificis sobre els quals es fessin actuacions.

Es preveia que la signatura dels convenis entre el DPTOP i els diferents ajuntaments per tirar endavant els projectes es produiria durant el primer trimestre de 2011.

Més informació
ecatalunya.gencat.net/portal/faces/public/barris
www10.gencat.net/ptop
 
* Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.

** Segons el padró d’habitants a data d’1 de gener de 2009.

 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati