Causes i conseqüències de l’esvoranc
El mateix any de l’esfondrament, el Carmel es va declarar àrea extraordinària de rehabilitació integral (
MILLORA URBANA DEL CARMEL), cosa que va permetre desenvolupar-hi un programa d’intervenció per impulsar i fomentar la rehabilitació d’edificis, espais públics i equipaments. Aquell mateix any es va crear l’Agència de Promoció del Carmel i entorns, una empresa municipal que s’encarregaria del conjunt d’actuacions urbanístiques del barri.
L’any 2007 es va fer pública la investigació de les causes de l’enfonsament de la cua de maniobres de l’L5 sota el barri del Carmel. Segons l’estudi, la causa fonamental va ser l’existència d’una falla no considerada al projecte ni advertida durant la construcció, d’una amplitud suficient per provocar el moviment de terres sense les mesures adequades.
L’any següent, la fiscalia va demanar arxivar el cas obert contra els responsables de les obres, ja que, tot i haver pogut cometre un “delicte de danys imprudent”, les cinc agrupacions de veïns i comerciants que s’havien personat com a perjudicats van retirar la demanda ja que l’Administració havia acordat atorgar-los les indemnitzacions que reclamaven. A final d’any, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la construcció d’una plaça, un equipament (encara per definir) i 25 habitatges protegits a la zona afectada per l’esvoranc, coneguda com “zona zero”.
Amb retard, es van acabant les obres
La tardor de 2009 es va acabar l’excavació del túnel de l’L5, d’una llargada de 2,2 km. El president de la Generalitat, José Montilla (del Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) i l’alcalde barceloní Jordi Hereu (PSC) van visitar les obres i van afirmar que el metro ajudaria a salvar distàncies i que els barris del Carmel, la Teixonera, el Coll i la Vall d’Hebron s’integrarien millor al teixit urbà. Van recordar la dificultat de les obres, el rigor de les noves mesures de seguretat i van agrair la confiança d’aquells que havien cregut en la necessitat de continuar l’obra. Els tècnics de l’obra es mostraven molt satisfets d’haver acabat el túnel amb èxit, ja que en alguns trams perillosos havien hagut de treballar molt meticulosament, perforant a una velocitat lentíssima, de fins a un metro per setmana.
Un cop acabat el túnel, encara faltava executar les obres d’arquitectura, el condicionament de les parades, el paviment, les vies, catenàries i sistema elèctric, i finalment la instal•lació d’escales mecàniques, ascensors, cintes transportadores i la urbanització dels accessos. Segons va declarar llavors el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), les obres podrien estar enllestides a mitjan 2010 i els primers metros podrien circular-hi a la tardor. Segons Nadal, el cost total de la prolongació de l’L5 seria d’un total de 320 MEUR, el triple del cost previst l’any 2002, però amb tot, això permetria donar moltes més garanties de seguretat i reduir les afectacions als veïns amb mesures innovadores com la instal•lació d’una goma sota les vies per esmorteir-ne les vibracions. Segons el Govern, aquesta inversió incloïa el cost de l’actuació obligada per l’esfondrament, els enderrocs, el reallotjament dels veïns, les indemnitzacions i la reurbanització d’espais públics.
Al final de 2009 es van començar a urbanitzar sis noves places del barri del Carmel, construïdes sobre els forats deixats per l’excavació del túnel i per les tres noves estacions del metro. Les obres costarien uns 4 MEUR i s’acabarien abans de l’entrada en funcionament de la línia. Aquestes places havien de contribuir a esponjar el Carmel i a guanyar espais oberts per a l’ús públic, juntament amb múltiples iniciatives per rehabilitar algunes zones del barri dutes a terme des de l’esfondrament de l’any 2005. Així, l’Ajuntament havia invertit uns 70 MEUR en la millora de la mobilitat, la construcció de pàrquings subterranis i, gràcies a un pacte amb el Ministeri d’Habitatge per valor de 16 MEUR, s’havien reformat un 15% dels pisos del barri. La regidora del districte d’Horta Guinardó, Elsa Blasco (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), es va mostrar molt satisfeta per les iniciatives que havia pres l’Ajuntament per a la millora del barri i va reconèixer que l’esfondrament del Carmel havia provocat l’interès de la resta d’administracions per un barri amb unes necessitats que no s’acabaven.