Dimarts 19 d ' Octubre de 2021
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
METRO. LÍNIA 2
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010
El juliol de 2010 s’inaugura la nova estació Badalona Pompeu Fabra, que allarga 600 m la línia 2 del metro cap al nord-est, fins al centre de Badalona, punt neuràlgic de la ciutat. Les obres, que havien començat el 2005, duren el doble del previst i el seu cost també es duplica ateses les dificultats tècniques i la troballa de jaciments romans. Es preveu que l’estació doni servei a uns 15.000 usuaris i faciliti la comunicació entre Badalona, Barcelona i els barris que hi ha entremig. A la vegada, es duu a terme una important reforma urbanística de la plaça on s’ubica l’estació, s’hi construeix un pàrquing i arriben nous serveis de transport en altres punts de la ciutat.
Antecedents 2004
La línia 2 (L2) del metro de Barcelona (coneguda com la línia lila), després de modificacions múltiples en el projecte, es va inaugurar l’any 1995. Els anys 1997 i 2002 s’hi van afegir nous trams i la línia va arribar a donar servei a disset estacions al llarg d’uns 13 km. Al sud, el recorregut comença a l’estació de Paral•lel, als peus del funicular de Montjuïc, ressegueix les antigues muralles de la Barcelona medieval cap a Sant Antoni i la plaça Universitat, on comença a seguir la Gran Via en direcció nord-est (passa vora l’estació de tren de Passeig de Gràcia), per desviar-se cap a la Sagrada Família. Aquí, altre cop fa un gir en direcció nord-est cap al barri del Clot i Sant Martí, travessa el riu Besòs, s’endinsa a Sant Adrià de Besòs i entra a Badalona, fins a arribar a l’estació de Pep Ventura.
L’any 2004 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va començar a elaborar l’estudi informatiu per allargar la línia per l’altre extrem, des de Sant Antoni cap a Montjuïc i l’aeroport, compartint l’últim tram amb la nova línia 9. Aquell mateix any, el DPTOP va adjudicar el projecte de prolongació de la línia 2 del metro més enllà de l’estació de Pep Ventura, amb la construcció d’una nova estació al centre de Badalona, a uns 350 m al sud-oest de l’ajuntament. Es preveia que les obres d’aquests 600 m nous, amb un pressupost de 31 MEUR, comencessin a principi de 2005 i duressin 26 mesos. Les obres, que van començar l’any 2005, van comportar l’excavació d’un túnel a cel obert entre pantalles, que seguia el carrer de Francesc Macià, una de les artèries principals d’accés rodat al centre de la ciutat i que s’hauria de tallar al trànsit.
Allargament de les obres
Tot i la poca llargada del tram, les obres van topar amb nombroses dificultats tècniques que van allargar els terminis i encarir els costos, com la duresa del terreny o la troballa de restes arqueològiques romanes a l’Illa Central, on s’estava construint la nova estació. El jaciment incloïa forns d’àmfores i urnes funeràries amb restes de cossos incinerats.
Justament aquestes descobertes eren un dels arguments que l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), utilitzava per descartar el perllongament de les obres més enllà. A més, afegia Serra, tampoc estava previst en el Pla director d’infraestructures (PDI) de la Regió Metropolitana de Barcelona 2009-2018, del qual ja s’havia publicat un avançament.
El juliol de 2010 s’inaugura la nova estació Badalona Pompeu Fabra, que allarga 600 m la línia 2 del metro cap al nord-est, fins al centre de Badalona, punt neuràlgic de la ciutat. Les obres, que havien començat el 2005, duren el doble del previst i el seu cost també es duplica ateses les dificultats tècniques i la troballa de jaciments romans. Es preveu que l’estació doni servei a uns 15.000 usuaris i faciliti la comunicació entre Badalona, Barcelona i els barris que hi ha entremig. A la vegada, es duu a terme una important reforma urbanística de la plaça on s’ubica l’estació, s’hi construeix un pàrquing i arriben nous serveis de transport en altres punts de la ciutat.
Antecedents 2004
La línia 2 (L2) del metro de Barcelona (coneguda com la línia lila), després de modificacions múltiples en el projecte, es va inaugurar l’any 1995. Els anys 1997 i 2002 s’hi van afegir nous trams i la línia va arribar a donar servei a disset estacions al llarg d’uns 13 km. Al sud, el recorregut comença a l’estació de Paral•lel, als peus del funicular de Montjuïc, ressegueix les antigues muralles de la Barcelona medieval cap a Sant Antoni i la plaça Universitat, on comença a seguir la Gran Via en direcció nord-est (passa vora l’estació de tren de Passeig de Gràcia), per desviar-se cap a la Sagrada Família. Aquí, altre cop fa un gir en direcció nord-est cap al barri del Clot i Sant Martí, travessa el riu Besòs, s’endinsa a Sant Adrià de Besòs i entra a Badalona, fins a arribar a l’estació de Pep Ventura.
L’any 2004 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va començar a elaborar l’estudi informatiu per allargar la línia per l’altre extrem, des de Sant Antoni cap a Montjuïc i l’aeroport, compartint l’últim tram amb la nova línia 9. Aquell mateix any, el DPTOP va adjudicar el projecte de prolongació de la línia 2 del metro més enllà de l’estació de Pep Ventura, amb la construcció d’una nova estació al centre de Badalona, a uns 350 m al sud-oest de l’ajuntament. Es preveia que les obres d’aquests 600 m nous, amb un pressupost de 31 MEUR, comencessin a principi de 2005 i duressin 26 mesos. Les obres, que van començar l’any 2005, van comportar l’excavació d’un túnel a cel obert entre pantalles, que seguia el carrer de Francesc Macià, una de les artèries principals d’accés rodat al centre de la ciutat i que s’hauria de tallar al trànsit.
Allargament de les obres
Tot i la poca llargada del tram, les obres van topar amb nombroses dificultats tècniques que van allargar els terminis i encarir els costos, com la duresa del terreny o la troballa de restes arqueològiques romanes a l’Illa Central, on s’estava construint la nova estació. El jaciment incloïa forns d’àmfores i urnes funeràries amb restes de cossos incinerats.
Justament aquestes descobertes eren un dels arguments que l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), utilitzava per descartar el perllongament de les obres més enllà. A més, afegia Serra, tampoc estava previst en el Pla director d’infraestructures (PDI) de la Regió Metropolitana de Barcelona 2009-2018, del qual ja s’havia publicat un avançament.
El juny de 2010, quan ja faltava poc per acabar les obres, un error en el grau d’inclinació de les vies per on havien de circular els combois va forçar un nou ajornament, ja que es van haver de desmuntar i tornar a col•locar.
Inauguració de la nova estació
Després d’una campanya ciutadana que reclamava posar a l’estació de metro el nom de Pompeu Fabra (lingüista i creador del Diccionari General de la Llengua Catalana, que va viure gairebé trenta anys a Badalona), el govern municipal badaloní ho va sol•licitar a l’Autoritat del Transport Metropolità i va iniciar el tràmit per canviar, també, el nom de la plaça superior, coneguda com a Illa Fradera, tot i que en el projecte urbanístic se l’havia anomenat Illa Central. Amb tot a final de 2010 les obres d’urbanització de plaça estaven molt avançades i es preveia la seva inauguració per mitjan 2011.
Aquesta plaça, que acollia l’estació, era sotmesa a un projecte de remodelació urbanística TRANSFORMACIÓ URBANA DE L’ILLA FRADERA, que preveia la creació d’un gran parc de 26.000 m2 i la urbanització dels carrers contigus, amb la substitució dels edificis amb façana a la plaça per blocs de més alçada i un edifici singular amb alguna funció pública. Una part dels veïns es va mostrar en contra de l’alçada dels edificis, i, a més, els pares d’una escola que havia de ser expropiada per poder ampliar la plaça també van manifestar el seu malestar.
Aquesta zona de Badalona acull la majoria d’edificis de les administracions i és on es desplacen bona part dels badalonins per fer tràmits burocràtics. Els carrers del voltant acullen moltes botigues que, de mica en mica, van configurant una zona comercial de referència. En aquest sentit, el president del Centre de Comerç de Badalona, Joaquim Soldevila, esperava que l’arribada del metro serviria per portar la gent a comprar al centre i no a l’inrevés. En conjunt, es calculava que l’estació seria utilitzada per uns 15.000 usuaris diaris. L’estació, a més, es va dissenyar adaptada a persones amb mobilitat reduïda i a invidents.
Finalment, l’11 de juliol el president de la Generalitat José Montilla (PSC), acompanyat del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), i dels alcaldes de Badalona i Barcelona, va inaugurar el nou tram de l’L2 i l’estació de Badalona Pompeu Fabra, que havien costat uns 70 MEUR, una mica més del doble del pressupost inicial. El president va explicar que, amb aquest nou tram, la xarxa de metro de Catalunya arribava als 100 km, responent, així, a una necessitat de milions de catalans. L’alcalde va afirmar que l’estació seria un nou punt d’unió amb les ciutats i barris del voltant i va mostrar-se satisfet pel fet que, amb aquesta inauguració, ja eren quatre les estacions de la xarxa de metro que s’havien inaugurat aquell any a Badalona (comptant les de l’L10). De fet, afegia l’alcalde, s’havien inaugurat “tantes estacions de metro com en els darrers 25 anys”.
Inauguració de la nova estació
Després d’una campanya ciutadana que reclamava posar a l’estació de metro el nom de Pompeu Fabra (lingüista i creador del Diccionari General de la Llengua Catalana, que va viure gairebé trenta anys a Badalona), el govern municipal badaloní ho va sol•licitar a l’Autoritat del Transport Metropolità i va iniciar el tràmit per canviar, també, el nom de la plaça superior, coneguda com a Illa Fradera, tot i que en el projecte urbanístic se l’havia anomenat Illa Central. Amb tot a final de 2010 les obres d’urbanització de plaça estaven molt avançades i es preveia la seva inauguració per mitjan 2011.
Aquesta plaça, que acollia l’estació, era sotmesa a un projecte de remodelació urbanística TRANSFORMACIÓ URBANA DE L’ILLA FRADERA, que preveia la creació d’un gran parc de 26.000 m2 i la urbanització dels carrers contigus, amb la substitució dels edificis amb façana a la plaça per blocs de més alçada i un edifici singular amb alguna funció pública. Una part dels veïns es va mostrar en contra de l’alçada dels edificis, i, a més, els pares d’una escola que havia de ser expropiada per poder ampliar la plaça també van manifestar el seu malestar.
Aquesta zona de Badalona acull la majoria d’edificis de les administracions i és on es desplacen bona part dels badalonins per fer tràmits burocràtics. Els carrers del voltant acullen moltes botigues que, de mica en mica, van configurant una zona comercial de referència. En aquest sentit, el president del Centre de Comerç de Badalona, Joaquim Soldevila, esperava que l’arribada del metro serviria per portar la gent a comprar al centre i no a l’inrevés. En conjunt, es calculava que l’estació seria utilitzada per uns 15.000 usuaris diaris. L’estació, a més, es va dissenyar adaptada a persones amb mobilitat reduïda i a invidents.
Finalment, l’11 de juliol el president de la Generalitat José Montilla (PSC), acompanyat del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), i dels alcaldes de Badalona i Barcelona, va inaugurar el nou tram de l’L2 i l’estació de Badalona Pompeu Fabra, que havien costat uns 70 MEUR, una mica més del doble del pressupost inicial. El president va explicar que, amb aquest nou tram, la xarxa de metro de Catalunya arribava als 100 km, responent, així, a una necessitat de milions de catalans. L’alcalde va afirmar que l’estació seria un nou punt d’unió amb les ciutats i barris del voltant i va mostrar-se satisfet pel fet que, amb aquesta inauguració, ja eren quatre les estacions de la xarxa de metro que s’havien inaugurat aquell any a Badalona (comptant les de l’L10). De fet, afegia l’alcalde, s’havien inaugurat “tantes estacions de metro com en els darrers 25 anys”.
Els veïns i comerciants del centre badaloní també estaven satisfets amb la inauguració. El president de l’associació de veïns del centre, Josep Soler, va considerar que ara ja no hi hauria cap excusa per no anar a Barcelona en transport públic. Tanmateix, mantenia que la línia de metro no hauria d’acabar al centre, sinó que s’hauria d’allargar fins a Montgat (seguint la costa en direcció nord-est) i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, conegut com Can Ruti (al nord del municipi badaloní, uns 4 km cap a l’interior). El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) també defensava que l’L2 havia d’arribar fins als barris de Morera i Pomar i després en metro lleuger fins a Can Ruti, ja que es tractava d’una infraestructura bàsica per a tots els treballadors dels polígons industrials de les Guixeres, Pomar de Dalt i Bonavista.
Altres millores en la mobilitat de Badalona
El dia de la inauguració l’alcalde també va fer referència a la futura prolongació de l’L1 (la línia vermella, que travessa Barcelona pel centre) des de Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, cap als barris badalonins de Montigalà, Lloreda i Sant Crist. Segons l’alcalde, la construcció d’aquest nou tram no tenia gaire complexitat tècnica i es podria executar aviat. A mitjà i a llarg terminis, aquesta línia acabaria el seu recorregut a l’estació de Badalona Pompeu Fabra, que faria d’intercanviador amb la línia 2, tal com preveia el PDI.
Uns mesos abans, coincidint amb l’acte de signatura del conveni per a la creació del Museu del Còmic i la Il•lustració de Catalunya (MCIC) en l’antiga fàbrica de la Companyia Auxiliari del Comerç i la Indústria, l’alcalde havia reclamat que la línia T4 del TRAMBESÒS arribés al PORT DE BADALONA (com ja preveia el PDI) i també davant del nou museu. Fins aleshores, la línia de tramvia que uneix el Parc de la Ciutadella de Barcelona, la plaça de les Glòries i el Fòrum, només arribava fins a Sant Adrià de Besòs.
Dos dies després de la inauguració de la parada de metro es va posar en funcionament una nova línia de bus per connectar l’estació de metro amb l’hospital de Can Ruti, sense parades, ja que es preveia que hi hauria una demanda important d’usuaris. Tot i així, els primers dies la utilització va ser bastant modesta, atès el començament del període de vacances (segons opinava algun conductor) o la manca d’informació i senyalització (segons alguns usuaris).
A més, també es va construir un nou aparcament subterrani vora l’accés de la nova estació de metro, amb 312 places, la majoria de les quals serien de rotació, per donar servei a totes les persones que es desplacen al centre per anar a comprar o fer tràmits.
Més informació
www.atm.cat/cat/apartado3/ap3_05.htm
Altres millores en la mobilitat de Badalona
El dia de la inauguració l’alcalde també va fer referència a la futura prolongació de l’L1 (la línia vermella, que travessa Barcelona pel centre) des de Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, cap als barris badalonins de Montigalà, Lloreda i Sant Crist. Segons l’alcalde, la construcció d’aquest nou tram no tenia gaire complexitat tècnica i es podria executar aviat. A mitjà i a llarg terminis, aquesta línia acabaria el seu recorregut a l’estació de Badalona Pompeu Fabra, que faria d’intercanviador amb la línia 2, tal com preveia el PDI.
Uns mesos abans, coincidint amb l’acte de signatura del conveni per a la creació del Museu del Còmic i la Il•lustració de Catalunya (MCIC) en l’antiga fàbrica de la Companyia Auxiliari del Comerç i la Indústria, l’alcalde havia reclamat que la línia T4 del TRAMBESÒS arribés al PORT DE BADALONA (com ja preveia el PDI) i també davant del nou museu. Fins aleshores, la línia de tramvia que uneix el Parc de la Ciutadella de Barcelona, la plaça de les Glòries i el Fòrum, només arribava fins a Sant Adrià de Besòs.
Dos dies després de la inauguració de la parada de metro es va posar en funcionament una nova línia de bus per connectar l’estació de metro amb l’hospital de Can Ruti, sense parades, ja que es preveia que hi hauria una demanda important d’usuaris. Tot i així, els primers dies la utilització va ser bastant modesta, atès el començament del període de vacances (segons opinava algun conductor) o la manca d’informació i senyalització (segons alguns usuaris).
A més, també es va construir un nou aparcament subterrani vora l’accés de la nova estació de metro, amb 312 places, la majoria de les quals serien de rotació, per donar servei a totes les persones que es desplacen al centre per anar a comprar o fer tràmits.
Més informació
www.atm.cat/cat/apartado3/ap3_05.htm
Barcelonès
