Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
GESTIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS AL MARESME
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2010

El juliol de 2010 s’inaugura en fase de proves la nova planta de tractament integral de residus urbans del Maresme. L’objectiu de la instal•lació, que pot rebre fins a 190.000 tones de rebuig del Maresme i del Vallès Oriental, és rebaixar a la meitat la quantitat de brossa que es crema a la incineradora de Mataró. La nova planta ha suposat descartar la possible ampliació de la incineradora amb un tercer forn, un debat iniciat fa una dècada.


El Maresme és una comarca litoral que forma part de la Regió Metropolitana de Barcelona. Els trenta municipis tenien globalment l’any 2009 una població de 426.565 persones, quasi 135.000 més que dues dècades enrere. Aquest increment demogràfic ha suposat un increment de la producció de residus sòlids urbans que han obligat –juntament amb unes normatives més exigents– a ampliar les infraestructures de tractament existents.

L’any 1985 es va posar en funcionament a Mataró, al costat de la riera d’Argentona, la primera planta de tractament de residus consorciada del Maresme que donava servei a setze municipis amb un volum màxim de 55.000 T anuals. Una dècada més tard es va inaugurar al mateix espai una incineradora per donar servei al conjunt de la comarca que va suposar una inversió de 6.500 milions de les antigues pessetes. En aquell moment es produïen 90.000 t/anuals i la instal•lació es va planificar per un volum màxim de 136.000 T. La nova infraestructura va permetre clausurar fins a nou abocadors –la majoria dels quals il•legals– en diversos punts de la comarca i va tenir una forta oposició per part d’associacions veïnals i ambientalistes. La incineració de la brossa suposava la generació de vora el 30% de l’energia elèctrica que es consumia a Mataró. A banda d’això, part dels residus es duien a l’abocador de Santa Maria de Palautordera (el Vallès Oriental).

La incineradora es fa petita
L’any 2000, un lustre després de l’entrada en funcionament de la incineradora i quan la població del Maresme ja s’acostava als 350.000 habitants, es va iniciar el debat sobre la possible ampliació de la instal•lació amb la construcció d’un tercer forn. El Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme (CTRSUM), ens format pels trenta municipis del Maresme per gestionar la recollida i el tractament de les escombraries, va apostar per millorar la recollida selectiva i el reciclatge a fi d’evitar a curt termini l’ampliació de la instal•lació. A banda d’això, es van instal•lar filtres de carbó actiu per reduir les emissions de dioxines i furans a l’atmosfera.

El 2003 la instal•lació va rebre la primera gran inversió des de la seva construcció amb 4,1 MEUR del Fons de Cohesió de la Unió Europea per adaptar-la a la normativa sobre incineració i emissions a l’atmosfera que havia d’entrar en vigor dos anys més tard. Les actuacions van consistir a canviar els filtres i a implementar un sistema per reduir les emissions de diòxid de nitrogen a partir de la utilització d’urea. També es van afegir controls en continu d’elements com l’àcid fluorhídric, el carboni orgànic total i el diòxid de sofre.

A finals de 2005 es va iniciar el trasllat cap a les Franqueses del Vallès de l’empresa Pedreres Maresme Rusc que es dedicava al tractament de les escòries de la incineradora i que acumulava muntanyes de cendra en un solar proper a la instal•lació. Aquest fet havia generat moltes protestes per part dels ambientalistes, així com de les associacions de veïns dels barris de Cerdanyola i la Llàntia que afirmaven que els residus representaven un perill per a la salut, tot i que tant l’empresa com l’Ajuntament de Mataró ho negaven. L’empresa transformava les restes de cremar la brossa amb un producte denominat Escograva, que s’utilitza com a base per asfaltar els carrers en substitució del sauló.

Nova planta de tractament del rebuig
L’octubre de 2006 el CTRSUM i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) van signar un conveni per construir una nova planta de tractament del rebuig al costat de la incineradora (61 MEUR) i per millorar la planta existent (34 MEUR). En el primer cas es tractava d’una instal•lació que permetria aplicar un procés de triatge que recuperés el màxim de matèria orgànica, paper, vidre, plàstics i metalls de la fracció resta (la que prèviament no s’ha recollit selectivament) per tal de la reduir al màxim la brossa que es cremava. La inversió en la incineradora havia de servir per adaptar-la al funcionament de la nova planta de tractament que hauria d’entrar en servei el 2010 amb una capacitat de 190.000 T anuals.

La construcció del Centre Integral de Valorització dels Residus del Maresme –denominació de la nova instal•lació– es va iniciar el novembre de 2008. L’ARC es marcava com a objectiu recuperar el 45% del paper, vidre, envasos i matèria orgànica que s’hagués llençat al rebuig, és a dir, que no s’hagués separat en origen. Per l’alcalde de Mataró, Josep Antoni Baron (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), la planta havia de servir per evitar que “ni una sola tona no rebés un triatge previ”, però advertia que per tal de complir els objectius també calia millorar la separació a les llars.

El nou model de gestió dels residus urbans del Maresme suposava enfortir els vincles amb el Vallès Oriental. En aquest sentit, la incineradora de Mataró rebria part del rebuig combustible generat a la planta de fracció resta que es construïa a Granollers, mentre que la matèria orgànica recollida selectivament al Maresme es portaria a una instal•lació de digestió i compostatge vallesana.

Energèticament la incineradora –que no s’ampliava– generaria 85 milions de kW/h –equivalent a la demanda energètica de 32.000 llars–, mentre que la metanització de la matèria orgànica recuperada suposaria 12 milions de kW/h. A més, es projectava la instal•lació de 2.150 m2 de plaques solars fotovoltaiques a la coberta del nou edifici.

Dosrius es planteja acollir la planta d’escòries
El maig de 2009 va transcendir el conveni entre l’Ajuntament de Dosrius i l’empresa Pedreres Rusc per tal d’estudiar la instal•lació de la planta de tractament d’escòries de la incineradora al municipi del Maresme, tot just quatre anys després d’haver-la traslladat de Mataró a les Franqueses.

L’oposició no es va fer esperar i el moviment cívic el Roure va impulsar una plataforma per expressar el seu desacord amb la possible presència de l’empresa a l’antiga pedrera de can Busqué. Els opositors recordaven que la pressió social havia estat clau per forçar el trasllat de Mataró al Vallès i denunciaven que la instal•lació a Dosrius “feia incompatible el procés de restauració ambiental i paisatgística previst” a la pedrera.

Jordi Pagès, portaveu de la plataforma, assenyalava com a principals punts crítics la manca d’impermeabilització del terreny, l’acumulació d’escòries a cel obert i el nombrós trànsit de camions que es generaria. A més, recordaven que la pedrera es troba en un espai forestal a només 50 m de l’Espai d’Interès Natural Conreria-Sant Mateu-Céllecs. Per la seva banda, l’alcalde Josep Jo (PSC) va assegurar que no s’autoritzaria res fins a finalitzar un procés participatiu que expliqués les característiques de la planta i recordava que el consistori “tenia l’obligació de tramitar qualsevol sol•licitud”.

Un any després, el maig de 2010, l’Ajuntament de Dosrius feia públic que renunciava a acollir la planta. La decisió va satisfer plenament la plataforma opositora que assegurava que la mobilització havia estat decisiva per aturar el projecte. “Si no haguéssim fet la campanya, la planta ja estaria muntada i en ple funcionament”, va afirmar el portaveu de l’entitat, Jordi Pagès.

En canvi, el batlle de Dosrius considerava que la pressió veïnal no havia influït en la decisió i l’atribuïa a la revisió del conveni entre empresa i ajuntament en la qual s’augmentaven les contrapartides econòmiques i es recollien exigències no previstes inicialment. Josep Jo va explicar que tots els informes sol•licitats a la Generalitat i a la Diputació eren favorables a la instal•lació de la planta però amb condicions.

El Maresme estrena planta de tractament
El 21 de juliol de 2010 el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va presidir la inauguració del nou Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme. Baltasar va assenyalar que la inversió de 80,7 MEUR havia permès construir una de les infraestructures de tractament de residus “més modernes” del país.

L’objectiu del CTRSUM era reduir a la meitat els residus que arribaven a la incineradora. En aquest sentit, es pretenia recuperar el 90% del plàstic del rebuig provinent del Maresme i del Vallès Oriental així com més del 85% del paper i cartró. Per aconseguir-ho es va implementar una tecnologia òptica basada en l’espectrometria que en permetia la separació de manera mecànica. Les previsions eren de recuperar 13.600 T anuals de paper i cartró i més de 1.000 T d’envasos de plàstic de tres tipologies diferenciades. A banda, es recuperaria la matèria orgànica per metanitzar-la, així com línies específiques per permetre la reutilització de voluminosos, de ferralla, de fusta i teixits.

La nova instal•lació també incorporava dos elements per mitigar l’impacte ambiental. Per una banda, la instal•lació de 2.150 m2 de plaques solars fotovoltaiques que podien generar 400.000 kW/h anuals, així com un biofiltre per reduir el 95% de les olors generades.

L’alcalde de Mataró i president del CRSUM, Josep Antoni Baron, va advertir que la planta iniciava el funcionament en període de proves i que encara no hi havia previsió de quan estaria a ple rendiment. “Tardarem uns mesos, però avançar-ho seria temerari; és millor anar pas a pas i tenir una engegada progressiva”, va explicar a la inauguració. Segons Baron, a banda dels noranta treballadors directes, la instal•lació generaria cent llocs de treball indirectes.

Més informació
www.arc-cat.net
www.plantabrossa-maresme.com
 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Maresme