Dissabte 4 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA COLÒNIA CASTELLS (BARCELONA)
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2010
L’any 2010 s’adjudiquen els primers habitatges de promoció pública als veïns de la Colònia Castells de Barcelona. Aquesta colònia obrera de principi del segle XX i l’entorn urbà més immediat formen part d’un projecte de transformació urbana aprovat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2003 que, sobretot, afecta els veïns d’aquesta colònia, ja que el pla preveu l’enderroc dels habitatges per transformar l’espai en zona verda. El projecte avança lentament, ja que les negociacions amb els afectats són llargues i complexes i no tots els veïns de la colònia estan d’acord amb la transformació.
La Colònia Castells està formada per unes 200 cases baixes i adossades i uns pocs carrers estrets que s’obren entre els carrers Entença, Taquígraf Serra, Montnegre i Equador del barri de les Corts (Barcelona). Aquest conjunt d’edificacions va ser impulsat per l’empresari Manuel Castells amb l’objectiu d’oferir unes cases barates i de lloguer als immigrants que arribaven a treballar a Barcelona i que procedien d’altres províncies espanyoles. La seva construcció va durar cinc anys (1923-1928) i en els moments de màxima ocupació, hi van arribar a viure unes 800 persones. La seva peculiaritat rau en el fet que ha estat una de les poques colònies obreres que s’ha edificat com a tal a Barcelona i que ha perviscut fins el tombant de segle XXi.
El conjunt dels habitatges de la colònia s’ha anat degradant amb el temps, malgrat que sempre ha estat habitada. La incertesa de la pervivència del barri, la manca d’inversió per part dels propietaris que tenen els habitatges llogats i la precarietat econòmica de la població poden explicar part de l’abandonament que s’ha produït en el patrimoni construït.
Segons consta en el document urbanístic de la Modificació del Pla general metropolità (PGM), del Sector de reforma interior de la Colònia Castells, aprovat definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona el 18 de desembre del 2003, el PGM de l’any 1976 integrava la Colònia Castells en un sector de reforma interior (SRI) que incloïa, a més, la veïna zona del carrer Morales-plaça del Carme-carrer Montnegre, edificada a partir de 1880, amb habitatges residencials de poca alçada i espais industrials amb una estructura similar als square anglesos.
En el PGM es qualificava la Colònia Castells com a zona verda; la zona urbana propera a la travessera de les Corts amb Entença es destinava a equipaments i la zona de la plaça del Carme rebia la qualificació de remodelació física pública i a més es proposava la reordenació del sistema viari per adaptar-lo i connectar-lo amb la resta de carrers d’aquell sector de les Corts. Aquest conjunt d’illes formava l’SRI que afectava prop de 50.000 m2 i uns 360 habitatges.
Com que l’Ajuntament veia difícil desenvolupar tot l’àmbit de l’SRI en una sola etapa, l’any 1991 va promoure un pla especial on va concretar els equipaments previstos en el PGM en tres edificis que es destinarien a usos sanitaris assistencials amb l’interior d’illa com a zona verda.
L’any 2010 s’adjudiquen els primers habitatges de promoció pública als veïns de la Colònia Castells de Barcelona. Aquesta colònia obrera de principi del segle XX i l’entorn urbà més immediat formen part d’un projecte de transformació urbana aprovat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2003 que, sobretot, afecta els veïns d’aquesta colònia, ja que el pla preveu l’enderroc dels habitatges per transformar l’espai en zona verda. El projecte avança lentament, ja que les negociacions amb els afectats són llargues i complexes i no tots els veïns de la colònia estan d’acord amb la transformació.
La Colònia Castells està formada per unes 200 cases baixes i adossades i uns pocs carrers estrets que s’obren entre els carrers Entença, Taquígraf Serra, Montnegre i Equador del barri de les Corts (Barcelona). Aquest conjunt d’edificacions va ser impulsat per l’empresari Manuel Castells amb l’objectiu d’oferir unes cases barates i de lloguer als immigrants que arribaven a treballar a Barcelona i que procedien d’altres províncies espanyoles. La seva construcció va durar cinc anys (1923-1928) i en els moments de màxima ocupació, hi van arribar a viure unes 800 persones. La seva peculiaritat rau en el fet que ha estat una de les poques colònies obreres que s’ha edificat com a tal a Barcelona i que ha perviscut fins el tombant de segle XXi.
El conjunt dels habitatges de la colònia s’ha anat degradant amb el temps, malgrat que sempre ha estat habitada. La incertesa de la pervivència del barri, la manca d’inversió per part dels propietaris que tenen els habitatges llogats i la precarietat econòmica de la població poden explicar part de l’abandonament que s’ha produït en el patrimoni construït.
Segons consta en el document urbanístic de la Modificació del Pla general metropolità (PGM), del Sector de reforma interior de la Colònia Castells, aprovat definitivament per la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona el 18 de desembre del 2003, el PGM de l’any 1976 integrava la Colònia Castells en un sector de reforma interior (SRI) que incloïa, a més, la veïna zona del carrer Morales-plaça del Carme-carrer Montnegre, edificada a partir de 1880, amb habitatges residencials de poca alçada i espais industrials amb una estructura similar als square anglesos.
En el PGM es qualificava la Colònia Castells com a zona verda; la zona urbana propera a la travessera de les Corts amb Entença es destinava a equipaments i la zona de la plaça del Carme rebia la qualificació de remodelació física pública i a més es proposava la reordenació del sistema viari per adaptar-lo i connectar-lo amb la resta de carrers d’aquell sector de les Corts. Aquest conjunt d’illes formava l’SRI que afectava prop de 50.000 m2 i uns 360 habitatges.
Com que l’Ajuntament veia difícil desenvolupar tot l’àmbit de l’SRI en una sola etapa, l’any 1991 va promoure un pla especial on va concretar els equipaments previstos en el PGM en tres edificis que es destinarien a usos sanitaris assistencials amb l’interior d’illa com a zona verda.
La Modificació del PGM per al sector de reforma interior
Per tal de continuar la transformació urbanística de l’àmbit, la Modificació del PGM suara esmentada va determinar, d’una banda, els sistemes necessaris per assegurar el reallotjament dels residents afectats per la transformació urbanística que volguessin quedar-se en el barri; de l’altra, va excloure de la transformació urbana el sector de la plaça del Carme, que era on precisament el PGM hi havia aplicat la clau de remodelació; va establir, també, com a mecanisme d’actuació l’expropiació i a més va reajustar la reforma del viari a les necessitats del moment.
La Modificació aprovada va reafirmar que el conjunt d’habitatges de la colònia havia de ser enderrocat i que els solars obtinguts d’aquesta actuació es destinarien a zona verda. Prèviament a l’enderroc s’havia de constituir un fons documental, ja que així ho determina el nivell de protecció atorgat en el Pla especial de protecció del patrimoni històric i artístic del districte de les Corts. En canvi, va excloure de la transformació urbanística, i per tant, del futur enderroc, alguns edificis de la zona residencial del carrer Morales-plaça del Carme, canvi que va concordar amb el nivell de protecció que els atorgava el pla de protecció del patrimoni abans esmentat.
La Modificació va fixar que els nous habitatges (prop de 450) se situarien a tres illes entre travessera de les Corts, carrer Morales, carrer d’Entença, carrer Gelabert i plaça del Carme, en set edificis amb alçades diferents i es preveia que prop del 60% del nou sostre es destinés a garantir la ubicació dels afectats.
L’adopció de l’expropiació com a sistema d’execució va ser acceptada per l’Ajuntament per tal de poder iniciar una transformació urbanística que estava paralitzada des de feia 25 anys i on concorrien un nombre elevat de privats i una forta pressió per localitzar els afectats.
L’any 2010 ja estaven construïts els equipaments per a la gent gran, un bloc de 58 habitatges de protecció oficial a la travessera de les Corts amb el carrer Morales on s’allotjaran els veïns de les cases que s’enderrocaran en una primera etapa i ja s’havia reordenat l’espai públic dels carrers Montnegre (entre Nicaragua i Entença) i Equador (entre Travessera de les Corts i Marquès de Sentmenat) amb noves pavimentacions, enllumenat i arbrat.
Per tal de continuar la transformació urbanística de l’àmbit, la Modificació del PGM suara esmentada va determinar, d’una banda, els sistemes necessaris per assegurar el reallotjament dels residents afectats per la transformació urbanística que volguessin quedar-se en el barri; de l’altra, va excloure de la transformació urbana el sector de la plaça del Carme, que era on precisament el PGM hi havia aplicat la clau de remodelació; va establir, també, com a mecanisme d’actuació l’expropiació i a més va reajustar la reforma del viari a les necessitats del moment.
La Modificació aprovada va reafirmar que el conjunt d’habitatges de la colònia havia de ser enderrocat i que els solars obtinguts d’aquesta actuació es destinarien a zona verda. Prèviament a l’enderroc s’havia de constituir un fons documental, ja que així ho determina el nivell de protecció atorgat en el Pla especial de protecció del patrimoni històric i artístic del districte de les Corts. En canvi, va excloure de la transformació urbanística, i per tant, del futur enderroc, alguns edificis de la zona residencial del carrer Morales-plaça del Carme, canvi que va concordar amb el nivell de protecció que els atorgava el pla de protecció del patrimoni abans esmentat.
La Modificació va fixar que els nous habitatges (prop de 450) se situarien a tres illes entre travessera de les Corts, carrer Morales, carrer d’Entença, carrer Gelabert i plaça del Carme, en set edificis amb alçades diferents i es preveia que prop del 60% del nou sostre es destinés a garantir la ubicació dels afectats.
L’adopció de l’expropiació com a sistema d’execució va ser acceptada per l’Ajuntament per tal de poder iniciar una transformació urbanística que estava paralitzada des de feia 25 anys i on concorrien un nombre elevat de privats i una forta pressió per localitzar els afectats.
L’any 2010 ja estaven construïts els equipaments per a la gent gran, un bloc de 58 habitatges de protecció oficial a la travessera de les Corts amb el carrer Morales on s’allotjaran els veïns de les cases que s’enderrocaran en una primera etapa i ja s’havia reordenat l’espai públic dels carrers Montnegre (entre Nicaragua i Entença) i Equador (entre Travessera de les Corts i Marquès de Sentmenat) amb noves pavimentacions, enllumenat i arbrat.
Un projecte que s’encalla amb facilitat
Després d’aprovar el projecte urbanístic va començar la negociació entre l’Ajuntament i l’associació d’afectats per arribar a un acord sobre el preu de les expropiacions i les compensacions. L’any 2002 es va formalitzar l’Associació d’Afectats de la Colònia Castells, amb l’objectiu de defensar els interessos dels veïns i poder actuar, si fos el cas, contra les decisions de l’Administració. Entre el 2004 i el 2007, ambdues parts van negociar el Protocol d’actuació entre els afectats i l’Ajuntament, un document que va establir els criteris per portar a terme les expropiacions i en què s’assegurava la igualtat de tracte entre els afectats. Tot i els anys de negociació, a la fi només es van acabar incloent-hi els veïns de 120 habitatges de la colònia. Aquest protocol es va signar el març del 2007.
El procés de taxació que es va engegar després de signar el protocol va ser interromput per un recurs que van interposar els propietaris dels locals destinats a activitats, ja que van considerar que se’ls feia una valoració incorrecta. No va ser fins al desembre de 2009 que l’Ajuntament va aprovar definitivament l’import de les indemnitzacions, que van quedar situades en 30 MEUR, la quantitat més elevada que les administracions pagaran a la capital catalana per un projecte de reurbanització, segons els diaris Avui i El Punt.
Un altre exemple de retard és el que afecta la construcció de l’únic edifici que s’ha bastit per als antics allotjats del barri i el consegüent lliurament d’habitatges que se’ls ha fet, que no ha tingut lloc fins al 2010,. L’any 2005 es va signar un conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i la seva filial Remodelacions Urbanes (REURSA). L’adjudicació per a la construcció del primer edifici d’habitatges de protecció pública es va efectuar el maig del 2006 i fins al juliol del 2010 no se n’han pogut donar les claus. El retard no ha tingut uns motius clars: la regidora executiva de les Corts, Montserrat Sánchez, va dir en una reunió amb els veïns el novembre del 2009 a la seu del districte que l’endarreriment obeïa a la conjuntura i als problemes derivats de la taxació conjunta, cosa que no va ser desmentida per Pere Serra, conseller delegat de REURSA, que va explicar que la decisió de la taxació conjunta que havia estat adoptada per l’Ajuntament havia alentit tot el procés ja que els problemes detectats en una part de les valoracions havien afectat la tramitació de les que eren correctes i això havia endarrerit el pagament d’imports. Els veïns presents en aquesta reunió van acusar les administracions d’emparar-se en aquest fet per evitar reconèixer que no tenien diners per pagar res i van posar en dubte la capacitat de gestió de REURSA.
Per altra banda, una petita part de veïns que no havia acceptat integrar-se en el Protocol de taxació conjunta i que, de fet, estaven en desacord amb la demolició del barri es va constituir l’any 2007 en el col•lectiu Salvem la Colònia Castells, i han continuat apostant per la conservació i rehabilitació del barri. A part d'aquests veïns, a la plataforma s'hi van anar integrant progressivament diversos okupes, que van arribar al barri atrets per les nombroses cases tancades i deshabitades i que, en aquells moments, van ajudar a reforçar el moviment partidari de no enderrocar cap dels edificis de la Colònia
El 2010, un any amb moviment veïnal
Salvem la Colònia Castells va iniciar el març del 2010 el que anomenen Pla R, que vol dir que d’un manera autogestionada i festiva comencen a millorar el patrimoni privat i públic de l’entorn per dignificar-lo. Aquestes accions volen posar de manifest la poca confiança que tenen en el compliment del projecte per part de l’Administració ja que, tal com s’ha dit, només s’ha aconseguit construir un edifici i sembla que no hi ha ni terminis ni pla d’etapes per continuar.
Segons informava REURSA en el web, la primera fase consistia en la construcció del primer edifici i una primera etapa d’enderrocs mentre que la segona fase suposaria la construcció de la resta de promocions i el reallotjament de tots els afectats amb aquest dret.
Els veïns que ja havien acceptat l’import de les indemnitzacions com a compensació per a l’expropiació del seu habitatge vell i que en la majoria de casos representaven entre el 20 i el 40% del valor del pis nou de protecció oficial, tenien dificultats per aconseguir una hipoteca. L’entrega dels 58 habitatges del primer edifici (juliol del 2010) va coincidir amb la crisi immobiliària i financera i, en el moment de l’adjudicació, 14 habitatges van quedar vacants ja que els expropiats que no havien aconseguit la hipoteca van haver d’optar per renunciar a l’habitatge i quedar-se amb la indemnització.
El juliol del 2010 les excavadores van començar a destruir i tapiar algunes de les cases que acabaven de deixar els veïns de la Colònia Castells per evitar que fossin ocupades, i així dificultar una acció que des del 2007 s’havia practicat en altres cases que estaven tancades des de feia temps. Els treballs d’enderrocament s’haurien d’acabar el març del 2011 segons el districte de les Corts i bàsicament consistiria en l’enderroc de les cases desallotjades però la data pot quedar condicionada en funció d’un petit grup d’afectats de la primera fase, que no volen deixar els habitatges on viuen, i dels “okupes”.
Entre els afectats de la primera fase hi ha un grup d’arrendataris (unes 10 famílies) que porten vivint menys de 10 anys a la Colònia i que en principi han quedat exclosos de la possibilitat de ser reallotjats perquè no acompleixen els requisits pactats amb les administracions públiques en el sentit que tindrien dret a un habitatge aquelles persones que acreditessin la residència a la Colònia abans del juny del 2001. Segons REURSA, a aquests veïns se’ls acabaria el termini per entregar definitivament les claus dels habitatges on viuen actualment a finals de gener del 2011, i mentre el col•lectiu Salvem la Colònia afirma que aquesta empresa pública els vol expulsar de les cases, tant l’empresa com l’Associació de Veïns de la Colònia Castells afirmen que només una família d’aquest grup de veïns ha acceptat la proposta d’entrar en el programa d’habitatges per a casos d’emergència social mentre que la resta han rebutjat qualsevol oferta.
A final d’any, algunes cases que estaven “okupades” van ser desallotjades per les forces de seguretat, Mossos d’Esquadra o Guàrdia Urbana, després que els moradors haguessin rebut les corresponents ordres de desallotjament. A més de l’anomenat Casal Popular del carrer Entença 237, es va desallotjar com a mínim un habitatge del passatge Barnola i un del carrer Castells. Alguns veïns opinen que els okupes estan aprofitant els desallotjaments dels habitatges afectats en la primera fase per instal•lar-s’hi, però el districte de les Corts i REURSA neguen aquesta versió perquè quan un veí deixa el seu habitatge, entrega les claus a REURSA i en pocs dies es procedeix a l’enderroc o malbaratament de l’habitatge buit. Per a les administracions, els okupes s’estan ficant en cases buides que l’Ajuntament encara no ha expropiat i per tant no n’és el propietari.
En tot cas, la resistència i persistència del moviment okupa, l’activitat de la maquinària enderrocant edificis i la presència de les forces de seguretat que vetlla per la tranquil•litat a la Colònia han alterat la convivència diària en el barri de la Colònia Castells.
Quant a l’estat d’execució dels diferents blocs, REURSA informa que un segon i un tercer edifici (18 habitatges entre tots dos) de la plaça del Carme i un quart al carrer Entença-Morales, entre Travessera de les Corts i Montnegre (48 habitatges) estan pendents de licitar i que aquests seran íntegrament per afectats urbanístics, mentre que els edificis que es construiran al carrer Montnegre-Entença i els actuals passatge Castells i Barnola (92 i 85 habitatges respectivament), una part dels quals també serà per afectats, estan en programació.
El protocol d’actuació del març del 2007 apuntava que el 2017 s’hauria acabat tota la renovació del barri, mentre que REURSA estima que el final del procés s’acabaria el 2015, però els veïns que encara viuen a la Colònia Castells ho dubten perquè a hores d’ara no s’ha començat a construir cap altre dels edificis que contempla el projecte.
Més informació
Associació d’Afectats de la Colònia Castells: “La Colònia Castells de les Corts 1995-2005. Cronologia d’una desaparició. Memòria d’uns afectats”.
Oyon, J.L.; Andrés, G.; Bonet, M. R.; Calvo, C: Un suburbi obrer a la Barcelona d’entreguerres-La Colònia Castells de les Corts, 1923-1936. Ed. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2003.
coloniacastells.blogspot.com
salvemlacolonia.blogpot.com
Després d’aprovar el projecte urbanístic va començar la negociació entre l’Ajuntament i l’associació d’afectats per arribar a un acord sobre el preu de les expropiacions i les compensacions. L’any 2002 es va formalitzar l’Associació d’Afectats de la Colònia Castells, amb l’objectiu de defensar els interessos dels veïns i poder actuar, si fos el cas, contra les decisions de l’Administració. Entre el 2004 i el 2007, ambdues parts van negociar el Protocol d’actuació entre els afectats i l’Ajuntament, un document que va establir els criteris per portar a terme les expropiacions i en què s’assegurava la igualtat de tracte entre els afectats. Tot i els anys de negociació, a la fi només es van acabar incloent-hi els veïns de 120 habitatges de la colònia. Aquest protocol es va signar el març del 2007.
El procés de taxació que es va engegar després de signar el protocol va ser interromput per un recurs que van interposar els propietaris dels locals destinats a activitats, ja que van considerar que se’ls feia una valoració incorrecta. No va ser fins al desembre de 2009 que l’Ajuntament va aprovar definitivament l’import de les indemnitzacions, que van quedar situades en 30 MEUR, la quantitat més elevada que les administracions pagaran a la capital catalana per un projecte de reurbanització, segons els diaris Avui i El Punt.
Un altre exemple de retard és el que afecta la construcció de l’únic edifici que s’ha bastit per als antics allotjats del barri i el consegüent lliurament d’habitatges que se’ls ha fet, que no ha tingut lloc fins al 2010,. L’any 2005 es va signar un conveni de col•laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i la seva filial Remodelacions Urbanes (REURSA). L’adjudicació per a la construcció del primer edifici d’habitatges de protecció pública es va efectuar el maig del 2006 i fins al juliol del 2010 no se n’han pogut donar les claus. El retard no ha tingut uns motius clars: la regidora executiva de les Corts, Montserrat Sánchez, va dir en una reunió amb els veïns el novembre del 2009 a la seu del districte que l’endarreriment obeïa a la conjuntura i als problemes derivats de la taxació conjunta, cosa que no va ser desmentida per Pere Serra, conseller delegat de REURSA, que va explicar que la decisió de la taxació conjunta que havia estat adoptada per l’Ajuntament havia alentit tot el procés ja que els problemes detectats en una part de les valoracions havien afectat la tramitació de les que eren correctes i això havia endarrerit el pagament d’imports. Els veïns presents en aquesta reunió van acusar les administracions d’emparar-se en aquest fet per evitar reconèixer que no tenien diners per pagar res i van posar en dubte la capacitat de gestió de REURSA.
Per altra banda, una petita part de veïns que no havia acceptat integrar-se en el Protocol de taxació conjunta i que, de fet, estaven en desacord amb la demolició del barri es va constituir l’any 2007 en el col•lectiu Salvem la Colònia Castells, i han continuat apostant per la conservació i rehabilitació del barri. A part d'aquests veïns, a la plataforma s'hi van anar integrant progressivament diversos okupes, que van arribar al barri atrets per les nombroses cases tancades i deshabitades i que, en aquells moments, van ajudar a reforçar el moviment partidari de no enderrocar cap dels edificis de la Colònia
El 2010, un any amb moviment veïnal
Salvem la Colònia Castells va iniciar el març del 2010 el que anomenen Pla R, que vol dir que d’un manera autogestionada i festiva comencen a millorar el patrimoni privat i públic de l’entorn per dignificar-lo. Aquestes accions volen posar de manifest la poca confiança que tenen en el compliment del projecte per part de l’Administració ja que, tal com s’ha dit, només s’ha aconseguit construir un edifici i sembla que no hi ha ni terminis ni pla d’etapes per continuar.
Segons informava REURSA en el web, la primera fase consistia en la construcció del primer edifici i una primera etapa d’enderrocs mentre que la segona fase suposaria la construcció de la resta de promocions i el reallotjament de tots els afectats amb aquest dret.
Els veïns que ja havien acceptat l’import de les indemnitzacions com a compensació per a l’expropiació del seu habitatge vell i que en la majoria de casos representaven entre el 20 i el 40% del valor del pis nou de protecció oficial, tenien dificultats per aconseguir una hipoteca. L’entrega dels 58 habitatges del primer edifici (juliol del 2010) va coincidir amb la crisi immobiliària i financera i, en el moment de l’adjudicació, 14 habitatges van quedar vacants ja que els expropiats que no havien aconseguit la hipoteca van haver d’optar per renunciar a l’habitatge i quedar-se amb la indemnització.
El juliol del 2010 les excavadores van començar a destruir i tapiar algunes de les cases que acabaven de deixar els veïns de la Colònia Castells per evitar que fossin ocupades, i així dificultar una acció que des del 2007 s’havia practicat en altres cases que estaven tancades des de feia temps. Els treballs d’enderrocament s’haurien d’acabar el març del 2011 segons el districte de les Corts i bàsicament consistiria en l’enderroc de les cases desallotjades però la data pot quedar condicionada en funció d’un petit grup d’afectats de la primera fase, que no volen deixar els habitatges on viuen, i dels “okupes”.
Entre els afectats de la primera fase hi ha un grup d’arrendataris (unes 10 famílies) que porten vivint menys de 10 anys a la Colònia i que en principi han quedat exclosos de la possibilitat de ser reallotjats perquè no acompleixen els requisits pactats amb les administracions públiques en el sentit que tindrien dret a un habitatge aquelles persones que acreditessin la residència a la Colònia abans del juny del 2001. Segons REURSA, a aquests veïns se’ls acabaria el termini per entregar definitivament les claus dels habitatges on viuen actualment a finals de gener del 2011, i mentre el col•lectiu Salvem la Colònia afirma que aquesta empresa pública els vol expulsar de les cases, tant l’empresa com l’Associació de Veïns de la Colònia Castells afirmen que només una família d’aquest grup de veïns ha acceptat la proposta d’entrar en el programa d’habitatges per a casos d’emergència social mentre que la resta han rebutjat qualsevol oferta.
A final d’any, algunes cases que estaven “okupades” van ser desallotjades per les forces de seguretat, Mossos d’Esquadra o Guàrdia Urbana, després que els moradors haguessin rebut les corresponents ordres de desallotjament. A més de l’anomenat Casal Popular del carrer Entença 237, es va desallotjar com a mínim un habitatge del passatge Barnola i un del carrer Castells. Alguns veïns opinen que els okupes estan aprofitant els desallotjaments dels habitatges afectats en la primera fase per instal•lar-s’hi, però el districte de les Corts i REURSA neguen aquesta versió perquè quan un veí deixa el seu habitatge, entrega les claus a REURSA i en pocs dies es procedeix a l’enderroc o malbaratament de l’habitatge buit. Per a les administracions, els okupes s’estan ficant en cases buides que l’Ajuntament encara no ha expropiat i per tant no n’és el propietari.
En tot cas, la resistència i persistència del moviment okupa, l’activitat de la maquinària enderrocant edificis i la presència de les forces de seguretat que vetlla per la tranquil•litat a la Colònia han alterat la convivència diària en el barri de la Colònia Castells.
Quant a l’estat d’execució dels diferents blocs, REURSA informa que un segon i un tercer edifici (18 habitatges entre tots dos) de la plaça del Carme i un quart al carrer Entença-Morales, entre Travessera de les Corts i Montnegre (48 habitatges) estan pendents de licitar i que aquests seran íntegrament per afectats urbanístics, mentre que els edificis que es construiran al carrer Montnegre-Entença i els actuals passatge Castells i Barnola (92 i 85 habitatges respectivament), una part dels quals també serà per afectats, estan en programació.
El protocol d’actuació del març del 2007 apuntava que el 2017 s’hauria acabat tota la renovació del barri, mentre que REURSA estima que el final del procés s’acabaria el 2015, però els veïns que encara viuen a la Colònia Castells ho dubten perquè a hores d’ara no s’ha començat a construir cap altre dels edificis que contempla el projecte.
Més informació
Associació d’Afectats de la Colònia Castells: “La Colònia Castells de les Corts 1995-2005. Cronologia d’una desaparició. Memòria d’uns afectats”.
Oyon, J.L.; Andrés, G.; Bonet, M. R.; Calvo, C: Un suburbi obrer a la Barcelona d’entreguerres-La Colònia Castells de les Corts, 1923-1936. Ed. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2003.
coloniacastells.blogspot.com
salvemlacolonia.blogpot.com
Continguts relacionats
Barcelonès
