La consulta, marcada pels problemes tècnics
Entre el dilluns 10 i el diumenge 16 de maig tots els ciutadans majors de 18 anys empadronats a la ciutat de Barcelona, és a dir, 1.414.783 persones, van poder exercir el seu dret a vot. El sufragi es podia portar a terme presencialment a qualsevol dels 108 punts de votació repartits per la ciutat o bé a través d’internet. En aquest cas, calia sol•licitar una clau de vot, que es rebia al telèfon mòbil via SMS i que servia per certificar el vot.
Dilluns al matí, l’alcalde Jordi Hereu va intentar efectuar la seva votació a la seu del districte de les Corts davant de tots els mitjans de comunicació i, malgrat que aparentment ho va aconseguir, dimarts, alguns mitjans van afirmar que la votació no s’havia pogut fer correctament. El quart tinent d’alcalde d’Urbanisme, Ramon García-Bragado, va explicar que l’alcalde havia resultat afectat per les incidències tècniques del sistema, però va assegurar que el vot d’Hereu havia quedat registrat dilluns al matí mateix. Més tard, però, l’alcalde va reconèixer que no havia estat així i que s’havia vist obligat a votar a la tarda, ja sense la presència del mitjans de comunicació.
El líder del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, també va tenir dificultats per votar, ja que, algú va suplantar la seva identitat i va votar en lloc seu. Aquest incident es va conèixer dimecres, el mateix dia que el líder del grup municipal de CiU, Xavier Trias, va haver de desplaçar-se a votar presencialment al centre cívic Pati Llimona després que una errada informàtica li ho impedís al centre instal•lat a la plaça Sant Miquel.
A més, CiU va denunciar presumptes incidències del procés, concretament, el fet que es podia votar presencialment en punts que no constaven com a oficials, instal•lats entre tota mena d’entitats i organismes de la societat civil barcelonina, entre els quals, les seus dels sindicats UGT i CC OO. També van apuntar que alguns organismes municipals, com ara l’oficina d’atenció ciutadana de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, estaven paralitzats perquè els seus funcionaris estaven treballant per a la consulta.
El 80% dels votants trien l’opció C
Durant els set dies de consulta ciutadana van votar un total de 172.161 barcelonins (12,17% del cens), dels quals 83.118 (48,2%) ho van fer presencialment i els 89.043 restants (51,7%) a través d’internet. Els resultats del referèndum van donar com a guanyadora l’opció C, amb 137.454 vots (79,84%), seguida per l’opció A (11,88%) i la B (8,28%). Les dades per districtes revelaven un grau de mobilització molt desigual, amb el màxim a l’Eixample (21,86%) i el mínim a Ciutat Vella (3%).
Valoracions i costos de la consulta
El dia després de la consulta, la gerent d’administració electrònica de l’Ajuntament, Pilar Conesa, va presentar la seva dimissió arran de les múltiples incidències informàtiques registrades en el transcurs de les votacions. Aquesta dimissió va anar seguida de la del primer tinent d’alcalde, Carles Martí (PSC), que va admetre que l’orientació política de la consulta, de la qual es considerava el màxim responsable, s’havia vist que era equivocada. Per la seva banda, l’alcalde Jordi Hereu va declarar que el que calia interpretar dels resultat del referèndum era que, segons la ciutadania, no era ni la pregunta adequada ni el moment pertinent per fer-la.
CiU i PP van exigir la dimissió de l’alcalde Hereu com a màxim responsable del desenllaç de la convocatòria ciutadana, mentre que el grup municipal d’ERC va considerar que n’hi havia hagut prou amb l’assumpció de responsabilitats per part de Martí.
La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va considerar que, tot i la baixa participació i el resultat obtingut, les consultes eren una bona eina per exercir l’aprofundiment democràtic, i va reivindicar que es continués apostant per aquest tipus de processos en el futur, tot i lamentar que el referèndum s’hagués convertit en un plebiscit polític. La FAVB també va considerar que ni les entitats ni l’Ajuntament no havien sabut explicar als ciutadans que el que hi havia en joc en la consulta de la Diagonal era un canvi de model de mobilitat al conjunt de la ciutat.
En relació amb els costos del procés participatiu, tot i que a final de gener el primer tinent d’alcalde, Carles Martí (PSC), havia assegurat que seria de poc més de 2 MEUR, durant la sessió de la Comissió de Presidència del dia 20 de maig, el regidor d’Urbanisme, Ramon Garcia Bragado, a instàncies dels grup municipals de CiU i el PP, va aclarir que els costos finals de tot el procés participatiu havien estat de 3.176.000 €.
Pocs dies després, l’Ajuntament va comunicar que suspenia cautelarment el pagament a l’empresa Indra Sistemes, adjudicatària del sistema de vot electrònic, per incompliment de contracte i que obria un expedient administratiu a l’empresa per establir responsabilitats, determinar sancions i exigir danys i perjudicis. Aquest expedient es va resoldre a final de juliol, amb la imposició d’una sanció de 256.000 € pels problemes que de forma repetida va ocasionar el sistema de vot durant la consulta. D’aquesta manera, l’empresa només va cobrar 194.000 € dels 452.983 previstos al contracte.
Més informació
diagonalbarcelona.wordpress.com
www.bcn.es/alcalde/ca/galeria_detall_maig10_10.htm
www.bcn.cat/diagonal
www.cenit.es/cat/inici_cat.htm
www.diagonal.cat.
www.transportpublic.org
* La velocitat mitjana dels autobusos de Barcelona en aquell moment era d'11,7 km/h i, de fet, a la Diagonal no passava de 10 km/h.
** Les línies T1 i T2 enllaçarien Sant Joan Despí amb Sant Adrià de Besòs, mentre que la T3 connectaria l’estació Consell Comarcal (Sant Feliu de Llobregat) amb la plaça de Glòries, i la T4 naixeria a Ernest Lluch (al límit municipal entre l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona) a partir de la tercera via de servei construïda aprofitant les obres de la nova estació de metro de l’L5, del mateix nom, i arribaria fins a Gorg, assumint part del traçat de la T6 (un bucle entre Badalona i Sant Adrià), que desapareixeria. Finalment, la T5 allargaria el traçat de la T6 des de la plaça de les Glòries fins a la Ciutadella, amb la idea de connectar en un futur amb el passeig Colom i el front marítim.
*** La plataforma integrava entitats com l’Associació de Patinadors, el Bicicleta Club, Catalunya Camina, Greenpeace, Ecologistes en Acció i el P(A)T, a més del sindicat CC OO, la Federació d’Associacions de Veïns (FAVB), l’organització de consumidors OCUC i l’Associació en Defensa del Transport Públic (PTP).