Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC DE LES CONFESSIONS (FIGUERES)
Emplaçament del futur parc de les Confessions, al costat del cementiri Foto: Moisès Jordi
Xavier Crehuet
Actualitzat a 31/12/2010

L’Ajuntament de Figueres preveu comprar i urbanitzar uns terrenys a l’est de la ciutat per ampliar el cementiri i promoure el parc de les Confessions. El parc de les Confessions ha de concentrar els edificis de culte i culturals de les diferents comunitats religioses de Figueres. El consistori figuerenc cedirà el terreny però no participarà en el finançament dels edificis. La comunitat ortodoxa romanesa de Figueres és la primera a anunciar-hi la construcció d’un centre de culte, mentre que altres comunitats ho estudien.


Figueres és la capital de l’Alt Empordà i té 43.300 habitants, segons dades del 2009, amb un 30% de població estrangera de 91 nacionalitats diferents, els més nombrosos provinents del Marroc, Bolívia, el Senegal i Romania. Això suposa un gran canvi demogràfic respecte de l’any 2000, quan la població immigrant era del 7%. Figueres és una ciutat principalment de serveis i un punt de centralitat d’una comarca, l’Alt Empordà, de 138.000 habitants.

El parc de les Confessions, concentració dels edificis de culte
El juliol del 2009 l’Ajuntament de Figueres anunciava que preveia urbanitzar uns terrenys situats a l’est de la ciutat, entre la façana sud del cementiri, la carretera del Far i la ronda Sud, per destinar-los a l’ampliació del cementiri i al nou parc de les Confessions, tot i que en aquests terrenys el Pla general únicament preveia l’ampliació del cementiri. L’ampliació del cementiri en més de 16.000 m2, un 40% més que la superfície actual, incloia nous nínxols convencionals, llocs per dipositar els columbaris i un espai per a enterraments d’altres religions al marge de la catòlica, com ara la musulmana. A més, s’havia de construir un nou accés al recinte pel costat sud, més digne i ampli que els dos actuals.

En els terrenys al sud de l’ampliació del cementiri es projectava la instal.lació del parc de les Confessions, d’uns 17.000 m2, amb una zona verda i enjardinada al voltant dels edificis de culte i culturals de les diferents comunitats religioses de Figueres. Aquest parc es dividia en cinc parcel.les i per tant podia concentrar fins a cinc edificis d'entre 500 i 800 m2. Les condicions de l’Ajuntament per deixar construir els espais de culte en aquesta zona verda eren que s’havia de seguir la normativa fixada pels serveis tècnics municipals i el planejament vigent. L’Ajuntament havia de comprar els terrenys i seguidament cedir les parcel•les, però cada comunitat havia de buscar els recursos econòmics per construir i gestionar els seus edificis. Així doncs, el consistori figuerenc no participava en el finançament.

El parc de les Confessions havia de disposar de quatre vials per a vianants, que al mateix temps havien de separar els diferents equipaments religiosos. També es projectava un nou vial de circulació, pensat per a serveis, que havia d’enllaçar la carretera del Far fins a la ronda Sud, tot allargant el carrer Itàlia. Per afavorir l’enllaç amb la ronda Sud s’hi havia de construir un giratori.

L’equip de govern de Figueres, format per Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), impulsava el projecte del parc de les Confessions i va pressupostar 300.000 € durant el 2010 per comprar els terrenys. En total la compra dels terrenys i la urbanització del parc de les Confessions havien de suposar una inversió d'1,3 MEUR per part del consistori figuerenc.

La iniciativa de concentrar els edificis religiosos en un espai d’equipaments va surgir de l’aplicació de la LLEI DE CENTRES DE CULTE, aprovada el 15 de juliol del 2009 pel Parlament de Catalunya. La Llei establia que els ajuntaments havien de reservar i cedir terrenys com a equipaments comunitaris a les diferents comunitats religioses per a usos religiosos, sempre en funció de la seva disponibilitat i necessitat. Aquesta llei partia del reconeixement del dret fonamental de llibertat religiosa i tenia com a finalitat facilitar l’exercici del dret de llibertat de culte, garantir la seguretat i la higiene dels practicants en els locals religiosos i donar suport als alcaldes en el moment d’assegurar l’exercici d’aquest dret.

Avança el projecte del parc de les Confessions
El maig del 2010 la comunitat ortodoxa romanesa de Figueres va anunciar el projecte de construcció d’un centre cultural i de culte en el parc de les Confessions. Tal com s’havia anunciat, no suposava cap cost per a l'Ajuntament, ja que el finançament del centre de culte ortodox l'assumia la mateixa comunitat i l'Ajuntament de Craiova, capital de la regió d'Oltènia, al sud de Romania. Precisament l’anunci es manifestava durant la visita a Figueres d’una àmplia delegació d'aquesta ciutat romanesa, encapçalada per l'alcalde, Antoine Solomon, per assistir a diversos actes de l'associació Pelaio Martinez-Neda Marinescu, una entitat impulsada per la comunitat ortodoxa de Figueres. Les relacions iniciades entre les dues ciutats havien de culminar amb l'agermanament a final del 2010. Per això els alcaldes de Figueres i Craiova van signar el protocol d'intencions. Actualment a la capital de l’Alt Empordà viuen uns 700 romanesos.

El ple ordinari de l’Ajuntament de Figueres del 3 de juny del 2010 va aprovar la modificació del Pla general per possibilitar el projecte del parc de les Confessions i la reserva de sòl de cinc parcel.les per urbanitzar-les. En el Pla general vigent aquest espai es classificava en part com a sòl urbanitzable amb planejament parcial aprovat i en part com a sòl urbanitzable no delimitat. Pel que fa la qualificació es definia amb la clau 4c, serveis tècnics, amb l’objectiu de facilitar l’ampliació del cementiri. La modificació del Pla general permetria que a més del cementiri es permetés la construcció d’equipaments socials, de tal manera que l’àrea qualificada com a 4c passava a 4a (serveis tècnics) i 6a (equipaments).

El juliol l'Ajuntament de Figueres continuava negociant la compra de les set finques que hi havia al parc de les Confessions, pertanyents a tres propietaris. Tot i això, ja hi havia preacords amb tots els propietaris.

Fins a l’agost només la comunitat ortodoxa romanesa i els Testimonis de Jehovà s'havien interessat per construir un espai de culte. Per la seva banda, la comunitat musulmana, la més nombrosa després de la catòlica, s’estava rumiant la proposta, tot i que havia sol.licitat en diverses ocasions algun espai per poder construir una gran mesquita. A Figueres hi havia tres locals habilitats com a mesquita i dos usats pels Testimonis de Jehovà.

L’alcalde de Figueres, Santi Vila, defensa el projecte
L’alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), va aclarir que el parc de les Confessions també havia de convertir-se en un espai de passeig i de gaudi per a la ciutadania. Segons Vila, la ciutat, amb un 30% d’immmigració, podia ser un model de convivència i una garantia de la llibertat religiosa. L’alcalde de Figueres justificava el projecte per visualitzar el compromís de la ciutat amb la diversitat i la tolerància, tot donant resposta a un dret constitucional i estatutari. Per altra banda, Vila va explicar que un dels problemes denunciats per les comunitats d'immigrants era la falta d'espais per ubicar-hi els centres de culte i la manca de llocs apropiats per enterrar els morts segons els seus ritus. De fet, per exemple, des de feia anys, la comunitat musulmana reclamava un espai al cementiri per enterrar els seus difunts segons els preceptes de l’islam.

En la mateixa línia la directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Coll, també defensava i valorava positivament el plantejamnet del parc de les Confessions.

Tanmateix, el projecte no va generar unanimitat, ja que el Partit Popular (PP) a Figueres es va posicionar en contra de la cessió gratuïta de terrenys de l’Ajuntament per la construcció d'una mesquita. El PP va anunciar accions en contra i a més afegien que el parc de les Confessions es construïa només per acontentar les peticions de la comunitat islàmica de Figueres, una comunitat, per cert, que, segons el PP a Figueres, no respectava les lleis, sobretot les comercials, ni les tradicions, ni les festes. De fet, el regidor popular Diego Borrego va votar en contra de la modificació del Pla general per possibilitar el projecte del parc de les Confessions.

A final d’any encara no s’havia produït l’aprovació definitiva de la modificació del Pla general per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. Malgrat això l’Ajuntament de Figueres confiava en començar a urbanitzar el parc de les Confessions al llarg del 2011 amb una inversió prevista d’1 MEUR.

Més informació
www.figueres.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà