Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL PASSEIG DE SANT JOAN (BARCELONA)
Mariana Debat-Román Caracciolo
Millora urbana del Passeig de Sant Joan (Barcelona) Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

El maig de 2010 comencen les obres de reestructuració del passeig de Sant Joan, en el tram comprès entre l’Arc de Triomf i la plaça de Tetuan, que pretén prioritzar l’espai per a vianants. Es tracta del pla de reforma d’una de les principals vies de la ciutat de Barcelona, en resposta al reclam que feia molts anys que en feien els veïns i comerciants del barri.

El passeig de Sant Joan és una de les vies estructurals de la ciutat de Barcelona. Ubicada al sector est, té una secció de 50 m d’ample i connecta el Parc de la Ciutadella amb la travessera de Gràcia, al barri de Gràcia. Al llarg del carrer es poden distingir dos sectors: el primer que va des de l’Arc de Triomf fins a la plaça Jacint Verdaguer i el segon, des d’aquesta plaça fins a la travessera de Gràcia. L’eix del passeig de Sant Joan actua com a element d’articulació del tradicional barri de Gràcia amb la frontera entre Ciutat Vella i l’Eixample. Ambdós trams presenten, a més, seccions ben diferenciades, de manera que al primer preval el trànsit vehicular i al segon, amb la plaça central amb funció de rambla, s’hi prioritza la circulació del vianant.

L’origen del passeig es remunta a l’any 1859 quan Idelfons Cerdà va projectar l’Eixample de Barcelona i hi va instituir un traçat ortogonal a partir del qual va organitzar la plana de Barcelona compresa entre Montjuïc i el Besòs. El pla preveia la construcció de diverses vies importants, entre les quals podem destacar el passeig de Sant Joan. Dècades més tard, un altre gran esdeveniment urbanístic va refermar el valor d’aquesta via. Estem parlant de la celebració de l’Exposició Universal de 1888, gràcies a la qual s’hi va incorporar una part de terrenys compresos entre el Parc de la Ciutadella i la Barceloneta i s’hi va incloure, també, com a nova construcció, l’Arc de Triomf, que feia de porta de l’exposició.

Es reclamava una reforma
Tot i ser una artèria important de la ciutat, l’avinguda va començar a experimentar des de fa anys un procés de degradació que va obeir al deteriorament de la pavimentació de les voreres, a una descurança de la vegetació, a un relaxament sobre el control del tipus de comerços que s’hi instal•laven i a una falta d’adequació dels edificis que hi havia amb les activitats que haurien estat més pròpies d’una via com aquesta, fet que va obligar a tancar-hi molts comerços i activitats. Aquesta situació es va traduir en una constant demanda de millores per part del veïnat. L’Associació per un Eixample Sostenible feia més de set anys que denunciava la situació de deteriorament del passeig i reclamava una reforma per al sector que anés de bracet d’accions per dinamitzar comercialment la zona. Aquesta dinamització havia de plantejar com a objectius la possibilitat de diversificar els comerços i de fomentar-ne la qualitat: “El passeig de Sant Joan com a marca de qualitat”, van ser les paraules de Charo Martínez, membre d’aquesta associació. Tanmateix, els veïns i els comerciants en general tenien l’esperança que la reforma impulsaria la revitalització del sector.

Si bé les obres de reforma havien arribat en forma de promeses municipals des de bon començament del mandat, fins al febrer de 2009 no es va presentar un projecte definitiu i aprovat. Aquest projecte preveia reurbanitzar el tram entre l’Arc de Triomf i la plaça de Tetuan. En aquest sentit, Víctor Apolinarios, president de l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample, explicava el febrer de 2009 que l’entitat que presidia estava d’acord amb el projecte presentat per l’Ajuntament de Barcelona, si bé també reclamava que s’executés respectant els terminis previstos.
Obres al passeig de Sant Joan, prop de la plaça Tetuan Foto: Montserrat Mercadé
El projecte
L’objectiu principal del projecte és reduir el trànsit i prioritzar l’espai per a vianants, i convertir el passeig en una part de l’eix cívic que va des del Parc de la Ciutadella fins al PARC DELS TRES TURONS.

La proposta presentada pretén fer un canvi en la secció de la calçada per crear-hi un bulevard. D’aquesta manera, les voreres dels dos costats, que actualment tenen uns 12,5 m d’ample, passaran a tenir-ne uns 17, amb dues àrees diferenciades. La primera, de 7,5 m i pròxima a les cares dels edificis, constituirà la vorera pròpiament dita i quedarà alliberada com a zona exclusiva per a vianants. La segona, que comprèn la resta de metres, constituirà un corredor cívic amb espai verd, on es mantindran els plàtans centenaris característics del passeig, però a més s’hi plantaran dues noves fileres d’arbres més petits que els altres i vegetació menor diversa. Tot plegat generarà un espai d’ombra amb lloc per a bancs, jocs infantils i terrasses. Els dos metres que quedaran lliures fins a la calçada es faran servir per posar-hi el mobiliari urbà, com ara contenidors, marquesines d’autobús i aparcaments per a bicicletes. Quant a la zona destinada a la circulació vehicular, se’n disminuirà la secció i es passarà dels 25 m actuals a un total de 16. Així, la secció de vianants agafarà importància. Dels 16 m de calçada, es destinarà un carril per al vehicle privat i un altre per a l’autobús en tots dos sentits. Al mig, a tall de separació, es dissenyarà un carril bici segregat i protegit de 4 m d’amplada i de doble sentit. D’aquesta manera se substituiran els carrils actuals, dos de circulació de vehicles privats i un de transport públic al costat Llobregat i el mateix més un de destinat a aparcament que hi ha a costat Besòs. Quant a la reducció dels carrils de circulació, la regidora Assumpta Escarp va explicar que l’estudi de mobilitat fet havia deixat clar que aquesta proposta de reducció era possible ja que els set vials actuals estaven infrautilitzats i això no obligaria a derivar el trànsit cap a cap altre carrer. El total del projecte en 2009 estava pressupostat en uns 3,5 MEUR, encara que ajustaments posteriors van derivar en un augment dels fons destinats a aquest fi, passant a un total de 4,6 MEUR, que finalment serien gestionats per l’empresa municipal ProEixample*.
Detall de les obres al passeig de Sant Joan Foto: Montserrat Mercadé
Comencen les obres
En un principi, el començament de les obres estava previst per al final de l’any 2009, però un cop va haver arribat aquesta data la regidora de l’Eixample, Assumpta Escarp, es va excusar adduint “retards tècnics.” Finalment, el 10 de maig de 2010 van arrencar les obres, l’acabament de les quals es preveu per als primers mesos de 2011.

A més, però, al sector alt del passeig, el que enllaça la dreta de l’Eixample amb Gracia, des de Rosselló fins a la travessera de Gràcia, també es van fer obres de renovació i millora del paviment i del mobiliari urbà a l’espai central del carrer i es van urbanitzar de nou els laterals sense modificar, però, la secció de la via. Aquestes obres són fruit dels fons del pla anticrisi promogut pel Govern Central espanyol de Rodríguez Zapatero. Tal com obligaven els fons estatals, les obres es van començar a executar l’any 2009. Les feines incloïen la renovació del paviment de les voreres i d’una part del mobiliari urbà i el nou asfaltatge de la calçada. El cost d’aquestes operacions era de 600.000 €, aproximadament.

Amb aquest segon tram en procés de transformació, es posa fi al compliment del reclams de veïns i comerciants pel que fa a una gran part del passeig, si bé encara queden pendents les operacions del tram comprès entre la plaça de Tetuan i l’avinguda Diagonal, que originàriament hauria hagut de ser el punt d’arrencada de la reforma. Per a aquest tram, l’Ajuntament té previst destinar-hi una inversió futura de 2 MEUR, si bé la reforma no es preveu que comenci abans del 2012. D’aquesta manera, amb l’actuació que s’ha fet de manera diferenciada als dos trams i un cop hagi estat feta la rehabilitació del tercer tram, la recuperació d’aquesta via de Barcelona serà una realitat a començament de l’any 2012 si el procés segueix el curs previst per les autoritats.

* L’ajuntament de Barcelona, a mitjan dècada dels noranta, va decidir impulsar un pla de revitalització de l’Eixample. Era clau que en aquest procés s’impliqués tant el sector públic com el privat i per aquesta raó es va apostar per la creació d’una empresa d’economia mixta, com a vertebradora i impulsora de la revitalització del centre de la ciutat. D’acord amb això, l’any 1996 va néixer la societat anònima ProEixample, amb capital públic i privat.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès