Dijous 2 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DE BON PASTOR (BARCELONA)
Marc Sogues
Actualitzat a 31/12/2010
A mitjan juny un grup de veïns ocupa una vintena d’habitatges de les Cases Barates de Bon Pastor. L’Ajuntament respon desallotjant-los i iniciant l’enderroc de les cases ocupades. Pocs dies després, l’alcalde Hereu presenta la tercera fase de la remodelació del barri. Una part dels veïns segueix oposant-se al projecte i manté oberts diversos contenciosos amb l’Ajuntament. Al final d’any, el consistori decideix conservar una mostra de les cases barates per fer-ne un equipament, i es dóna per enllestida la segona fase de la remodelació del barri.
Antecedents 2004, 2007
Bon Pastor és un barri situat al districte de Sant Andreu de Barcelona, que té 10.000 habitants i ocupa una superfície de 200 ha. Està format per zones d’usos i tipologies diferenciades, que inclouen tres àrees residencials (Estadella, Sanchís, les Carolines i les Cases Barates) i una gran zona industrial situada entre aquest barri i el del Baró de Viver.
El 19 de maig de 2004, la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament el PLA URBANÍSTIC DE SANT ANDREU-SAGRERA, que incloïa actuacions de gran envergadura en aquesta àrea de la ciutat. Entre altres, es projectava l’arribada de la LÍNIA 9, la modernització del polígon industrial situat entre els barris de Bon Pastor i Baró del Viver, la recuperació ambiental del PARC FLUVIAL DEL BESÒS i la transformació urbana del barri de Bon Pastor. En aquest últim, l’Ajuntament proposava construir 10.000 habitatges nous i convertir l’àrea en un teixit urbà d’ús mixt, similar al model del barri 22@.
L’àrea de creació de nous habitatges prevista al barri, d’unes 75 ha, se situava entre el riu Besòs, el passeig de la Verneda i les vies del tren. Si bé es preveia construir la major part dels nous habitatges a la zona industrial, va ser a la zona de les Cases Barates on el Pla va generar més polèmica des del principi.
Les cases barates de Bon Pastor, també anomenades Grup Milans del Bosch, són un conjunt habitacional situat entre el Besòs i els carrers de Mollerussa, Séquia Madriguera i Sant Adrià, al límit municipal de Barcelona amb Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d’un dels quatre conjunts de cases barates que es van construir a Barcelona durant la darreria dels anys vint per acollir els obrers arribats a la ciutat que hi venien a treballar en les obres de l’Exposició Universal de 1929*. El de Bon Pastor és el més gran dels quatre conjunts, i, abans de començar la reforma del barri, disposava d’escoles, mercat, poliesportiu i un total de 784 cases adossades distribuïdes en quadrícula. La major part dels habitatges tenen una sola planta, una superfície que oscil•la entre 30 i 70 m2, i algunes disposen de petits jardins. Van ser construïdes per l’antic Instituto Municipal de la Vivienda, l’actual Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB), entitat que n’ha conservat la propietat i ha gestionat els habitatges en règim de lloguer protegit fins a l’actualitat.
Un remodelació llarga i complexa
La remodelació del conjunt de les cases barates es va començar a plantejar ja durant el mandat de Josep Maria de Porcioles, a la dècada dels seixanta, un moment en el qual el PMHB ja es mostrava partidari de la demolició integral de les cases i de substituir-les per blocs de pisos.
A final dels noranta, l'Ajuntament de Barcelona i els veïns van començar a negociar un acord per a la remodelació del barri. La negociació va cristal•litzar l’any 2000 en el Pla de futur de Bon Pastor, que va servir per elaborar un primer diagnòstic de les necessitats del barri, amb la col•laboració de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bon Pastor (AVBP). El Pla apuntava com a prioritats la millora de la qualitat de vida dels habitants de les Cases Barates i la necessitat de potenciar la connexió d’aquest entorn amb Sant Andreu i la Sagrera. També apuntava la demolició com l’opció preferent.
El maig de 2002 es va aprovar una modificació del Pla general metropolità (PGM) en el sector de Bon Pastor que permetia iniciar el procés de reforma urbana del barri, i a principi de 2003 el PMHB va presentar el Pla especial (PE) de reforma de les cases barates, un projecte que descartava finalment la possibilitat de la remodelació i establia la construcció d’edificis de quatre plantes i pisos de 55 a 90 m2, amb locals comercials i aparcaments. Atès que es preveia que els nous habitatges servirien principalment per reallotjar les famílies de les cases barates, la seva construcció es va projectar en fases complementàries a les de l’enderroc de les cases. Els treballs es van planificar inicialment amb un horitzó d’acabament fixat en el 2011.
A mitjan juny un grup de veïns ocupa una vintena d’habitatges de les Cases Barates de Bon Pastor. L’Ajuntament respon desallotjant-los i iniciant l’enderroc de les cases ocupades. Pocs dies després, l’alcalde Hereu presenta la tercera fase de la remodelació del barri. Una part dels veïns segueix oposant-se al projecte i manté oberts diversos contenciosos amb l’Ajuntament. Al final d’any, el consistori decideix conservar una mostra de les cases barates per fer-ne un equipament, i es dóna per enllestida la segona fase de la remodelació del barri.
Antecedents 2004, 2007
Bon Pastor és un barri situat al districte de Sant Andreu de Barcelona, que té 10.000 habitants i ocupa una superfície de 200 ha. Està format per zones d’usos i tipologies diferenciades, que inclouen tres àrees residencials (Estadella, Sanchís, les Carolines i les Cases Barates) i una gran zona industrial situada entre aquest barri i el del Baró de Viver.
El 19 de maig de 2004, la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament el PLA URBANÍSTIC DE SANT ANDREU-SAGRERA, que incloïa actuacions de gran envergadura en aquesta àrea de la ciutat. Entre altres, es projectava l’arribada de la LÍNIA 9, la modernització del polígon industrial situat entre els barris de Bon Pastor i Baró del Viver, la recuperació ambiental del PARC FLUVIAL DEL BESÒS i la transformació urbana del barri de Bon Pastor. En aquest últim, l’Ajuntament proposava construir 10.000 habitatges nous i convertir l’àrea en un teixit urbà d’ús mixt, similar al model del barri 22@.
L’àrea de creació de nous habitatges prevista al barri, d’unes 75 ha, se situava entre el riu Besòs, el passeig de la Verneda i les vies del tren. Si bé es preveia construir la major part dels nous habitatges a la zona industrial, va ser a la zona de les Cases Barates on el Pla va generar més polèmica des del principi.
Les cases barates de Bon Pastor, també anomenades Grup Milans del Bosch, són un conjunt habitacional situat entre el Besòs i els carrers de Mollerussa, Séquia Madriguera i Sant Adrià, al límit municipal de Barcelona amb Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d’un dels quatre conjunts de cases barates que es van construir a Barcelona durant la darreria dels anys vint per acollir els obrers arribats a la ciutat que hi venien a treballar en les obres de l’Exposició Universal de 1929*. El de Bon Pastor és el més gran dels quatre conjunts, i, abans de començar la reforma del barri, disposava d’escoles, mercat, poliesportiu i un total de 784 cases adossades distribuïdes en quadrícula. La major part dels habitatges tenen una sola planta, una superfície que oscil•la entre 30 i 70 m2, i algunes disposen de petits jardins. Van ser construïdes per l’antic Instituto Municipal de la Vivienda, l’actual Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB), entitat que n’ha conservat la propietat i ha gestionat els habitatges en règim de lloguer protegit fins a l’actualitat.
Un remodelació llarga i complexa
La remodelació del conjunt de les cases barates es va començar a plantejar ja durant el mandat de Josep Maria de Porcioles, a la dècada dels seixanta, un moment en el qual el PMHB ja es mostrava partidari de la demolició integral de les cases i de substituir-les per blocs de pisos.
A final dels noranta, l'Ajuntament de Barcelona i els veïns van començar a negociar un acord per a la remodelació del barri. La negociació va cristal•litzar l’any 2000 en el Pla de futur de Bon Pastor, que va servir per elaborar un primer diagnòstic de les necessitats del barri, amb la col•laboració de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bon Pastor (AVBP). El Pla apuntava com a prioritats la millora de la qualitat de vida dels habitants de les Cases Barates i la necessitat de potenciar la connexió d’aquest entorn amb Sant Andreu i la Sagrera. També apuntava la demolició com l’opció preferent.
El maig de 2002 es va aprovar una modificació del Pla general metropolità (PGM) en el sector de Bon Pastor que permetia iniciar el procés de reforma urbana del barri, i a principi de 2003 el PMHB va presentar el Pla especial (PE) de reforma de les cases barates, un projecte que descartava finalment la possibilitat de la remodelació i establia la construcció d’edificis de quatre plantes i pisos de 55 a 90 m2, amb locals comercials i aparcaments. Atès que es preveia que els nous habitatges servirien principalment per reallotjar les famílies de les cases barates, la seva construcció es va projectar en fases complementàries a les de l’enderroc de les cases. Els treballs es van planificar inicialment amb un horitzó d’acabament fixat en el 2011.
Segons el PE, els nous habitatges es construirien amb criteris sostenibles i d’estalvi energètic, i serien de compra, lloguer o règim vitalici. El seu preu se situaria per sota del preu de mercat i s’establiria amb criteris específics per a cada cas, com els ingressos dels adjudicataris, els metres quadrats de superfície o les subvencions a les quals es tingui dret. Segons Eugeni Forradelles, president del PMHB, seria una bona oportunitat perquè el veïns poguessin adquirir un habitatge nou i en propietat. També va explicar que, en cas que no es pogués comprar l’habitatge, els veïns censats el podrien llogar, i es preveien mecanismes especials per a les persones més grans de 65 anys o amb minusvalideses.
Tot i rebre el suport de l'Associació de Veïns de Bon Pastor (AVBP), el projecte va ser rebutjat per diversos veïns, molts dels quals, d’avançada edat, temien que allò suposés per a ells la pèrdua dels seus habitatges i la impossibilitat de fer front a una hipoteca o un lloguer a canvi dels nous pisos. Arran d’aquest malestar, el mateix 2003, una part de l’AVBP es va desvincular d’aquesta associació i va crear l'Associació d’Avis del Barri (AAB). L’octubre d’aquell mateix any es va sotmetre la proposta de l’Ajuntament a un referèndum entre les 748 cases barates, amb el resultat de 429 vots favorables, 171 en contra i 1 vot nul. I el 13 de novembre del 2003, l’Ajuntament, el PMHB, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i l’Associació de Veïns i Veïnes de Bon Pastor van signar el conveni regulador del procés de remodelació.
Les tensions entre els veïns, però, van tornar a aflorar durant l’estiu de 2004, quan l’AVBP i l’AAB es van intercanviar acusacions i denúncies i es van boicotejar cartells i pancartes. L’AAB entenia que l’AVBP no estava legitimada per signar el conveni, ja que no representava una bona part dels veïns. En aquest context de conflicte, un grup de dones va ocupar durant dues hores una de les cases barates afectades en protesta pel pla de reforma, fins que la Guàrdia Urbana les va desallotjar.
La primera fase
La primera fase del projecte de remodelació es va iniciar la primavera de l’any 2004 i es va enllestir l’estiu del 2006. Aquesta fase va consistir en la urbanització dels carrers Sas, Vilamajor, Tàrrega, Claramunt i Séquia Madriguera, amb la construcció, en aquest darrer carrer, de 152 habitatges, amb locals comercials i aparcaments repartits en quatre blocs. El projecte va ser redactat pels arquitectes Ton Salvadó i Esteve Aymerich i executat per la constructora Dragados. El lliurament de claus dels nous habitatges es va efectuar durant els últims dies del mes de desembre del 2006, i durant la segona quinzena de gener del 2007 es va fer el trasllat. En total, van signar contractes 131 persones (102 contractes de compravenda, 13 arrendaments i 16 vitalicis).
A continuació, el mes de maig de 2007, va començar l’enderrocament del primer grup de cases corresponent als primers traslladats. En total s’havien d’enderrocar 152 habitatges, però quatre dels veïns afectats es van negar a abandonar-los. Els veïns contraris al projecte, agrupats entorn de l’AAB, van presentar dos recursos contenciosos administratius per paralitzar el projecte, set denúncies penals a l’Ajuntament i una querella criminal contra l'AVBP. L’argument principal que esgrimien era que, d’acord amb la Llei de l'Estat 29/1994, del 24 de novembre, d’arrendaments urbans, els desallotjats tenien dret a ser reallotjats i a percebre una indemnització i no pas únicament a una de les dues coses, tal com, segons havien entès, pretenia l’Ajuntament. Per això l’associació exigia que es milloressin les compensacions. Alhora, titllaven l’operació d’especulativa i la consideraven un atemptat contra el patrimoni històric que representa el barri. Des de l’Ajuntament, però, la situació es veia d’una manera totalment diferent i, en relació amb els opositors al Pla, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va declarar que “ningú no pot parar un procés de transformació que disposa de l’acord de la immensa majoria i que compleix tots els passos legals perquè es puguin garantir els drets i deures de tothom”.
Finalment, el 19 d’octubre de 2007 la Guàrdia Urbana va executar amb càrrega policial el desnonament per ordre judicial dels últims habitatges habitats corresponents a la primera fase del Pla i es van realitzar totes les demolicions, llevat d’una casa situada a la cantonada entre el carrer de la Séquia Madriguera i el de la Granadella. Els veïns afectats van presentar deu denúncies al jutjat de guàrdia perquè consideraven que l’acció era il•legal. A més, el 10 de novembre unes 200 persones es van manifestar al barri amb lemes com “Cases Barates: patrimoni històric. Salvem Bon Pastor”, i “l'Ajuntament especula i desallotja”.
La segona fase
Durant la primavera de 2008 va començar la segona fase, que suposava la construcció de tres blocs amb 190 habitatges, sobre un solar de 3.900 m2 entre els carrers Alfarràs, Ardèvol, Claramunt i Tàrrega, és a dir, a l’espai deixat per les cases derruïdes a la primer fase. Els nous habitatges tenien una superfície que oscil•lava entre 52 i 90 m2 i uns acabats iguals o similars als de la primera fase.
El setembre de 2008 el PMHB va obrir el període perquè els veïns comencessin a triar habitatge. A diferència de la primera fase, en aquesta el PMHB va informar els veïns que, a part de la modalitat de compravenda, també podien optar per renunciar al pis nou a canvi d’una indemnització. El 22 de juliol es va fer el sorteig dels habitatges entre els veïns que van optar pel reallotjament.
El 27 de maig de 2010, el Patronat va organitzar una jornada de portes obertes amb l’objectiu que tots els adjudicataris poguessin veure el pis que havien escollit. Així mateix, el 28 i 29 de maig el Patronat va obrir quatre pisos mostra a cada edifici per tal que la resta de veïns poguessin conèixer les característiques dels habitatges de la segona fase.
Ajuda de la Llei de barris
A final de juliol de 2009, la Generalitat va concedir una ajuda de 8,62 MEUR emmarcada dins la sisena convocatòria de la LLEI DE BARRIS, per al projecte de remodelació de Bon Pastor i Baró de Viver presentat per l’Ajuntament de Barcelona.
Amb un pressupost total de 17,25 MEUR, aquest projecte s’articulava entorn de quatre grans eixos: fomentar la cohesió territorial i social, impulsar un major nivell d’habitabilitat i millorar la qualitat de vida, millorar la qualitat dels equipaments comunitaris i dels espais públics, i promoure el desenvolupament, la convivència i la participació de tota la comunitat. Pel que fa a les actuacions concretes, se’n preveien un total de 49, la més ambiciosa de les quals era la de les cases barates, en la reurbanització de les quals es preveia una inversió de 2,1 MEUR. També s’apostava per reurbanitzar el passeig de Santa Coloma per convertir-lo en un eix cívic (2 MEUR) i es preveia la rehabilitació d’elements comuns dels habitatges (1,6 MEUR), la construcció d’un casal de gent gran (1,8 MEUR) i la promoció d’actuacions d’equitat de gènere i programes socials, com ara el programa de dinamització d’infants i joves (500.000 €) o el programa de mediació veïnal amb la població gitana i altres col•lectius (100.000 €).
L’Ajuntament i el DPTOP van signar el conveni corresponent a aquesta ajuda a principi de març de 2010.
Tot i rebre el suport de l'Associació de Veïns de Bon Pastor (AVBP), el projecte va ser rebutjat per diversos veïns, molts dels quals, d’avançada edat, temien que allò suposés per a ells la pèrdua dels seus habitatges i la impossibilitat de fer front a una hipoteca o un lloguer a canvi dels nous pisos. Arran d’aquest malestar, el mateix 2003, una part de l’AVBP es va desvincular d’aquesta associació i va crear l'Associació d’Avis del Barri (AAB). L’octubre d’aquell mateix any es va sotmetre la proposta de l’Ajuntament a un referèndum entre les 748 cases barates, amb el resultat de 429 vots favorables, 171 en contra i 1 vot nul. I el 13 de novembre del 2003, l’Ajuntament, el PMHB, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i l’Associació de Veïns i Veïnes de Bon Pastor van signar el conveni regulador del procés de remodelació.
Les tensions entre els veïns, però, van tornar a aflorar durant l’estiu de 2004, quan l’AVBP i l’AAB es van intercanviar acusacions i denúncies i es van boicotejar cartells i pancartes. L’AAB entenia que l’AVBP no estava legitimada per signar el conveni, ja que no representava una bona part dels veïns. En aquest context de conflicte, un grup de dones va ocupar durant dues hores una de les cases barates afectades en protesta pel pla de reforma, fins que la Guàrdia Urbana les va desallotjar.
La primera fase
La primera fase del projecte de remodelació es va iniciar la primavera de l’any 2004 i es va enllestir l’estiu del 2006. Aquesta fase va consistir en la urbanització dels carrers Sas, Vilamajor, Tàrrega, Claramunt i Séquia Madriguera, amb la construcció, en aquest darrer carrer, de 152 habitatges, amb locals comercials i aparcaments repartits en quatre blocs. El projecte va ser redactat pels arquitectes Ton Salvadó i Esteve Aymerich i executat per la constructora Dragados. El lliurament de claus dels nous habitatges es va efectuar durant els últims dies del mes de desembre del 2006, i durant la segona quinzena de gener del 2007 es va fer el trasllat. En total, van signar contractes 131 persones (102 contractes de compravenda, 13 arrendaments i 16 vitalicis).
A continuació, el mes de maig de 2007, va començar l’enderrocament del primer grup de cases corresponent als primers traslladats. En total s’havien d’enderrocar 152 habitatges, però quatre dels veïns afectats es van negar a abandonar-los. Els veïns contraris al projecte, agrupats entorn de l’AAB, van presentar dos recursos contenciosos administratius per paralitzar el projecte, set denúncies penals a l’Ajuntament i una querella criminal contra l'AVBP. L’argument principal que esgrimien era que, d’acord amb la Llei de l'Estat 29/1994, del 24 de novembre, d’arrendaments urbans, els desallotjats tenien dret a ser reallotjats i a percebre una indemnització i no pas únicament a una de les dues coses, tal com, segons havien entès, pretenia l’Ajuntament. Per això l’associació exigia que es milloressin les compensacions. Alhora, titllaven l’operació d’especulativa i la consideraven un atemptat contra el patrimoni històric que representa el barri. Des de l’Ajuntament, però, la situació es veia d’una manera totalment diferent i, en relació amb els opositors al Pla, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va declarar que “ningú no pot parar un procés de transformació que disposa de l’acord de la immensa majoria i que compleix tots els passos legals perquè es puguin garantir els drets i deures de tothom”.
Finalment, el 19 d’octubre de 2007 la Guàrdia Urbana va executar amb càrrega policial el desnonament per ordre judicial dels últims habitatges habitats corresponents a la primera fase del Pla i es van realitzar totes les demolicions, llevat d’una casa situada a la cantonada entre el carrer de la Séquia Madriguera i el de la Granadella. Els veïns afectats van presentar deu denúncies al jutjat de guàrdia perquè consideraven que l’acció era il•legal. A més, el 10 de novembre unes 200 persones es van manifestar al barri amb lemes com “Cases Barates: patrimoni històric. Salvem Bon Pastor”, i “l'Ajuntament especula i desallotja”.
La segona fase
Durant la primavera de 2008 va començar la segona fase, que suposava la construcció de tres blocs amb 190 habitatges, sobre un solar de 3.900 m2 entre els carrers Alfarràs, Ardèvol, Claramunt i Tàrrega, és a dir, a l’espai deixat per les cases derruïdes a la primer fase. Els nous habitatges tenien una superfície que oscil•lava entre 52 i 90 m2 i uns acabats iguals o similars als de la primera fase.
El setembre de 2008 el PMHB va obrir el període perquè els veïns comencessin a triar habitatge. A diferència de la primera fase, en aquesta el PMHB va informar els veïns que, a part de la modalitat de compravenda, també podien optar per renunciar al pis nou a canvi d’una indemnització. El 22 de juliol es va fer el sorteig dels habitatges entre els veïns que van optar pel reallotjament.
El 27 de maig de 2010, el Patronat va organitzar una jornada de portes obertes amb l’objectiu que tots els adjudicataris poguessin veure el pis que havien escollit. Així mateix, el 28 i 29 de maig el Patronat va obrir quatre pisos mostra a cada edifici per tal que la resta de veïns poguessin conèixer les característiques dels habitatges de la segona fase.
Ajuda de la Llei de barris
A final de juliol de 2009, la Generalitat va concedir una ajuda de 8,62 MEUR emmarcada dins la sisena convocatòria de la LLEI DE BARRIS, per al projecte de remodelació de Bon Pastor i Baró de Viver presentat per l’Ajuntament de Barcelona.
Amb un pressupost total de 17,25 MEUR, aquest projecte s’articulava entorn de quatre grans eixos: fomentar la cohesió territorial i social, impulsar un major nivell d’habitabilitat i millorar la qualitat de vida, millorar la qualitat dels equipaments comunitaris i dels espais públics, i promoure el desenvolupament, la convivència i la participació de tota la comunitat. Pel que fa a les actuacions concretes, se’n preveien un total de 49, la més ambiciosa de les quals era la de les cases barates, en la reurbanització de les quals es preveia una inversió de 2,1 MEUR. També s’apostava per reurbanitzar el passeig de Santa Coloma per convertir-lo en un eix cívic (2 MEUR) i es preveia la rehabilitació d’elements comuns dels habitatges (1,6 MEUR), la construcció d’un casal de gent gran (1,8 MEUR) i la promoció d’actuacions d’equitat de gènere i programes socials, com ara el programa de dinamització d’infants i joves (500.000 €) o el programa de mediació veïnal amb la població gitana i altres col•lectius (100.000 €).
L’Ajuntament i el DPTOP van signar el conveni corresponent a aquesta ajuda a principi de març de 2010.
Un projecte participatiu… però amb alternatives
Segons l’Ajuntament, la participació dels veïns del barri va ser una constant en tot el procés: el 1998 es va constituir la Comissió de Seguiment d’Afectats que va actuar com a interlocutor entre els veïns i les administracions durant tot el procés. A més, a final de 2008, el PMHB va obrir una oficina d’informació i va impulsar el Pla d’acompanyament, conjuntament amb el sector de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona i el districte de Sant Andreu. L’objectiu d’aquest Pla era facilitar als veïns el canvi als nous habitatges i treballar les possibles dificultats que poguessin sorgir durant el procés de reallotjament.
L’1 de juny de 2010, l’Associació Catalana de Promotors Públics de Sòl i Habitatges (ACPPSH) va concedir el premi Habitatge Social AVS Catalunya, organitzat cada dos anys, i que reconeix la millor actuació integrada a Catalunya. Aquest guardó distingeix una actuació residencial realitzada amb l’esforç i participació de diferents actors des d’una perspectiva global.
Tanmateix, no tothom considerava que el procés havia estat prou just i participatiu. En aquest sentit, en el marc de las Jornades Internacionals Zero Desallotjaments 2009, l’Aliança Internacional d’Habitants, sota el títol de Repensar Bon Pastor, va convocar un concurs internacional d’idees per a una remodelació participativa i sense desallotjaments del barri. El concurs, que no havia rebut el suport de l’Ajuntament ni tenia cap validesa legal, es va adreçar a estudiants i professionals d’arquitectura i de ciències socials de tot el món i es va tancar el febrer de 2010 amb la recollida de 45 projectes, la major part dels quals apostaven per la remodelació en comptes de la demolició. A principi de maig es van exposar els quatre projectes guanyadors a l’Antic Mercat de Bon Pastor.
Una nova ocupació
El 19 de juny de 2010, un grup de persones va ocupar una vintena d’habitatges de les cases barates, els quals, tot i que la seva demolició estava prevista per a les darreres fases de la remodelació, ja havien estat abandonats i tapiats. Els ocupants adduïen la necessitat d’accedir a un habitatge a preus baixos i justificaven l’ocupació pel fet que els habitatges ocupats encara restarien buits durant anys abans que fossin demolits.
El vespre del mateix dia, la Guàrdia Urbana els va desallotjar seguint ordres directes de l’Ajuntament, que també va ordenar que es procedís immediatament a enderrocar els edificis. Aquest enderroc, però, no va ser complet, sinó que es va limitar als sostres de les cases ocupades, cosa que l’Ajuntament va justificar com un primer pas en la demolició de les cases mentre que alguns veïns encara per desallotjar ho interpretaven com una mesura indirecta de pressió de l’Ajuntament per accelerar la seva marxa del barri, ja que els habitatges mig enderrocats serien una font de problemes de salubritat i humitats per als veïns que encara quedaven.
La regidora del districte de Sant Andreu, Gemma Mumbrú, va afirmar que no era cert que els ocupants fossin famílies que no havien pogut accedir als habitatges nous construïts per al reallotjament durant la primera fase i que la majoria d’aquestes persones no eren del barri. Els veïns discrepaven en relació amb l’origen de les famílies i afirmaven que sí que es tractava de famílies del barri que no disposaven d’habitatge i que vivien a casa de familiars.
Un equipament per recordar les cases barates
A mitjan setembre l’Ajuntament, instat per l’AVBP, va fer pública la decisió de modificar parcialment el pla de remodelació per tal de conservar una filera de cases i convertir-la en equipament. El conjunt escollit, situat a l'illa delimitada pels carrers Biosca, Claramunt i Sant Adrià, donaria cabuda a una exposició sobre la història del barri i permetria incrementar la superfície d’equipaments, dels 3.458 m2 originals als 5.487 m2 finals.
La remodelació segueix avançant
La remodelació de Bon Pastor constava, finalment, de cinc fases. La primera estava quasi del tot acabada, però restava per resoldre el cas de la casa del carrer de la Séquia Madriguera, que el juny de 2010 no havia estat enderrocada.
Al final del mes de juny de 2010, Hereu va presentar oficialment la tercera fase de la remodelació. Constava de 161 habitatges, repartits en tres blocs diferents situats sobre l’espai deixat per la segona fase d’enderrocs de les cases barates, i s’hi preveien locals comercials i aparcaments. Els projectes d’aquesta fase van ser redactats pels equips d’arquitectes de Joan Pascual i Ramon Ausió, Carles Valls i Noemí Musquera i Lalinde/Labarquilla. Durant la roda de premsa de presentació de la tercera fase, Hereu va destacar "l’enorme qualitat arquitectònica" del procés de remodelació, així com "la qualitat del procés participatiu". L’alcalde va manifestar la seva confiança que les obres d’aquesta fase poguessin començar durant el 2011.
D’altra banda, a mitjan desembre, Hereu va inaugurar oficialment la segona fase de la reforma i va recordar que, amb aquesta, ja s’havia executat gairebé el 40% del pla i s’havien reinstal•lat ja un 46% dels veïns. La quarta fase constaria de 245 habitatges i la sisena de 167. Tanmateix, els períodes d’execució d’aquestes fases no s’havien especificat encara a final d’any. Tampoc no s’havia aclarit quan es faria l’enderroc definitiu dels habitatges parcialment derruïts arran dels incidents del mes de juny.
Més informació
beta.districtes.info/Categories/2/629/30/155
esp.habitants.org
repensarbonpastor.wordpress.com
vavbonpastor.blogspot.com
www.pmhb.cat
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/barris/convocatoria_2009/barcelonabonpastorbardeviver.jsp#
www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=reportatge&idint=1237
www.tv3.cat/videos/1093129/Visc-a-les-cases-barates
* A final dels anys vint, a través de la Llei de cases barates, el Patronat va promoure la construcció d’un total de 2.192 habitatges repartits en quatre polígons residencials: el d’Eduardo Aunós, a la Zona Franca, el de Ramón Albó al barri d'Horta (també conegut actualment pel nom de Can Peguera), el de Baró de Viver, prop del riu Besòs, i el que posteriorment –a partir de la construcció el 1935 d’una parròquia amb aquest nom– es va anomenar les Cases Barates de Bon Pastor. Dels quatre conjunts, l’any 2010 només es conservaven el de Can Peguera i part del de Bon Pastor, mentre que els altres dos ja havien estat enderrocats.
Segons l’Ajuntament, la participació dels veïns del barri va ser una constant en tot el procés: el 1998 es va constituir la Comissió de Seguiment d’Afectats que va actuar com a interlocutor entre els veïns i les administracions durant tot el procés. A més, a final de 2008, el PMHB va obrir una oficina d’informació i va impulsar el Pla d’acompanyament, conjuntament amb el sector de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona i el districte de Sant Andreu. L’objectiu d’aquest Pla era facilitar als veïns el canvi als nous habitatges i treballar les possibles dificultats que poguessin sorgir durant el procés de reallotjament.
L’1 de juny de 2010, l’Associació Catalana de Promotors Públics de Sòl i Habitatges (ACPPSH) va concedir el premi Habitatge Social AVS Catalunya, organitzat cada dos anys, i que reconeix la millor actuació integrada a Catalunya. Aquest guardó distingeix una actuació residencial realitzada amb l’esforç i participació de diferents actors des d’una perspectiva global.
Tanmateix, no tothom considerava que el procés havia estat prou just i participatiu. En aquest sentit, en el marc de las Jornades Internacionals Zero Desallotjaments 2009, l’Aliança Internacional d’Habitants, sota el títol de Repensar Bon Pastor, va convocar un concurs internacional d’idees per a una remodelació participativa i sense desallotjaments del barri. El concurs, que no havia rebut el suport de l’Ajuntament ni tenia cap validesa legal, es va adreçar a estudiants i professionals d’arquitectura i de ciències socials de tot el món i es va tancar el febrer de 2010 amb la recollida de 45 projectes, la major part dels quals apostaven per la remodelació en comptes de la demolició. A principi de maig es van exposar els quatre projectes guanyadors a l’Antic Mercat de Bon Pastor.
Una nova ocupació
El 19 de juny de 2010, un grup de persones va ocupar una vintena d’habitatges de les cases barates, els quals, tot i que la seva demolició estava prevista per a les darreres fases de la remodelació, ja havien estat abandonats i tapiats. Els ocupants adduïen la necessitat d’accedir a un habitatge a preus baixos i justificaven l’ocupació pel fet que els habitatges ocupats encara restarien buits durant anys abans que fossin demolits.
El vespre del mateix dia, la Guàrdia Urbana els va desallotjar seguint ordres directes de l’Ajuntament, que també va ordenar que es procedís immediatament a enderrocar els edificis. Aquest enderroc, però, no va ser complet, sinó que es va limitar als sostres de les cases ocupades, cosa que l’Ajuntament va justificar com un primer pas en la demolició de les cases mentre que alguns veïns encara per desallotjar ho interpretaven com una mesura indirecta de pressió de l’Ajuntament per accelerar la seva marxa del barri, ja que els habitatges mig enderrocats serien una font de problemes de salubritat i humitats per als veïns que encara quedaven.
La regidora del districte de Sant Andreu, Gemma Mumbrú, va afirmar que no era cert que els ocupants fossin famílies que no havien pogut accedir als habitatges nous construïts per al reallotjament durant la primera fase i que la majoria d’aquestes persones no eren del barri. Els veïns discrepaven en relació amb l’origen de les famílies i afirmaven que sí que es tractava de famílies del barri que no disposaven d’habitatge i que vivien a casa de familiars.
Un equipament per recordar les cases barates
A mitjan setembre l’Ajuntament, instat per l’AVBP, va fer pública la decisió de modificar parcialment el pla de remodelació per tal de conservar una filera de cases i convertir-la en equipament. El conjunt escollit, situat a l'illa delimitada pels carrers Biosca, Claramunt i Sant Adrià, donaria cabuda a una exposició sobre la història del barri i permetria incrementar la superfície d’equipaments, dels 3.458 m2 originals als 5.487 m2 finals.
La remodelació segueix avançant
La remodelació de Bon Pastor constava, finalment, de cinc fases. La primera estava quasi del tot acabada, però restava per resoldre el cas de la casa del carrer de la Séquia Madriguera, que el juny de 2010 no havia estat enderrocada.
Al final del mes de juny de 2010, Hereu va presentar oficialment la tercera fase de la remodelació. Constava de 161 habitatges, repartits en tres blocs diferents situats sobre l’espai deixat per la segona fase d’enderrocs de les cases barates, i s’hi preveien locals comercials i aparcaments. Els projectes d’aquesta fase van ser redactats pels equips d’arquitectes de Joan Pascual i Ramon Ausió, Carles Valls i Noemí Musquera i Lalinde/Labarquilla. Durant la roda de premsa de presentació de la tercera fase, Hereu va destacar "l’enorme qualitat arquitectònica" del procés de remodelació, així com "la qualitat del procés participatiu". L’alcalde va manifestar la seva confiança que les obres d’aquesta fase poguessin començar durant el 2011.
D’altra banda, a mitjan desembre, Hereu va inaugurar oficialment la segona fase de la reforma i va recordar que, amb aquesta, ja s’havia executat gairebé el 40% del pla i s’havien reinstal•lat ja un 46% dels veïns. La quarta fase constaria de 245 habitatges i la sisena de 167. Tanmateix, els períodes d’execució d’aquestes fases no s’havien especificat encara a final d’any. Tampoc no s’havia aclarit quan es faria l’enderroc definitiu dels habitatges parcialment derruïts arran dels incidents del mes de juny.
Més informació
beta.districtes.info/Categories/2/629/30/155
esp.habitants.org
repensarbonpastor.wordpress.com
vavbonpastor.blogspot.com
www.pmhb.cat
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/barris/convocatoria_2009/barcelonabonpastorbardeviver.jsp#
www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=reportatge&idint=1237
www.tv3.cat/videos/1093129/Visc-a-les-cases-barates
* A final dels anys vint, a través de la Llei de cases barates, el Patronat va promoure la construcció d’un total de 2.192 habitatges repartits en quatre polígons residencials: el d’Eduardo Aunós, a la Zona Franca, el de Ramón Albó al barri d'Horta (també conegut actualment pel nom de Can Peguera), el de Baró de Viver, prop del riu Besòs, i el que posteriorment –a partir de la construcció el 1935 d’una parròquia amb aquest nom– es va anomenar les Cases Barates de Bon Pastor. Dels quatre conjunts, l’any 2010 només es conservaven el de Can Peguera i part del de Bon Pastor, mentre que els altres dos ja havien estat enderrocats.
Continguts relacionats
Barcelonès
