Segons el PE, els nous habitatges es construirien amb criteris sostenibles i d’estalvi energètic, i serien de compra, lloguer o règim vitalici. El seu preu se situaria per sota del preu de mercat i s’establiria amb criteris específics per a cada cas, com els ingressos dels adjudicataris, els metres quadrats de superfície o les subvencions a les quals es tingui dret. Segons Eugeni Forradelles, president del PMHB, seria una bona oportunitat perquè el veïns poguessin adquirir un habitatge nou i en propietat. També va explicar que, en cas que no es pogués comprar l’habitatge, els veïns censats el podrien llogar, i es preveien mecanismes especials per a les persones més grans de 65 anys o amb minusvalideses.
Tot i rebre el suport de l'Associació de Veïns de Bon Pastor (AVBP), el projecte va ser rebutjat per diversos veïns, molts dels quals, d’avançada edat, temien que allò suposés per a ells la pèrdua dels seus habitatges i la impossibilitat de fer front a una hipoteca o un lloguer a canvi dels nous pisos. Arran d’aquest malestar, el mateix 2003, una part de l’AVBP es va desvincular d’aquesta associació i va crear l'Associació d’Avis del Barri (AAB). L’octubre d’aquell mateix any es va sotmetre la proposta de l’Ajuntament a un referèndum entre les 748 cases barates, amb el resultat de 429 vots favorables, 171 en contra i 1 vot nul. I el 13 de novembre del 2003, l’Ajuntament, el PMHB, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i l’Associació de Veïns i Veïnes de Bon Pastor van signar el conveni regulador del procés de remodelació.
Les tensions entre els veïns, però, van tornar a aflorar durant l’estiu de 2004, quan l’AVBP i l’AAB es van intercanviar acusacions i denúncies i es van boicotejar cartells i pancartes. L’AAB entenia que l’AVBP no estava legitimada per signar el conveni, ja que no representava una bona part dels veïns. En aquest context de conflicte, un grup de dones va ocupar durant dues hores una de les cases barates afectades en protesta pel pla de reforma, fins que la Guàrdia Urbana les va desallotjar.
La primera fase
La primera fase del projecte de remodelació es va iniciar la primavera de l’any 2004 i es va enllestir l’estiu del 2006. Aquesta fase va consistir en la urbanització dels carrers Sas, Vilamajor, Tàrrega, Claramunt i Séquia Madriguera, amb la construcció, en aquest darrer carrer, de 152 habitatges, amb locals comercials i aparcaments repartits en quatre blocs. El projecte va ser redactat pels arquitectes Ton Salvadó i Esteve Aymerich i executat per la constructora Dragados. El lliurament de claus dels nous habitatges es va efectuar durant els últims dies del mes de desembre del 2006, i durant la segona quinzena de gener del 2007 es va fer el trasllat. En total, van signar contractes 131 persones (102 contractes de compravenda, 13 arrendaments i 16 vitalicis).
A continuació, el mes de maig de 2007, va començar l’enderrocament del primer grup de cases corresponent als primers traslladats. En total s’havien d’enderrocar 152 habitatges, però quatre dels veïns afectats es van negar a abandonar-los. Els veïns contraris al projecte, agrupats entorn de l’AAB, van presentar dos recursos contenciosos administratius per paralitzar el projecte, set denúncies penals a l’Ajuntament i una querella criminal contra l'AVBP. L’argument principal que esgrimien era que, d’acord amb la Llei de l'Estat 29/1994, del 24 de novembre, d’arrendaments urbans, els desallotjats tenien dret a ser reallotjats i a percebre una indemnització i no pas únicament a una de les dues coses, tal com, segons havien entès, pretenia l’Ajuntament. Per això l’associació exigia que es milloressin les compensacions. Alhora, titllaven l’operació d’especulativa i la consideraven un atemptat contra el patrimoni històric que representa el barri. Des de l’Ajuntament, però, la situació es veia d’una manera totalment diferent i, en relació amb els opositors al Pla, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va declarar que “ningú no pot parar un procés de transformació que disposa de l’acord de la immensa majoria i que compleix tots els passos legals perquè es puguin garantir els drets i deures de tothom”.
Finalment, el 19 d’octubre de 2007 la Guàrdia Urbana va executar amb càrrega policial el desnonament per ordre judicial dels últims habitatges habitats corresponents a la primera fase del Pla i es van realitzar totes les demolicions, llevat d’una casa situada a la cantonada entre el carrer de la Séquia Madriguera i el de la Granadella. Els veïns afectats van presentar deu denúncies al jutjat de guàrdia perquè consideraven que l’acció era il•legal. A més, el 10 de novembre unes 200 persones es van manifestar al barri amb lemes com “Cases Barates: patrimoni històric. Salvem Bon Pastor”, i “l'Ajuntament especula i desallotja”.
La segona fase
Durant la primavera de 2008 va començar la segona fase, que suposava la construcció de tres blocs amb 190 habitatges, sobre un solar de 3.900 m2 entre els carrers Alfarràs, Ardèvol, Claramunt i Tàrrega, és a dir, a l’espai deixat per les cases derruïdes a la primer fase. Els nous habitatges tenien una superfície que oscil•lava entre 52 i 90 m2 i uns acabats iguals o similars als de la primera fase.
El setembre de 2008 el PMHB va obrir el període perquè els veïns comencessin a triar habitatge. A diferència de la primera fase, en aquesta el PMHB va informar els veïns que, a part de la modalitat de compravenda, també podien optar per renunciar al pis nou a canvi d’una indemnització. El 22 de juliol es va fer el sorteig dels habitatges entre els veïns que van optar pel reallotjament.
El 27 de maig de 2010, el Patronat va organitzar una jornada de portes obertes amb l’objectiu que tots els adjudicataris poguessin veure el pis que havien escollit. Així mateix, el 28 i 29 de maig el Patronat va obrir quatre pisos mostra a cada edifici per tal que la resta de veïns poguessin conèixer les característiques dels habitatges de la segona fase.
Ajuda de la Llei de barris
A final de juliol de 2009, la Generalitat va concedir una ajuda de 8,62 MEUR emmarcada dins la sisena convocatòria de la
LLEI DE BARRIS, per al projecte de remodelació de Bon Pastor i Baró de Viver presentat per l’Ajuntament de Barcelona.
Amb un pressupost total de 17,25 MEUR, aquest projecte s’articulava entorn de quatre grans eixos: fomentar la cohesió territorial i social, impulsar un major nivell d’habitabilitat i millorar la qualitat de vida, millorar la qualitat dels equipaments comunitaris i dels espais públics, i promoure el desenvolupament, la convivència i la participació de tota la comunitat. Pel que fa a les actuacions concretes, se’n preveien un total de 49, la més ambiciosa de les quals era la de les cases barates, en la reurbanització de les quals es preveia una inversió de 2,1 MEUR. També s’apostava per reurbanitzar el passeig de Santa Coloma per convertir-lo en un eix cívic (2 MEUR) i es preveia la rehabilitació d’elements comuns dels habitatges (1,6 MEUR), la construcció d’un casal de gent gran (1,8 MEUR) i la promoció d’actuacions d’equitat de gènere i programes socials, com ara el programa de dinamització d’infants i joves (500.000 €) o el programa de mediació veïnal amb la població gitana i altres col•lectius (100.000 €).
L’Ajuntament i el DPTOP van signar el conveni corresponent a aquesta ajuda a principi de març de 2010.