Actualitzat a 31/12/2010
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Lleida aprova definitivament el projecte d’urbanització del SUR 19A, un sector de 42 ha on es preveu construir 3.145 habitatges, dels quals gairebé la meitat són de protecció oficial. Amb aquesta nova àrea residencial es dóna continuïtat a l’expansió urbana cap al nord de la ciutat i es completa la fusió del barris de Balàfia, el Secà de Sant Pere i Pardinyes.
Balàfia i el Secà de Sant Pere són dos barris de la ciutat de Lleida situats al nord del nucli urbà, el desenvolupament urbanístic dels quals s’inicià durant la postguerra per tal d’acollir els immigrants que arribaven a la ciutat. En el cas de Balàfia, que amb 13.151 habitants (2008) és el barri més poblat de la ciutat, els seus orígens es troben en la construcció de diversos polígons d’habitatge públic (primer els blocs de Regions Devastades, després els del Patronat Diocesà, i finalment els d’Obra Sindical del Hogar), als voltants de l’eix de l’
AUTOVIA A-14 I CARRETERA N-230 LLEIDA-VIELLA I TÚNEL DE VIELLA. El Secà de Sant Pere, per la seva banda, té una població de 3.933 habitants (2008) i és fruit d’un procés marginal de parcel•lació i posterior construcció d’habitatges en uns terrenys rústics, posteriorment legalitzats, situats en un altiplà elevat uns vint metres sobre els terrenys circumdants i deslligat de la trama urbana.
Durant els anys noranta es va desenvolupar el Pla parcial de Balàfia, que va donar lloc a la urbanització de la zona coneguda popularment com els Barris Nord i va permetre integrar la trama urbana dels barris de Balàfia, el Secà de Sant Pere i Pardinyes.
Antecedents
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va aprovar definitivament el Programa d’actuació urbanística (PAU) SUR 19 el 4 de juny de 2003, tot i que la seva publicació a l’efecte d’executivitat no es va produir fins al 8 de setembre de 2004.
El PAU SUR 19 estava situat al nord del nucli urbà de Lleida i es configurava com una falca rectangular situada entre la carretera de la Vall d’Aran a l’oest, el barri del Secà de Sant Pere a l’est, la zona de nova construcció de Balàfia al sud, i les instal•lacions del Club Natació Lleida a la partida de Gualda al nord. La superfície de l’àmbit era de 62,93 ha, de les quals 25 es destinaven a aprofitament privat, 16,2 a zones verdes, 15,7 a vialitat, i 6 a equipaments docents i assistencials.
El sector, d’ús residencial, s’estructurava entorn de grans eixos en direcció nord-sud, continuació dels carrers Baró de Maials i Corregidor Escofet des de la zona de Barris Nord, i una sèrie de carrers transversals, i disposava d’un gran parc ubicat en els terrenys amb pendent que exerceixen de transició cap a l’altiplà del Secà de Sant Pere. La densitat màxima d’habitatges per hectàrea se situava en 55. El PAU preveia el desenvolupament pel sistema de compensació de dos sectors, el 19A (de 39,9 ha i amb 2.195 habitatges previstos), i el 19B (de 23,03 ha i amb capacitat per a 1.267 habitatges).
El Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de la ciutat de Lleida va experimentar dues modificacions en l’àmbit del SUR 19. El maig de 2006 es va aprovar l’ampliació del sector en 1,72 ha, amb la incorporació d’uns terrenys al sud de l’àmbit, en compliment d’un conveni urbanístic signat entre l’Ajuntament i les famílies Queralt Teixidó i Queralt Munné, propietàries dels terrenys. El març de 2007 la modificació va consistir en l’augment de la densitat d’habitatges a 75 per hectàrea, per tal d’adequar el nombre de pisos protegits previstos a les prescripcions de la
LLEI D’URBANISME. REGLAMENT. El nombre d’habitatges previstos en el conjunt de l’àmbit es resituava en 4.848.