El PDU s’aprova inicialment
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar inicialment el 21 d’abril de 2010 el PDU de l’àmbit central del Camp de Tarragona.
El PDU preveia poder donar sortida a les necessitats derivades de l’escenari de creixement previst per a l’horitzó 2026, que suposava un increment important en tots els indicadors respecte a les dades de 2007. En el cas de la població, es xifrava en el conjunt de l’àmbit en 552.810 habitants (183.383 més, amb un increment del 50%); pel que fa als llocs de treball, se situaven en 284.686 (122.617 més, amb un increment del 76%); i finalment, el volum d’habitatges previstos arribava a 216.298 (74.977 nous habitatges, un 53% més).
El PDU seguia l’estructura tradicional dels plans territorials, agrupant les seves consideracions en tres grans apartats: espais oberts, sistema d’assentaments urbans i infraestructures de mobilitat, amb una incidència molt important en aquest darrer, sobretot pel que feia a la xarxa ferroviària.
En l’apartat d’espais oberts, es preveien tres categories de protecció: els sòls de protecció especial, que recollia els espais ja protegits per la normativa sectorial d’àmbit nacional; els sòls de protecció territorial, distingint entre els espais d’interès agrari i/o paisatgístic (com les planes interiors del Baix Camp), els de potencial interès estratègic (definits en el PTPCT), els de riscos i afectacions (incloent-hi els entorns de l’aeroport i de la indústria petroquímica), i les zones de protecció d’infraestructures (corredor viari de l’AP-7, corredor ferroviari mediterrani); i els sòls de protecció preventiva, distingint entre els de caràcter ordinari (definits com a sòl no urbanitzable en el planejament municipal) i els de caràcter restringit (ja sigui per especificacions del planejament municipal o del PDU).
En l’àmbit del sistema d’assentaments urbans, a més de les prescripcions del PTPCT, el PDU estableix cinc àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat, tots ells situats en l’espai central de l’àmbit, considerats imprescindibles per tirar endavant l’ordenació territorial proposada: l’entorn de l’Estació Central Intermodal, en l’encreuament del corredor ferroviari mediterrani amb la T-11, amb una extensió de 41,6 ha; l’entorn de l’estació de mercaderies i el Polígon Industrial de Constantí, amb 10,2 ha; el sector residencial la Canonja/Bonavista, a tocar de l’àrea residencial estratègica (ARE) de la Canonja, amb 28 ha; el sector residencial Rojals, a l’est de la ciutat de Reus, amb 54 ha; i el front residencial i terciari sobre l’eix de la T-11 a la zona de les Gavarres, amb 10,6 ha.
Aquest darrer sector, situat a cavall dels municipis de Tarragona i Constantí, era tot el que quedava del projecte de crear un gran sector de creixement residencial al sector de les Gavarres, al qual es va oposar l’Ajuntament de Constantí. El PDU finalment proposava mantenir el triangle format per l’autopista AP-7, la T11 i el Polígon Riu Clar com a sòl no urbanitzable de protecció preventiva i d’interès agrícola i paisatgístic.
Pel que fa a les infraestructures de mobilitat, el pla es fonamentava en la priorització del transport públic a l’àmbit, amb una aposta decidida pel ferrocarril, posant l’èmfasi en la reordenació i l’impuls de les Rodalies, el TramCamp, i l’ampliació de la xarxa d’alta velocitat, i potenciant, també, la intermodalitat en els punts del territori on es generava més mobilitat.
El pla proposava la compleció de la xarxa d’alta velocitat amb la construcció del corredor mediterrani i la previsió d’un bypass que connectaria amb el centre de Tarragona. En aquest sentit, s’apostava per la creació d’una nova estació central intermodal on convergirien els trens de mitjana i de llarga distància, els de Rodalies, els autobusos, les terminals sud de l’aeroport i el TramCamp.
La proposta ferroviària es completava amb una única xarxa de Rodalies i una xarxa especialitzada de mercaderies que evitava en gran part el pas pels nuclis urbans. A aquestes obres calia afegir el projecte del TramCamp, destinat a connectar el nucli densament poblat de l’àmbit, el traçat del qual passava sobre l’antiga franja ferroviària entre Cambrils i Vila-seca, des d’on el traçat es bifurcava cap a Tarragona i Reus, amb un petit ramal que connectava amb l’Estació Central.
Les millores proposades en el sistema viari se centraven en la millora de l’eix de l’AP-7 (amb un tercer carril) i l’
AUTOVIA A-7 ALCANAR-VILAFRANCA DEL PENEDÈS (amb un nou traçat), la nova
AUTOVIA A-27 TARRAGONA-MONTBLANC, i la previsió d’una nova via orbital des de Reus fins a l’eix de AP-7 i l’A-7 en el municipi de Torredembarra, que permetria la reconducció de tràfics exteriors del sistema urbà.
El pla també proposava la conversió de la carretera N-240 en una plataforma de bus exprés per tal de facilitar l’accés a l’estació d’alta velocitat de la Secuita; un nou accés des del port de Tarragona fins a la C-31b de Tarragona a Salou amb un lateral específic per al trànsit de mercaderies; i el condicionament o millora dels eixos viaris locals i els seus enllaços amb les vies principals.