Actualitzat a 31/12/2010
A mitjan any 2010 es produeix la segona aprovació inicial del PAUM i de la modificació puntual (MP) del planejament de Callús. L’oposició i un dels regidors del govern municipal hi voten en contra pel model de creixement proposat, que consideren desmesurat. Pocs dies després, un col•lectiu ciutadà inicia una campanya per demanar que el PAUM i la MP siguin sotmesos a una consulta popular vinculant.
Callús es localitza en el primer meandre del Cardener un cop aquest abandona els altiplans al sud de la serra de Castelltallat per endinsar-se al pla de Bages. És un municipi de 12,4 km2 amb 1.759 habitants*, situat entre Manresa i Súria, sobre el corredor que forma el riu Cardener i pel qual avança la carretera C-55. Callús també és travessat per un dels ramals de la línia de mercaderies de materials de les mines de sals i potasses que es preveu convertir en tren tram de passatgers.
L’Ajuntament de Callús impulsa un PAUM
Un programa d’actuació urbanística municipal (PAUM) és una figura en la qual s’estableixen les politiques del municipi pel que fa a les prioritats de creixement i transformació de sòl, així com en matèria d’habitatge, a partir del que marca el planejament municipal vigent. Fou introduït per la Llei d’urbanisme del 2002, i posteriorment recollit en el
TEXT REFÓS DEL 2005. Tanmateix, el PAUM per si sol no té capacitat de canviar les classificacions ni qualificacions del sòl, i qualsevol proposta que faci en aquest sentit ha d’anar acompanyada d’una modificació puntual (MP) del planejament. Els PAUM es redacten en concertació amb la Generalitat, fet que permet pactar les polítiques que s’hi desenvoluparan, alhora que se simplifica la gestió urbanística posterior, ja que les transformacions que el PAUM recull ja disposen del vistiplau de la Generalitat. La vigència d’un PAUM és indefinida, però s’ha de revisar cada sis anys.
Callús havia aprovat la revisió del seu Pla general d’ordenació urbana (PGOU) l’any 1998 i el va començar a gestionar d’acord amb el seu Programa d’actuació i estudi econòmic i financer, que va ser revisat l’any 2002.
Ja a final de l’any 2007, l’ajuntament va decidir impulsar la redacció del seu PAUM, moment en què s’havien desenvolupat 41 ha, sobretot en direcció sud, aprofitant les terres més planeres que forma el meandre del riu. Van restar pendents de desenvolupar 12 ha, i 1,16 ha més estaven en tràmit, entre els diferents plans parcials (PP), unitats d’actuació (UA) i plans especials (PE). Amb el PAUM es pretenia facilitar la gestió urbanística per obtenir sòl per a infraestructures i habitatge públic, tot programant les prioritats pel que fa a les zones de desenvolupament urbanístic.
Segons l’alcalde de Callús, Josep Maria Ginestà i Boixadera (Moviment Alternatiu de Callús - Progrés Municipal, MAC-PM), el poble no tenia la vocació de competir amb la resta de municipis del Bages en creixement, i es plantejava un escenari en què, com a molt, s’arribés als 3.000 habitants.
Primera proposta del PAUM
Les principals propostes de creixement recollides del PAUM eren tres, totes en continuïtat amb el teixit preexistent. Per una banda, al sector de la Serreta, que resta entre la C-55 i la línia de tren, al nord del nucli urbà, s’hi proposen tipologies edificatòries en bloc, amb una densitat d’uns 100 habitatges per hectàrea, que confirmarien un àmbit de 1,6 ha amb 175 habitatges en total. En segon lloc, un espai de 6,2 ha al sud del terme, entre la línia de tren i la zona esportiva (PAU 5, PPU2 i PPU1), permetria la construcció de 299 habitatges. Finalment, al nord del nucli urbà de Callús, es recull el creixement de 5,5 ha entre la carretera i el carrer de la Tossa (PPU3 i PPU4), aportant-hi 218 habitatges més. Per a aquests dos darrers àmbits, es proposaven tipologies edificatòries mixtes d’habitatges unifamiliars i blocs plurifamiliars. La resta de sectors, la majoria a l’interior del nucli urbà, afegien 121 habitatges al total de 813 habitatges.
A partir de les previsions demogràfiques i de l’anàlisi socioeconòmica, en la memòria del PAUM es preveia necessària la construcció de 27 habitatges anuals, per tant, en sis anys es preveien 162 habitatges (i 400 en quinze anys). Però aquestes previsions es van haver d’incrementar per acomplir les previsions del
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE BAGES, i es va assolir la xifra de fins a 295 habitatges a construir en sis anys, per arribar a un Callús de 2.377 habitants.
El
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS proposava una estratègia de creixement moderat per a Callús. El PDU també en reconeixia la creixent integració funcional amb Manresa, a més de considerar-lo important pel que fa al funcionament de l’eix Manresa-Solsona. De tot això, el PDU reconeix les opcions de creixement que el planejament municipal plantejava, tant en sol urbanitzable delimitat com en sòl no delimitat, però reclamava que es fes amb criteris de majors densitats residencial i amb mixtura d’usos residencials i d’activitat econòmica per potenciar la ciutat de tipus “compacte”.