Actualitzat a 31/12/2010
La millora de les infraestructures viàries en l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, tant pel que fa les comunicacions exteriors (desdoblament de l’A-14, la C-16 i la C-17, túnels de Comiols i Toses) com a les destinades a vertebrar internament l’àmbit (millora de l’eix Pirinenc i túnel de la Bonaigua), rep un impuls sobtat i efímer amb la proposta de Barcelona d’organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern de 2022.
L'Alt Pirineu i Aran, un dels set àmbits funcionals territorials establerts pel Pla territorial general de Catalunya (PTGC), ocupa l’extrem nord-oest de Catalunya, limitant al nord amb França i Andorra, a l’oest amb l’Aragó, al sud amb l’àmbit de Ponent i al sud-est amb el de les Comarques Centrals i a l’est amb les Comarques Gironines. L’àmbit inclou sis comarques d'alta muntanya (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Vall d'Aran), en un espai orogràficament molt accidentat que abraça bona part dels Pirineus catalans. Tot i ocupar gairebé el 18% del territori català (5.775,5 km2), és l’àmbit menys poblat, amb 76.828 habitants el 2009 (poc més de l’1% del conjunt de Catalunya), encara que des de mitjan anys noranta la tendència apunta a un increment lent però constant del nombre d’habitants.
La vall com a forma d’organització territorial
L‘accidentada orografia ha condicionat històricament la comunicació dins i fora de l'àmbit pirinenc, així com l'estructura del poblament i les relacions econòmiques i polítiques, vertebrades tradicionalment pels principals cursos fluvials: el Segre, que vertebra l’Alt Urgell i la Cerdanya (tot i que aquesta connecta amb Barcelona per la vall del Llobregat a través del túnel del Cadí) a través de la C-14 (
CARRETERA C-14 VARIANT DE PONTS); i els seus afluents, la Noguera Pallaresa, que comunica el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà per la C-13; i la Noguera Ribagorçana, que permet l’accés a l’Alta Ribagorça i a la Val d’Aran per l’
AUTOVIA A-14 I LA CARRETERA N-230 LLEIDA-VIELLA I TÚNEL DE VIELLA, malgrat que en aquesta darrera comarca l’eix natural de comunicació seria seguir la vall del Garona fins a França.
Aquesta estructura viària marcada per les valls fluvials fa que molts cops sigui difícil la comunicació transversal d’aquests espais cap als grans centres urbans. Per posar un exemple, la forma més ràpida d’accedir als nuclis de les valls occidentals de l’àmbit (Vielha i el Pont de Suert) des de Barcelona o Girona és passant per la ciutat de Lleida i agafant des d’allí l’N-230. Les comunicacions internes són, també, difícils, atès que la travessa entre valls, bàsicament per l’
AUTOVIA A-26 I L’N-260 EIX PIRINENC, s’efectua a partir de colls de muntanya (port del Cantó, coll de la Creu de Perves, collada de Toses) que suposen un important cost de temps (el trajecte de Puigcerdà a Vielha o el Pont de Suert supera les tres hores de durada). Els traçats, en conjunt, són lents, perillosos i no sempre accessibles. Un exponent clar d’aquest fet és la
CARRETERA C-28 SORT-VIELLA PEL PORT DE LA BONAIGUA, que permet la comunicació transversal des del Pallars Sobirà fins a la Val d’Aran, i que sovint es troba tancada durant l’hivern pel risc d’allaus.
El territori demana la construcció del túnel de Comiols
Per tal de millorar les comunicacions internes i externes i poder evitar el pas pels esmentats colls de muntanya, des del territori s’ha estat demanant insistentment la construcció de túnels, com ara el de Comiols, a la carretera C-1412b, que connecta la C-14 a Artesa de Segre (Noguera) amb la C-13 a Tremp (Pallars Jussà) passant per Isona (Pallars Jussà).
El 2005 els alcaldes dels municipis del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà ja van reclamar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) la modernització d’aquest pas de muntanya amb la construcció d’un túnel, demanda que el Consell d’Alcaldes del Pallars Jussà va reiterar el 2008 afirmant que la millora d’aquest eix era urgent per al territori.
En el mateix sentit, l’alcalde de Sort (Pallars Sobirà), Agustí López, de Convergència i Unió (CiU), va presentar l’abril de 2008 una proposta de resolució al Govern per tal que finalitzés la redacció de l’Avantprojecte del túnel de Comiols abans de l’octubre de 2008, afirmant que es tractava d’una obra prioritària per al desenvolupament econòmic dels dos Pallars.
El març de 2009 va sortir a informació pública l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la C-1412b que preveia una millora del traçat actual del coll de Comiols amb cinc petits túnels. El candidat de CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, va afirmar que per aconseguir un efecte similar al que havia tingut el túnel del Cadí a la Cerdanya feia falta un gran túnel que reduís significativament el temps de viatge.
El maig de 2010 el DPTOP va treure a licitació el projecte constructiu de 14,7 km de la C-1412b, entre els nuclis de Folquer (Noguera) i Isona. En el tram del coll de Comiols preveia la construcció de cinc petits túnels (d’una longitud global d’1,4 km) i quatre viaductes (de 723 m en conjunt). El projecte comptava amb un pressupost de 114 MEUR, i preveia la construcció d’un tercer carril per a vehicles lents en tots dos vessants. La via passaria a formar part, un cop reformada, de la xarxa comarcal a la xarxa bàsica. El tram d’Artesa de Segre a Folquer restava pendent de la redacció d’un nou estudi informatiu i d’impacte ambiental que recollís les al•legacions de l’Ajuntament d’Artesa de Segre i de la plataforma Alternativa Artesa, que demanaven un traçat més pròxim als nuclis urbans i que aprofités més l’actual traçat de l’L-512, per minimitzar l’impacte ambiental. L’inici de les obres es preveia per a final de 2011 o començament de 2012.