Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ESTACIÓ D’ESQUÍ DE LA MOLINA (ALP I TOSES)
Arnau Urgell
Estació d'esquí de la Molina (Alp i Toses) Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2010

El 7 d’abril de 2010 la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central dóna llum verd al Pla especial de coll de Pal. El document inclou un telecadira que connectarà la petita estació d’esquí berguedana amb la Molina per crear un nou accés al gran complex cerdà sense passar pel túnel del Cadí. Pocs dies després el DPTOP posa a informació pública el projecte de nou telecabina fins al refugi del Niu d’Àliga a la cota 2.500. Es tracta de dos dels principals projectes d’una estació que ha d’acollir el Mundial de Surf del 2011 i que és pedra angular de la candidatura olímpica de Barcelona-Pirineus 2022.


L’estació d’esquí de la Molina, situada bàsicament al terme d’Alp (Cerdanya) però també a Toses (Ripollès), és la més antiga de l’Estat espanyol. Va néixer el 1943 amb la instal•lació del primer teleesquí que formalitzava una pràctica iniciada el 1908 però que es va popularitzar el 1922 amb l’arribada del tren Barcelona-Puigcerdà. Des de 1985 el complex és propietat de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L’estació disposa de 16 remuntadors, 46 pistes i 50 km de domini esquiable. A més, l’enllaç amb la Masella forma Alp 2000, que té un total de 133 km de domini esquiable, 115 pistes i 33 remuntadors.

Des de final del segle XX hi ha el projecte per habilitar l’accés a la Molina des del Berguedà, a través de la petita estació de coll de Pal de Bagà formada per un sol remuntador i dues pistes. Aquest projecte rebia el ple suport del consistori de Pal de Bagà, però alhora era motiu de molts recels per part del d’Alp i del conjunt de la Cerdanya, ja que suposava un accés a la neu des de l’àrea metropolitana de Barcelona sense passar pel túnel del Cadí. Aquest fet va suposar que el projecte s’encallés fins al 2006. Aquell any es va habilitar un enllaç provisional a través del telecabina de la Tosa, per bé que requeria un cert grau d’especialitat ja que de tornada al complex berguedà calia travessar una pista vermella.

El gener de 2008 l’Ajuntament de Bagà va donar els permisos d’obres a FGC per instal•lar canons de neu artificial a la pista de Comabella de coll de Pal. Era el primer pas per convertir l’estació berguedana en un parc de neu i porta d’entrada a la Molina. Per instal•lar-los, i també per construir un edifici de serveis i un aparcament de 150 places, FGC preveia invertir-hi 1,7 MEUR i l’Ajuntament de Bagà −a través del fons miner del Ministeri d’Indústria− mig milió més.

Tanmateix, la principal actuació per completar la unió era la construcció d’un telecadira que permetés a tot tipus d’esquiador accedir a les pistes de la Molina des de coll de Pal. El projecte −juntament amb l’aparcament i l’edifici de serveis− està regulat per un pla especial que l’Ajuntament de Bagà va aprovar a començament de 2009, un tràmit que va haver de repetir a instàncies d’Urbanisme per adequar-lo a les normes subsidiàries de 1983. L’octubre de 2009 l’alcalde de Bagà, Nicolás Viso (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), explicava que estaven pendents de rebre l’informe ambiental de la Generalitat i que considerava “factible” que el telecabina estigués operatiu per a la temporada 2010-2011.

La Molina inverteix més de 5 MEUR en un nou telecadira
Mentre continuaven els tràmits per connectar la Molina amb el Berguedà, l’estació estrenava la temporada 2009-2010 amb el nou telecadira de sis places de Cap de Comella que havia suposat una inversió de 5,3 MEUR. La infraestructura d’1,3 km de longitud cobria la connexió entre les cotes 1.662 i 2.076 en tant sols 4.30 minuts (contra els 27 minuts de l’antic telecadira). D’aquesta manera, la capacitat de transport passava d’un màxim de 1.880 persones per hora a 2.700. Precisament es pretenia aprofitar l’antiga instal•lació −de quatre places− per la connexió amb coll de Pal.

La inauguració de la nova instal•lació es va celebrar el 21 de novembre de 2009 amb la presència del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC). A banda del telecadira, la inversió per a la temporada 2009-2010 era de 2,2 MEUR per instal•lar nous canons de neu, construir la pista del Sitjar i remodelar i ampliar les dels Coms i la Genciana. A més, l’estació de Masella havia invertit uns 10 MEUR amb cinc noves pistes i tres variants, així com un nou telecadira de sis places per comunicar la zona de la Pia (cota 1.700) amb el pla de la Corda (2.125). L’alcalde d’Alp, Cosme Ruaix (PSC), va aprofitar la inauguració del telecadira per reptar FGC a fer arribar un nou telecabina fins al cim de la Tosa (2.500 m).
Pista Llarga de la Molina Foto: Moisès Jordi
Jordi Hereu anuncia candidatura als Jocs d’Hivern
En plena campanya d’esquí, el 14 de gener de 2010, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (PSC), va anunciar que la ciutat presentaria candidatura als Jocs Olímpics d’hivern de l’any 2022 amb la denominació Barcelona-Pirineus. La proposta es basava en la celebració potencial a la capital catalana de les cerimònies d’inauguració i clausura, així com de les competicions indoor (patinatge, curling i hoquei gel) i les exteriors a les pistes d’esquí de la Cerdanya −la Molina i la Masella− o les de la Val d’Aran. Segons Hereu Barcelona “tenia moltes possibilitats” d’assolir una nominació que hauria de superar primer el tall entre les candidates el 2013 per esdevenir la primera ciutat que organitzava tant uns jocs d’estiu com d’hivern. Abans, però, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) hauria de triar entre la precandidatura catalana i l’aragonesa formada per Saragossa i Jaca. Cal recordar que la capital de la Jacetània ja havia optat sense èxit a acollir els Jocs entre el 1994 i el 2014.

Les estacions catalanes, agrupades a l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya (ACEM), van manifestar la il•lusió pel projecte i es van posar a disposició de l’Ajuntament barceloní. L’ACEM considerava que el Mundial de Surf de Neu, que s’ha de disputar a la Molina el 2011, serà la gran oportunitat de convèncer el Comitè Olímpic Internacional (COI) de la capacitat organitzativa del Pirineu català. Precisament Jordi Hereu va destacar aquest fet el 27 de febrer en la visita que va fer a l’estació per presentar el projecte als polítics i empresaris de la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès i les comarques veïnes. Hereu va considerar “factible” assolir l’objectiu just després de visitar els Jocs de Vancouver que es basaven en un model similar, combinar les proves indoor a la ciutat amb les d’esquí a estacions situades a 1-2 hores en cotxe. Per la seva banda, l’alcalde d’Alp, Cosme Ruaix, va considerar que la candidatura suposaria “un abans i un després” en les infraestructures de connexió amb Barcelona: desdoblament de la C-16 FINS A BAGÀ, el TÚNEL DE TOSES DE L’N-260 i la millora del TREN PUIGCERDÀ-BARCELONA amb la doble via −com a mínim− fins a Vic.

Llum verd al Pla especial de coll de Pal
La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central (CTUCC) va donar llum verd el 7 d’abril al Pla especial de coll de Pal que, entre altres, inclou el telecadira que unirà la Molina amb la petita estació berguedana. El director general d’Urbanisme, Pere Solà, va assegurar que el pla “permetria accedir a la neu des del Berguedà”, un fet que esdevenia una “bona notícia per l’activitat econòmica de la comarca”. El document inclou, a banda del telecadira, un edifici de 750 m2 destinat a la venda de tiquets, un bar i un punt de lloguer de material; una estació transformadora; una zona d’embassament d’aigua; un aparcament per a 174 vehicles, així com la millora de la carretera BV-402 que uneix Bagà amb l’estació i que s’ha de tancar puntualment al llarg de l’hivern a causa del risc d’allaus. L’alcalde Nicolás Viso mantenia l’objectiu que la infraestructura fos una realitat el 2011.

El 26 de novembre el DPTOP va aprovar el projecte i estudi d’impacte ambiental del segon tram del telecabina Alp 2.500 per comunicar la cota 2.341 de la Molina amb el refugi del Niu de l’Àliga. La infraestructura, amb un cost de 5 MEUR, seguirà pràcticament el traçat de l’antic telecadira de la Tosa d’Alp de l’any 1975, actualment fora de servei, i era una de les grans reivindicacions del consistori. El 1999 s’havia inaugurat el primer tram d’aquest telecabina que permetia l’enllaç amb Masella.


Més informació
www.fgc.cat
www.lamolina.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Ripollès
Fotogaleria relacionada