Dilluns 17 de Desembre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRE D’ART DE PINTURA CATALANA CARMEN THYSSEN - BORNEMISZA (SANT FELIU DE GUÍXOLS)
Xavier Crehuet
Maqueta del futur Museu Thyssen Font: www.guixols.cat
Actualitzat a 31/12/2010

Després d’una primera proposta de situar el Centre d’Art de Pintura Catalana Carmen Thyssen - Bornemisza de Sant Feliu de Guíxols a l’antic hospital, s’acorda ubicar-lo a l’antiga fàbrica Serra Vicens. La proposta avança i s’aprova el projecte bàsic del Museu Thyssen, que projecta un edifici nou de tres plantes al pati interior de l’antic complex surer, amb un pressupost de 18,5 MEUR i englobat en una anella cultural. Les valoracions i les reaccions són unànimement positives.


Sant Feliu de Guíxols té uns 22.000 habitants, se situa a l’extrem sud de la comarca del Baix Empordà i ha destacat històricament gràcies a la indústria del suro i a l’activitat comercial del port, tot i que actualment es dedica sobretot als serveis i el turisme.

Un projecte incipient però ambiciós
El projecte del Centre d’Art de Pintura Catalana Carmen Thyssen - Bornemisza de Sant Feliu de Guíxols) va néixer el 1999 poc després que Convergència i Unió (CiU) arribés al govern municipal. Madrid tenia un Museu Thyssen des del 1992 i Màlaga en preveia un altre. Després d’iniciar les converses el 2002, el maig del 2003 es va firmar un conveni entre l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Alfons Albó (CiU), el conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, i la baronessa Thyssen, Carmen Cervera, amb residència des de feia molts anys a Sant Feliu de Guíxols. Es va acordar la cessió de 350 obres de la col•lecció particular de la baronessa sobre pintura catalana dels segles XIX i XX d’artistes de primera línia com ara Ramon Casas o Isidre Nonell. Per altra banda, l’Ajuntament es comprometia a cedir l’antic hospital municipal, un edifici neoclàssic del segle XVII situat al centre de la ciutat i que disposava de 3.000 m2.

Impuls al Museu Thyssen i canvi d’ubicació
L’equip de govern format després de les eleccions municipals del 2007 liderat per l’alcalde Pere Albó (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) i integrat pel PSC, Tots per Sant Feliu (TSF), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), va proposar ubicar el Museu Thyssen al monestir, que se situa al sud del nucli urbà, i no a l’edifici de l’antic hospital, l’espai pensat per l’anterior equip govern de CiU. Creien que estava més preparat com a equipament i per rebre públic, que permetia créixer en cas de necessitar-ho i, a més, que disposava d’un espai d’aparcament proper a la zona, la Corxera. CiU va criticar-ho i va manifestar que l’objectiu era estalviar diners evitant de pagar la reforma de l’hospital, i opinava que es perdia una oportunitat d’or per dinamitzar el centre de la ciutat. La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols també va expressar el seu desacord amb la instal•lació al monestir perquè creien que faltava espai i suggerien l’ampliació del recinte amb l’adquisició d’algun edifici annex o la construcció d’un altre de nova planta.

El novembre del 2007 l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va signar un conveni amb el Bisbat de Girona que incloïa la cessió a la ciutat durant 75 anys de quatre béns patrimonials de gran interès vinculats al monestir benedictí. Es tractava del Palau de l’Abat, la Torre del Corn, la Sala Abat Panyelles i l’Hort del Rector. En el conveni el consistori es comprometia a la conservació, rehabilitació i condicionament com a espai públic i millora de l’equipament.

El gener del 2008 es va decidir ubicar el Centre d’Art al Monestir per unanimitat entre l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, la Generalitat, el Ministeri de Cultura i Carmen Cervera. Anteriorment, el setembre del 2007, la baronessa Thyssen havia avalat la proposta del consistori i en va destacar la fàcil accessibilitat.
Una imatge del Monestir de Sant Feliu Foto: Moisès Jordi
L’antiga fàbrica Serra Vicens, l’eix central
El juliol del 2008 l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar per unanimitat una permuta urbanística entre uns terrenys al barri de Sant Pol –al nord del municipi– i l’antiga fàbrica surera de Can Serra Vicens, situada a tocar del monestir i de propietat privada. El complex estava format per quatre edificis, de dues i tres plantes. Amb l’aprovació plenària s’iniciava el procés per aconseguir una gran anella cultural formada pel monestir i el palau de l’Abat, el Teatre Auditori Municipal i Can Serra Vicens. Així doncs, es renunciava a encabir-ho tot al monestir i s’apostava per ubicar el Museu Thyssen a l’antiga fàbrica. També el juliol del 2008 l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Pere Albó (PSC), i la baronessa Thyssen van signar conjuntament els estatuts de la fundació privada encarregada de gestionar el Centre d’Art.

El novembre del 2009 l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols conjuntament amb el bisbat de Girona van inaugurar la restauració del palau de l’Abat, una antiga masia del segle XVII de tres plantes i d’uns 800 m2. La restauració del Palau de l’Abat va costar 500.000 €, majoritàriament aportats pel Ministeri de Cultura.

El gener del 2010 la Generalitat va confirmar la inversió de 4,5 MEUR al futur Museu Thyssen. Una quantitat que se sumava a la inversió de 6,5 MEUR del govern espanyol per el període 2010-2013 anunciada l’octubre del 2009. L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols aportava uns 2 MEUR.

L’abril del 2010, després d’una moció de censura de TSF, CiU i Amics i amb un nou alcalde, Carles Motas (TSF), el consistori va firmar el conveni amb el propietari de l’antiga fàbrica Serra Vicens perquè la cedís després de requalificar com a urbanitzable el solar que bescanviava l’Ajuntament. A més, es va tramitar una modificació puntual del PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) DE SANT FELIU DE GUÍXOLS perquè Can Serra passés a requalificar-se com a terreny d’equipaments municipals.

Aproven el projecte bàsic del Centre d’Art
El ple de l’Ajuntament de Sant Feliu va aprovar el 27 de maig del 2010 el projecte bàsic del Centre d’Art de Pintura Catalana Carmen Thyssen-Bornemisza seguint les premisses de l’avantprojecte de l’octubre del 2008. El projecte bàsic es va aprovar amb els vots a favor del PSC, CiU, TSF, ERC i ICV, i va rebre el vot contrari del regidor independent d’Amics, Pere Luque, perquè no havia vist el projecte i perquè en posava en dubte el cost. Les previsions valoraven el projecte en uns 18,5 MEUR, tot i que amb el projecte executiu es podia encarir o abaratir.

El projecte connectava la fàbrica Serra Vicens amb un edifici nou de tres plantes que s’havia de construir a l’espai del pati interior de l’antic complex surer. L’estructura exterior de la fàbrica es mantenia i es conservaven les naus per convertir-les en un pati que protegia el tresor de la pinacoteca i es convertia en un umbracle. L’edifici, dissenyat pels arquitectes Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero, havia de constar d’un soterrani per al tractament i la restauració de les obres, una planta baixa amb un vestíbul, despatxos, botiga i serveis diversos, i una primera planta amb la sala principal d’exhibició, de 1.200 m2. Aquesta sala principal es dividia una meitat per a l’exposició temporal i l’altra meitat per a l’exposició permanent de pintura catalana. Es preveia un equipament amb llum natural, aïllament acústic, accessibilitat adequada i plaques solars al sostre.
Antiga fàbrica surera Serra Vicens Foto: Moisès Jordi
El projecte bàsic no oblidava que les sales del monestir podien formar part de les infraestructures d’exposició ni que la fàbrica aportava sales complementàries per a exposicions de menys importància. L’edifici del monestir havia d’esdevenir la principal porta d’entrada del Museu Thyssen i l’anella cultural amb un gran vestíbul i una botiga. Així doncs, el monestir havia d’acollir el punt de recepció, el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, el restaurant de l’anella cultural, sales d’exposicions temporals, el viver de creadors, el taller de restauració, una biblioteca i arxiu, magatzems i aules. Per altra banda, el palau de l’Abat es reservava per a l’administració i per al patronat Thyssen.

El Centre d’Art de Pintura Catalana Carmen Thyssen - Bornemisza era l’eix central de l’anella cultural que englobava el monestir i el palau de l’Abat, amb una superfície total de 4.420 m2, l’edifici Serra Vicens amb 2.300 m2i el Teatre Auditori Municipal amb 767 m2, pensat per a conferències o usos similars. Per complementar-ho es preveia la desviació de la carretera de Tossa de Mar i la conversió en zona de vianants dels voltants del monestir, a més d’ubicar zones d’aparcament d’autobusos davant dels centres culturals.

El juny la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura va aprovar el projecte bàsic per a la construcció del Centre d’Art de Pintura Catalana Carmen Thyssen - Bornemisza.

Unanimitat en les valoracions positives
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va manifestar que el Centre d’Art de Pintura Catalana Carmen Thyssen - Bornemisza havia de dinamitzar la marca Costa Brava que definia com una de les principals àrees turístiques del món. Segons Tresserras, la Costa Brava havia d’aprofitar nous aspectes, més enllà del sol i la platja. Segons l’opinió de Carmen Cervera el Centre d’Art era un projecte meravellós i havia de formar un triangle artístic amb el Centre d’Art de Madrid i el futur museu de Màlaga amb una rotació de quadres i exposicions.

El portaveu del grup municipal del PSC a Sant Feliu de Guíxols, Pere Albó, va destacar que el Museu Thyssen havia d’esdevenir l’element principal de l’anella cultural i que calia destacar-ne el valor. Per altra banda, l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, va explicar que per potenciar l’economia local calia enfortir la cultura, especialment amb el Centre d’Art, un projecte que havia de representar un revulsiu econòmic de primera magnitud per a la promoció de la ciutat i un poderós pol d’atracció de visitants. La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols va assegurar que l’equipament havia de prestigiar la ciutat i rellançar l’oferta cultural i turística després de perdre els estudis universitaris de Turisme i no fructificar iniciatives com ara l’Espai Costeau o la Fundació Corella.

Es preveia enllestir el projecte executiu del Centre d’Art de Pintura Catalana Carmen Thyssen - Bornemisza el 2011 i l’acabament de les obres per al 2013.

Més informació
www.guixols.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Empordà