Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CATÀLEG DE PAISATGE DEL CAMP DE TARRAGONA
Jordi Romero - X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2010
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques aprova definitivament el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, que divideix aquest àmbit territorial en 29 unitats de paisatge de naturalesa diversa: des de paisatges muntanyosos fins a planes agrícoles o nous paisatges urbans. El Catàleg defineix l’estat de conservació dels diferents paisatges, els seus valors, les seves potencialitats i els objectius de qualitat, que s’incorporaran al Pla territorial parcial del Camp de Tarragona mitjançant les directrius de paisatge.
Els catàlegs de paisatge són els instruments bàsics d’intervenció que preveu la LLEI 8/2005, DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE, per determinar la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, així com els objectius de qualitat paisatgística i les propostes per assolir-los.
El 2005, a més de l’aprovació de la Llei abans esmentada, l’Observatori del Paisatge de Catalunya (OPC) va publicar el Prototipus de catàleg de paisatge, que establia les bases per a l’elaboració dels set catàlegs que s’havien de redactar, un per a cada àmbit de planificació territorial de Catalunya. Aquell mateix any es va endegar l’elaboració dels catàlegs, per a la qual l’Observatori del Paisatge va establir convenis amb grups de recerca de les universitats catalanes.
S’aprova definitivament el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona
El 24 de maig de 2010, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona. Aquest era el segon catàleg de paisatge aprovat definitivament després del de les TERRES DE LLEIDA, aprovat el 10 de setembre de 2008.
Els catàlegs de paisatge se sotmeten a informació pública abans de ser aprovats definitivament, per tal de recollir les opinions de les institucions i les entitats del territori i dels ciutadans interessats. Durant el procés d’informació pública del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, es van recollir 17 al•legacions d’ajuntaments, ciutadans particulars i entitats. Arran d’aquestes al•legacions, es van fer petits ajustos i s’hi van afegir nous valors del paisatge, objectius de qualitat i accions a emprendre. Al mateix temps es van corregir topònims.
El Catàleg ja va rebre una àmplia participació pública durant la seva fase de redacció. Concretament, es van realitzar entrevistes amb 24 ens representatius del Camp de Tarragona, com ara els consells comarcals, les entitats naturalistes, les cambres de comerç o els consells reguladors de les denominacions d’origen.
També es va desenvolupar una consulta ciutadana a través del web de l’OPC, amb el lema "Opina. El paisatge t’escolta". Aquest sistema de consulta, que es va repetir en tots els catàlegs, va rebre 849 aportacions i va permetre obtenir suggeriments sobre els valors del paisatge i sobre els objectius de qualitat paisatgística.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques aprova definitivament el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, que divideix aquest àmbit territorial en 29 unitats de paisatge de naturalesa diversa: des de paisatges muntanyosos fins a planes agrícoles o nous paisatges urbans. El Catàleg defineix l’estat de conservació dels diferents paisatges, els seus valors, les seves potencialitats i els objectius de qualitat, que s’incorporaran al Pla territorial parcial del Camp de Tarragona mitjançant les directrius de paisatge.
Els catàlegs de paisatge són els instruments bàsics d’intervenció que preveu la LLEI 8/2005, DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE, per determinar la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, així com els objectius de qualitat paisatgística i les propostes per assolir-los.
El 2005, a més de l’aprovació de la Llei abans esmentada, l’Observatori del Paisatge de Catalunya (OPC) va publicar el Prototipus de catàleg de paisatge, que establia les bases per a l’elaboració dels set catàlegs que s’havien de redactar, un per a cada àmbit de planificació territorial de Catalunya. Aquell mateix any es va endegar l’elaboració dels catàlegs, per a la qual l’Observatori del Paisatge va establir convenis amb grups de recerca de les universitats catalanes.
S’aprova definitivament el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona
El 24 de maig de 2010, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona. Aquest era el segon catàleg de paisatge aprovat definitivament després del de les TERRES DE LLEIDA, aprovat el 10 de setembre de 2008.
Els catàlegs de paisatge se sotmeten a informació pública abans de ser aprovats definitivament, per tal de recollir les opinions de les institucions i les entitats del territori i dels ciutadans interessats. Durant el procés d’informació pública del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, es van recollir 17 al•legacions d’ajuntaments, ciutadans particulars i entitats. Arran d’aquestes al•legacions, es van fer petits ajustos i s’hi van afegir nous valors del paisatge, objectius de qualitat i accions a emprendre. Al mateix temps es van corregir topònims.
El Catàleg ja va rebre una àmplia participació pública durant la seva fase de redacció. Concretament, es van realitzar entrevistes amb 24 ens representatius del Camp de Tarragona, com ara els consells comarcals, les entitats naturalistes, les cambres de comerç o els consells reguladors de les denominacions d’origen.
També es va desenvolupar una consulta ciutadana a través del web de l’OPC, amb el lema "Opina. El paisatge t’escolta". Aquest sistema de consulta, que es va repetir en tots els catàlegs, va rebre 849 aportacions i va permetre obtenir suggeriments sobre els valors del paisatge i sobre els objectius de qualitat paisatgística.
Un paisatge canviant i antropitzat
El Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, elaborat per les universitats de Girona (UdG) i Rovira i Virgili (URV), sota la direcció de l’OPC, abraça les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat.
La configuració geogràfica d’aquest àmbit és formada, a grans trets, per dues parts: una gran plana oberta al mar, el Camp de Tarragona pròpiament dit, i un territori majoritàriament muntanyós que l’envolta i tanca, tot i incloure alguna petita conca interior i una plana litoral. Algunes d’aquestes muntanyes, com la serra del Montsant o les muntanyes de Prades, s’eleven més de 1.000 m sobre el nivell del mar i se situen a poca distància de la costa, constituint importants façanes paisatgístiques visibles des d’amplis sectors del territori i de mar endins. El rius Francolí i Gaià i diverses rieres travessen les planes i, juntament amb les extraccions d’aigua freàtica, permeten una agricultura d’horta enmig d’un paisatge dominat pels conreus llenyosos d’ametllers, oliveres, garrofers i vinya, ben adaptats al clima mediterrani de la zona, bastant sec a l’estiu. La gran plana del Camp de Tarragona és travessada per importants eixos de comunicació com autopistes o el FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT.
Mentre que el paisatge de l’interior és generalment agroforestal a les muntanyes i rural a les planes, amb algunes ciutats i molts pobles petits, el litoral és molt urbà. La costa té un paisatge ben diferent, amb platges de sorra fina característiques de la Costa Daurada. Al llarg de la costa s’hi ha construït un continu d’urbanitzacions d’apartaments que, majoritàriament, s’utilitzen com a segones residències per als turistes de “sol i platja”. La conurbació de Tarragona és una de les àrees urbanes més importants de Catalunya, i es caracteritza per les nombroses indústries químiques, ben visibles des de molts punts del Camp de Tarragona.
Justament les indústries químiques i les refineries de petroli que hi ha davant la costa de Tarragona, així com les urbanitzacions, són alguns dels aspectes ambientals i paisatgístics que més debat han generat a la zona.
Unitats de paisatge i paisatges d’atenció especial
El Catàleg divideix l’àrea del Camp de Tarragona en 29 unitats de paisatge, d’una extensió mitjana de 138 km2, i definides a partir de la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents), d’aspectes de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris), i dels resultats de la consulta ciutadana.
La distribució d’aquestes unitats presenta un paisatge molt divers: des de paisatges muntanyosos (serra de la Llena) fins a planes agrícoles (Guiamets), o nous paisatges urbans (com els de Calafell, Salou o les maresmes de Torredembarra). Entre els valors detectats en aquestes unitats destaquen els ecològics (muntanyes de Prades o conreus de la plana de l’Hospitalet de l’Infant), els estètics (cellers modernistes de l’Alt Camp i la Conca de Barberà) o els històrics (castells medievals del Gaià, conjunt de Montblanc, restes de la Tarragona romana o l’arquitectura en pedra seca).
El Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, elaborat per les universitats de Girona (UdG) i Rovira i Virgili (URV), sota la direcció de l’OPC, abraça les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat.
La configuració geogràfica d’aquest àmbit és formada, a grans trets, per dues parts: una gran plana oberta al mar, el Camp de Tarragona pròpiament dit, i un territori majoritàriament muntanyós que l’envolta i tanca, tot i incloure alguna petita conca interior i una plana litoral. Algunes d’aquestes muntanyes, com la serra del Montsant o les muntanyes de Prades, s’eleven més de 1.000 m sobre el nivell del mar i se situen a poca distància de la costa, constituint importants façanes paisatgístiques visibles des d’amplis sectors del territori i de mar endins. El rius Francolí i Gaià i diverses rieres travessen les planes i, juntament amb les extraccions d’aigua freàtica, permeten una agricultura d’horta enmig d’un paisatge dominat pels conreus llenyosos d’ametllers, oliveres, garrofers i vinya, ben adaptats al clima mediterrani de la zona, bastant sec a l’estiu. La gran plana del Camp de Tarragona és travessada per importants eixos de comunicació com autopistes o el FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT.
Mentre que el paisatge de l’interior és generalment agroforestal a les muntanyes i rural a les planes, amb algunes ciutats i molts pobles petits, el litoral és molt urbà. La costa té un paisatge ben diferent, amb platges de sorra fina característiques de la Costa Daurada. Al llarg de la costa s’hi ha construït un continu d’urbanitzacions d’apartaments que, majoritàriament, s’utilitzen com a segones residències per als turistes de “sol i platja”. La conurbació de Tarragona és una de les àrees urbanes més importants de Catalunya, i es caracteritza per les nombroses indústries químiques, ben visibles des de molts punts del Camp de Tarragona.
Justament les indústries químiques i les refineries de petroli que hi ha davant la costa de Tarragona, així com les urbanitzacions, són alguns dels aspectes ambientals i paisatgístics que més debat han generat a la zona.
Unitats de paisatge i paisatges d’atenció especial
El Catàleg divideix l’àrea del Camp de Tarragona en 29 unitats de paisatge, d’una extensió mitjana de 138 km2, i definides a partir de la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents), d’aspectes de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris), i dels resultats de la consulta ciutadana.
La distribució d’aquestes unitats presenta un paisatge molt divers: des de paisatges muntanyosos (serra de la Llena) fins a planes agrícoles (Guiamets), o nous paisatges urbans (com els de Calafell, Salou o les maresmes de Torredembarra). Entre els valors detectats en aquestes unitats destaquen els ecològics (muntanyes de Prades o conreus de la plana de l’Hospitalet de l’Infant), els estètics (cellers modernistes de l’Alt Camp i la Conca de Barberà) o els històrics (castells medievals del Gaià, conjunt de Montblanc, restes de la Tarragona romana o l’arquitectura en pedra seca).
El Catàleg dedica un capítol a quatre tipus de paisatges singulars del Camp de Tarragona, que mereixen una atenció especial, ja que es troben sotmesos a intenses dinàmiques de transformació: el paisatge del garrofer, característic de les terres de secà dels costers, propi de les àrees mediterrànies i amb un alt significat identitari, que es troba en forta regressió; el paisatge de l’avellaner, potser l’entorn natural que s’associa amb més claredat al Camp de Tarragona i igualment amenaçat; el paisatge de la perifèria de Tarragona; i el paisatge de la façana litoral del Tarragonès-Penedès.
Incorporació dels objectius de qualitat paisatgística a la planificació territorial
El Catàleg defineix per a tot l’àmbit 21 objectius de qualitat paisatgística, que tracten aspectes del paisatge urbà, els paisatges litorals, les vies de comunicació, els accessos als nuclis urbans, els miradors o els parcs eòlics.
Aquests objectius defineixen les estratègies per protegir els elements valuosos, restaurar o millorar paisatgísticament els espais degradats o fomentar la gestió del paisatge, és a dir, guiar i harmonitzar les transformacions que puguin esdevenir-se en el futur. Així, per exemple, defineix que les urbanitzacions han d’estar "endreçades, amb perímetres nítids i amb qualitat paisatgística", o que els paisatges naturals han de ser de "qualitat" i han de garantir la "compaginació de l’activitat agropecuària, l’extracció i l’aprofitament sostenible dels recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi".
El Catàleg del paisatge es concep com una eina de suport a la planificació territorial. Així, les dades corresponents a les unitats de paisatge, com ara l’estat de conservació dels diferents paisatges, els seus valors, les seves potencialitats i els objectius de qualitat que es defineixin, s’incorporaran als diferents instruments de planejament territorial. En el cas d’aquest Catàleg, s’integraran al PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA en forma de Directrius del paisatge. D’aquesta manera, el Govern vol garantir la integració d’objectius de qualitat paisatgística en les estratègies territorials.
Més informació
www.catpaisatge.net/cat/cataleg_presentats_ct.php
Incorporació dels objectius de qualitat paisatgística a la planificació territorial
El Catàleg defineix per a tot l’àmbit 21 objectius de qualitat paisatgística, que tracten aspectes del paisatge urbà, els paisatges litorals, les vies de comunicació, els accessos als nuclis urbans, els miradors o els parcs eòlics.
Aquests objectius defineixen les estratègies per protegir els elements valuosos, restaurar o millorar paisatgísticament els espais degradats o fomentar la gestió del paisatge, és a dir, guiar i harmonitzar les transformacions que puguin esdevenir-se en el futur. Així, per exemple, defineix que les urbanitzacions han d’estar "endreçades, amb perímetres nítids i amb qualitat paisatgística", o que els paisatges naturals han de ser de "qualitat" i han de garantir la "compaginació de l’activitat agropecuària, l’extracció i l’aprofitament sostenible dels recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi".
El Catàleg del paisatge es concep com una eina de suport a la planificació territorial. Així, les dades corresponents a les unitats de paisatge, com ara l’estat de conservació dels diferents paisatges, els seus valors, les seves potencialitats i els objectius de qualitat que es defineixin, s’incorporaran als diferents instruments de planejament territorial. En el cas d’aquest Catàleg, s’integraran al PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA en forma de Directrius del paisatge. D’aquesta manera, el Govern vol garantir la integració d’objectius de qualitat paisatgística en les estratègies territorials.
Més informació
www.catpaisatge.net/cat/cataleg_presentats_ct.php
