Un paisatge canviant i antropitzat
El Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, elaborat per les universitats de Girona (UdG) i Rovira i Virgili (URV), sota la direcció de l’OPC, abraça les comarques del Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat.
La configuració geogràfica d’aquest àmbit és formada, a grans trets, per dues parts: una gran plana oberta al mar, el Camp de Tarragona pròpiament dit, i un territori majoritàriament muntanyós que l’envolta i tanca, tot i incloure alguna petita conca interior i una plana litoral. Algunes d’aquestes muntanyes, com la serra del Montsant o les muntanyes de Prades, s’eleven més de 1.000 m sobre el nivell del mar i se situen a poca distància de la costa, constituint importants façanes paisatgístiques visibles des d’amplis sectors del territori i de mar endins. El rius Francolí i Gaià i diverses rieres travessen les planes i, juntament amb les extraccions d’aigua freàtica, permeten una agricultura d’horta enmig d’un paisatge dominat pels conreus llenyosos d’ametllers, oliveres, garrofers i vinya, ben adaptats al clima mediterrani de la zona, bastant sec a l’estiu. La gran plana del Camp de Tarragona és travessada per importants eixos de comunicació com autopistes o el
FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT.
Mentre que el paisatge de l’interior és generalment agroforestal a les muntanyes i rural a les planes, amb algunes ciutats i molts pobles petits, el litoral és molt urbà. La costa té un paisatge ben diferent, amb platges de sorra fina característiques de la Costa Daurada. Al llarg de la costa s’hi ha construït un continu d’urbanitzacions d’apartaments que, majoritàriament, s’utilitzen com a segones residències per als turistes de “sol i platja”. La conurbació de Tarragona és una de les àrees urbanes més importants de Catalunya, i es caracteritza per les nombroses indústries químiques, ben visibles des de molts punts del Camp de Tarragona.
Justament les indústries químiques i les refineries de petroli que hi ha davant la costa de Tarragona, així com les urbanitzacions, són alguns dels aspectes ambientals i paisatgístics que més debat han generat a la zona.
Unitats de paisatge i paisatges d’atenció especial
El Catàleg divideix l’àrea del Camp de Tarragona en 29 unitats de paisatge, d’una extensió mitjana de 138 km2, i definides a partir de la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents), d’aspectes de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris), i dels resultats de la consulta ciutadana.
La distribució d’aquestes unitats presenta un paisatge molt divers: des de paisatges muntanyosos (serra de la Llena) fins a planes agrícoles (Guiamets), o nous paisatges urbans (com els de Calafell, Salou o les maresmes de Torredembarra). Entre els valors detectats en aquestes unitats destaquen els ecològics (muntanyes de Prades o conreus de la plana de l’Hospitalet de l’Infant), els estètics (cellers modernistes de l’Alt Camp i la Conca de Barberà) o els històrics (castells medievals del Gaià, conjunt de Montblanc, restes de la Tarragona romana o l’arquitectura en pedra seca).