Dissabte 4 de Juliol de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
TRANSFORMACIÓ URBANA DEL GORG (BADALONA)
Oscar Carracedo
Actualitzat a 31/12/2010
S’inauguren les primeres fases de la rambla del Gorg que permeten crear un parc de 80 metres d’amplada entre el port i el Pavelló Olímpic. No obstant això es mantenen els dubtes sorgits l’any 2008 sobre la construcció del canal del Port davant la situació de crisi econòmica.
Antecedents 2006, 2007, 2008
El barri del Gorg se situa al litoral de la ciutat de Badalona, a la part sud-est del municipi. Es tracta d’un barri tradicionalment industrial que es va començar a transformar arran de la seva inclusió dins del Pla especial del port de Badalona (PEPB) aprovat l’any 1998.
Amb el desenvolupament de la primera fase del Pla, iniciada l’any 2005, es va construir el port i s’hi van començar a introduir usos residencials i comercials per tal de remodelar l’antic sector fabril i aconseguir la relació entre la trama urbana de la ciutat i el mar.
La segona fase, que es va iniciar el juny de 2006, suposava la prolongació del port ciutat endins amb la construcció d’un canal que, travessant el barri del Gorg, havia de connectar amb el Palau Municipal d’Esports. El canal havia d’anar vorejat per usos comercials, hotelers i residencials, amb 242 nous habitatges que havien de donar continuïtat als 368 iniciats al costat del port i del traçat del tren.
L’any 2007 es va aprovar el Pla especial urbanístic per a la regulació detallada dels usos i volumetria dels sòls edificables del polígon A del PEPB, el polígon que incideix sobre el barri del Gorg.
Si bé a final de l’any 2007 s’havien enderrocat molts dels edificis que havien de donar pas a les noves edificacions, els litigis al pla de remodelació per a la fixació del 10% d’aprofitament públic van fer que durant l’any 2008 la transformació quedés aturada.
Dubtes sobre el futur del canal
A aquest aspecte, que ha implicat un important retard en la transformació del barri i en la construcció dels habitatges previstos pel Pla, cal afegir els dubtes que el mes de maig de 2008 van sorgir en relació amb el canal portuari i amb la seva complexitat i elevat cost econòmic.
L’abril de 2009 encara no s’havia pres cap decisió respecte del canal, si bé l’alcalde Jordi Serra va anunciar la voluntat de consensuar amb els diferents agents i grups polítics la decisió final.
El 13 de maig de 2009 es va celebrar un ple extraordinari, amb el canal com a únic punt de l’ordre del dia. El ple no va aclarir el futur del projecte, argumentant que el punt de partida del projecte havia canviat, ja que si en un principi els terrenys de la zona del canal pertanyien a sis immobiliàries, d’aquestes, només en restaven dues i la resta ja eren propietats d’entitats bancàries.
S’inauguren les primeres fases de la rambla del Gorg que permeten crear un parc de 80 metres d’amplada entre el port i el Pavelló Olímpic. No obstant això es mantenen els dubtes sorgits l’any 2008 sobre la construcció del canal del Port davant la situació de crisi econòmica.
Antecedents 2006, 2007, 2008
El barri del Gorg se situa al litoral de la ciutat de Badalona, a la part sud-est del municipi. Es tracta d’un barri tradicionalment industrial que es va començar a transformar arran de la seva inclusió dins del Pla especial del port de Badalona (PEPB) aprovat l’any 1998.
Amb el desenvolupament de la primera fase del Pla, iniciada l’any 2005, es va construir el port i s’hi van començar a introduir usos residencials i comercials per tal de remodelar l’antic sector fabril i aconseguir la relació entre la trama urbana de la ciutat i el mar.
La segona fase, que es va iniciar el juny de 2006, suposava la prolongació del port ciutat endins amb la construcció d’un canal que, travessant el barri del Gorg, havia de connectar amb el Palau Municipal d’Esports. El canal havia d’anar vorejat per usos comercials, hotelers i residencials, amb 242 nous habitatges que havien de donar continuïtat als 368 iniciats al costat del port i del traçat del tren.
L’any 2007 es va aprovar el Pla especial urbanístic per a la regulació detallada dels usos i volumetria dels sòls edificables del polígon A del PEPB, el polígon que incideix sobre el barri del Gorg.
Si bé a final de l’any 2007 s’havien enderrocat molts dels edificis que havien de donar pas a les noves edificacions, els litigis al pla de remodelació per a la fixació del 10% d’aprofitament públic van fer que durant l’any 2008 la transformació quedés aturada.
Dubtes sobre el futur del canal
A aquest aspecte, que ha implicat un important retard en la transformació del barri i en la construcció dels habitatges previstos pel Pla, cal afegir els dubtes que el mes de maig de 2008 van sorgir en relació amb el canal portuari i amb la seva complexitat i elevat cost econòmic.
L’abril de 2009 encara no s’havia pres cap decisió respecte del canal, si bé l’alcalde Jordi Serra va anunciar la voluntat de consensuar amb els diferents agents i grups polítics la decisió final.
El 13 de maig de 2009 es va celebrar un ple extraordinari, amb el canal com a únic punt de l’ordre del dia. El ple no va aclarir el futur del projecte, argumentant que el punt de partida del projecte havia canviat, ja que si en un principi els terrenys de la zona del canal pertanyien a sis immobiliàries, d’aquestes, només en restaven dues i la resta ja eren propietats d’entitats bancàries.
La urbanització del Gorg avança
Després de molts mesos d’estancament, les obres d’urbanització de l’espai de la rambla del Gorg previst al Pla, que passa paral•lela al canal entre el port i el Palau Olímpic, començaven a veure’s acabades el mes de setembre de 2009. La previsió d’acabament d’obres es volia fer coincidir amb la inauguració de la LÍNIA 9 DE METRO. Així mateix, es van iniciar, també, els treballs corresponents al canal portuari –si bé aquest projecte encara restava sotmès al procés de debat–, amb l’inici de la construcció del pont del carrer Indústria i dels locals on s’ubicaran els serveis relacionats amb l’activitat nàutica.
L’espai de la marina seca
La construcció d’una marina seca pretén dotar el port de Badalona de nous espais per oferir serveis addicionals als usuaris. Aquest projecte, que completa el port existent i que ja s’ha començat a executar, tindrà uns 2.000 m2 de superfície i estarà destinat a les embarcacions petites, amb una capacitat per a 239 naus. A l’espai de la marina seca s’afegeix l’adequació de la dàrsena de ponent, amb 38 nous amarradors esportius i un esplanada amb serveis i exposició d’embarcacions. El projecte es completa amb un pantalà de 7 amarradors, una àrea de serveis amb un punt verd i serveis per als usuaris de les embarcacions.
Vincles amb el cas Pretòria
El 31 d’octubre de 2009, arran de l’operació Pretòria engegada pel jutge Baltasar Garzón, Juan Felipe Ruíz, conseller delegat de Marina Badalona, societat encarregada de gestionar els projectes del port de Badalona, va ser instat per l’alcalde Jordi Serra a renunciar a les atribucions del seu càrrec. D’aquesta manera, i segons el comunicat emès pel Departament de Comunicació de l’Ajuntament, es pretenia garantir que Marina Badalona no desenvoluparia cap activitat econòmica i patrimonial mentre l’Audiència Nacional no finalitzés la instrucció.
L’escàndol va sorgir amb les sospites que un solar del front marítim, propietat de la immobiliària Espais, hagués rebut tractes de favor en la concessió de llicències a canvi de 14 MEUR.
Juan Felipe Ruíz va presentar la seva renúncia el dia 2 de novembre, manifestant la seva plena disposició a aclarir el tema i a facilitar una investigació amb la màxima transparència i celeritat. Així mateix, el conseller delegat de Marina Badalona va expressar que no s’havia tingut cap tracte de favor amb la promotora, a la qual no s’havia concedit cap llicència d’obres per no poder atendre en dues ocasions els requeriments plantejats pel departament de llicències de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament.
Els escàndols sorgits van tenir, també, el seu impacte en la societat civil badalonina, i en aquest sentit l’Associació d’Entitats Socials de Badalona, que aplega una vintena d’associacions locals, va convocar una manifestació de rebuig contra la corrupció i l’especulació.
Un cop Juan Felipe Ruíz va haver declarat la seva innocència davant del jutge Garzón, a principi de desembre, el consell d’administració de Marina Badalona va aprovar el nomenament de Francesc Planella, gerent de l’empresa municipal Engestur, com a nou conseller delegat de la societat. El primer encàrrec que va rebre el nou conseller va ser l’elaboració d’un pla d’actuació amb l’objectiu de mantenir i rellançar l’activitat de la societat i del port de Badalona.
Després de molts mesos d’estancament, les obres d’urbanització de l’espai de la rambla del Gorg previst al Pla, que passa paral•lela al canal entre el port i el Palau Olímpic, començaven a veure’s acabades el mes de setembre de 2009. La previsió d’acabament d’obres es volia fer coincidir amb la inauguració de la LÍNIA 9 DE METRO. Així mateix, es van iniciar, també, els treballs corresponents al canal portuari –si bé aquest projecte encara restava sotmès al procés de debat–, amb l’inici de la construcció del pont del carrer Indústria i dels locals on s’ubicaran els serveis relacionats amb l’activitat nàutica.
L’espai de la marina seca
La construcció d’una marina seca pretén dotar el port de Badalona de nous espais per oferir serveis addicionals als usuaris. Aquest projecte, que completa el port existent i que ja s’ha començat a executar, tindrà uns 2.000 m2 de superfície i estarà destinat a les embarcacions petites, amb una capacitat per a 239 naus. A l’espai de la marina seca s’afegeix l’adequació de la dàrsena de ponent, amb 38 nous amarradors esportius i un esplanada amb serveis i exposició d’embarcacions. El projecte es completa amb un pantalà de 7 amarradors, una àrea de serveis amb un punt verd i serveis per als usuaris de les embarcacions.
Vincles amb el cas Pretòria
El 31 d’octubre de 2009, arran de l’operació Pretòria engegada pel jutge Baltasar Garzón, Juan Felipe Ruíz, conseller delegat de Marina Badalona, societat encarregada de gestionar els projectes del port de Badalona, va ser instat per l’alcalde Jordi Serra a renunciar a les atribucions del seu càrrec. D’aquesta manera, i segons el comunicat emès pel Departament de Comunicació de l’Ajuntament, es pretenia garantir que Marina Badalona no desenvoluparia cap activitat econòmica i patrimonial mentre l’Audiència Nacional no finalitzés la instrucció.
L’escàndol va sorgir amb les sospites que un solar del front marítim, propietat de la immobiliària Espais, hagués rebut tractes de favor en la concessió de llicències a canvi de 14 MEUR.
Juan Felipe Ruíz va presentar la seva renúncia el dia 2 de novembre, manifestant la seva plena disposició a aclarir el tema i a facilitar una investigació amb la màxima transparència i celeritat. Així mateix, el conseller delegat de Marina Badalona va expressar que no s’havia tingut cap tracte de favor amb la promotora, a la qual no s’havia concedit cap llicència d’obres per no poder atendre en dues ocasions els requeriments plantejats pel departament de llicències de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament.
Els escàndols sorgits van tenir, també, el seu impacte en la societat civil badalonina, i en aquest sentit l’Associació d’Entitats Socials de Badalona, que aplega una vintena d’associacions locals, va convocar una manifestació de rebuig contra la corrupció i l’especulació.
Un cop Juan Felipe Ruíz va haver declarat la seva innocència davant del jutge Garzón, a principi de desembre, el consell d’administració de Marina Badalona va aprovar el nomenament de Francesc Planella, gerent de l’empresa municipal Engestur, com a nou conseller delegat de la societat. El primer encàrrec que va rebre el nou conseller va ser l’elaboració d’un pla d’actuació amb l’objectiu de mantenir i rellançar l’activitat de la societat i del port de Badalona.
Canal sí, canal no, i la definició dels equipaments
A final del 2009 el futur del sector del Gorg continuava essent una incògnita. El debat organitzat per l’associació de veïns Gorg-Mar, en el qual van participar tots els partits polítics, no va resoldre cap dubte sobre les dues qüestions plantejades: el canal i els equipaments.
Pel que fa al canal portuari, el govern badaloní va mantenir el grau d’incertesa, i l’alcalde Jordi Serra va refermar la necessitat de replantejar el projecte.
En relació amb els equipaments, es va plantejar una llista d’equipaments previstos per al barri, entre els quals destaquen un CAP, una escola bressol, una biblioteca i habitatges dotacionals.
La nova rambla del Gorg
El maig i el novembre de 2010 es van inaugurar les dues primeres fases de la rambla del Gorg, des del Pavelló Olímpic fins al carrer Progrés. Es tracta d’un parc de 80 metres d’amplada que combina zones asfaltades amb espais tous i zones de jocs per a nens que incorporen prop d’un centenar d’espècies vegetals. D’aquesta manera es potencien els espais de passeig i de connexió de ciutat en sentit mar-muntanya. Un dels elements que destaca de la urbanització és la construcció de la pèrgola que marca l’accés al metro.
Cal destacar, també, la posada en servei del pont de Sant Lluc, que uneix el port amb la ciutat salvant el tren. El nou pont, de 122 m de llargada, ocupa el mateix espai que anys enrere havia ocupat el pont de la fàbrica Cros. La secció del pont segrega la circulació de vehicles de la de vianants i bicicletes. Així mateix el novembre es va tornar a obrir la circulació de vehicles pel carrer Progrés, que havia estat tallat durant les obres.
Per tal d’acabar d’arribar fins al port només mancava, doncs, la darrera fase que correspon al canal. Segons l’Ajuntament aquest serà realitat un cop es desenvolupin les promocions de caràcter privat que s’han de fer a l’entorn les quals, a final de 2010, es mantenien pendents d’execució com a conseqüència dels efectes de la crisi econòmica. No obstant això, el conseller delegat de Marina Badalona creia que l’obertura de la rambla serviria per tirar endavant els projectes urbanístics aturats que, fins a la data, no han demanat llicències.
Més informació
www.badalona.cat
www.marinabadalona-sa.es
A final del 2009 el futur del sector del Gorg continuava essent una incògnita. El debat organitzat per l’associació de veïns Gorg-Mar, en el qual van participar tots els partits polítics, no va resoldre cap dubte sobre les dues qüestions plantejades: el canal i els equipaments.
Pel que fa al canal portuari, el govern badaloní va mantenir el grau d’incertesa, i l’alcalde Jordi Serra va refermar la necessitat de replantejar el projecte.
En relació amb els equipaments, es va plantejar una llista d’equipaments previstos per al barri, entre els quals destaquen un CAP, una escola bressol, una biblioteca i habitatges dotacionals.
La nova rambla del Gorg
El maig i el novembre de 2010 es van inaugurar les dues primeres fases de la rambla del Gorg, des del Pavelló Olímpic fins al carrer Progrés. Es tracta d’un parc de 80 metres d’amplada que combina zones asfaltades amb espais tous i zones de jocs per a nens que incorporen prop d’un centenar d’espècies vegetals. D’aquesta manera es potencien els espais de passeig i de connexió de ciutat en sentit mar-muntanya. Un dels elements que destaca de la urbanització és la construcció de la pèrgola que marca l’accés al metro.
Cal destacar, també, la posada en servei del pont de Sant Lluc, que uneix el port amb la ciutat salvant el tren. El nou pont, de 122 m de llargada, ocupa el mateix espai que anys enrere havia ocupat el pont de la fàbrica Cros. La secció del pont segrega la circulació de vehicles de la de vianants i bicicletes. Així mateix el novembre es va tornar a obrir la circulació de vehicles pel carrer Progrés, que havia estat tallat durant les obres.
Per tal d’acabar d’arribar fins al port només mancava, doncs, la darrera fase que correspon al canal. Segons l’Ajuntament aquest serà realitat un cop es desenvolupin les promocions de caràcter privat que s’han de fer a l’entorn les quals, a final de 2010, es mantenien pendents d’execució com a conseqüència dels efectes de la crisi econòmica. No obstant això, el conseller delegat de Marina Badalona creia que l’obertura de la rambla serviria per tirar endavant els projectes urbanístics aturats que, fins a la data, no han demanat llicències.
Més informació
www.badalona.cat
www.marinabadalona-sa.es
Continguts relacionats
Barcelonès
