Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PROSTÍBULS A MATARÓ
Joffre López

Actualitzat a 31/12/2010

L’Ajuntament de Mataró suspèn, per un període mínim d’un any, totes les llicències vinculades a l’exercici de la prostitució dins la ciutat mentre elabora un pla especial urbanístic i una ordenança per regular aquesta activitat. La decisió arriba després de l’aprovació, a principi d’any, de la construcció d’una “sala de festes amb espectacle i annex” a la Via Sèrgia, al polígon industrial de les Hortes (Pla d’en Boet) i al carrer Josep Calvet.


José Maria Colomer Ribot, propietari de l’empresa Resseguidora-33 i de la masia de Can Ribot –coneguda per ser un dels escenaris de la sèrie de Televisió de Catalunya “La Riera” i del Festival Shakespeare de Mataró– sol•licitava, a mitjan any 2009, l’obertura de dos prostíbuls contigus al polígon industrial de les Hortes del barri del Pla d’en Boet, situat al sud-oest de Mataró, a la vora d’una zona d’oci nocturn i de prostitució al carrer. El primer, a la Via Sèrgia i amb llicència concedida el 8 de gener de 2010, tenia una capacitat de 50 habitacions i un aforament màxim de 1.200 persones. El segon, al carrer Josep Calvet, es trobava encara en procés de tramitació i preveia una trentena d’habitacions més. El nou complex, doncs, sumava gairebé un centenar d’habitacions, una capacitat equiparable a la dels grans centres de la Jonquera (Alt Empordà), en construcció, i el Pascha de Colònia (Alemanya), dels més grans d’Europa. La proximitat dels dos locals impedia, d’altra banda, la possibilitat de competència externa.

Al febrer de 2010, els mitjans de comunicació van començar a difondre la notícia que ja s’havien satisfet tots els requisits legals per començar a aixecar un dels dos bordells. La notícia va generar immediatament un debat públic encès sobre la legalització de la prostitució, la conveniència de concentrar a Mataró una oferta tan abundant i els processos de participació i comunicació públiques en l’atorgament de llicències.

La primera reacció de l’Ajuntament de Mataró va ser explicar que la llicència s’havia atorgat amb el vistiplau favorable de la Direcció General de Jocs i Espectacles. Una disposició addicional del Decret 217/2002 de la Generalitat establia que els ajuntaments tenien un termini de sis mesos per elaborar una ordenança municipal pròpia sobre els locals on s’exerceix la prostitució. En cas contrari, com succeïa a Mataró, era d’aplicació la normativa tipus sobre la “prestació de serveis de naturalesa sexual”, regulada per l’Ordre PRE/335/2003 que, en qualsevol cas, deixava l’última paraula als ajuntaments.

L’oposició al consistori, integrada per Convergència i Unió (CiU), el Partit Popular de Catalunya (PPC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), va criticar la passivitat i el silenci de l’Ajuntament a l’hora de comunicar l’existència de la iniciativa empresarial, que s’havia començat a gestar mig any abans. CiU va convocar un acte públic el 24 de febrer per manifestar el rebuig de la formació i va elaborar una proposta de resolució per anul•lar la llicència concedida i denegar la que es trobava en tràmit. El PPC va demanar la dimissió de la regidora responsable de llicències, Alícia Romero, i l’expropiació del solar que havia d’acollir les dues instal•lacions. La CUP va alertar de la “conflictivitat” que comportava la focalització en un mateix indret dels dos macroprostíbuls, ateses les activitats incontrolades, quan no directament delictives, l’explotació laboral, la inseguretat i la criminalitat associats a la manca de transparència d’aquest tipus de negocis. L’alcalde, Joan Antoni Baron, reconegué que s’havia reaccionat tard i sense previsió.

Atesa la unanimitat entre totes les forces polítiques, el 18 de febrer, en una reunió informativa extraordinària del ple de l’Ajuntament, es va acordar constituir una comissió tècnica encarregada de trobar els instruments legals que impedissin l’obertura dels prostíbuls i una declaració conjunta per instar la Generalitat a refer la normativa que els regulava.

La reacció no es va limitar tan sols als partits polítics. Dos membres de l’entitat Terra Verda, un dels quals també era president de l’associació de veïns del barri de Cerdanyola, va formalitzar el mes de març un recurs davant el jutjat contenciós administratiu de Barcelona contra l’Ajuntament de Mataró per haver aprovat la llicència del prostíbul. El recurs fou admès a tràmit. L’associació de veïns del Pla d’en Boet va publicar un comunicat per manifestar l’enuig envers l’estigmatització i els problemes afegits que podia generar l’obertura dels dos bordells. A més, es recalcava que l’Ajuntament en cap moment s’havia posat en contacte amb els veïns per plantejar els continguts i l’estat del projecte.

Dimissió i suspensió temporal de llicències
Una de les primeres conseqüències de la polèmica generada entorn de la implantació dels prostíbuls a Mataró va ser la renúncia al càrrec del regidor del PPC i membre del Consell Municipal per la Convivència, Juan Carles Ferrando. La decisió, presa a instàncies de la direcció general del partit, va arribar quan es va conèixer que, desenvolupant la seva activitat professional com a gestor, havia mediat en l’obertura d’un altre prostíbul prop de la Porta Laietana.

Per tal d’aturar la immediata execució de les obres dels prostíbuls a les Hortes, l’Ajuntament de Mataró, en un decret publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP) del 20 de febrer, ordenava la suspensió de les llicències ambientals i municipals vinculades, totalment o parcial, amb l’exercici de la prostitució. La mesura es justificava amb la necessitat d’estudiar un pla especial urbanístic que permetés regular les condicions i característiques d’aquesta activitat en el municipi. El termini de la suspensió era d’un any, prorrogable a dos.

L’Ajuntament avança en la regulació
El mes de juliol l’Ajuntament de Mataró va aprovar inicialment el Pla especial regulador de l’ús recreatiu per incloure-hi els locals on s’exerceix la prostitució i va presentar l’avantprojecte de l’Ordenança sobre els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució. El mes de novembre el Pla especial va rebre l’aprovació provisional i l’Ordenança l’aprovació inicial.

Amb aquests dos instruments l’Ajuntament pretenia regular la implantació dels prostíbuls a la ciutat. La modificació del Pla especial, de naturalesa urbanística, regulava les distàncies mínimes d’aquestes activitats respecte de zones residencials, hotels i equipaments sanitaris, esportius i educatius o centres de culte entre altres. Aquesta distància varia des dels 100 fins als 500 en funció de les places d’aforament del prostíbul i de la tipologia d’equipament o ús del sòl. Cal dir que les activitats industrials no estan incloses en aquests supòsits, amb la qual cosa s’admet la compatibilitat d’usos. Per la seva banda l’Ordenança establia els requisits i les condicions que han de complir aquests locals classificats com a “Bar musical amb annex on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual” o “Sala de festes amb annex on s’hi realitzen activitats de naturalesa sexual”.

A final d’any els dos instruments reguladors encara no havien rebut l’aprovació definitiva i no havien entrat per tant en vigor. Un cop ho fessin es podria determinar si les llicències sol•licitades per Colomer Ribot s’ajustaven als requeriments.

Més informació
www.capgros.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Maresme