Actualitzat a 31/12/2010
El 20 d’abril el Govern de la Generalitat aprova definitivament el Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona. L’aprovació es produeix després d’un període d’exposició pública en què es recullen més de 2.500 al•legacions. El document final incorpora novetats destacables en els àmbits dels espais oberts, com la protecció específica de l’àmbit del Parc Agrícola del Vallès, i de les infraestructures. En aquest últim camp, la inclusió de quatre alternatives per al traçat del darrer tram del Quart cinturó és motiu de polèmica. Polítics i ecologistes valoren diferentment el document final.
Antecedents
2009
La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) és un dels set àmbits funcionals definits al Pla territorial general de Catalunya (PTGC). Comprèn una extensió geogràfica de 3.236 km2, el 10% del territori català, i l'integren els 164 municipis de les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Amb prop de 5 milions d’habitants, concentra el 68% de la població catalana i és una de les deu majors aglomeracions metropolitanes d’Europa, i la segona en densitat de població, només superada per París.
L’any 1976 es va aprovar el Pla general metropolità (PGM), que regulava la planificació urbanística a l’àrea metropolitana –la ciutat de Barcelona i els municipis veïns–, és a dir, la part central del territori metropolità. Això no obstant, i malgrat diverses temptatives, a començament del segle XXI la regió continuava sense disposar d‘un pla territorial conjunt. Els treballs d’elaboració d’aquest document es van desencallar el 2003 quan, en virtut de l’
ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES, el nou Govern es va comprometre a aprovar tots els plans territorials parcials en el període més breu possible.
D’aquesta manera, el 22 de maig de 2009 el Govern va fer l’aprovació inicial del projecte del Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona, que tenia com a principals objectius garantir la funcionalitat dels espais oberts, atendre les necessitats d’habitatge, espais i infraestructures per a la nova activitat econòmica, promoure un model de ciutat basat en la compacitat i la cohesió social i promoure la mobilitat sostenible. El document seguia el mateix enfocament metodològic de tots els plans territorials parcials en elaboració, i organitzava les seves directrius en tres grans àmbits d’actuació: espais oberts, assentaments urbans i infraestructures de mobilitat.
Més de 2.500 al•legacions
Després de l’aprovació inicial, tota la documentació del Pla va passar a informació pública, on va restar fins al 24 de juliol a disposició de la societat civil (persones físiques i jurídiques), i fins al 24 de setembre a disposició dels ens municipals. Aquesta distinció i la limitació de temps que suposava la primera data va ser objecte de crítica per part de diverses entitats ecologistes que van recordar que les tramitacions d’altres plans territorials parcials sempre havien establert una etapa de tràmits d’informació pública de tres mesos, sense cap mena de restricció en funció de la personalitat jurídica dels al•legadors. Tot i això, durant el període d’exposició pública es van presentar un total de 2.570 al•legacions que provenien principalment de tres tipus de fronts: els partidaris de la vegueria del Penedès, les entitats ecologistes i els municipis que consideraven que el Pla els perjudicava.
Pel que fa als primers, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès i de la Plataforma per una Vegueria Pròpia consideraven que el Pla afectaria la identitat del paisatge, el creixement harmònic i el manteniment de l’activitat agrària a l’àmbit del Penedès, i que ignorava parts substancials del Pla director de l’Alt Penedès, la qual cosa, segons deien, anava en contra del compromís verbal que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, havia adquirit amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Entre les protestes d’aquestes entitats hi havia implícit el desig de desvincular-se d’altres àmbits territorials i constituir-ne un de propi, el de la
VEGUERIA DEL PENEDÈS.
Quant als grup ecologistes, DEPANA era especialment crítica amb el creixement urbanístic previst pel Pla (fins a 763.670 habitatges nous en l’horitzó del 2026), que consideraven que no estava justificat, i amb el concepte d’espais de protecció preventiva, que entenia que s’atribuïa a zones que ostentaven la possibilitat i intencionalitat de ser requalificades com a sòl urbanitzable. A les seves al•legacions, proposava dues grans esmenes al document: la introducció de mecanismes per a la revisió del Pla cada cinc anys, i la revisió de la classificació dels espais oberts, per als quals proposava una classificació reduïda a dues úniques categories: els espais d’interès natural i ambiental, i els espais agrícoles, forestals i fluvials*. D’altra banda, l’associació ecologista també denunciava la manca d’espais connectors entre alguns espais de protecció especial (com per exemple entre les vinyes de l’Alt Penedès i l’Anoia; el massís del Garraf i Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, entre altres) i la manca d’una acurada delimitació dels espais agraris de la zona metropolitana.